dilluns, 18 de maig de 2009

La creació del primer Museu de Mataró per l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa (1894)

El 29 de desembre de 1888 va constituir-se a Mataró l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. A la Junta d'aquesta Associació hi figuraven persones importants de la cultura de la ciutat i de Catalunya com Terenci Thos i Codina, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, Josep Ma Pellicer, entre d'altres.
La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art per intentar recuperar el passat de la nostra ciutat, va ser un objectiu explicit ja en l'acta fundacional de l'Associació. També lligat a aquest objectiu fundacional, entenien que calia fer un pas previ, la realització d'una important exposició artística arqueològica, que va ser organitzada en el marc de les festes de les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró.

Aquesta exposició va ser concebuda com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos, en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar també el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col.leccions privades.
Un altre tipus d'activitats organitzades per l'Associació es va centrar en el control dels materials arqueològics que anaven apareixen a Mataró. Recordem que en aquells moments s'estava duent a terme la construcció de la xarxa de clavegueram a la part vella de la ciutat. Des de la fundació de l'Associació el 1888, trobem que van controlant les troballes arqueològiques que van apareixen en al terme municipal per tal de crear un fons arqueològic pel futur museu municipal i per assegurar la seva conservació correcte. A partir d'aquí els hi cal controlar les noves descobertes arqueològiques i pressionar amb la importància d'aquestes, fent-ne donació a l'Ajuntament, per tal de convèncer al consistori per la creació de l'esmentat museu. A més també instarien a la casa mare, l'Associació Artístic Arqueològica de Barcelona perquè pressioni a l'Ajuntament per la creació del mateix.
J.M.Pellicer en variats articles en la premsa local denunciava la destrucció de restes arqueològiques a la que l'antiga Iluro es veia sotmesa: "Varios otros objetos y monedas podríamos describir, si por una parte la ignorancia de los trabajadores no les llevase tirar ó romper lo mismo que se les viene las manos y por otra si una mal entendida especulación no se opusiese la inversion del tiempo necesario para recojer los hallazgos, cuanto la fortuna los depara. Es la milésima vez que esto se repite, la milésima vez que la antigua Iluro, rompiendo la espesa capa de tierra en que yace sepultada, ha querido en vano hacer oír su voz ¿Hasta cuando nos negaremos escucharla?" (Setmanario de Mataró, VII, núm.18 (4/V/1887)) .
Pellicer feia esment de que els objectes serien lliurats al Museu de l'Associació. Ja des del principi, el grup contava amb una de les dependències de la Fleca per a ús de l'Associació. L'edifici de la Fleca, era un edifici situat entre el Carreró i el carrer d'en Palau, on hi tenia la seu l'Escola d'Arts i Oficis, que va obrir les portes el 20 d'abril del 1886. Projectada des del 1882, com a Escola Pública Municipal per ensenyament de les arts, estava pensada en una planta baixa pels estudis i un primer pis per ubicar-hi un Museu que fins el moment no estava en funcionament. Es normal que l'Ajuntament assignés a aquest una sala d'aquest local, ja que la totalitat dels seus professors com podríem veure a les biografies eren membres de la Junta directiva de l'Associació.
Pel juliol del 1892, com que l'Ajuntament no mostrava cap mena de flexibilitat en la seva postura sobre la creació del Museu, l'Associació de Mataró, demana ajut a l'Associació de Barcelona, per tal de forçar una decisió de l'Ajuntament de forma immediata. Així la Junta Directiva de Barcelona demana una entrevista amb l'alcalde de Mataró per tal de activar l'afer. Les entrevistes es van portar per l'octubre, directament amb l'alcalde Sr. Camín, el qual va prometre que un cop acabat l'edifici dels Arts i Oficis, destinaria un local pel Museu Arqueològic. "Con lo cual se llena una necesidad de mucho tiempo sentida en aquella antigua población, reuniéndose en sitio adequado los dispersos ejemplares de la poca romana y medioeval que existen en Mataró; cumpliéndose la vez los deseos de las personas ilustradas de tan importante población y en especial de la Asociación Arqueológica de la misma." (Boletín de l'Asociación Artístico Arqueológica de Barcelona, any II, núm. 9 ( setem.1892).
Finalment, s'acorda el 3 de novembre del 1894, crear un museu en l'Escola d'Art i Oficis: "Art.4. Se crea en la propia escuela un Museo artístico arqueológico con los ejemplares própios de este ayuntamiento y existentes en las Casas Consistoriales y con aquellos otros que en calidad de depósito puedan adquirirse asi del Estado,de la Provincia, como de los particulares, administrandose asi los objectos de arte antiguos y modernos como los muestrarios industriales. Art.5. Se nombra director y conservador del Museo de la escuela de Artes i Oficios al profesor de dibujo de la misma D.José Vinardell y Rovira con caracter interino y sin retribución especial." (Arxiu Hist. Municipal de Mataró: Acords Municipals (3 de novembre del 1894) pàg.158-160
Envers aquest punt, Emili Cabanyes es va oposar a que les places municipals que s'anaven creant no s'adjudiquessin per concurs sinó a dit i va sortir de la sala de plens com a mesura de protesta. A nivell de d'arxius, la pressió de l'Associació també es va deixar sentir per tal de que el fons de documents de l'Arxiu Municipal fos catalogat, inventariat i arxivat correctament. D'aquesta forma, Josep Manén, arxiver municipal i secretari de l'Associació, és nomenat per tal de revisar, seleccionar els documents històrics de l'Arxiu de la desapareguda Comandància de Marina de Mataró i que havien estat cedits a l'Arxiu Municipal i que en aquell moment eren a Barcelona.
El Grup d'Història del Casal ja va fer un homenatge a l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa aprofitant el centenari de la restauració de la basílica de Santa Maria de Ripoll i que d'alguna va continuar al restituir l'Estendard que aquesta Associació va donar a Ripoll.
Crec que el Museu de Mataró, institució hereva d'aquell primer museu, hauria de dedicar especial atenció a fet. Durant el 1988, centenari de la creació de l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, i l’any 1994, que es feia 100 anys de la fundació del Museu de Mataró, els actuals responsables del Museu no va organitzar res, solament una persona anònima va denunciar el primer fet omplint la ciutat de Mataró de cartells on hi figurava el lema Cent anys d'oblit. El Grup d'Història del Casal amb les seves activitats han fet possible que no tornem a veure la ciutat de Mataró plena de cartells repetint el mateix lema.

Bibliografia
  • GRAUPERA, Joaquim: “Les activitats de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa”a Mataronins en la restauració de Ripoll. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1993. Pàgs.29-52
  • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim: "1er. Centenari de la creació del primer Museu de Mataró per l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa." a Crònica de Mataró, núm.2355 (3 de novembre de 1994), pàg.8
  • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Mataró medieval. Art i arqueologia. 1/ Historiografia i llocs de culte. Grup d’Història del Casal. Mataró, 1996. (Col. Ramon Muntaner, 1).
  • GRAUPERA I GRAUPERA, Joaquim : Josep puig i Cadafalch i l’Associació Artístich Arqueològica Mataronesa. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001 (Col. Josep Rius, 5)
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...