dilluns, 24 d’octubre de 2016

Conferència d'Enric Subiñà «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals»


Dins del 10è Cicle Història a Debat organitzat pel Grup d’Història del Casal, el Dr. Enric Subiñà i Coll va presentar la ponència «El poblament a la riera d’Argentona i els seus entorns durant els darrers segles medievals». L'acte va tenir lloc el passat dissabte 15 d'octubre de 2016 al Racó del Casal -Aliança de Mataró.
El Dr. Enric Subiñà, doctorat a principis d'any, és president del Centre d'Estudis Argentonins i membre del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró on coordina la Sessió d'Estudis Mataronins.
L’àmbit geogràfic de la xerrada va abastar les dues ribes de la riera d’Argentona on hi havien propietats de diverses jurisdiccions. A nivell eclesiàstic afectava a tres parròquies i a nivell civil a tres jurisdiccions castrals: el castell de la Roca per Òrrius, el castell de Burriac per Argentona i el castell de Mataró per la vila homònima.
Del 1378 es conserva el primer fogatge força general del país, on consta que Mataró tenia 110 focs, Argentona 76 focs i Òrrius tenia 13 focs. El següent fogatge fiable, el del 1497, dóna les següents dades: Mataró 175 focs, Argentona 63 focs i Òrrius 8 focs, amb el que es comprova que Mataró va assolir un increment de població del 59%, sobretot pel gran creixement del nucli urbà, en contrast amb pèrdua del 16% de la població a Argentona i del 38% a Òrrius.

Subiñà va descriure el tipus de poblament en les tres parròquies que va anar evolucionant de manera diferent. Mentre que a inicis del segle XIV predominava el dispers, o sigui, els masos en les tres parròquies, durant la segona meitat del XIV i sobretot el segle XV a Mataró el gran creixement del nucli urbà de la vila va decantar que la majoria de la població passés a ser urbana, una evolució que no es va produir ni a Argentona ni a Òrrius. Els masos tenien terres de tota mena: vinyes, camps de cereals, hortes, boscos, les quals analitzarem amb deteniment, a l'igual que les repercussions que van tenir les crisis dels segles XIII i XIV en aquests masos, originant el fenomen dels masos rònecs. També sabrem les mides i el preu que tenien aquest masos.
Les tres poblacions van néixer com a sagreres, o sigui, a l’entorn del temple parroquial. Si a Argentona i a Òrrius no iniciaren el creixement important fins a època moderna, a Mataró el creixement urbà fou important des de la segona meitat del segle XIV, originant els seus primers carrers. Parlarem principalment dels senyors de la terra on s'edificaven les cases, i de la plaça del mercat, nucli principal de la vila, on hi havia el forn comunal, les carnisseries i un dels pous comunals, la majoria de botigues porticades amb les taules per vendre, i, pel que podem intuir de la documentació, un gran pòrtic al bell mig, tal i com té, per exemple, la vila de Granollers, i que faria de Mataró un centre d'atracció comercial.
[Agraeixo la col·laboració d'Enric Subiñà i de Jaume Vellvehí per la redacció d'aquest article]


Jaume Vellvehí, President del GHC i el Dr Enric Subiñà [Foto GHC]
Públic Assistent a la xerrada [Foto GHC]

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...