El passat dimecres 9 d’octubre de 2019 es va celebrar al recinte del Castell de Vilassar de Dalt el «Simposi Arxius Patrimonials de Catalunya» en el qual es va tractar el tema dels arxius patrimonials des de múltiples perspectives.
L’acte va estar organitzat en un parell de taules rodones on diversos professionals van tractar el tema dels arxius patrimonials des d’òptiques diverses.
En la primera taula rodona, moderada per Coral Cuadrada, impulsora del simposi i arxivera de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, es va centrar en el tema de la diversitat dels arxius patrimonials a Catalunya. Ramon Alberch, considerat com un dels màxims experts en arxivística de Catalunya, va centrar la seva exposició sobre el seu recorregut personal en la diversitat d’arxius patrimonials com historiador, destacant el problema de la seva dispersió i destacant la riquesa arxivística en el territori català únic a Europa. Va intervenir en segon lloc Josep Fernández Trabal, arxiver i cap de l’Àrea de Fons Històrics de l’Arxiu Nacional de Catalunya. Aquest va teoritzar sobre la diversitat i el contingut dels fons patrimonials, distingint entre els familiars i nobiliaris. La primera taula va acabar amb la intervenció de la jove doctora Carme Muntaner qui va parlar com a representant de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, exposant el contingut existent en els fons patrimonials del catàleg del dit arxiu en aquests moments (familiars, patrimonials i d’empresa) i en va detallar els més importants: els fons Carlet-Castellar, Llançà-Mora-Pons, Marquès d’Aguilar-Margarit i el de Biure i Saladrigas.
La segona taula rodona va estar moderada per Elisenda Cristià, responsable de l’Arxiu Municipal de Reus, i es va centrar en les experiències en la difusió d’arxius patrimonials concrets. En primer lloc, va intervenir el doctor Daniel Piñol professor titular de ciències i tècniques historiogràfiques a la Universitat de Barcelona. Piñol va exposar el tractament de l’arxiu patrimonial Fontcuberta de caràcter privat (integrat pels fons patrimonials Fontcuberta, Perramon i Sentmenat) que, a partir de la recerca del seu equip de la UB, va ser posat a disposició dels investigadors en general des de la xarxa des d’una pàgina web (
http://www.ub.edu/scripta/). Aquesta intervenció va generar un intens i participat debat sobre la difusió dels arxius a la xarxa i la problemàtica de la afluència dels investigadors a nivell presencial a la sala de consulta dels arxius.
Després li va tocar el torn al doctorant Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, que va exposar les iniciatives endegades des de l’Arxiu Comarcal de Maresme per difondre el seu fons i per apropar-lo al gran públic. Va destacar, en la seva intervenció, que aquest difusió ha propiciat una allau d’ingressos de fons patrimonials diversos que ha generat alhora l’aparició de diversos estudis que s’han anat publicant i difonent. En el debat posterior, es va posar de relleu la dificultat d’apropar als estudiants de secundària i universitat aquesta documentació, que demana un nou llenguatge per tal de ser difós. Aquesta segona taula rodona es va cloure amb la intervenció del doctor Alejandro Martínez-Giralt i el Sr.Josep Samon, del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que van detallar el contingut i la història del fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar ingressat al fons del Museu-Arxiu de Vilassar malgrat ser un fons molt particular, pot ser utilitzat per la cerca d’elements d’interès més general. En aquest cas es va posar com exemple la localització del cor gòtic de Santa Maria del Mar a Tiana i Barcelona realitzat per mi mateix.
A la tarda, després d’un dinar al pati del castell, es va canviar d’escenari. A la sala d’actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt es va presentar el llibre «El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve» a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. El llibre destaca per ser una genealogia de la família Pinós, la qual per conservar el llegat familiar conservà aquest conjunt de narracions protagonitzades per membres de la família, entre les quals destacaria la llegenda de l’alliberament de Galceran de Pinós, coneguda també com la llegenda del rescat de les cent donzelles o del rescat de sant Esteve i que data del 1152, el context del qual va ser explicada per Ramon Setó i Maria Estradé. La publicació d’aquest manuscrit va propiciar la divulgació del contingut de la llegenda en diferents formats tant a Salou-Vilaseca com a Bagà. David Melero va ser l’encarregat de presentar la web (
http://rescatsantesteve.cat) on es feia una presentació d’aquesta llegenda amb el seu context històric, personatges del relat i representacions populars.
Per a més informació:https://arxivers.com/ladada/el-simposi-arxius-patrimonials-a-catalunya-al-castell-de-vilassar-de-dalt/
 |
| Presentació de la primera taula rodona a càrrec de la Dra. Coral Cuadrada [Fotografia: J.Graupera] |
 |
| Participants de la primera taula rodona [Fotografia: M.Bosc] |
 |
| Participants de la segona taula rodona [Fotografia: J.Graupera] |
 |
| Participants da la Jornada [Fotografia: M.Bosc] |
 |
| Presentació del llibre sobre la llegenda del Pinós a càrrec de Marta Alari i Alejandro Martínez-Giralt. [Fotografia: J.Graupera] |
 |
| Presentació de la llegenda del Pinós a càrrec Ramon Setó i Maria Estradé [Fotografia: J.Graupera] |
 |
| David Melero va ser l’encarregat de presentar la web [Fotografia: J.Graupera] |
Després li va tocar el torn al doctorant Alexis Serrano, director de l’Arxiu Comarcal del Maresme, que va exposar les iniciatives endegades des de l’Arxiu Comarcal de Maresme per difondre el seu fons i per apropar-lo al gran públic. Va destacar, en la seva intervenció, que aquest difusió ha propiciat una allau d’ingressos de fons patrimonials diversos que ha generat alhora l’aparició de diversos estudis que s’han anat publicant i difonent. En el debat posterior, es va posar de relleu la dificultat d’apropar als estudiants de secundària i universitat aquesta documentació, que demana un nou llenguatge per tal de ser difós. Aquesta segona taula rodona es va cloure amb la intervenció del doctor Alejandro Martínez-Giralt i el Sr.Josep Samon, del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, que van detallar el contingut i la història del fons patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar ingressat al fons del Museu-Arxiu de Vilassar malgrat ser un fons molt particular, pot ser utilitzat per la cerca d’elements d’interès més general. En aquest cas es va posar com exemple la localització del cor gòtic de Santa Maria del Mar a Tiana i Barcelona realitzat per mi mateix.
.JPG)
