El passat
dia 13 de juliol de 2012 va tenir lloc al Museu de Vilassar de Dalt la
conferencia «Els senyors del castell
de Vilassar: dels Sant Vicenç als Sarriera» a càrrec de Benet Oliva.
Aquesta xerrada s’emmarcava dins el programa d’actes “Vilazari” per commemorar la reobertura del castell a la
població.
Benet
Oliva al llarg de la seva xerrada va anar situant la relació de les diferents
nissagues que van habitar el castell de Vilassar i la política matrimonial que
va portar a la relació amb altres llinatges i la seva relació amb la minva o
creixement del seu patrimoni material.
El primer
llinatge documentat del castell són els
Sant Vicenç que es troben documentats a partir del s.IX relacionats amb el castell de Burriac, que va esdevenir el centre polític
administratiu del Maresme central.
Burriac tenia jurisdicció, sobre les poblacions de Argentona, Cabrera,
Vilassar, Premià i part d’Órrius i l’actual Mataró.
L’any 894 ja es documenta la capella
preromànica de Sant Vicenç a dalt del cim. Al llarg del s.XII es van bastir de
forma definitiva una gran part de les construccions, principalment les muralles
i la torre de defensa. El castell va esdevenir la residència dels Sant Vicenç,
castlans del terme esmentat sota el domini dels comptes de Barcelona i que
adoptaran el patronímic de l’advocació de la capella. El topònim de Burriac no
apareixerà documentat fins el 1313. La família dels Sant Vicenç va mantenir el
domini del castell fins el s.XIV.
Al morir sense descendència Berenguer de Sant
Vicenç, el 1352 es va vendre el castell junt amb altres possessions a Pere dez
Bosch o Desbosch, escrivà del rei i ciutadà de Barcelona. Sota el domini dels
Desbosch , el centre adminsitratiu de la jurisdicció passarà al castell de
Vilassar excepte un breu període de temps que la jurisdicció va estar a mans de
Pere Joan Ferrer, des de la fi de la guerra civil catalana, ja que l’any 1471,
el rei Joan II li va lliurar amb el títol de Baró del Maresme període que durà
fins l’assoliment de la independència, el 1480, de les universitats del terme.
Benet
Oliva va anar descrivint també la política matrimonial dels Desbosch i la
relació amb altres nissagues nobiliars i els conflictes que van tenir aquesta
amb la Universitat del Terme de Vilassar amb diversos litigis. Un punt
important de la història de la família va ser quan Miquel Desbosch i de
Cartellà, Senyor de Vilassar va ser
elevat a la dignitat de Noble per privilegi del rei Felip II el 27-IX-1563. El
llinatge es va extingir passant el patrimoni dels Desbosch a la Casa d'Oms en contraure
matrimoni Angela Desbosch de Sant Vicenç
i Desbosch de Vilagayà amb Bernat de Oms i de Cabrera.
El 1707, el
patrimoni Desbosc serà heretat per uns nebots llunyans, uns cosins
austriacistes descendents dels Oms Desbosch
que desprès de la guerra de successió perderen el patrimoni a favor del cosí borbònic Antoni Oms i Oms (+1713) i la seva
filla Gaietana Oms, casada el 1714 amb el borbònic Agustí de Copons i Copons de
Berardo segon marquès de Moja. La filla hereva, Maria Anna de Copons i Oms es
va casar el 1739 amb el comte de Solterra Narcís de Sarriera i Cruïlles,
generant una notable acumulació de patrimonis nobiliaris i emparentant-se amb
la nissaga dels Sarriera que manté el patrimoni del castell fins a
l’actualitat.
 |
| Enric Ortega, tècnic del Museu de Vilassar presentant el conferenciant |
 |
| Benet Oliva en un moment de la conferència |
