El passat dissabte 27 de juliol de 2013, a 2/4 de 6 de la tarda, va tenir lloc la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" a càrrec de Josep Samon a la Cisa, en el marc de la festivitat de sant Joaquim i santa Anna, patrons de la gent gran, en un acte organitzat per la parròquia de Premià de Dalt i l'Associació de la Gent Gran i en el qual hi van assistir unes quaranta persones.
Aquesta conferència era una actualització de la que Josep Samon va impartir 25 d'abril de 2010 a la sala d'actes del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt (can Banús). En aquesta ocasió, l’acte va estar organitzat per la Parròquia de Sant Genís de Vilassar i la Confraria dels Sants Màrtirs amb la col·laboració del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. La conferència, que va ser presentada per Maria Teresa Prats Brasó, presidenta de la Confraria dels Sants Màrtirs de la Parròquia de Sant Genís de Vilassar, va anar acompanyada d'una exposició que recollia diverses fotografies, part de la seva obra publicada i documentació personal força interessant per fer-se una idea de la importància del personatge. La majoria de documents van ser localitzats per Josep Samon a la casa del fill d'un nebot seu, darrer membre de la família i actualment es custodien al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. El fet de documentar-se per la conferència va possibilitar, entre altres coses, la identificació del nínxol on reposen les seves despulles, ja que durant molts anys havia estat oblidat. Aquest fet va originar que el diumenge 16 de maig de 2010, en el cementiri de Vilassar de Dalt, la Confraria dels Sants Màrtirs celebrés un ”acte de dignificació” del nínxol de Mossèn Josep Mas i Domènech en motiu del 68 aniversari del seu traspàs.Mn. Josep Mas i Domènech (1860-1942) va néixer a Premià de Dalt concretament a la masia de can Riera de Sant Mateu propera a la capella romànica. Segons Josep Samon, "...la placa que hi ha a la façana de la casa ermita de la capella és errònia i configura un petit "fals històric". Els pares de Mn. Mas eren els ermitans de Sant Mateu; la mare era molt jove, només tenia 18 anys, i era filla de Vallromanes. En la imminència del part, va voler tenir l'infant a la casa paterna, però no arribà més enllà de can Riera, on nasqué el petit Josep i on al cap de poques hores moria la mare. Era l'1 d'agost del 1860. L'endemà, a Premià de Dalt, fou batejat l'infant i sepultada la mare. L'infant fou confiat als avis i ties paternes, que a l'ensems eren ermitans de la Cisa. Ho foren fins el 1869, que hagueren de deixar la Cisa i llavors vingueren a viure a Vilassar, on sempre més hi tingué residència Mn. Mas, entesa aquesta residència amb totes les salvetats dels anys al seminari, primer, i del seu ministeri sacerdotal, després."Va treballar com a arxiver de la Catedral de Barcelona i va ser membre de la reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona. A nivell eclesiàstic va ocupar càrrecs d'importància com a beneficiat arxiver a la Catedral de Barcelona des del 1900 i en l'acollida i ensenyament infantil com a Prior de la Casa dels Infants Orfes de Barcelona.Va publicar tres-cents cinquanta treballs, molts de divulgació, en què hi destaca la publicació de fonts documentals indicant sempre la localització dels documents en notes a peu de pàgina. Cal esmentar Notes sobre antics pintors a Catalunya (1911-12), Notes d’escultors antics a Catalunya (1913), Guía itinerario de la catedral de Barcelona (1916), Efemèrides de l’arxiprestat de Mataró (1923) i les cèlebres Notes històriques del bisbat de Barcelona (1906-21), en tretze volums, que contenen, entre altres, les rúbriques dels Libri Antiquitatum de la seu de Barcelona.
Els 13 volums de les Notes històriques del Bisbat de Barcelona i una gran quantitat d’articles, a banda de les seves notes inèdites conservades a l’Arxiu de Ca l’Ardiaca, serveixen per documentar moltes capelles del Maresme i del bisbat de Barcelona.
La seva obra historiogràfica és especialment interessant per la documentació aportada sobre moltes capelles del bisbat de Barcelona, fet que va venir reforçat per la seva tasca en la conservació i ordenació d'arxius del bisbat. Com a investigador va consultar els fons documentals dels arxius Diocesà, de la Corona d’Aragó i Història de la Ciutat dels quals, amb molta generositat, va posar a l’abast dels investigadors una gran quantitat de paperetes, encara inèdites, sobre la història dels pobles i esglésies del bisbat barceloní en els caires religiós, artístic, popular, etc, aplegades en 27 volums a l’Arxiu Històric de la Ciutat. [Per consultar l’Inventari]
La historiografia de Mossèn Mas ens porta més a una necessitat de pietat popular de documentar elements de fe, com capelles, retaules etc. A aquest autor li va influenciar la publicació per part de Mn. Josep Gudiol de Vic, del llibre Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902). Aquest llibre pretenia formar als eclesiàstics catalans sobre el patrimoni de l’església dins els seminaris diocesans, però es va convertir en manual dels investigadors religiosos de l’art.
Va morir i va ser enterrat a Vilassar de Dalt als 82 anys on se'l recorda especialment pel seu treball al voltant de les relíquies dels Sants Màrtirs. En aquest sentit, el 1908 va escriure, editar i sufragar el llibre Nota Històrica de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Vilassar de Dalt. L’any 1920 va fer restaurar a càrrec seu la pintura i els daurats del gran retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs, com a preparació de la celebració del III Centenari del trasllat de les Relíquies dels Sants Màrtirs de Càller a Vilassar (1623-1923) en el qual ell va participar activament. L’any següent, el 1924, com a delegat del bisbe de Barcelona, va portar a terme la reautenticació de l’antic retaule-reliquiari dels Sants Màrtirs a més de sufragar un petit reliquiari personal dels Sants Màrtirs, que segurament el va acompanyar fins a la seva mort.
Sobre el patrimoni artístic del Maresme cal destacar les publicacions següents:
- MAS, Josep (1908). Nota històrica de la Mare de Déu de la Cisa. (Premià de Dalt). Barcelona; Impremta Tipogràfica Canònica.
- MAS, Josep(1908). Goigs de Sant Feliu d’Alella.Edició Facsímil de l’original impresa el 1993. Alella: Parròquia de Sant Feliu.
- MAS, Josep (1909). “La parròquia de Sant Feliu d’Alella” a Notes històriques del bisbat de Barcelona, vol. III . Barcelona: Societat General d’arts gràfiques. Pàgs. 1-56
- MAS, Josep (1912). “Notes sobre antichs pintors a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 6 (1911-12)
- MAS, Josep (1913). “Notes d’esculptors antics a Catalunya” a Boletin de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, núm. 7 (1913)
- MAS, Josep (1921). Nota històrica de l’Església Parroquial de Sant Vicens de Llavaneres, bisbat de Barcelona. Barcelona, 1921
- MAS, Josep, (1921). “Antigüetat d’algunes esglésies del Bisbat de Barcelona, I” a Notes històriques del Bisbat de Barcelona, vol.XIII. Barcelona: Tip.Catòlica Pontificia.
- MAS, Josep (1996). Edició commemorativa del Mil·lenari de la Cisa. 2ªEdició, corregida i ampliada . Argentona: L’Eixarnador. (El Montalt, 26)
Per a més informació
sobre Mossèn Josep Mas:
- MOREU REY, Enric (1980). Els treballs històrics de mossèn Josep Mas i Domènech: (bibliografia). Barcelona: Fundació Salvador Vives Casajuana (Col·lecció de la Fundació Salvador Vives Casajuana, vol.64)
(Nota: voldria agrair a l'historiador Josep Samon les notes aclaratòries per la confecció d'aquest article)
Josep Samon impartint la conferència "Mossèn Josep Mas i Domènech, Vilassar i els Sants Màrtirs" l'any 2010.[Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar] |
Públic assistent a l'acte. [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar] |
Detall d'una de les vitrines de l'exposició dedicada a Mn.Mas [Fotografia. Parròquia de Sant Genís de Vilassar] |