L’historiador Manuel Riu i Riu va morir el passat diumenge 2 de gener de 2011 als 81 anys. Malgrat que va néixer a Manresa el 1929, la seva família tenia els orígens a Sant Llorenç de Morunys, de la qual n'és fill adoptiu i hi té un carrer dedicat des de 2007. A nivell acadèmic va ser catedràtic d'història medieval de la Universitat de Granada (1966) i posteriorment de la Universitat de Barcelona (1969). Manuel Riu va dirigir les publicacions Índice Histórico Español i Acta Historica et Archeologica Medievalia, i va coordinar els Quaderns d'Estudis Medievals. Els seus mèrits reconeguts el van portar a assolir la Creu de Sant Jordi l'any 2003 i tres anys més tard, el 2006 va rebre també el premi ciutat de Berga a la Cultura. Va esdevenir membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, membre corresponent de l'Acadèmia de la Història de Madrid i des del 1990, va ser membre de la Secció Històrico-Arqueològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
En la seva obra com a medievalista destaquen una vintena de llibres i un sis-cents cinquanta treballs de síntesi i investigació històrica i arqueològica que aborden la història eclesiàstica i socioeconòmica i la vida quotidiana de la Catalunya de l'edat mitjana. Especialitzat en la història monàstica catalana i de l'Andalusia oriental, són importants les seves hipòtesis sobre l'origen del feudalisme a Catalunya, les fonts de l'estadística demogràfica medieval o l'estudi de la producció llanera i ramadera. Com a arqueòleg i deixeble d’Albert del Castillo, va ser un membre actiu en la institucionalització com a disciplina de l’arqueologia medieval a Catalunya. Va dirigir o codirigir les excavacions dels jaciments del Mas A de Vilosiu, vilatge de Caulès, monestir de Sant Sebastià del Sull, poble abandonat i castell de Castelló Sobirà de Sant Miquel de la Vall, castell de Mataplana, i una llarga llista més d’indrets.
Personalment, vaig tenir el plaer de tenir-lo com a professor en la matèria d’Història Medieval Universal en el curs 1983-1984 amb el qual vaig anar a comentar-li molts dubtes sobre la matèria en el seu despatx de la Torre B.
Anys més tard, varem coincidir el 10 de novembre de 1995 en la presentació del setè volum de la revista Lambard de l’institut d’Estudis Catalans, on va sortir publicat el meu treball sobre el capitell romànic de Caldes d’Estrac del qual en recordo gratament els comentaris elogiosos envers el mateix. Acabat l’acte vaig anar a saludar-lo i em va comentar que malgrat que en aquells temps les classes de la facultat eren d’unes 300 persones per aula aproximadament, és a dir molt massificades, se’n recordava de mi per les sovintejades consultes i per dos detalls curiosos: tots dos tenim els cognoms repetits i varem néixer el mateix dia de l’any, un 25 de març, primer dia del calendari medieval segons l’annus ad incarnatione Domini.Crec que els medievalistes catalans devem moltíssim a la tasca feta per Dr. Manuel Riu.
Per a més informació:
Revista L' Erol. revista cultural del Berguedà, núm.61 (1991) "Manuel Riu, una vida dedicada al món medieval"
