dimarts, 4 de juliol de 2017

Aplec de sant Pere de Clarà - 2017 i desè col·leccionable sobre la història del priorat

El passat diumenge 2 de juliol de 2017 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere, a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el desè col·leccionable, sobre la història del Priorat, que tracta sobre la funció funerària del monestir. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

Des de l’alta edat mitjana, els monestirs podien ser triats per una nissaga important com a recinte funerari, amb la finalitat de perpetuar la memòria del llinatge. En aquests casos, la comunitat del monestir s’encarregava dels rituals funeraris i les oracions per l’ànima del difunt a banda de custodiar les restes sabollides. A canvi el monestir gaudia de la seva protecció i rebia tota mena de llegats i propietats per incrementar el seu patrimoni.
El priorat benedictí de Sant Pere de Clarà tenia aquesta funció funerària per a la nissaga dels Argentona, una branca dels Sant Vicens, senyors dels castells de Vilassar i Burriac. D’aquesta funció funerària s’han conservat solament tres sarcòfags, que semblen osseres petites, no aptes per contenir el cadàver sencer d’un adult però si per guardar els ossos d’una o diverses persones. Un d’ells es conserva encara a Clarà però els altres dos van ser traslladats a la façana de la parròquia de Sant Julià d’Argentona en la restauració de la mateixa que va fer Puig i Cadafalch. Aquests sarcòfags estarien situats en els dos arcosolis que es troben en el mur de migdia de la capella; un a l’interior i l’altre a l’exterior. 
Solament s’ha pogut documentar l’enterrament de dues persones en el priorat. Una d’elles va ser Guillem de Sant Lleí. En un document del 1246, Bernat de Vilafort, Berenguer de Sant Lleí i Guillem de Congustell, tots de Granollers, compareixen com a marmessors davant el notari Pere de Canals, per testificar i autentificar el testament de Guillem de Sant Lleí, pare de Berenguer. En aquest testament es ratifica la voluntat que el difunt sigui enterrat al cementiri de Sant Pere de Clarà i s’institueix hereu universal al seu fill Berenguer. El segon enterrament documentat és Bernat de Sant Vicenç, que en el testament del 18 d’agost del 1254 demana ser enterrat també a Clarà. Una branca dels Sant Vicenç, els Argentona, mantindran la castlania de Burriac després de la compra dels Desbosc. Aquests conservaran l’antic dret de sepultura en el priorat dels Sant Vicenç, al menys fins al 1399, en què Guillem d’Argentona, estipula, en el seu testament, que ha de ser enterrat a la Seu de Barcelona en el vas del seu avi matern Pere Clasquerí, on hi havia enterrada també la seva mare Eulàlia i el seu germà Ramon. Demana que per a aquesta tomba de la catedral es fabriqui una làpida de pedra “... en la qual sien fets senyals de Argentona”. També demana als marmessors que “...la ossa de mon pare y de ma àvia e de tots mos predecessors qui jaen en lo priorat de Sct. Pere de Clarà en la paròquia d’Argentona, qui sien mudades al meu carner de la Seu de Barcha...”

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):
Mn. Jaume Castellví oficiant l'eucaristia [Fotografia: Joaquim Graupera]
Cant dels Goigs en honor a Sant Pere de Clarà  [Fotografia: Jordi Montlló]
Presentació del col·lecionable [Fotografia: Joaquim Graupera]
Pilar Figueres presentant l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]
Joaquim Graupera presentant el col·leccionable 10[Fotografia: Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Joaquim Graupera]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...