GRAUPERA, Joaquim (2017). "La pietat Desplà". Revista Alella, any 57, núm. 348 (juny-juliol de 2017), p.31-33
En el darrer número de la revista Alella han publicat un article divulgatiu sobre la darrera restauració del retaule de la Pietat Desplà pintada per Bartolomé Bermejo el 1490 i conservat a la Sala Capitular de la Catedral de Barcelona.
El passat mes de març es va donar a conèixer la restauració d’una de les obres més emblemàtiques promocionades pels Desplà: la Pietat pintada per Bartolomé Bermejo pel palau de Ca l’Ardiaca de Barcelona. La restauració de l’obra mestra de Bermejo ha estat possible gràcies al mecenatge de la Fundació Banc Sabadell i la Catedral de Barcelona. L’ha realitzada Ana Ordóñez, amb la col·laboració de Mariana Kahlo, ambdues restauradores de la Catedral de Barcelona. Aquest procés ha comptat amb l’assessorament de José de la Fuente l’especialista en suports de fusta del Museu del Prado i amb tots els estudis tècnics previs com analítiques, radiografies RX o la RIR reflectografia infraroja, en els quals va participar el MNAC i va col·laborar el CRBMC. L’obra presidirà una exposició sobre el pintor Bermejo que tindrà lloc el 2018 al Museu del Prado i que serà comissariada pel professor d’Història de l’Art de la Universitat de Girona, Joan Molina.
L’ardiaca Lluis Desplà va encarregar el retaule per decorar la seva capella privativa al palau de l’Ardiaca de Barcelona. L’oratori es trobava situat en l’interior de la torre romana que actualment forma part del palau bisbal de Barcelona. L’accés originalment es realitzava a partir d’un pont que comunicava amb el palau de l’Ardiaca, que encara es pot observar en gravats antics, però desprès de la seva supressió el 1822 la torre va quedar aïllada del palau ardiaconal i s’hi pot accedir solament des del palau episcopal. L’estança encara conserva la decoració de la volta de creueria amb la clau de volta decorada amb les armes dels Desplà-Oms. Del seu mobiliari litúrgic sabem de l’existència d’una imatge de Sant Jeroni, que l’Ardiaca va acabar regalant a la catedral de Barcelona. Per descripcions sabem que era de plata daurada amb un pes superior als 31 marcs; la va cedir a la sagristia de la Seu el 21 de març de 1510. La part més coneguda del mobiliari litúrgic d’aquesta capella és l’esmentat retaule elaborat per Bartolomé Bermejo dedicat a la Pietat. No es coneix documentació escrita sobre l’encàrrec de l’obra però l’autoria per part de Bermejo, el comitent Lluis Desplà i la seva data de realització (el 23 d’abril de 1490) està referenciat a partir d’una inscripció en el guardapols del retaule: OPUS BARTHOLOMEI VERMEIO CORDUBENSIS IMPENSA LODOVICI DE SPLA BARCINONENSIS ARCHIDIACONI ABSOLUTUM XXIII APRILIS ANNO SALUTIS CHRISTIANAE MCCCC.LXXXX".( Obra de Bartomeu Bermejo, cordovès, sufragada per Lluís Desplà, ardiaca de Barcelona, acabada el 23 d’abril de l’any 1490 de la Redempció cristiana” ). El quadre-retaule, amb unes dimensions de 175 x 189 cm., es conserva actualment al Museu de la Catedral de Barcelona. És possible que el retaule fos més gran i tingues dues portes que el protegissin, ja que hi ha traces en el marc original de la presència d’unes frontisses per sostenir-les. Hi ha també qui especula en l’existència d’una pradel.la a la part inferior.
El seu autor, Bartolomé Bermejo es considera un dels pintors gòtics més importants i un dels introductors de la corrent gòtic-flamenc a la Corona d’Aragó, juntament amb Lluís Dalmau, malgrat que el seu estil no quallà. Es coneixen poques dades de la seva etapa efímera a Catalunya. Sabem que va néixer a Còrdova cap el 1440. Va estar a València, on hauria entrat en contacte amb el pintor d'origen flamenc, Lluís Alimbrot, el qual li facilità l'estada a Flandes entre 1450 i 1460. Hi ha peces documentades seves a Saragossa (1474 - 1477) i Barcelona (1486 - 1495) i, després, és possible que es traslladés a Castella, per encàrrec d'Isabel la Catòlica. El seu pas per Barcelona es documenta per primer cop el 1486 en la confecció de les portes de l’orgue de Santa Maria del Mar.
El retaule en qüestió representa una Pietat amb la Verge Maria sostenint en braços el cos del seu fill mort i es troba flanquejada per les figures del promotor l’Ardiaca Lluis Desplà a la dreta del quadre i la figura de Sant Jeroni llegint La Vulgata al cantó oposat. L’escena es desenvolupa en un ampli paisatge natural amb unes ciutats idealitzades d’arquitectura nòrdica al fons. La figura de Sant Jeroni es representa com a cardenal amb el cap descobert i el capell penjant del coll cap a l’esquena i amb una actitud concentrada en la lectura del llibre obert de la La Vulgata que porta a les mans, que ha de llegir amb l’ajuda d’unes ulleres. L’Ardiaca també es mostra agenollat, pregant i mal afaitat amb un aspecte més aviat descuidat. La forma de presentar el donant en el mateix nivell que la divinitat evidencia un cop més aquesta clara influència flamenca.
Del quadre, que ha estat profusament analitzat en les seves múltiples vessants, s’han recalcat els trets realistes de la pintura flamenca del seu estil, que segons es valora, arriben en Bermejo a la seva màxima expressió en aquest quadre i per altra banda, els aspectes de la sensibilitat artística, cultural i religiosa de l’ardiaca Desplà en la forma de voler ser representat. La recent restauració del quadre ha deixat palès l’alt grau de realisme en la pintura de Bermejo, tret comú de la corrent del gòtic flamenc. Un equip de botànics i zoòlegs de la Universitat de Barcelona (UB) coordinats per Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la UB, ha identificat plenament les diferents espècies vegetals del quadre, des d’una palmera datilera, a un salze i diverses espècies arbustives com la murtra, la sàlvia o la calèndula. Aquest realisme també s’exten a les espècies animals com les orenetes i diversos insectes representats.
Per poder llegir l'article en la seva integritat: baixar en pdf
