Aquesta creu va ser destruïda durant la guerra civil i solament en tenim record per unes fotografies de principis del s.XX. Segurament el seu emplaçament original va ser el cementiri o fossar parroquial al centre del poble, situat en el lloc on actualment ocupa la capella del sagrament i el pati davant de la façana de l'església i va ser traslladada a l’emplaçament actual l’any 1886.
Coneixem de la seva aparença física a partir d'una fotografia conservada. A la imatge solament es pot observar la cara de la Verge. Sembla pels detalls que estava obrada amb granit, procedent el més segur d’alguna pedrera de la mateixa serralada costanera.
Es trobava col·locada sobre un basament circular de dos graons i el fust era monolític de secció quadrada amb els xamfrans escairats.
El capitell era d’odre toscà, on es poden identificar l’àbac, l’equí i el collarí.
Per sobre s’hi situava la creu de tipus llatína, molt senzilla.
En l’encreuament dels braços es trobava la figura de la verge dempeus sustentant amb el braç esquerra la figura del Nen.
Malgrat que algunes part s’observen molt gastades, com ara la cara de la Verge, es pot observar que portava una túnica elaborada amb plecs angulosos.
Es pot deduir que a l’altra banda hi havia la imatge de Crist crucificat.
Es pot identificar clarament que és el cementiri d'Alella pel basament de la creu del panteó d'Antoni Borrell Folch (1832-1910) que s'hi veu al fons. Aquest industrial barceloní havia adquirit la gran mansió coneguda com Torre del Governador que va cedir després de mort a l'Escola Pia. Aquest mausoleu neogòtic va ser encarregat a General Guitart i Lostaló (1859-926), el mateix arquitecte modernista que havia fet la nova construcció de la torre del Governador.
Bibliografia
- GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 237
- [Versió pdf]
[Procedència fotografies: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 1]
