El dissabte dia 11 d'abril del 2015, en el marc de la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar, es van presentar les actes de l'anterior edició celebrada el 2014 a Malgrat de Mar on es va tractar el tema de «Les epidèmies i remeis al Maresme». En aquest llibre hi apareix el meu article amb el títol «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac».
- GRAUPERA, Joaquim (2015). «Prendre les aigües en època medieval. Les visites reials a Caldes d'Estrac» a VIII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Les epidèmies i remeis al Maresme. Malgrat de Mar, 25 d'octubre de 2014. Malgrat de Mar: Ajuntament de Malgrat de Mar. P.77-87
Segons una llegenda, l’any 1219 es va produir la
troballa, per part d'uns bous, d'una imatge de fusta que representa una verge
entronitzada. Aquest fet va portar a la creació d'una capella-hospital
fortificada, que tindrà com a advocació aquesta imatge, amb una comunitat de
monjos Hospitalers, aprofitant les virtuts de les aigües curatives del lloc. De
mica en mica anirà creixent un reduït nucli de població al voltant del edifici
constituït pels actuals carrer de l'església i Baixada i Pujada de l'església.
El nucli descrit es constituirà com a Quadra de Caldes, o nucli
semi-independent de la jurisdicció del castell de Mata, fet que anirà
acompanyat, l’any 1387, de la independència eclesiàstica de la parròquia de
Llavaneres i de la sufragània de Sant Vicenç de Montalt.
Sembla
ser que les virtuts curatives de l'hospital van gaudir de prestigi dins la
població de la capital del Principat. A
principis del s.XIV, el 1319 durant una greu malaltia del rei Jaume II el Just (1267
-1327) que també va afectar a la seva segona esposa Maria de Xipre o Maria de
Lusignan ( 1279 - 1319 ), va obligar al rei a aprofitar les virtuts remeieres
d’aquestes aigües per sortir de la malaltia. Una altre rei que va fer estada a
Caldes d’Estrac va ser Alfons III el Benigne (1299 -1336) que va visitar els
banys un any abans de la seva mort el 1335 realitzant diverses estades; al
febrer, a l’abril i finalment la darrera al mes de juny.
Els reis
, per poder fer estada, van manar construir una casa prop del doll d'aigua
calenta, anomenada Cambra del Rei. No
hi ha certesa de on podria estar situada aquesta casa. Segons la tradició
popular del poble que es tracta de la casa núm.5 del carrer Baixada de
l’església. En aquesta casa, solament es pot observar en l’actualitat, una
sèrie de portals i finestrals gòtics en la façana. També el Consell de Cent barceloní va
subvencionar la construcció d'uns balnearis nous segons el pagament de dues
partides de 100 lliures i 300 sous l'any 1343 per les Cases de bany de Caules Destarach.
A
finals del s.XIV, el 23 de febrer del 1396, el rector de la parròquia ,Mn.
Francesc Faber, d'acord amb el bisbe de Barcelona Ramon d'Escales i amb el
patró de l'església Berenguer de Cortils, van vendre a la ciutat de Barcelona,
la jurisdicció civil i criminal, mer i mixt imperi que els hi pertanyia com a
jurisdicció de la quadra i a més el control de l'aigua també passaria al
Consell de Cent barceloní. A partir d'aquest moment, la quadra es va regir per
dos procuradors barcelonins que administraven totes les possessions de la ciutat
de Barcelona, amb les atribucions d'administrar justícia i cobrant els impostos. Durant el segle XV, els procuradors van passar a ser un de sol fins
que finalment a finals del s.XV, el poble de Caldes es va governar per un
batlle escollit pel Consell de Cent entre la gent del poble. El primer batlle
documentat es deia Jaume Caldera i va exercir des del 9 d'agost del 1454.
