dimarts, 12 de juliol de 2016

Aplec de sant Pere de Clarà - 2016 i novè col·lecionable sobre la història del priorat.

El passat diumenge 3 de juliol de 2016 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere,a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el novè col•leccionable, sobre la història del Priorat. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

El novè col•leccionable tracta sobre Joan Rubió i la restauració de la capella en la dècada dels anys 1920. Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp. La tasca de restauració de la capella va ser encarregada a l’arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Aquest arquitecte es formà al taller d'Antoni Gaudí, del que va ser deixeble i ajudant entre 1893 i 1905 col·laborant amb ell a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Se’l considera un dels últims representants del Modernisme i destaca com a sintetitzador de les idees arquitectòniques de Gaudí. 
L'obra de Rubió i Bellver és molt important i és present per tot Catalunya i a l'illa de Mallorca. Els seus edificis més interessants són: la Casa Golferichs (1901), la Casa Roviralta (1903) i l'Escola Industrial (entre 1927 i 1931), entre d’altres. També va ocupar el càrrec d'arquitecte a la Diputació de Barcelona i gràcies a això va participar en nombrosos projectes com la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya) amb la construcció del pont neogòtic que contribueix a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic. A l’igual que altres arquitectes del moment va participar en la vida política. Com a representant de la Lliga Regionalista va esdevenir regidor de Barcelona l'any 1905 i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). És l'avi dels arquitectes Ignasi i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952. 
Durant la restauració de la capella es van localitzar la llosa de l’altar i el pilar del mateix que era aprofitat per protegir una cantonada de la masia. Recuperada la peça es va comprovar que el capellà s’hi havia de situar al darrera per oficiar, de forma no prescriptiva llavors. Gràcies a l’autorització de Roma, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble molt abans de les disposicions del Concili Vaticà II. L’any 1925 l’ermita va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer. D’aquest primers moments es conserva una aquarel·la del dibuixant Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) que testa el nou moment de la capella.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):


Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...