Polèmica pel nom de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro



Sembla que s’estan ultimant les obres per adaptar les instal·lacions de l’antiga Biblioteca Popular de la Caixa d’Estalvis (carrer d’en Palau, 18, de Mataró), avui Fundació Iluro, a les normatives de les biblioteques públiques,  ja que l’Ajuntament de Mataró la integrarà a la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona. com a tercera biblioteca municipal de la ciutat. 

Aquest traspàs ha generat un debat sobre el nom que se li ha de posar a la biblioteca un cop traspassada:

  • Per la seva banda, vuit entitats del mon cívic i cultural de Mataró (Agrupació Científico-Excursionista de Mataró; Associació Amics de la Ciutat; Associació Amics de Ca l’Arenas; Aules Sènior de Mataró; Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM); Club d’Opinió Jaume Llavina; Museu Arxiu de Santa Maria i Òmnium Cultural Maresme) s’han dirigit a l’Ajuntament per proposar que s’imposi el nom de Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver a la nova biblioteca. La Biblioteca Popular de la Caixa de Mataró ha estat sense nom específic des del moment que s’inaugurà. El motiu és que, en ser l’única de la ciutat, no s’havia de distingir de cap altra; així, durant llargs anys fou coneguda com «la Biblioteca Popular», o simplement, «la Biblioteca». Expliquen les entitats proponents que, si s’atribueix un nom a la biblioteca, tindrà la funció pràctica de singularitzar-la de les actualment existents, però, sobretot, constituirà un acte d’homenatge a la memòria de la personalitat a qui demanen que es dediqui: 

"Les entitats signants hem adreçat a l’Ajuntament la proposta de donar el nom de Josep Garcia Oliver a la Biblioteca Popular que està previst que la Fundació Iluro traspassi aviat a la xarxa municipal. La Biblioteca Popular de la Caixa de Mataró ha estat sense nom específic des del moment que s’inaugurà. El motiu és que, en ser l’única de la ciutat, no s’havia de distingir de cap altra. Així, durant llargs anys fou coneguda com «la Biblioteca Popular», o simplement, «la Biblioteca».

Atribuir un nom a la biblioteca tindrà la funció pràctica de singularitzar-la de les actualment existents, però, sobretot, constitueix un acte d’homenatge a la memòria de la personalitat a qui es dedica.

Josep Garcia Oliver (1834-1883), fou un autèntic precursor a la nostra ciutat de la difusió de la instrucció i els coneixements entre les classes populars, i concretament un avançat al país sobre els beneficis que reporten les biblioteques.

Va ser empresari, polític liberal, il·lustrat i filantrop, i fundà el 1854 –als vint anys!– l’Ateneu Mataronès «el primer Ateneo que dedicara Cataluña a las clases proletarias», segons les seves pròpies paraules; el 1859 promogué la Caixa d’Estalvis de Mataró, per fomentar l’estalvi entre les classes treballadores; el 1866, fundà a Mataró la primera biblioteca popular de Catalunya i de l’Estat, inspirada en les que havia conegut de molt jove a l’Anglaterra de la Revolució Industrial «que tanto han contribuido al levantamiento moral e intelectual de su población laboriosa».

Apòstol de la instrucció, Garcia Oliver sabia que les biblioteques eren un poderós instrument per a la il·lustració de les classes treballadores, i que contribuïen al progrés econòmic del país. Va ser alcalde de Mataró i diputat a Corts i avui el seu retrat honora la Galeria de Mataronins Il·lustres. Va morir jove, prop de complir els quaranta-nou anys. El 1934 la caixa d’estalvis fundada per ell inaugurava a la plaça de Santa Anna la «Biblioteca Popular» de Mataró per antonomàsia, avui traslladada al carrer d’en Pujol i carrer d’en Palau. La Caixa fundada per Garcia Oliver ha estat sustentant fins avui mateix la Biblioteca Popular que dona continuïtat a la que havia fundat ell el 1866.

És per això que pensem que, ara que l’Ajuntament de Mataró té previst assumir la Biblioteca Popular, és de justícia donar-li el nom de «Josep Garcia Oliver», en record i homenatge al prohom a qui Mataró deu tantes iniciatives, tan beneficioses per a la ciutat, i particularment la biblioteca i tot allò que contribueix al benestar i el millorament de la instrucció de la seva població."

  • També és de la mateixa opinió l'exalcalde i exdiputat al Congrés dels Diputats Manuel Mas, on hi té un post dedicat en el seu bloc (Enllaç) en defensa del nom de Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver. Segons la seva opinió, és possible compaginar la conservació del nom de "Biblioteca Popular" i al mateix temps es pot homenatjar aquest mataroní il·lustre que, tal com diu l'exalcalde, no ha rebut el reconeixement públic de Mataró que es mereix per tot el que va fer, i que avui encara en gaudim. El lloc més indicat per a fer-ho és la biblioteca, i si Mataró té alguna dona a qui se li hagin de reconèixer mèrits, sempre se li pot dedicar un carrer o un altre equipament, però desaprofitar la Biblioteca Popular per a Josep Garcia Oliver seria perdre una ocasió única.
  • En tercer lloc, Teixit de Dones, l’entitat feminista de referència a la ciutat, va exclamar-se de seguida que va sorgir la iniciativa de donar-li el nom del seu fundador a la biblioteca popular. L’entitat entén que amb les altres dues biblioteques de la ciutat amb nom d’homes importants de la llengua i la cultura com Pompeu Fabra i Antoni Comas, la tercera ha de tenir nom de dona. Per fer visible aquesta iniciativa ha promogut una votació en format de formulari obert a internet, no té caràcter oficial sinó que serveix per definir la proposta que l’entitat adreçarà a l’Ajuntament de Mataró perquè aquest, via Ple Municipal, doni nom al nou equipament. Entre altres noms es proposes difeents noms d’escriptores i representants de la política i la cultura de les quals hi ha quatre de mataronines, Núria Masafrets Aymà, mestra i escriptora (Mataró 1950- 2021); Care Santos Torres, escriptora i crítica literària (Mataró 1970); Encarnació Soler Alomà, mestra i historiadora (Mataró 1954 - 2021) i la bibliotecària Helena Jubany ((Mataró, 1974 - Sabadell,2001)
  • Recentment, la Dra. Roser Salicrú, exrepresentant del Museu Arxiu de Santa Maria al patronat de la Fundació Iluro, opina en un comunicat difós per ella que hauria de ser el nom més apropieat hauria de ser el de Biblioteca Popular per les raons següents:

"La integració de la Biblioteca Popular de la Fundació Iluro, antiga biblioteca de la Caixa Laietana, a la xarxa pública ha generat un debat ciutadà sobre el possible nom de la que, l’abril del 2022, després d’un llarg procés, esdevindrà la tercera biblioteca pública de Mataró.

Des del màxim respecte a totes les iniciatives i, sobretot, al fet que una nova biblioteca pogués dur un nom de dona, cal prendre en consideració que aquesta no és pas una biblioteca nova, sinó una biblioteca amb història i amb un nom propi que fa honor a l’esperit dels seus orígens: Biblioteca Popular.

En un país amb una elevada taxa d’analfabetisme i amb l’ambició que totes les poblacions tinguessin accés a la lectura i al préstec de llibres, la Mancomunitat de Catalunya (1914-1925) va impulsar una xarxa de biblioteques a imatge i semblança de les pioneres biblioteques anglosaxones. Sota la responsabilitat d’Eugeni d’Ors, primer, que fou el responsable del projecte inicial que establí com havien de ser les biblioteques i la formació que havien de tenir les bibliotecàries, i de Jordi Rubió, després, que el succeí com a director de la xarxa i implantà definitivament un sistema bibliotecari a Catalunya, les biblioteques populars foren un model innovador i esdevingueren un referent dins del panorama bibliotecari espanyol.

A Mataró, els primers contactes entre l’Ajuntament i la Mancomunitat per a la creació d’una biblioteca popular daten del 1922, i l’acord per a la seva obertura del 1923. Però el cop d’estat de Primo de Rivera va escapçar el projecte. Posteriorment, conscient de les necessitats dels mataronins i mataronines i amb voluntat de servei a la població, fou la Caixa d’Estalvis de Mataró qui, el 1928, resolgué crear una Biblioteca Popular.

Des d’aleshores, la biblioteca ha estat oberta al públic amb la mateixa voluntat de servei. I, durant els darrers anys, la Fundació Iluro havia recuperat plenament el seu nom original de Biblioteca Popular.

Per respecte a la història i al passat, per preservar l’esperit dels orígens de la biblioteca i perquè no se’n perdi la memòria col·lectiva, caldria preservar el nom de Biblioteca Popular. Un nom que, en el moment de la seva creació, ja era tota una declaració d’intencions. I que, avui, encara ho hauria de ser."


Des d’aquesta plataforma defensem, que el nom no seria qüestió de quotes, en aquest cas, sinó que al ser una biblioteca amb una història pròpia s’hauria de respectar el nom de Biblioteca Popular i tot cas dedicar-ho a Josep Garcia Oliver com a pioner 

Per a més informació:


Comentaris

Anònim ha dit…
Quan l'Ajuntament de Mataró va decidir aixecar un gran monument al parc dedicat a Puig i Cadafalch, cap entitat feminista no es va pronunciar en contra argumentant que tots els monuments que hi ha al parc -Lluís Millet, Anselm Clavé, Juli Garreta, Pep Ventura, Honorat Vilamanya, Pau Casals- siguin monuments dedicats a homes. Mataró va fer molt bé d'erigir el monument al seu fill il·lustre Josep Puig i Cadafalch encara que no fos una dona.
Ara es vol descriminar Garcia Oliver per no ser dona. Això és descriminació per raó de gènere.
Vuit entitats arrelades a la cultura i a la societat mataronina proposen homenatjar un prohom a qui Mataró li deu molt. La mateixa Fundació Iluro on ha estat vocal la senyora Salicrú va ser fundada per Josep Garcia Oliver, ja que la Fundació Iluro és el resultat de la transformació de la Caixa d'Estalvis Laietana, abans Caixa d'Estalvis de Mataró fundada per Josep Garcia Oliver. Sap greu que qui li vulgui silenciar el nom sigui precisament una persona que havia estat a la Fundació Iluro.
La Fundació Iluro, el col·legi Josep Montserrat, el col·legi Jaume Recoder o Escola de Cirera, la biblioteca popular, l'Ateneu, el local social d'Òmnium Cultural a Mataró, edificis que ocupen la Fundació Maresme pro persones amb disminució psíquica, tot son equipaments que avui té Mataró gràcies a les iniciatives de Josep Garcia Oliver.
D'altra banda, Garcia Oliver va ser un avançat en la instrucció de la classe obrera i un apòstol de les biblioteques populars: va fundar a Mataró la primera biblioteca popular d'Espanya. D'aquesta iniciativa n'hauria de presumir Mataró de la mateixa manera que presumeix d'haver tingut el primer ferrocarril de la península promogut per Miquel Biada. Tant que homenatgem Biada, per què en canvi aquest interès en oblidar Garcia Oliver?
La millor manera de fer-ho és donar el seu nom a la biblioteca que dona continuïtat a la que va fundar ell.
És per aquest motiu que vuit entitats mataronines creuen que se l'ha d'honorar i que la biblioteca popular que ara assumirà l'Ajuntament porti el nom de "Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver".
Anònim ha dit…
Tal com diu la Sra. Salircú, s'ha de preservar el nom de Biblioteca Popular, però alhora s'ha de recordar Josep Garcia Oliver, que va fundar a Mataró la primera Biblioteca Popular d'Espanya.
La manera de fer-ho compatible és dir-ne "Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver".
Anònim ha dit…
Perdoni,
¿Això del Teixit de dones és "una entitat de referència"?
Pere ha dit…
Es pot homenatjar Josep Garcia Oliver i al mateix temps mantenir el nom de Biblioteca Popular posant-li el nom de "Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver"
Pere ha dit…
Quatre professionals de la biblioteconomia s’han dirigit a l’alcalde de Mataró expressant-li que el nom més apropiat per a la nova biblioteca és el de «Biblioteca Popular Josep Garcia Oliver».–

La mataronina Mercè Bosch, antiga directora de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, continuadora de l’Escola Superior de Bibliotecàries fundada per la Mancomunitat de Catalunya el 1915 i també exbibliotecària de la Biblioteca Popular de Mataró, juntament amb Maria Elvira Silleras, antiga directora de la Biblioteca Popular de Mataró i posteriorment professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals de la Universitat de Barcelona –nom actual de l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació–, al costat del professor d’aquesta Facultat el mataroní Amadeu Pons, i de la senyora Carme Mayol, professora i directora l’Escola Universitària de Biblioteconomia i Documentació, expresidenta del Col•legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya, autora de les Normes per a biblioteques públiques a Catalunya i Creu de Sant Jordi pel conjunt de la seva aportació a la biblioteconomia, han dirigit un escrit a l’Alcalde de Mataró expressant-li que el nom més apropiat per a la nova biblioteca que obrirà l’Ajuntament de Mataró és el de Josep Garcia Oliver, a qui qualifiquen de «figura gegantina» no sols en la història de Mataró, sinó en la història de les biblioteques populars de l’Estat espanyol.
En l’escrit a l’Alcalde fan un ampli repàs de les primeres biblioteques populars, que tenen el seu origen a Espanya en la legislació de l’època del Sexenni Democràtic, després de la Revolució de Setembre de 1868, que va posar les bases per a estendre-les per tot el país amb la voluntat de fomentar la lectura pública i que, a Catalunya, varen rebre el gran impuls amb la política cultural de la Mancomunitat, que obrí la primera el 1918.
Aquests quatre professors universitaris posen de relleu el cas excepcional de Mataró, que, abans que es publiquessin les primeres lleis sobre biblioteques, la nostra ciutat ja en tenia una de perfectament organitzada i regulada. Era la Biblioteca Popular que havia fundat Josep Garcia Oliver el 1866 prenent com a model les que havia conegut de jove quan visità l’Anglaterra de la Revolució Industrial.
Les primeres d’Espanya no es varen obrir fins el 1869, tres anys més tard que la de Garcia Oliver que, fins hi tot, ja s’havia avançat el 1854 amb un embrió de la biblioteca, el Gabinet de Lectura de l’Ateneu Mataronès, fundat també per ell, que tenia per objecte difondre la instrucció entre les classes proletàries.
Ressalten, a més, que quan el catàleg de les primeres biblioteques populars del país era d’una mitjana de només 150 a 200 volums, la de Garcia Oliver ja sobrepassava el miler obres.
Garcia Oliver ha de ser qualificat, doncs, d’autèntic avançat i precursor de les biblioteques populars, amb el mèrit afegit que això no va fer-ho a la capital de l’Estat ni en cap capital de província, sinó, precisament a la ciutat de Mataró i sense cap suport oficial.
Un motiu més perquè el Mataró d’avui reconegui el seu mèrit posant el nom de Josep Garcia Oliver al frontispici de la Biblioteca Popular.