dilluns, 8 de setembre del 2025

Nou article publicat per AARB sobre la Seu de Manresa en època romànica.

Aquest mes de setembre ha sortit publicat al número 207 del Butlletí dels Amics de l’Art Romànic del Bagesl'article «Sancte Marie civitatis Minorise. La gènesi de l’edifici altmedieval (s. IX-XIII)».
En aquest treball, m’he submergit en l’estudi dels orígens de l’edifici altmedieval de Santa Maria de Manresa, centrant-me en el període comprès entre els segles IX i XIII. He abordat les dificultats d’identificació del primer assentament del Puig Cardener, tot analitzant les hipòtesis sobre la seva possible vinculació amb l’oppidum ibèric de Mentissa i les interpretacions que ofereixen tant les fonts antigues com els resultats de les excavacions més recents. He constatat, a partir dels materials arqueològics i de les notícies documentals, que la presència d’una ocupació continuada es fa palesa entre l’època ibèrica i la tardoantiguitat, i que només a partir de l’era carolíngia es pot parlar d’una fundació cristiana relacionada amb la repoblació i organització del territori pel comte Guifré el Pelós.

Al llarg del treball, he volgut ressaltar com la formació del primer nucli urbà al voltant del Puig Cardener s’explica per factors estratègics i econòmics, i he detallat l’aparició dels ravals més antics, així com la funció clau dels mercats i camins, com a dinamitzadors de la ciutat. També he fet notar que la història constructiva de l’església de Santa Maria és marcada per períodes d’esplendor i destrucció: les dotacions de finals del segle IX, les destruccions a causa de les ràtzies sarraïnes, les successives restauracions i ampliacions, fins la substitució definitiva per l’església gòtica iniciada el 1322.

En la descripció arquitectònica, he documentat l’existència inicial d’una nau única amb transsepte i absidioles, així com la supervivència parcial del mur de tramuntana, una part de claustre i el portal romànic, tot destacant la seva importància com a peces fonamentals per entendre la transformació del conjunt. Finalment, he volgut posar en valor la necessitat de l’anàlisi interdisciplinària entre arqueologia, documentació històrica i història de l’art per tal d’explicar de forma rigorosa l’evolució d’aquest emblemàtic edifici, clau per comprendre el desenvolupament urbà i espiritual de la Manresa medieval.

Voldria agrair als companys d'Amics de l'Art Romànic del Bages (AARB) per haver-me donat la oportunitat de publicar el meu treball en la seva publicació.