La Dra. Coral Cuadrada va publicar a finals del 2025 un extens article dedicat als orígens medievals de Mataró i a la qüestió del seu nom, en un any especialment prolífic pel que fa a estudis sobre el Maresme medieval, tal com hem anat comentant en aquest mateix bloc.
CUADRADA, Coral. (2025) "Diluro a Matarone. L'enigma de Civitas Fracta". Anuari de Filologia Antiqua et Mediaevalia, 15 (2025), pp.71-98
L’article s’articula a partir d’una revisió crítica de les principals fonts tardoantigues i altmedievals on apareixen els noms vinculats a l’àrea mataronina, sobretot DILURO/DILURONE, MATARONE i la mateixa CIVITAS FRACTA. La Dra. Cuadrada examina la transmissió manuscrita d’aquests topònims, n’analitza les variants gràfiques i les possibles errades de còpia, i posa en relleu com han estat llegits, reinterpretats i a vegades forçats per la historiografia entre el segle XIX i l’actualitat. Aquest treball filològic i diplomàtic va acompanyat d’una atenta consideració de les dades arqueològiques relatives a la ciutat romana d’ILURO i a la seva continuïtat o discontinuïtat durant l’Antiguitat tardana, amb l’objectiu de veure si el registre material permet d’imaginar una “ciutat trencada” o parcialment destruïda que pugui justificar la denominació de CIVITAS FRACTA.
Un dels punts forts de l’estudi és la manera com contrasta les diferents hipòtesis que han volgut situar CIVITAS FRACTA en altres punts del litoral català. Cuadrada dissecciona els arguments que donaven suport a aquestes localitzacions alternatives i en mostra les febleses, tant des del punt de vista filològic com geogràfic i documental. A més, dedica una atenció específica a la semàntica de l’expressió CIVITAS FRACTA en contextos medievals diversos, explorant-ne els usos en relació amb ciutats arrasades, muralles enderrocades o nuclis urbans degradats, per tal d’aclarir quin abast podia tenir aplicada al cas concret del nucli hereu d’ILURO.
A partir d’aquest doble treball, sobre textos i sobre context, la Dra. Cuagrada formula la seva tesi principal: CIVITAS FRACTA no seria el nom d’un indret diferent, sinó una manera descriptiva, circumstancial, de referir-se a la mateixa comunitat urbana que, al llarg dels segles, passa de la ILURO romana a les formes medievals de MATARONE/MATARÓ. En aquesta perspectiva, CIVITAS FRACTA representa un “moment” en la trajectòria urbana i nominal de MATARÓ, relacionat amb una fase de crisi o transformació, però inscrit dins una línia de continuïtat d’ocupació i d’articulació territorial. L’evolució posterior de la documentació, que tendeix a consolidar les formes derivades de MATARONE, reforça aquesta lectura integradora.
Des d’un punt de vista historiogràfic, l’aportació de Cuadrada és doble. D’una banda, neteja el debat de lectures que absolutitzaven el terme FRACTA com si fos un topònim autònom, sense considerar prou la seva naturalesa qualificativa en el llenguatge documental. De l’altra, ofereix una síntesi ordenada d’un tema que havia estat tractat sovint de manera fragmentària, indicant quines interpretacions resulten avui insostenibles i assenyalant les línies de recerca que convindria aprofundir, especialment pel que fa a noves aportacions arqueològiques i a una crítica textual encara més fina.
En conjunt, l’article esdevé una peça de referència per entendre la seqüència ILURO – CIVITAS FRACTA – MATARONE i per fonamentar, amb arguments sòlids, la identificació de CIVITAS FRACTA amb el MATARÓ altmedieval.
És gratificant veure com la Dra. Cuadrada cita els meus articles i opinions en la seva anàlisi, un gest que reconeix i dona valor al meu treball que he estat duent a terme en aquest camp, contribuint així a un diàleg acadèmic viu i constructiu sobre la història del Maresme, fet que agraeixo profundament.
