NOVA ACTIVITAT «Petjades del Mestre de Cabestany: De l’exposició del MNAC al romànic viu!» amb Arqueonet

«Petjades del Mestre de Cabestany: 

De l’exposició del MNAC al romànic viu!»

Programa d'activitats d'Arqueonet relacionades amb l'exposició del MNAC

Presentació

El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) presenta l'exposició “Sant Pere de Rodes i el Mestre de Cabestany: la construcció d'un mite", un esdeveniment clau per comprendre els orígens del romànic català i occità. Aquesta mostra no només reuneix escultures emblemàtiques, documents històrics i fragments arquitectònics, sinó que desmunta i reconstrueix la llegenda d'un geni anònim del segle XII, revelant com el seu estil —caracteritzat per figures expressives i portals narratius— va influir en l'art medieval des de Catalunya fins a Occitània.

És una oportunitat única per veure peces rarament exposades d’aquest autor que canvien la nostra visió del romànic i per aprofundir en aquest univers de pedra i misteri —on portals esculpits cobren vida i monestirs occitans xiuxiuegen secrets mil·lenaris—, Arqueonet ha preparat un programa exclusiu d'activitats guiades pel professor Dr. Joaquim Graupera. Aquestes sessions connecten l'exposició amb el territori real, seguint les petjades del Mestre des de Catalunya fins al Rosselló i Occitània, com un relat continu que uneix mite i realitat. També tindrem l’oportunitat de veure en viu l’edifici de Sant Pere de Rodes on hostatjava la seva magnifica portada.

Les activitats

• Dissabte 9 de maig de 2026 (11-13 h.): Visita comentada a l'exposició del MNAC. Una visita guiada immersiva per desxifrar les peces clau de l'exposició, on el Dr. Graupera connectarà escultures, documents i context històric, incloent fragments recuperats de la portalada del Mestre de Cabestany originalment destinada a Sant Pere de Rodes.
• Dissabte 16 de maig de 2026: “De Sant Pere de Rodes a Sant Andreu de Sureda. Sortida al cor del romànic primitiu”. Sortida d’un dia on es visitarà el monestir de Sant Pere de Rodes —on estava la portalada del Mestre de Cabestany protagonista de l’exposició del MNAC, avui fragmentada en museus i col·leccions particulars— i el de Sant Andreu de Sureda, que tenen en comú un disseny arquitectònic propi de les primeres esglésies romàniques catalanes, abans de la difusió de la corrent llombarda.
• Del divendres 11 al diumenge 13 de setembre de 2026: Viatge d’autor “Carcassona, rastrejant el Mestre de Cabestany”. Viatge complet a Occitània per explorar els principals edificis on va treballar el mestre —portals, claustres i basíliques amb les seves obres inconfusibles—, tancant el cercle del seu llegat artístic.

Professor acompanyant

Joaquim Graupera - Doctor en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, Diploma en Estudis Avançats d’Història de l’Art i llicenciat en Geografia i Història per la UB on ha impartit classes durant diversos cursos com també a la Universitat d'Estiu de la Universitat de Lleida. Treballa com a professor de secundària a l’Escola Pia Balmes de Barcelona i ha format part de la junta d’ Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans des del 2009 al 2022. Ha publicat diversos llibres, articles i comunicacions sobre l'art i el patrimoni medieval català i del Maresme en particular.

Inscripcions obertes!

Contacta'ns per reservar plaça i no perdis aquesta oportunitat única de viure la història en primera persona!

www.arqueonet.net - arqueonet@arqueonet.net - 937423014 – 667013352 C/Sepúlveda 79 – 08015 Barcelona

Les veracreus del Maresme tornen a brillar: la meva recerca citada al darrer número de "Reliquiae Sanctorum in Catalonia"

Reliquiae Sanctorum in Catalonia és una publicació digital especialitzada en l’estudi, la difusió i la valorització de les relíquies i de la devoció als sants en els territoris de parla catalana. La revista, impulsada per l’historiador Joan Arimany Juventeny, té com a objectiu donar a conèixer peces reliquiàries, cultes locals, tradicions devocionals i estudis històrics relacionats amb aquest patrimoni religiós, combinant divulgació i recerca. Al llarg dels seus números ha anat consolidant un espai de referència per a investigadors i lectors interessats en aquest camp. 

Joan Arimany Juventeny és l’impulsor i responsable de la revista, i desenvolupa una tasca de recerca i divulgació centrada en la història religiosa, les relíquies i les devocions populars a Catalunya. La seva trajectòria es vincula especialment a l’estudi del patrimoni sacre i a la difusió cultural d’aquests temes des d’una perspectiva històrica i territorial. La seva feina ha contribuït a fer visible un àmbit sovint poc conegut però molt ric per comprendre la religiositat i la cultura material del país.

A la revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, en el número 28 corresponent al mes de març de 2026, apareix un escrit de caràcter divulgatiu dedicat a les relíquies de la Vera Creu al Maresme. El text s’inscriu dins l’interès de la revista per la devoció a les relíquies de sants i a les peces reliquiàries conservades a diferents territoris catalans, i posa especialment l’accent en la importància històrica, artística i devocional de les veracreus maresmenques.

L’article ofereix una síntesi prou completa de la presència d’aquestes relíquies a diverses parròquies del Maresme, tot subratllant que les veracreus van tenir un paper destacat en la vida religiosa local, sobretot entre la fi de l’edat mitjana i l’època moderna. En aquest sentit, el text assenyala l’existència d’almenys tres grans tipologies de veracreus al territori: d’una banda, les que conserven una decoració més medieval i una creu llatina; d’altra, les que presenten dos àngels situats a banda i banda de la magolla; i, finalment, les més riques i elaborades, amb escenes religioses i una estructura central més desenvolupada, de tipus cimbori.

El repàs que fa la revista inclou exemples concrets de diverses parròquies maresmenques, entre les quals figuren Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt, Sant Cebrià de Tiana, Sant Martí de Teià, Sant Feliu de Cabrera, Sant Julià d’Argentona, Sant Genís de Vilassar i Sant Martí d’Arenys de Munt. També es destaca la cronologia d’aquest conjunt, que s’estén aproximadament des de finals del segle XV fins a inicis del XVII, cosa que permet entendre aquestes peces com a testimonis d’un moment molt significatiu de la religiositat i de la cultura material del territori.

Aquesta informació ha estat extreta del meu estudi publicat a:

Graupera i Graupera, Joaquim. «Les veracreus gòtiques i del temps del renaixement al Maresme». Sessió d’Estudis Mataronins, 2007, núm. 24, p. 79-96, https://raco.cat/index.php/SessioEstudisMataronins/article/view/137212

  

La referència del meu treball serveix de base per a la classificació tipològica i per a la interpretació històrica que recull l’article de la revista. Vull agrair sincerament a Reliquiae Sanctorum in Catalonia la difusió d’aquest article i l’esment del meu estudi, perquè contribueix a donar-li visibilitat i a posar en valor aquesta recerca sobre el patrimoni religiós i artístic del Maresme.