dissabte, 7 de juliol del 2012

La crisi del Priorat de Clarà en el 5è col•leccionable de l’Aplec 2012


El passat diumenge 1 de juliol de 2012 es va celebrar una  nova edició de l’Aplec de Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar amb una celebració eucarística a la capella prioral on es van poder cantar els goigs. La pluja va impedir que la resta de l’acte es celebrés a l’era de la masia i es va haver de fer sota cobert a la planta baixa de la mateixa. Tot seguit vaig tenir el plaer de presentar el cinquè col·leccionable de la història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article) en el que col·labora el Grup d’Història del Casal de Mataró. Degut a la pluja es van improvisar unes sardanes sota cobert a la planta baixa de la masia i hom va poder degustar coca acompanyada de moscatell.
Aquesta cinquena edició del col·leccionable tracta el tema de la crisi baix medieval del monestir. A principis del s. XIV, comencen a aparèixer certes evidències que indiquen l’aparició d’un període de crisi tant en el monestirs de Casserres com en el priorat de Clarà, que són paral·lels a la situació de crisi general que viu el país. Aquesta s’entreveu de forma clara en la venda i empenyorament de propietats, terres i masos per fer front als deutes creixents i també per recollir diners per pagar les despeses dels plets per defensar les jurisdiccions dels masos que posseïen en diversos indrets.
La relació del monestir amb el llinatge dels Des Bosc, els nous senyors del castell de Burriac i de Vilassar, continua. Aquests van anar mantenint els antics drets dels feudals que havien comprat als Sant Vicenç sobre el monestir, fet que provocava també algunes tibantors. El 1410 el prior Ramon ça Coma, es va queixar que el feudal va utilitzar per usos indeguts als homes del monestir, concretament pels drets d’empara de la verema i pel dret de forestatge.
En aquest període també es va fer evident una notable disminució de la comunitat. Durant el pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334), en el monestir solament hi residia un monjo prior. Des d'aleshores, els priors comendataris es van encarregar de controlar, gestionar i percebre les rendes de la senyoria de Clarà des d’un altre indret.
Aquesta vida migrada del cenobi, portarà a algunes reformes de l’edifici. Serà en aquest període que el cenobi va quedar reduït a la capella que encara avui es conserva, esdevenint una capella funerària privativa de la família Argentona, batlles del Des Bosc, dels quals encara es conserven alguns ossaris.

Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):

diumenge, 17 de juny del 2012

Presentació a Mataró del llibre de la Dra. Coral Cuadrada sobre la Pesta Negra


El passat dimecres 6 de juny, a dos quarts de vuit del vespre, a la sala d’actes de can Palauet (carrer d’en Palau, 32. Mataró), el Grup d’Història del Casal, el Museu Arxiu de Santa Maria i Rafael Dalmau Editors van organitzar un acte acadèmic per presentar El Llibre de la Pesta de la Dra. Coral Cuadrada i Majó, professora d’Història a la Universitat Rovira i Virgili. En l’acte hi van intervenir la Dra. Roser Salicrú i Lluch, investigadora de la Institució Milà i Fontanals del CSIC, l’autora i l’editor Rafael Català que varen glossar les aportacions del llibre. L'acte va estar coordinat per Enric Subinyà en representació de les entitats organitzadores.
Com tots vosaltres sabeu, la pesta va deixar senyals en la memòria d’Occident; combinada amb la fam i la guerra comportà la pèrdua de quasi un terç de la població europea i l’abandonament de viles i camps. El llibre de la pesta de la Dra Cuadrada tracta de les condicions de vida del món medieval i les mesures per fer front a aquest flagell. En aquest volum s’analitzen les repercussions i les reaccions dels coetanis envers l’epidèmia, des la fugida i el carpe diem fins a les opcions espirituals, individuals i col·lectives que marcaren els sentiments de l’època.
Fitxa Tècnica:
  • CUADRADA MAJÓ, Coral : El llibre de la pesta. Ed. Dalmau. Barcelona, 2012. (Obra Vària). 304 pàgs. 29,00 € . ISBN: 978-84-232-0767-1 
Dades complementàries:


divendres, 8 de juny del 2012

Premi Liebster


Aquesta setmana han atorgat el premi Liebster a aquest bloc. Abans d'explicar-vos en què consisteix aquest premi, volia donar les gràcies al bloc que me'l va atorgar. 

Moltes gràcies a la Rosa Isabel Garí  autora de Muralles d’Ilturo (http://murallesilturo.blogspot.com.es/).

El premi Liebster és una iniciativa que consisteix a premiar, de forma simbòlica, 5 blocs, per tal de reconèixer-ne el treball i esforç. Quan un altre blocaire et dóna el premi, et dóna també la possibilitat de premiar altres blocs.
Què cal que faci qui el rep?
1.- Cal premiar 5 blocs que creguis que s'ho mereixen. Els blocs premiats han de tenir menys de 200 seguidors.
2- Cal enganxar el logo del premi al teu bloc, i enllaçar el blocaire que te l'hagi donat.
3- Cal també deixar un comentari a aquells blocs que premies, per fer-los-ho saber.
4- Cal demanar i esperar que els altres blocaires passin el guardó a 5 blocs que encara no el tinguin.

Bé, doncs fins aquí les instruccions. Ara toca escollir la meva proposta de 5 blocs. Aquí teniu els que crec que bé se'l mereixen.



  • El bloc Bàsicament Romànic de l’Esteve i l’Esther on es descriuen de forma acurada i precisa les seves vivències i viatges a l’entorn del patrimoni romànic europeu. http://estevesther.blogspot.com.es/ 


  • El bloc La Raconera d’en Jaume Vellvehí (http://laraconera.blogspot.com.es/ ) on menys assíduament del que ens agradaria, va desgranant articles sobre l’art, el patrimoni i la cultura catalanes que són unes verdaderes joies.

  • El Racó Natural de la Cristina Martí és un altre dels blocs recomanables a partir d’ell aprendreu les més nostrades receptes de licors i beuratges medicinals a base de herbes remeieres, saber fer sabó natural, entre moltes altres coses. http://raconatural.blogspot.com.es/ 

Per últim, Transport Públic de Pere Pascual que amb el seu ull crític va desgranant amb molta professionalitat i criteri  tot allò que té a veure amb l’art contemporani de Mataró i rodalies  http://perepascualpic.blogspot.com.es/


Em deixo molts més en el tinter que també s’ho mereixen, perdoneu-me però sols en podia posar-ne cinc.
Espero que els gaudiu !!!

dimecres, 23 de maig del 2012

Un nou article sobre l'origen del Museu de Mataró a "Lambard"



El passat dilluns 21 de maig de 2012 es va presentar el volum XXII de la Revista Lambard. Estudis d’Art Medieval corresponent al curs 2010-2011 i editada per Amics de l’Art Romànic. L’acte, que va tenir lloc a les 19 h. a la sala Pi i Sunyer l’Institut d’Estudis Catalans, va estar presentat per la presidenta de la Entitat Dra.Francesca Español. En aquest número es publiquen els treballs que es van presentar en el passat cicle de conferències dedicades al col·leccionisme i per aquesta raó es va convidar al President del Gremi d’Antiquaris de Catalunya, Sr.Carles Xarrié Sánchez per tal de que glossés els articles i el contingut del volum.
En aquest volum entre altres articles s'ha publicat un article meu que porta per títol Col·leccionisme privat i patrimoni local. La fundació del Museu de Mataró (1894).
A finals del s.XIX, el patrimoni artístic de la ciutat de Mataró restava dispers per la ciutat, bé ornant edificis públics, bé reclòs en col·leccions particulars. El 29 de desembre de 1888 va constituir-se en aquesta ciutat, l'Associació Artístic Arqueològica Mataronesa, a la Junta de la qual hi figuraven persones remarcables de l’àmbit cultural de la ciutat, algunes d’elles també a novell nacional, com Terenci Thos i Codina, Josep Maria Pellicer, Josep Puig i Cadafalch, Emili Cabanyes, entre altres. La creació d'un Museu d'Arqueologia i Art a Mataró, com a instrument per intentar recuperar el passat, va ser un dels objectiu explícit ja en la seva acta fundacional. També lligat a aquest esperit inicial entenien que calia fer un pas previ. El pas seria la realització d'una  important exposició artística arqueològica que va ser organitzada en el marc de les festes de  les Santes del 1889 en els locals de l'Escola Pia de Mataró. Aquesta exposició era entesa com a una formalitat necessària que permetria catalogar el patrimoni artístic i arqueològic que estava dispers per la ciutat, i en alguns casos en perillava l'estat de conservació, i per evidenciar el potencial de patrimoni que s'amagava darrera les cases en diferents col·leccions  privades. Finalment, el 3 de novembre del 1894 s'acordà de crear un museu en l'Escola d'Arts i Oficis de la ciutat. 
Per a més informació