.JPG)
El passat diumenge 1 de juliol de 2012 es va
celebrar una nova edició de l’Aplec de
Sant Pere de Clarà. L’acte, que va tenir l’estructura acostumada, és va iniciar
amb una celebració eucarística a la capella prioral on es van poder cantar els
goigs. La pluja va impedir que la resta de l’acte es celebrés a l’era de la
masia i es va haver de fer sota cobert a la planta baixa de la mateixa. Tot
seguit vaig tenir el plaer de presentar el cinquè col·leccionable de la
història del priorat que es reparteix gratuïtament als assistents (també el
podeu descarregar en pdf a l’enllaç que hi ha al final d’aquest article) en el
que col·labora el Grup d’Història del Casal de Mataró. Degut a la pluja es van improvisar
unes sardanes sota cobert a la planta baixa de la masia i hom va poder degustar
coca acompanyada de moscatell.
Aquesta cinquena
edició del col·leccionable tracta el tema de la crisi baix medieval del
monestir. A principis del s. XIV, comencen a aparèixer certes evidències que
indiquen l’aparició d’un període de crisi tant en el monestirs de Casserres com
en el priorat de Clarà, que són paral·lels a la situació de crisi general que
viu el país. Aquesta s’entreveu de forma clara en la venda i empenyorament de
propietats, terres i masos per fer front als deutes creixents i també per
recollir diners per pagar les despeses dels plets per defensar les
jurisdiccions dels masos que posseïen en diversos indrets.
La relació del
monestir amb el llinatge dels Des Bosc, els nous senyors del castell de Burriac
i de Vilassar, continua. Aquests van anar mantenint els antics drets dels
feudals que havien comprat als Sant Vicenç sobre el monestir, fet que provocava
també algunes tibantors. El 1410 el prior Ramon ça Coma, es va queixar que el
feudal va utilitzar per usos indeguts als homes del monestir, concretament pels
drets d’empara de la verema i pel dret de forestatge.
En aquest període
també es va fer evident una notable disminució de la comunitat. Durant el
pontificat de Ponç de Gualba (1303-1334), en el monestir solament hi residia un
monjo prior. Des d'aleshores, els priors comendataris es van encarregar de
controlar, gestionar i percebre les rendes de la senyoria de Clarà des d’un
altre indret.
Aquesta vida
migrada del cenobi, portarà a algunes reformes de l’edifici. Serà en aquest
període que el cenobi va quedar reduït a la capella que encara avui es
conserva, esdevenint una capella funerària privativa de la família Argentona,
batlles del Des Bosc, dels quals encara es conserven alguns ossaris.
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
.JPG)
Per aconseguir els fulls col.leccionables (en pdf):
