1885: Una excursió al castell de Vilassar.

Gaietà Boïgas, autor de l'opuscle,
 a Buenos Aires el 1904.

El 6 de desembre de 1885 uns membres de l’Asociación de Arquitectos de Cataluña van realitzar una visita al castell de Vilassar. La creació de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, l'any 1845, serà la gènesi de l'entitat col·legial Associació d'Arquitectes de Catalunya que va ser creada el 1874 com un club d'afiliació voluntària al qual es van a adherir la majoria dels professionals. Aquesta entitat realitzava activitats formatives i socials pels adherits i entre elles figuraven les sortides culturals. Aquestes visites, iniciades uns anys abans per l'arquitecte Elies Rogent, tenien un caràcter formatiu pels joves arquitectes. 

A la sortida de Vilassar del 1885 hi van participar els arquitectes Josep Oriol Mestres, Elies Rogent, Torras, Modest Fossas Pi, Antoni Serrallach, Joan Artigas, Miquel Madorell i Rius, August Font i Carreras, Josep Vilaseca, Emili Sala, Josep Torres Argullol, Eduard Mercader, Emili Cabanyes, Eduard Buigas, Jaume Gustà, Bonaventura Pollés, Joan Baptista Pons, Enric Sagnier, Joan Font i Sangrà, Josep Font i Gomà i Joaquim Bassagoda.

Des de Barcelona van agafar el tren fins a Premià i des d’allà amb carruatges es dirigiren a Vilassar de Dalt fins el castell. Allí visitaren el castell i a la sala del mateix el ponent Gaietà Buïgas i Monravà va llegir la memòria que resumia la història del castell. Aquesta es va publicar íntegrament a posteriori en format d'opuscle per l'Associació. Acte seguit van fer un banquet en el mateix castell amb la participació del rector del poble.
En la memòria situa l'inici del castell en el s. X ja que cita un document del 1101 on s'esmenta el castell de Vilassar juntament amb el de Burriac.

Descriu la torre del castell com el vestigi d'aquest primitiu recinte : "Es por tanto, la parte más antigua de toda la obra; (...). Consta de cinco pisos, que actualment se comunicant entre si por medio de una escalera de caracol, practicada en el espessor del muro. Su altura es mucho mayor que las de las torres de base proximamente quadradas (...) Tiene almenado el remate, y es de planta circular. El espessor de las paredes és de 2,40 metros que excede en mucho al de las referides torres cuadradas. Añádase á lo dicho su situación cèntrica ó poco menos, ser exenta, ó estar enteramente aislada, y ya descrita la que yo sostengo es torre de homenaje, ciudadela o reducto de Seguridad, último reducto de los sitiados en el Castillo...”. Situa la següent ampliació en en el s.XIII amb la construcció de la torre quadrada de la façana i un recinte emmurallat quadrat. Seguidament esmenta la transformació del castell en palau en el s.XIV i les reformes de la façana en el s.XVI que acabarien de donar l'aspecte que veiem avui dia.

Malgrat que utilitza un to literari de caire romàntic és interessant perquè com arquitecte amb l'observació dels paraments s'aproxima amb molta precisió a les fases constructives del castell. Creiem interessant també veure com aquests tipus de sortides, com les que feien les agrupacions excursionistes, participen en documentar aquests vestigis del patrimoni medieval. 

Bibliografia:

Buïgas i Monravà, Gaietà (1886). Castillo de Vilassar : memoria descriptiva. Leida en la excursión hecha al Castillo por la Asociación en 6 de diciembre de 1885. Barcelona: Tip.Fidel Giro. (Asociación de Arquitectectos de Catalunya) . 26 p.

Segons Buïgas, la façana del castell tenia originàriament dues torres.

La primera reforma va consistir en eliminar el mur que unia les dues torres.

Segons Boïgas, la darrera reforma de la façana va consistir en eliminar una de les torres.

El Maresme medieval representat a «VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme»

El passat dissabte 20 d’octubre del 2012 va tenir lloc la «VI Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme» amb el tema de Masies, urbanisme i poblament al Maresme amb una setantena de persones inscrites vinculades a diversos centres d'estudis de la comarca i amb 13 comunicacions presentades.

La sessió es va iniciar amb les salutacions de la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez, del president de “Cerquem les Arrels”, Jordi Albaladejo, i la benvinguda als assistents del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alella, Fede Salas.

La història i el patrimoni medieval del Maresme van ser presents en la conferència inaugural i en una colla de comunicacions. Cristina Armengol, DEA en Història Medieval i membre de “Cerquem les Arrels", va pronunciar la ponència inaugural amb el títol «Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X», abans de donar pas a la resta de comunicacions. En la mateixa va anar repassant els orígens romans d’Alella i de les vil•les documentades fins el primer poblament d’època medieval.

La presentació de comunicacions va estar moderada pel periodista Àlex Asensio. D’elles, set comunicacions van tractar una temàtica vinculada al patrimoni medieval del Maresme:

• La quadra o 'domus' del Cros, a càrrec d'Enric Subiñà, del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell. 
• L'enclavament com a factor de domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar, a càrrec de Marc Pons i Pau Ubach, del Grup Arqueològic del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.
• Canvis en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià a través d’algunes cases amb més història, a càrrec de Marta Colell i Josep Pla, del Centre d'Estudis de Sant Cebrià. 
• Masies i poblament al veïnat de mar de Vilassar (1500-1784), a càrrec d'Alexis Serrano, del Centre d'Estudis Vilassarencs. 
• Can Bellsolell de la Torre. Una aproximació als seus espais interiors per mitjà dels inventaris postmortem, a càrrec d'Alexandra Capdevila. 
• Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial, a càrrec de Jaume Vellvehi del Grup del Casal de Mataró.
• La masia com a instrument de colonització del territori, a càrrec de Mireia Barnadas, de l'Associació Cultural Revista Alella.

La celebració de la trobada va ser aprofitada perquè l'alcalde alellenc, Andreu Francisco, presentés públicament el treball guanyador de la primera beca de recerca local d'Alella, del qual jo mateix vaig ser-ne l’autor. Aquest treball tracta sobre les famílies Desplà-Gralla com a promotors d'art entre els segles XIV i XVI.

La jornada va acabar amb una visita guiada pel centre de la població, a càrrec de Crisitina Armengol, on varem poder veure en directe l’edifici parroquial i algunes masies gòtiques de la població. Finalment, la jornada es va acomiadar fins l'any vinent amb un dinar de germanor a Can Flo.

Les comunicacions es podran consultar un cop s'editin les actes de les Jornades.

Cal felicitar als organitzadors de Cerquem les Arrels per la impecable organització i la bona acollida. Felicitats !!!!

Inici de la sessió amb les salutacions de la directora de l'Institut Ramon Muntaner, Carme Jiménez,  del president de “Cerquem les Arrels”, Jordi Albaladejo, i la benvinguda als assistents del regidor de Cultura de l'Ajuntament d'Alella, Fede Salas. 

Cristina Armengol , DEA en Història Medieval  per la UB i membre de “Cerquem  les Arrels”, va pronunciar la ponència inaugural amb el títol «Llogaret, terme, parròquia: la consolidació d'un municipi baixmaresmenc al segle X»

L'enclavament com a factor de domini del territori. Estudi de la ubicació del castell de Vilassar, a càrrec de Marc Pons i Pau Ubach, del Grup Arqueològic del Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt.



Canvis en el patrimoni urbanístic de Sant Cebrià a través d’algunes cases amb més història, a càrrec de Marta Colell i Josep Pla, del Centre d'Estudis de Sant Cebrià. 



Molins fariners del Maresme: darreres intervencions (2003-2012). La recuperació del patrimoni pre-industrial, a càrrec de Jaume Vellvehi del Grup del Casal de Mataró

L'alcalde alellenc, Andreu Francisco, presentant el treball guanyador de la primera beca de recerca local d'Alella sobre les famílies Desplà-Gralla com a promotors d'art entre els segles XIV i XVI.

Visita guiada al patrimoni d'Alella a càrrec de Cristina Armengol

Conferència de Maria Dolça Ribas: «Els pioners de la recerca arqueològica a Mataró: Marià Ribas i Bertran»

El passat dijous 18 d'octubre de 2012, l’Associació "Amics de Ca l’Arenas" va organitzar una conferència sobre la trajectòria arqueològica de Marià Ribas i els pioners de la recerca arqueològica a Mataró. La xerrada s’emmarca dins el programa d'actes per commemorar els 50 anys de Torre Llauder organitzada per un col·lectiu d'entitats mataronines vinculades a la història de Mataró. L'acte va estar presentat per Ramon Manent, President de l'Associació i Carles Marfà, Director del Museu de Mataró.

Maria Dolça RIbas, filla de l'arqueòleg, va presentar una continuació de l’anterior conferència realitzada sobre l’arqueologia a Mataró abans de la guerra civil (1936-1939), centrant-se en aquest cas en la recerca arqueològica a Mataró durant el franquisme. L'any 1947 va ser un any decissiu: el Patronat del Museu Municipal de Mataró creà la Secció d'Història i Arqueologia i nomenà Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el nomenà Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Una fita important d'aquesta institució va ser l'edició de la revista "Museu" que es publicà dos  anys ja que va ser clausurada per ser escrita en català. 

Al llarg de la conferència va anar desgranant els nombrosos projectes arqueològics que va dirigir tant a Mataró com en el Maresme central i mitjançant dibuixos i fotografies de l’època va anar presentant el grup de col·laboradors amb els que s’envoltà (Lloansi, Martínez Sauri, Lladó, etc) i els principals jaciments i troballes (vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments).
A nivell medieval, que aquí ens pertoca, cal destacar la col·laboració en la restauració i excavació d'edificis religiosos juntament amb l’Obra de Sant Francesc de la parròquia de Santa Maria de Mataró dirigida per Lluís Ferrer i Clariana. Es va treballar en els edificis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera de Mar, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Cugat de Traià d’Argentona i Santa Maria i Sant Martí de Mata a Mataró, on hi van sortir importants restes arqueològiques significatives. 
Maria Dolça Ribas va haver de fer un veritable esforç per resumir l'ingent obra del seu pare que ara cal recordar i prendre com exemple.

Mare de Déu de Can Catà de la Vall (Sant Andreu de Llavaneres)

La imatge de la Mare de Déu de Can Catà de la Vall es troba situada com a decoració de la part superior del pilar del començament de l’escala que porta al primer pis de la masia. Sembla una peça reaprofitada ja que l’escala està obrada amb pedra granítica del país i la Mare de Déu està realitzada amb pedra de Montjuïc.

La masia de Can Catà de la Vall es troba situada al nord oest del terme al costat dret de la Riera de la Vall i actualment presenta un aspecte de masia barroca degut a la reformes efectuades l’any 1609 segons testa la clau de l’arcada de la portada. De fet, la família Catà és una de les famílies documentades a Llavaneres des del s.XIV i el primer batlle de la població després de la seva independència de Mataró l’any 1548 va ser Pere Catà de la Vall.

La imatge de la Verge no porta vel i deixa entreveure una llarga i ondulada cabellera. El seu rostre manté un posat trist i presenta una fractura que ha mutilat part del nas. L’ estat de conservació molt deficient i erosionat fa difícil l’observació de certs detalls. La Verge porta túnica i mantell. La túnica presenta plecs a la part inferior de les cames des de l’alçada dels genolls que apareixen inclinats vers el lateral dret de la imatge. L’Infant es troba assegut sobre el genoll dret de la imatge amb el peu dret flexionat sobre el genoll esquerra. Els braços els té estesos vers la mà esquerra de la mare com volent agafar un objecte que no s’acaba de definir degut al desgast, però que podria ser plausiblement un ocell. La presencia del cabell ondulat i deixat anar ens porta a datar la imatge cap a finals del s.XV o principis del s.XVI seguint models del gòtic flamenc.

Per a més informació:

• BARTRÉS, Gaspar; MANAU, Ferran (1986). Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Llavaneres:  [Ferran Manau].p.208-209
• BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. p.308-312
• GRAUPERA, Joaquim: L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona, (Tesi dirigida per Francesca Español i Bertran) Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art . Data de defensa : 18-04-2012. Dipòsit legal: B. 17380-2012. Tesis en xarxa

Mare de Déu de Can Catà (Fot.J.Graupera)