|
Taula de Sant Baldiri |
A Mataró no ens han arribat restes representatives de la pintura gòtica però, malgrat tot, tenim constància de que si van existir algunes obres importants. Documentalment, consta que a l’església de Santa Maria de Mataró existia un retaule gòtic pintat pel cèlebre pintor Lluís Dalmau dedicat a Santa Cecília.
Segons una àpoca conservada amb data del 15 de desembre del 1459, tenim testat que Lluís Dalmau, pintor de Barcelona, reconeix haver cobrat en varies partides 55 lliures barcelonines, en preu d'un retaule que va pintar pels prohoms de la vila de Mataró, Bernat Ferrer i Antoni Mas del Casteller per l’església parroquial de la vila de Mataró, amb conformitat als capítols signats davant del notari Bartomeu Agell el 22 de març del 1457. El retaule estava sota l’advocació de Santa Cecília.
Posteriorment hi han notícies de l’existència d'aquests retaule en diferents visites pastorals. El 8 de gener del 1568, el visitador fa esment dels altars de la parròquia: Sant Esteve, Santa Maria i Sant Antoni Abat, del Sepulcre i Santa Cecília i el de Sant Sebastià. També‚ surt referenciat a les visites del 1580, 1588, 1591 i 1606. El dia 16 de maig de l'any 1590, fra Bru, de l'ordre dels Predicadors de la província d’Aragó, va donar a Pau Sala, ciutadà de Mataró, unes relíquies de sants i santes que posteriorment van ser lliurades a Pere Major. Segons el notari Gabriel Morera, el 18 d'abril del 1591, Pere Major les va cedir a l'altar de la Concepció on hi havien els altars de Santa Cecília i Sant Bartomeu. L’última data en que apareix documentat és el 1659, en l'altar de Sant Pau, doncs en aquesta diada el mestre de capella Mossèn Melcior Marquès hi feia cantar completes.
L’ampliació del temple per Herculi Turelli, el 1685 en estil barroc, sembla que va portar a la desaparició del retaule, del qual no en sabem actualment la seva fi. El més probable és que la capella on hi havia situat el retaule en el temple gòtic fos l'actual capella de la Mercè. Segons Marià Ribas, "...aquest altar, compost d'una gran ara de pedra consagrada amb retaule i una cortina al seu davant [...] sembla que la Santa estava en el retaule tocant l'orgue i voltada d'àngels cantors [...]. En 1668 dit retaule existia en bon estat de conservació, tenia forma de tríptic i al seu davant hi havia una petita imatge escultòrica representant a l’apòstol Pau.".
De Lluís Dalmau es sap que va néixer a València, però es desconeix l'any. Va començar l'ofici de pintor servint a la casa reial. Per encàrrec de Alfons IV 'el magnànim' (1396-1458). Feu un viatge a Castella (1428) i un altre a Flandes (1431- 1436) on es va influenciar per la pintura flamenca, especialment per Jan Van Eyck. Justament la seva importància rau en la introducció en l'art català de les tècniques a l'oli i l'estil gòtic flamenc. Lluís Dalmau apareix anys més tard novament documentat a València (1436-1438) d'on es traslladar a Barcelona, on consta la seva presència des del 1443 al 1460. Va contractar retaules per Santa Maria del Mar i per la Capella de Sant Elm del Convent de Santa Clara. D'aquest es conserven dues obres documentades: el retaule dels Consellers, realitzat el 1445 per la capella de la Casa de la Ciutat de Barcelona i la taula central del retaule de Sant Baldiri (1448) de l'església de Sant Baldiri de Llobregat, identificada i restaurada el 1964. Sembla doncs que, després d'aquests retaules, treballaria en el retaule de Mataró. També se li atribueix la decoració mural de l'arcosoli de la tomba de Sança Ximenis de Cabrera a la seu de Barcelona i es visible la seva influència a les obres de Jaume Huguet. Fins el 4 d'abril del 1461 les notícies sobre Dalmau es centren en la pintura de banderes, penons i guarnicions pel rei Joan II. Sembla que Dalmau va morir a Barcelona, sense saber-se de cert la data.
|
Retaule de la Mare de Déu dels Consellers (MNAC) |