dissabte, 7 de març del 2015

La Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt)

L’ermita de la Cisa esta situada entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt sobre del Turó de la Fontanella dins la serralada litoral.

La capella apareix documentada per primer cop el 1408 i la imatge en la visita pastoral de Bernat Frare, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Girard a l’església parroquial de Sant Pere de Premià el 16 de setembre del 1446, s’esmenta la capella de la Cisa com a sufragània de Vilassar “Visitacio capelle beate Marie de la Sisa, que est suffraganea predicte parrochuie de Vilasario”.El visitador també transcriu la capella, d’un sol altar amb ara consagrada amb una imatge de la Verge.
Es conserven fotografies de la imatge realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Queixal de Barcelona, mitjançant l’expressa llicència del Vicari General de Barcelona, el bisbe Dr. Ricard Cortès, que van ser publicades per Mn. Mas el 1908.Aquests fotografies evidencien el mal estat de l’escultura, segurament degut a l’acció dels fums dels ciris i a diverses profanacions documentades del temple durant la Guerra de Successió (1714) i la Guerra del Francès (1812). En la imatge de la Verge li faltava el braç dret i en general presenta evidències de l’acció dels corcs, sobretot en la figura del nen el qual presentava un estat de conservació més deficient. La imatge va ser restaurada l’any 1908 i desprès de la Guerra Civil pel conservador J.Ibars que va aprofitar per fer-ne una còpia.
La imatge es troba conservada en el mateix santuari i encara manté la seva funció original d’imatge de culte. Es tracta d’una imatge petita de 30 cms d’alçada realitzada en fusta d’àlber. Manté una composició asimètrica seguint el model de Sedes Sapientiae bizantina molt difosa des del romànic. La Verge es troba asseguda sobre un escambell amb coixí i presenta una corona mural, segurament retallada degut a que tradicionalment se li ha anat acoblant diverses corones metàl·liques que amaguen l’estructura original. Sota la corona arrenca un mantell que li cau en cascada sobre les espatlles recollint-se a la falda i els peus descansen sobre un coixí. Amb la mà esquerra protegeix el nen i amb la dreta sosté un pom afegit en la restauració. El nen es troba assegut sobre el genoll esquerra amb la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta està en una actitud de benedicció presentant les cames creuades. La imatge presenta un estat de conservació deficient i s’hi pot observar restes de policromia daurada amb una sanefa negra imitant pedreria, fruit de la restauració moderna.
La imatge de la Cisa es pot emmarcar dins el grup de Mare de Déu trobades amb una llegenda que segueix el mateix patró que tantes altres. La troballa de la imatge es deu a una pastora del Mas Cisa proper al santuari que va poder veure com a un bou se li enfonsaven les potes. En el forat va poder observar la imatge de la Verge i la va voler portar al mas dins un cistell. Quan va arribar a la casa se’n va adonar que la imatge havia desaparegut i seguidament va aparèixer de nou en el forat on va ser trobada. Aquest fet va repetir-se vàries vegades, fins i tot en l’intent de portar-la a la parròquia de Premià, indicant que calia fer un santuari a l’indret.
Àngel Fàbrega presenta una datació aproximada de la imatge dins el s.XIII a l’igual que Ramon Coll segurament basant-se en l’anterior. La imatge però pot ser datada amb una cronologia més tardana entre la segona meitat del s.XIV i principis del s.XV si ens fixem en certs aspectes que ens porten a un naturalisme més gran i a una delicadesa del tractament de les formes sobre tot en la disposició de les cames del Nen i en l’acabat dels plecs de la roba de la túnica de la Verge. Té un paral·lel molt proper a la Mare de Déu de Sant Miquel de Sesvinyes de Serinyà (avui perduda).


Per a més informació i referències: GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap.5, p.185
Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) abans i després
de la restauració del 1908 [Fotografia: Mas, 1996, pàg.88] 

Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat [Foto J.Graupera]
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat . Detall.[Foto J.Graupera]

dissabte, 28 de febrer del 2015

El tinell de Can Bosc del Far (Dosrius)

Al terme de Dosrius hi ha la masia de Can Bosc . Aquesta gran masia es troba situada a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, des de la carretera que va d'Argentona a Llinars del Vallès. Va ser propietat dels Bosc, que es troben documentats al lloc des del s.XIII. En els s.XIX i XX la propietat va passar als comtes de Bell-lloch i el 1977 a la Diputació de Barcelona.
Es tracta d’un edifici amb teulades a quatre vessants centrada per un pati conformat per tres façanes. En una de les que dona al pati hi ha un portal amb llinda de pedra granítica sobre la qual es pot llegir una inscripció amb la data 1565 i els mots "Jesús-Maria" que ens indica la data de la reforma de l’edifici. 
Al primer pis hi havia la Sala com a moltes masies post remença. En ella s’hi conservava el tinell situat sobre el forat d’escala que manava des la planta baixa al primer pis. En una fotografia del Bonet i Garí realitzada en una data imprecisa entre el 1913 i 1933,( Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi de la Masia Catalana) s’hi pot veure encara el tinell en molt mal estat. Bonet i Gari en el seu llibre sobre les masies del Maresme del 1983 el dibuixa en el seu lloc original però ens indica que en aquell moment es conservava ja al Museu de Mataró. D’aquest passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i actualment es troba exposat a la segona planta del Museu del Disseny de Barcelona recentment inaugurat.
Es tracta d’un tinell molt senzill en la decoració i configurat amb un esglaonat de sis pisos o lleixes. Malgrat que les portes decorades amb cassetons i la decoració del guardapols superior ens indiquen una estètica renaixentista, a la part lateral hi han dos obertures de ventilació amb un arc conopial gòtic que ens remet a la hibridació dels estils gòtic i renaixentista típica del s.XVI català. En el fris de l’armari hi ha una inscripció que l’envolta on figura l’autor (Jaume Ro[i]g, 1574). Juntament amb els de Can Catà de Llavaneres i de Can Cabanyes d’Argentona configuren un veritable testimoni dels tinells del Maresme.

[NOTA: Voldria agrair les fotografies i la informació facilitada per Joan Manel Riera (Escola de Natura del Corredor) per a la realització d'aquest article.]

Per a més informació sobre els tinells: Els mobles tinells conservats en el Maresme
Dibuix del tinell realitzat per Lluís Bonet i Garí
 
[Les Masies del Maresme, 1983, CEC, p,443]
El tinell en la seva ubicació original.
 
[Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi d
e la Masia Catalana, AFCEC_EMC_X_5357)]
El tinell exposat al Museu del Disseny de Barcelona [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]
Detall de la inscripció. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]
Detall de l'arc conopial. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

divendres, 13 de febrer del 2015

El retaule de Bernat Martorell de Cabrera a Mataró Ràdio (89.3 fm)


El passat dijous 5 de febrer de 2015 de 9 a 10 del vespre al programa 297 de El Racó a Mataró Ràdio (89,3 fm). es va parlar de la rèplica del retaule gòtic de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell, que es va presentar durant Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar. En el programa vaig ser-hi com a convidat per parlar del retaule a nivell històric i artístic. Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Núria Gómez, em va acompanyar David Farell de la Fundació Burriac, que va parlar de la part tècnica de la confecció del mateix ja que el seu autor material Franciso Moreno-Blanco (Pacheco) no va poder participar via telefònica.

Si voleu escoltar el programa ho podeu fer des de:


David Farell (Fundació Burriac) i Quim Graupera (Maresme Medieval) convidats al programa

dimecres, 11 de febrer del 2015

Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar en el darrer número de la revista singladures

El passat divendres 12 de desembre de 2014 a les 19.00 a la Sala Josep Maria Galbany de Vilassar de Mar (Carrer de Sant Roc 4) va tenir lloc la IV Jornada d’Estudi i Debat del Centre d'Estudis Vilassarencs (CEV). En aquesta edició es va aprofitar per homenatjar la figura de l'historiador Julià Lladó que fou president del Centre d’Estudis Argentonins «Jaume Clavell» (CEAJC), mort l’any passat. Per aquesta ocasió va intervenir Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó com a persona, historiador i amic. Al finalitzar aquest parlament, Alexis Serrano com a president del CEV va fer entrega a la vídua de Lladó de la Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs. 
L'acte central de la IV Jornada va ser la presentació del número 31 de la revista Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV i la conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà, actual president del CEAJC i autor del article que porta el mateix títol i que es presenta publicat en aquest volum de la revista.
Singladures és una revista de divulgació referent a la història i el patrimoni de Vilassar de Mar, de periodicitat quadrimestral, nascuda l'any 1985. Durant la seva primera fase (1985-1999) actuà com a butlletí del Museu de la Municipal divulgant estudis referents al passat nàutic i pesquer de la vila. La segona fase, ressorgida l'any 2008 gràcies a l'empenta del Centre d'Estudis Vilassarencs en col·laboració amb el Museu Municipal de Vilassar de Mar, ha ampliat i diversificat els continguts oferint a les seves pàgines estudis que versen sobre diferents aspectes de la història i el patrimoni tant de Vilassar de Mar com de la comarca del Maresme. 
La IV Jornada es va concloure amb un debat final i un petit refrigeri per a tots els assistents.
El contingut d'aquest número 31 de la revista, de caràcter miscel·lani, compta amb diversos articles sobre diferent temàtica. Entre ells, ha publicat el meu article sobre el retaule major i els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la parròquia de Sant Genís de Vilassar. 
Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En aquest article s’analitza el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pels mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica. 
Aquest treball s’emmarca dins la tesi doctoral en curs L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran de la Universitat de Barcelona (Programa “Història, teoria i crítica de les arts” Bienni 2002-2004) defensada el 18 d'abril de 2012.

Per a més informació
Llorenç Soldevila, vicepresident del CEAJC, que va fer un parlament en record de Julià Lladó [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: Quim Graupera]
Alexis Serrano com a president del CEV en el moment de l'entrega a la vídua de Lladó
de la 
Insignia d’Argent del Centre d’Estudis Vilassarencs
.[Fotografia: Quim Graupera]
Presentació de la revista a càrrec de Jordi Casanovas, membre del CEV. [Fotografia: Quim Graupera]
Conferència sobre el Mas Lladó de Mar a càrrec d'Enric Subinyà,
actual president del CEAJC.
[Fotografia: Quim Graupera]