dissabte, 12 juliol de 2014

Conferència de Pere Benito "Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç" en el cicle de xerrades Història de Vilassar

El passat divendres 4 de juliol de 2014, va tenir lloc a la sala d'actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació del projecte del llibre "Història de Vilassar" a càrrec de Benet Oliva i la conferència de Pere Benito, doctor en història medieval,  "Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç" .

Pere Benito va dedicar la primera part de la seva conferència a traçar l'origen dels Sant Vicenç amb l'objectiu de comprendre quan i com els membres d'aquest llinatge varen esdevenir castlans del castell de Burriac -castell que els Castellvell, primer, i els Montcada després tingueren en feu pels comtes-reis-, i senyors alodials de la torre de Vilassar. Pel que fa a aquesta darrera qüestió, va destacar la importància de la descoberta dels pergamins del fons Moja de la Biblioteca de Catalunya i, en particular, del plet de Ripollet entre Guillem Umbert de ses Agudes, senyor del Montseny, i Guadal Guillem i la seva mare Adelaida, plet resolt per mitjà d'una justa entre dos vassalls a cavall escollits per cadascun dels litigants que versemblantment va donar origen a la senyoria alodial dels Sant Vicenç sobre la torre de Vilassar. Des del començament, la torre de Vilassar tenia un territori adscrit on els Sant Vicenç exercien la senyoria i en percebien els drets corresponents, un territori que devia correspondre aproximadament als límits de la parròquia. 
Al llarg dels segle XIII els Sant Vicenç enllaçaren amb famílies de la gran burgesia barcelonina (Marcús, Grony, des Vilar), que aportaren importants sumes de numerari en dot i introduïren un nou afany de luxe i ostentació que es troba, en part, en la gran ampliació i transformació de la torre i del perímetre murat original en un castell-palau burgès d'estil gòtic.
Tot seguit va parlar de com els Sant Vicenç, a partir de 1170, delegaren en els Montornès la castlania de la torre de Vilassar i en els Morell la batllia del terme amb les rendes corresponents. 
La darrera part de la xerrada es va centrar pròpiament en les conflictives relacions entre els

Sant Vicenç i els habitants del terme de Vilassar, aspecte del qual Benito va il·lustrar la seva dimensió més dramàtica: el de la violència i la pirateria que els senyors exerciren tant sobre els vassalls del priorat de Sant Marçal del Montseny -11 masos del terme de Vilassar i 4 d'Argentona - com sobre els homes propis, un aspecte excepcionalment ben documentat des les darreres dècades del segle XII i al llarg de tot el XIII. 


[Agraeixo la col·laboració de Pere Benito per la confecció d'aquest article]




dimarts, 8 juliol de 2014

Passejada pel Vilassar de Mar medieval en el III Festival Vilazari

El passat dijous 3 de juliol de 2014 el Centre d'Estudis Vilassarencs va organitzar una passejada pel Vilassar de Mar medieval o més ben dit el veïnat de mar de Vilassar que és com d'antic s'anomenava Vilassar de Mar, en el marc del Vilazari 978 d'enguany.
La passejada s'inicià a les 19.00 a la plaça de l'esglèsia de Sant Joan i la dirigí l'historiador Alexis Serrano. El recorregut que se seguí fou: la plaça de l'església, la plaça de l'ajuntament on en època medieval hi havia el mas Mir, Ca la Maria l'Espartera que en època medieval i moderna era el mas Lledó i la torre d'en Nadal i el carrer d'en Saura. Durant la visita es van comentar alguns detalls del antic poblament de mar de Vilassar, algunes restes d'època medieval i moderna, l'origen estacional dels pescadors, els primers masos que s'hi assentaren, l'impacte de la Sentència Arbitral de Guadalupe en el creixement baixmedieval del nucli de mar i el seu creixement sostingut en època moderna. També es tractaren altres temes com la producció del vidre prop de la torre d'en Nadal als segles XVI i XVII, la pirateria i el corsarisme i dels hostals i de passada, com a cloenda i per enllaçar amb el tricentenari també sobre el pas de l'arxiduc Carles d'Àustria l'any 1708 per l'hostal de mar de Vilassar.

[Agraeixo la col·laboració d'Alexis Serrano per la confecció d'aquest article]
Alexis Serrano en un moment de la visita al Vilassar de Mar medieval [Foto Alexis Serrano]

dilluns, 7 juliol de 2014

Passejada cultural pel Cabrils medieval en el III Festival Vilazari

Divendres 4 de juliol de 2014, a dos quarts de vuit del vespre, es va dur a terme una visita cultural pel Cabrils medieval. Aquesta visita forma part d'un projecte endegat pel Museu Col·lecció per intentar localitzar els vestigis d'aquest passat no tany llunyà i que es realitzarà en dues fases.

La primera d'elles va ser la de divendres 4, on es va visitar el nucli de la Sagrera, part del barri de la Sobirana i va acabar al mas pairal de Can Tolrà. En la segona visita pendent visitarem el veïnat de Sant Cristòfol que és el que conserva la major part del patrimoni medieval del terme, Can Casals i Can Roldós.
La visita va ser guiada pels historiadors Josep Samon, Jaume Tolrà i Laura Bosch. Van assistir-hi una seixantena de persones, no només de Cabrils sinó també de varis municipis de la comarca del Maresme. Des del museu, van agrair a totes aquelles famílies que van obrir les portes desinteressadament per tal de tirar endavant l'activitat: en Sigrid Galbany i la seva esposa Fina de ca l'Arlot, Joan Lagresa de ca l'Avellà i Miguel Carles-Tolrà i la seva esposa Gemma, de Can Tolrà.
La història de Cabrils està lligada al Vilassar històric i per tant quan estudiem la història medieval s'ha de tenir present els actuals termes municipals de Vilassar, Cabrils i Vilassar de Mar. La primera referència documentada localitzada fins ara sobre Cabrils es troba al "Libri Antiquitatum", de l'Arxiu Capitual de la Santa Església Catedral Basílica de Barcelona on l'any 996 s'esmenta la riera de Cabrils o ribo caprilis. Mentre que el nom de Vilassar el trobem per primera vegada l'any 978, en una escriptura de venda d'unes propietats situades a Premià i que afronta a llevant amb el terme de "Vilazari". Altres referències documentals les tenim l'any 1037 i l'any 1025 on s'esmenta el feu de Cabrils.
El veïnat de Cabrils, va dependre, a nivell eclesiàstic de la parròquia de Vilassar, fins l'any 1779. A nivell  jurisdiccional ho va fer el Castell de Vilassar. I fins l'any 1821 no aconseguirà la independència de Vilassar. El municipi creix dins d'una vall oberta de la serralada litoral, delimitada a l'est per la muntanya de Montcabrer  i el turó de la Cirera al Nord-Est. Al Nord, el turó d'en Torres i a l'oest la Galbanya i el turonet de Sant Sebastià. Està regada per la riera de Cabrils que desemboca directament al mar, al terme de Vilassar de Mar. 

Alguns dels vestigis medievals conservats en el barri de la Sagrera que es van visitar, es troben ubicats a la façana  d'algunes masies. Ca l'Abellà conserva un portal rodó adovellat damunt del qual hi ha una finestra gòtica d'art conopial, del segle XV. Ca l'Abril, amb un portal de punt rodó i finestra esquerra amb arc de mig punt i a la dreta una finestra amb els muntants, l'ampit i la llinda de carreus de granit. Damunt del portal dovellat hi ha un element gòtic amb elements escultòrics i llinda amb relleus vegetals. Tanmateix, hi ha altres cases sense elements no tant destacats, que conformaven aquest paisatge, com Ca l'Arlot o Can Rafart.

També a un dels escaires de l'església que dona al pati de les antigues escoles Tolrà, tenim un element reaprofitat, un carreu de pedra amb inscripció, segurament de l'antiga església de la Santa Creu.
[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch per la confecció d'aquest text]
Laura Bosch durant la seva intervenció davant l'església (Fot. Núria López)
Josep Samon i part del grup assistent a la passejada cultural (Fot. Laura Bosch)
Can Rafart (Fot. Laura Bosch)
Ca l'Arlot (Fot. Laura Bosch)

diumenge, 6 juliol de 2014

Taula rodona “Els orígens del Castell de Vilassar” dins el programa III Festival Vilazari

El passat dimecres 2 de juliol del 2014, a les 20 h. va tenir lloc al Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la taula rodona “Els orígens del Castell de Vilassar” moderada per Benet Oliva i amb la participació de Pere Benito, Enric Subiñà i Joaquim Graupera. El debat es va iniciar amb la intervenció de Pere Benito i Enric Subiñà des del punt de vista històric i va acabar el torn d’intervencions Joaquim Graupera des del punt de vista artístic analitzant la informació que donen les restes del castell.  Després el públic va poder intervenir formulant preguntes als ponents o bé aportant nova informació.
Hom va estar d’acord en que les primeres referències documentals del castell de Vilassar són del segle XI esmentant l’existència d’una simple torre. Es tractaria de la torre vella o torre rodona “turris veteris et roninde” en que apareix citada en la cerimònia de presa de possessió del castell per part de Pere des Bosc l’any 1352. Sobre aquesta part primerenca del castel,l Graupera va afegir que encara resten, a part de la torre rodona central, una gran part dels murs de la muralla perimetral que s’utilitzà posteriorment com a base per la transformació de la torre en un castell-palau en els s.XIV–XV.
Pere Benito va aventurar la hipòtesi d’un origen més antic de la torre “…que fos construïda en el context de la conquesta carolíngia dels comtats catalans, entre el 785 i el 801 o després de la conquesta, que tingués un origen visigòtic o que tingués el seu origen en una vil·la tardoromana”. Tant Subiñà com Graupera van fer notar que la hipòtesi, malgrat que versemblant serà difícil de constatar per la dificultat de trobar restes arqueològiques que ho testimoniïn.
Un altre aspecte polemitzat va ser la construcció de la torre quadrada annexa del segle XIII que conserva l’enteixinat de fusta que va ser estudiat per Graupera l’any passat. Hom va estar d'acord, en defensar que l'ampliació i reconversió de la  torre i del perímetre emmurallat inicial en palau residencial de tipus burgès (inclosa la torre quadrada annexa) es va produir al llarg del segle XIII, fet que obeïa a un canvi de mentalitat, desig de luxe, ostentació, etc. Pere Benito exposà que arran dels enllaços dels Sant Vicenç amb famílies de la burgesia barcelonina, probablement va ajudar al finançament d'aquestes obres amb els dots d'aquests casaments. 
Pere Benito, va afegir que no podem descartar altres hipòtesi, al coincidir aquestes ampliacions del s.XIII  en contexts bèl·lics. En principi, la construcció o refacció d'una torre o d'un castell i de les seves estructures estrictament defensives obeïa a necessitats militars, de defensa del territori en situació de guerra o davant d'un perill d'invasió, i que aquest principi general l'havíem de tenir en compte a l'hora d'elaborar  possibles hipòtesis sobre el moment de construcció de la torre inicial. 
Graupera, per la seva part, va ser de la opinió que la presència de l’heràldica en les pintures ens pot ajudar a identificar els promotors possibles. La presència de l’emblema dels Sant Vicenç i de la família dels Centelles, ens situa a l’etapa corresponent a Berenguer de Sant Vicenç (1250-1273) o el seu fill Guillem de Sant Vicenç (1273-1290). Una de les filles de Berenguer i germana de Guillem, va ser Guillema de Sant Vicenç que es va casar amb Guillem de Terrassa. D’aquest matrimoni en van tenir una filla, Saurina. El seu oncle, Guillem de Sant Vicenç i senyor del castell de Vilassar esdevindria amb el temps el seu tutor al quedar-se òrfena de petita. Saurina es va casar amb Bernat de Centelles i Gruny fill il•legítim de Bernat (III) de Centelles (mort el 1319). Bernat de Centelles era castlà de Sitges i va acabar sent legitimat pel rei Jaume I el 1263.  Possiblement aquestes pintures tenien l’objectiu de reflectir i deixar constància d’aquest fet i es devien fer en un moment proper a aquesta data. Per la seva banda, Saurina heretà dels seus pares les castlanies de Terrassa i d’Eramprunyà i el casal de Vallparadís. Amb els temps es separaren i llur filla i hereva, Blanca de Centelles i de Terrassa (morta el 1348), no tingué successió dels seus matrimonis amb Guillem-Galceran de Cabrenys i amb Guillem de Calders. 
Per tant, a finals de la dècada dels anys 50 o a l’inici de la dècada dels 60 del segle XIII es deguè construir la torre i en un moment immediat a l’any 1263 es degueren realitzar les pintures en una etapa de condomini entre Berenguer de Sant Vicenç i el seu fill Guillem.
Benito i Subiñà van comentar també el territori adscrit on s’exercia la senyoria que anomenem jurisdiccional i es cobraven els drets corresponents i el caràcter alodial de la torre per part dels Sant Vicenç.
[Fotografies Laura Bosch i Sandra Cabrespina]

Benet Oliva presentant el debat
Públic assistent a l'acte
Intervenció de Pere Benito
Intervenció d'Enric Subiñà
Intervenció de Joaquim Graupera
Participació del públic, Pau Ubach.
Públic assistent a l'acte.
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...