dissabte, 7 / novembre / 2009
divendres, 6 / novembre / 2009
"Premi Iluro 50 anys d'Història" un nou llibre sobre la historiografia del Maresme
El passat divendres 30 d’octubre de 2009 es va emetre el veredicte del Premi Iluro 2009 que va recaure amb un treball que porta per títol “Els orígens del catolicisme contemporani a Mataró” de l’historiador mataroní Ramon Reixach. També va ser guardonat l’historiador d’Arenys de Munt Francesc Forn amb un accèssit i el dret a publicar l’obra: "Viure i sobreviure al segle XVI a la Marina de la Selva (castell de Montpalau i castell de Palafolls). La defensa, l’atac i el rescat davant de les incursions dels corsaris turcs i algerians. "L’acte va estar presidit per l’honorable president de la Generalitat de Catalunya, Sr. José Montilla, el Conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació Sr. Joan Manuel Tresserras, l’alcalde de Mataró, Sr Joan Antoni Baron i el president de la Caixa Sr. Jaume Boter de Palau. En el mateix, l’historiador Joan Giménez va realitzar una conferència glossant el 50 anys del Premi i va presentar de forma oral una síntesi del llibre que s’ha publicat en motiu de l’efemèride, del qual ell n’és l’autor juntament amb Pere Tió amb les fotografies de Ramon Manent. En l’acte també van intervenir el representant del jurat el Dr Antoni Pladevall.
Aquest llibre de 237 pàgines, es troba dividit en tres parts: “Els antecedents del premi Iluro” on es
descriu l’evolució de la historiografia mataronina des dels seus inicis fins l’actualitat; un segon apartat que porta el títol d’ “Un pont entre el que vàrem ser i el que som” on es descriu la història de Mataró i del Maresme agafant com a referència les aportacions dels diferents premis iluro al llarg d’aquests 50 anys i finalment un l’últim capítol amb el títol “ Cinquanta anys reconstruint vint segles d’història” on es repassa la història del certamen des dels seus inicis fins l’actualitat amb una sèrie d’annexos complementaris amb un resum de cada un dels llibres de la col·lecció, la composició dels diferents jurats del premi i una biografia breu de cada un dels autors guardonats.
El llibre, amb una acurada edició i molt bones fotografies, crec que esdevindrà un referent per la consulta sobre la història de Mataró. Un dels mèrits dels autors és el de haver sabut trobar un equilibri entre l’erudició i la divulgació, abordant un tema de forma excepcional i que d’entrada es podia haver presentat d’una forma molt menys amena i entenedora pel gran públic. Si a
lgun defecte es pot trobar en aquest volum, que costa trobar-lo, és el de tractar els temes presentats des d’un enfocament excessivament mataroní. Crec que hagués estat més coherent i encertat haver donat un to molt més comarcal, com de fet el Premi Iluro també pretén i aconsegueix. A tall d’exemple, hi trobo a faltar alguna referència a la figura de l’historiador Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 1909 - 2005). Per altra banda, la historiografia més contemporània es planteja reduïda a les figures de merescut reconeixement i vàlua (Marià Ribas, Lluís Ferrer i Clariana i Joaquim Llovet). Crec que hagués faltat un enfocament semblant al que s’utilitza per descriure la historiografia de finals del s.XIX. Una de les característica de la nostra comarca és la riquesa i la pluralitat de la producció historiogràfica i la presència avui dia d’una quantitat notable de historiadors locals i centres d’estudis repartits en moltes de les poblacions de la comarca. Estant d’acord que la seva tasca és a vegades de qualitat diversa, moltes vegades justificable per la desigual distribució dels recursos, opino que mereixerien una més gran consideració, ja que mantenen viu l’esperit de recerca dels historiadors del s.XIX als quals tanta atenció es dedica en el llibre.
Per acabar recomanar sens dubte aquest llibre a tothom i espero que es converteixi en una lectura obligada per tots els que estimen la nostra història.
Fotos Albert Canalejo (Capgròs)// Tot Mataró// Tribuna del Maresme
Per a més informació sobre l'acte:
Aquest llibre de 237 pàgines, es troba dividit en tres parts: “Els antecedents del premi Iluro” on es
descriu l’evolució de la historiografia mataronina des dels seus inicis fins l’actualitat; un segon apartat que porta el títol d’ “Un pont entre el que vàrem ser i el que som” on es descriu la història de Mataró i del Maresme agafant com a referència les aportacions dels diferents premis iluro al llarg d’aquests 50 anys i finalment un l’últim capítol amb el títol “ Cinquanta anys reconstruint vint segles d’història” on es repassa la història del certamen des dels seus inicis fins l’actualitat amb una sèrie d’annexos complementaris amb un resum de cada un dels llibres de la col·lecció, la composició dels diferents jurats del premi i una biografia breu de cada un dels autors guardonats.El llibre, amb una acurada edició i molt bones fotografies, crec que esdevindrà un referent per la consulta sobre la història de Mataró. Un dels mèrits dels autors és el de haver sabut trobar un equilibri entre l’erudició i la divulgació, abordant un tema de forma excepcional i que d’entrada es podia haver presentat d’una forma molt menys amena i entenedora pel gran públic. Si a
lgun defecte es pot trobar en aquest volum, que costa trobar-lo, és el de tractar els temes presentats des d’un enfocament excessivament mataroní. Crec que hagués estat més coherent i encertat haver donat un to molt més comarcal, com de fet el Premi Iluro també pretén i aconsegueix. A tall d’exemple, hi trobo a faltar alguna referència a la figura de l’historiador Josep Maria Pons i Guri (Arenys de Mar, 1909 - 2005). Per altra banda, la historiografia més contemporània es planteja reduïda a les figures de merescut reconeixement i vàlua (Marià Ribas, Lluís Ferrer i Clariana i Joaquim Llovet). Crec que hagués faltat un enfocament semblant al que s’utilitza per descriure la historiografia de finals del s.XIX. Una de les característica de la nostra comarca és la riquesa i la pluralitat de la producció historiogràfica i la presència avui dia d’una quantitat notable de historiadors locals i centres d’estudis repartits en moltes de les poblacions de la comarca. Estant d’acord que la seva tasca és a vegades de qualitat diversa, moltes vegades justificable per la desigual distribució dels recursos, opino que mereixerien una més gran consideració, ja que mantenen viu l’esperit de recerca dels historiadors del s.XIX als quals tanta atenció es dedica en el llibre.Per acabar recomanar sens dubte aquest llibre a tothom i espero que es converteixi en una lectura obligada per tots els que estimen la nostra història.
Fotos Albert Canalejo (Capgròs)// Tot Mataró// Tribuna del MaresmePer a més informació sobre l'acte:
dissabte, 31 / octubre / 2009
Cristòfor Colom, un descobridor mataroní
Malgrat que la teoria del Colom català fa temps que es difon, s’ha publicat recentment en els mitjans de comunicació que el professor de la Saint Mary´s University de Maryland (Estats Units), Charles F. Merrill, ha assegurat que aquesta teoria és molt versemblant. Merrill, que ha invertit 18 anys en aquesta investigació, argumenta la catalanitat del descobridor a 'Colom of Catalonia. Origins of Christopher Columbus. Revealed (Demers Books)', que es publicarà l'any vinent.
Això doncs, aquesta informació demostra que la qüestió de l’origen i la procedència de l’almirall que adquirí “les índies” per a la corona castellana és encara un aspecte no resolt. Com tothom sobradament sap, hi ha qui li atribueix la pàtria genovesa, gallega, portuguesa, entre d’altres, però l’article que llegireu, per si no ho teníem prou complicat, explica com uns mataronins justificaven un Colom català i mataroní.
La polèmica es va presentar a la llum pública el dissabte 9 de maig del 1936 amb un article publicat al Diari de Mataró.
Sembla ser que, a finals del segle passat, l’arxiprest de Santa Maria, Dr. Roig, va trobar una partida de naixement d’un tal Cristòfor Colom, fill de Bartomeu Colom i Maria Cabot, ambdós naturals i habitants dels Genovesos, nat l’any 1441; i com a avis paterns tenia a Dídac Colom i Dolors de Mata.
La data de naixement d’aquest Colom concorda d’entrada amb la data i l’edat de la mort d’en Colom el 1506 a l’edat de 65 anys. Aquesta troballa va venir acompanyada d’altres documents de l’Arxiu de Santa Maria de Mataró vinculats al mateix tema com són un contracte de terres de Bartolomé Colom, germà del descobridor i altres documents que relacionaven aquests personatges amb l’antiga masia dels Genovesos que ocupava el solar de l’actual Jutjat i l’Institut d’Ensenyament Mitjà “Damià Campeny”. 
La intenció del Dr. Roig era publicar un opuscle que recollís totes les investigacions efectuades al respecte, però la mort del Dr. Roig va provocar que l’afer restés en l’oblit.
Lluís Falguera, autor de l’article abans citat, va ressuscitar l’afer l’any 1936, entrevistant a tres antics amics del Dr. Roig que veieren els esmentats documents l’any 1917: la família del mestre Joan Bta. Parés, ja difunt el 1936, Joan Sala i Francesc Anglada. 
Lluís Falguera afegeix una sèrie de detalls que també vinculen els primers viatges de Colom amb Mataró: Els emblemes de la Santa Maria eren la Creu de la Candelària, de Santa Maria de Mataró, i l’advocació a Sant Simó, protector dels mariners del Maresme i la visita que feu Colom al monestir de la Ràbida on hi havia el prior “adjuntorium Argentonae” argumenta que Cristòfor buscava l’amic frare d’Argentona. Com a conclusió de l’article Lluís Falguera demana la creació d’una comissió per tal d’investigar l’autenticitat i l’existència dels documents esmentats pel Dr. Roig.
El dimecres 13 de maig de 1936 el Diari de Mataró publicava una entrevista amb el Sr. Joan Sala, un dels tres personatges citats en l’anterior article del Sr. Falguera, que havia vist els documents del Dr. Roig. El Sr. Sala argumenta la hipòtesi del Colom mataroní amb els arguments de que ell fill de Colom es deia Dídac com l’avi que apareix en la partida de naixement del Dr. Sala i que les primeres badies descobertes a Amèrica per Colom porten els noms de Santa Maria i Sant Simó. És el mateix Joan Sala que en un tercer article sobre el tema publicat en el mateix diari local, el dia 20 de maig de 1936, denuncia la reacció que els dos articles anteriors van despertar als lectors mataronins: la rialla i la burla. L’article acaba dient: “...Si a Mataró no hi ha prou intel·ligents, ni nous savis, per a parlar d’ell (referint-se al Colom mataroní), al menys que no riguin, si no n’hi ha prou aquí els buscarem a fora; però riure no!”
Qui tingui humor i ganes que busqui, potser entre els llibres i les enciclopèdies hi hauran més pistes que ens parlin de què Cristòfor Colom era un capgròs mataroní que va obrir la porta als que un un futur es van convertir en els “indianos” del Maresme.
BIBLIOGRAFIA
- FALGUERA, Lluís: "Lletra a la ciutat de Mataró. Cristòfor Colom, n’és fill? " a Diari de Mataró, any XIV, 9 de maig de 1936, núm. 3810.
- FALGUERA, Lluís: "Colom és fill de Mataró? Un interviu amb el Sr. Joan Sala" a Diari de Mataró, any XIV, 13 de maig de 1936, núm. 3813.
- FALGUERA Lluís: "Mataró negligent, Mataró riu!" a Diari de Mataró, any XIV, 20 de maig de 1936, núm. 3819
- GRAUPERA, Joaquim: Cristòfor Colom, el primer "indiano" del Maresme" a Butlletí del Grup d'Història del Casal, núm.5 (octubre 1992), pàgs.49-52
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
