divendres, 29 de maig de 2015

Francesc Carreras Candi i la seva contribució a l'excursionisme científic, nou article de la revista Lambard

El passat dilluns 25 de maig de 2015, es va presentar a la sala Pere i Joan Coromines del’IEC (carrer del Carme, 47, de Barcelona)el volum XXIV de la revista Lambard. Estudis d’art medieval de l'Associació Amics de l'Art Romànic corresponent al curs 2012- 2013. L'acte va ser presentat per la Dra. Francesca Español que va presentar a continuació una conferència sobre el culte a les relíquies en època medieval.
En aquesta revista ha publicat un article meu sobre «Francesc Carreras Candi: la seva contribució a l'excursionisme científic i a la descoberta del patrimoni medieval».
Aquest article recull el contingut de la conferència que vaig realitzar dins el cicle  «L’excursionisme científic i la descoberta de l’art medieval. Centenari de Mn. Antoni M. Alcover» a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans el 18 de Març del 2013 i que vaig repetir el 6 de maig de 2013 a la sala d’actes del Centre Excursionista de Catalunya (CEC) i finalment a Argentona a l'edifici de pedra el 12 de setembre de 2013 organitzada aquesta vegada pel Centre d'Estudis Argentonins.


Parlar de la figura de Francesc Carreras Candi es fa difícil d’entrada per la diversitat de temes en els quals va excel·lir. Aquest article pretén destacar la seva contribució a l’excursionisme científic. Amb la Renaixença i els primers passos del Catalanisme polític es va inaugurar la recuperació del coneixement del passat de Catalunya a tots nivells (el folklore, la llengua , la història, els costums, etc.) amb l’objectiu de redescobrir el passat per conèixer les pròpies característiques com a poble. Amb aquest objectiu hi va contribuir sens dubte l’aparició de l’excursionisme científic. Carreras Candi com a historiador i documentalista es preocupà de trepitjar i analitzar “in situ” tots els llocs que estudiava, sobretot castells medievals. Per això, emprà i difongué l’excursionisme científic no solament en la pràctica sinó formant part dels òrgans de gestió de les principals entitats excursionistes de Catalunya des del seu inici.

SI us voleu baixar l'article en pdf:

dilluns, 25 de maig de 2015

Conferència sobre el vi del Maresme al llarg de la història al Museu Arxiu de Calella

Durant el cap de setmana del 16 al 17 de maig de 2015 es va celebrar el Dia Internacional dels Museus (DIM). A Calella, centenars de persones van poder participar en les diferents activitats organitzades i en les jornades de portes obertes, amb entrada gratuïta, al Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué i diumenge també al Centre d’Interpretació del FAR i al Refugi Antiaeri del Parc Dalmau.


El dissabte 16 per la tarda, el Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep M. Codina i Bagué, va oferir una visita familiar comentada i al vespre, la nit del Museu va consistir en un tast de vi, amb una xerrada oferta per mi mateix sobre el procediment d'elaboració del vi a la Mediterrània i concretament al Maresme, i el tast de vins grecs i catalans organitzat pel Celler d’en Pau de Calella conjuntament amb la somelier Elisabet Jaime del Celler Parés Baltà de Pacs del Penedès, a la qual van assistir una cinquantena de participants. L’acte va estar acompanyat per música amb viu de Núria Grima i Carles Geli.

Vaig plantejar la xerrada com un viatge des dels origens del vi a la zona del Proper Orient fins l'arribada a casa nostra fent esment de les primeres evidències arqueològiques que situen l'origen de 'elaboració del vi a l'època ibèrica del Penedès. EL viatge va continuar amb unes petites pinzellades sobre la relació de la nostra comarca amb el vi des de l'època romana fins l'actualitat. Aspectes com el vi laietà, la documentació carolíngia que ens parla de vinyes en propietat, la dieta del monjos de Roca Rossa (Tordera), el comerç amb Amèrica, l'evolució de les masies amb la construcció de cellers fins l'arribada de la fil·loxera van ser alguns dels aspectes tractats.

Vull agrair la rebuda dels calellencs assistents i l'agraïment a Arqueonet i a la direcció del Museu Arxiu de Calella per aquesta oportunitat i bona companyia.
Públic assistent a la conferència
Carme Torm, Directora del Museu Arxiu de Calella en el moment de la presentació de la xerrada

dissabte, 16 de maig de 2015

A dalt i a Baix. Exposició sobre els hipogeus i les cases de cós de Mataró

El passat dissabte 9 de maig de 2015, a les 18 h es va inaugurar a Can Palauet l’exposició “A dalt i a baix. Les cases de cós i els hipogeus a Mataró”, on es mostren els resultats dels recents treballs de documentació i de recerca d’aquests elements de patrimoni arquitectònic.

La casa de cós és essencialment un habitatge unifamiliar de planta baixa, pis i golfes, d’uns cinc metres d’amplada, amb dues façanes i construït habitualment amb tàpia. A Mataró es va configurar a principi del segle XVII i va perdurar, amb variables, durant tres segles fins a la primera dècada del segle XX. Va esdevenir així un dels elements característics del paisatge urbà de la ciutat.

Els hipogeus són unes construccions subterrànies excavades en època moderna (segles XVI-XVIII), que consten d’una entrada esglaonada, un passadís i una cambra final. A Mataró també se’ls coneix popularment com a grutes o fresqueres, i fins al moment se n’han documentat més d’una seixantena.

L’exposició organitzada per l’Ajuntament de Mataró ha estat coordinada per Mariona Gallifa i Joaquim Garcia
A l’exposició s’hi poden veure diferents elements com ara la reconstrucció d’una casa de cós teòrica amb un hipotètic hipogeu a sota i un mapa de la distribució d’hipogeus a Catalunya. En aquest s’exemplifica que Mataró és la ciutat que té més hipogeus comptabilitzats. Hi ha també un mapa de la ciutat amb la ubicació d’aquests elements patrimonials i les imatges i fitxes d’alguns d’aquests.
Un dels elements destacats de l’exposició és el dietari de l’arqueòleg Marià Ribas, que va ser el primer en estudiar els hipogeus a Mataró. S’exposen també elements relacionats amb les cases de cós com ara decoracions de façanes, tàpies, serigrafiats i panys de portes, entre d’altres. La mostra s’acompanya de la visualització d’un hipogeu existent al sota de les sales d’exposicions de Can Palauet.

Per a saber-ne més : 

divendres, 8 de maig de 2015

La creu desapareguda del cementiri d'Alella (s.XVI)

Aquesta creu va ser destruïda durant la guerra civil i solament en tenim record per unes fotografies de principis del s.XX. Segurament el seu emplaçament original va ser el cementiri o fossar parroquial al centre del poble, situat en el lloc on actualment ocupa la capella del sagrament i el pati davant de la façana de l'església i va ser traslladada a l’emplaçament actual l’any 1886.
Coneixem de la seva aparença física a partir d'una fotografia conservada. A la imatge solament es pot observar la cara de la Verge. Sembla pels detalls que estava obrada amb granit, procedent el més segur d’alguna pedrera de la mateixa serralada costanera. 
Es trobava col·locada sobre un basament circular de dos graons i el fust era monolític de secció quadrada amb els xamfrans escairats.
El capitell era d’odre toscà, on es poden identificar l’àbac, l’equí i el collarí. 
Per sobre s’hi situava la creu de tipus llatína, molt senzilla. 
En l’encreuament dels braços es trobava la figura de la verge dempeus sustentant amb el braç esquerra la figura del Nen.
Malgrat que algunes part s’observen molt gastades, com ara la cara de la Verge, es pot observar que portava una túnica elaborada amb plecs angulosos. 
Es pot deduir que a l’altra banda hi havia la imatge de Crist crucificat.
Es pot identificar clarament que és el cementiri d'Alella pel basament de la creu del panteó d'Antoni Borrell Folch (1832-1910) que s'hi veu al fons. Aquest industrial barceloní havia adquirit la gran mansió coneguda com Torre del Governador que va cedir després de mort a l'Escola Pia. Aquest mausoleu neogòtic va ser encarregat a General Guitart i Lostaló (1859-926), el mateix arquitecte modernista que havia fet la nova construcció de la torre del Governador.

Bibliografia

  • GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. p. 237
  • [Versió pdf]


[Procedència fotografies: AHCB –AFB: Pobles de Catalunya, Fons Mas, format petit, capsa 1]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...