divendres, 23 de gener de 2009

Les forques del castell de Burriac.

En el marc de la justícia senyorial, les forques dels castells són utilitzades per tal de castigar les infraccions o els delictes les persones sotmeses a una jurisdicció senyorial. A més de ser una eina de repressió i de càstig també serveixen per exemplificar el càstig i persuadir a un possible delinqüent o malfactor d’un nou delicte.
La relació de delictes i penes ja es troba tipificada en els Usatges. Concretament en el capítol XCIV ens diu que “Quia iusticiam facere de malefactoribus datum est solummodo potestatibus, slicet de homicidiis, adulteriis, de vereficiis, de latronibus, de raptoribus, de bausatoribus, et de aliis mominibus ut faciant de illis sicut eis visum fuerit; truncare pedes et manu, thahere oculos, tenere captos in carcere longo tempore; ad ultimum vero, si opus fuerit, eorum corpora pendere.” És a dir, que com últim càstig, es pot penjar el cos.
Els senyors exercien sobre la seva jurisdicció el poder de jutjar delictes menors, des de l’incompliment per part del pagès dels monopolis senyorials (dret de moldre al molí, ferreries...) o bé l’incompliment del pagament de les rendes, adulteris i fins i tot delictes de sang, robatoris etc. Alguns d’aquests delictes, depenen de la gravetat podia ser castigat amb la forca o la mort del presumpte delinqüent.
L’any 1343, els senyors del castell de Burriac van adquirir per 12.000 sous la jurisdicció alta i baixa, mer i mixt imperi, civil i criminal de Pere III i amb ella la capacitat d’ajusticiar amb les forques. “... sed sola mea propria auctoritate et meorum, furcas, perticas et alia quis signa fustea seu lapìdea denotancia merum imperium et iurisdiccionem omnimodam pertinentem”.
Les forques de la jurisdicció del castell de Burriac, han estat documentades des del s.XIV per Coral Cuadrada i es trobaven situades al puig del Montcabrer, al pujol d’en Bera, a un camp sobre el mar, al camp d’en Berenguer d’en Pou, també al costat del mar i al Puig de Cerdanyola “...in altitudine dicti podii de Cerdanyola, iuxta furchas que ibi sunt...”. D'aquestes vàrem poder identificar en un estudi anterior les forques del Turó de Cerdanyola a Mataró i les del Turó de l'Infern a Cabrera. Les forques van esdevenir un referent per la pedagogia del càstig, és a dir, hom aprenia què li podia passar si delinquia contra el poder senyorial. També van esdevenir un referent del límit del poder del castell, amb aquest sentit podem llegir “...et aigües versants versus castrum de sancto Vincencio, cum ipsis furquis, sit de terminis castri de sancto Vincencio...”.
Deu anys més tard, Pere III el Cerimoniós aconsegueix redimir la venda del mer imperi i l’alta jurisdicció i al senyor de Burriac Pere des Bosch sols li queda el mixt imperi i la jurisdicció civil. Obligant a Pere des Bosch a derruir les forques “... quascumque furcas et perticas et alia quamvis signa denotancia merum imperium et aliam quancumque altam iurisdiccionem... affixas et appossitas, vel affixa seu apposita quoquomodo pertinus, diruant, evellant et ad perpetuum destruant...”.
Com podem observar, aquestes forques no degueren desaparèixer tal com ordena el monarca, ja que en un document del 1362, on es fixen les partions dels castells de Mataró i Burriac es descriuen les forques del turó de Cerdanyola “...en lo alt de dit puig de Cerdañola prop de les forques que son alli...”. Ma Josep Castillo, localitza encara la pervivència de l’existència de forques del castell de Vilassar en el topònim d’una de les confessions d’un capbreu del s.XVI, on en les afrontacions del castell apareix “...ad oriente in camino regali quo itur in locum vocatum les forques”.
Si anem als llocs indicats, que acostumen a ser un rocars, podem observar els forats dels encaixos dels pals de fusta de les forques. A partir de representacions en algun retaule gòtic, com el cas del retaule de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) conservat al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, podem veure l'aspecte que deurien tenir aquests instruments repressius.
Les forques del Turó de Ceranyola (Mataró) [Fotografies. J .Graupera, 1996]

Les forques del Turó de l'Infern (Cabrera de Mar) [Fotografies. J .Graupera, 1996]

Per a consultar el text sencer:

  • GRAUPERA, Joaquim: “Les forques del castell de Burriac” a Jornades de Història i Arqueologia Medieval del Maresme. Actes. Del 13al 30 d’octubre de 1999. Grup d’Història del Casal. Mataró, 2001. Pàgs.87-91

Bibliografia

  • CASTILLO, Maria Josep: Argentona i Vilassar a cavall de dues èpoques. L’Aixernador. Argentona, 1990. (El Montalt, 7)
  • CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42)

9 comentaris:

Jordi ha dit...

Referent als enclavaments de les forques del Turó de l'Infern les vaig donar a coneixer a l'any 1985,a més hi han cuatre enclavaments per enforcar.

Quim Graupera ha dit...

On ho vas publicar l'any 1985?

Jordi ha dit...

No ho vaig publicar, li vaig dir a un arqueòleg de Premià de Mar verbalment. Ell va trobar documentació de que en el Montcabrer hi habían unes forques, però no s'en sabía el lloc exacte, llavors jo em vaig dedicar a prospectar tota la carena fins que vaig trobar els enclavaments al Turó de l'Infern, per cert hi han cuatre.

Quim Graupera ha dit...

Aquest arqueòleg de Premià qui és,em podríes dir el seu nom?
Ho va publicar?

Jordi ha dit...

Hola Quim. L'arqueòleg es en Ramón Coll i no sé si amb el temps ho va publicar, ja que per aquells anys estávem molt engrescats fen l'estudi dels materials de la Cova de les Bruixes del Montcabrer.

Anònim ha dit...

Hola Quim,
Respecte de les forques del Turó de l'Infern, no en sabia res del tema del seu "descobriment" a l'any 1985. La veritat és que per aquells temps que esmenta aquest tal Jordi, que no sé ben bé qui és hores d'ara (en saps el cognom?), vam tenir notícia dels expolis que patia el Turó de l'Infern per part dels furtius amb detectors. Vam pujar allà uns quants membres de l'aleshores Secció d'Arqueologia de l'AECC, vam fer una recollida de material arqueològic en superfície (amb la intenció de no deixar cap pista per a nous furtius) i vaig redactar el corresponent informe explicant la situació del jaciment, que es va adreçar al Servei d'Arqueologia i al Museu de Mataró. No en vaig saber res més del tema.
L'estudi dels materials arqueològics recollits aleshores serà un dels apèndixs de la monografia que estic preparant sobre la Cova de les Encantades .
Quant a les forques, si que les vaig veure aleshores, i crec que fins vam fer fotografies. Personalment no estic tan segur que ho siguin. De fet hi contemplo una altra possibilitat: en J.M. Colomer, en el llibre titulat "Mataró al mil cinc-cents" (Mataró 1969), esmenta un document on hi consta un home molt ben pagat per anar a talaiejar al Montcabrer, per allò dels pirates, a l'any 1544, com a acord de diversos municipis (pàg. 117). Tot i que penso que el més lògic hagués estat fer de vigia des d'on hi ha la creu, la disposició en rectangle dels forats a la pedra sempre m'han fet pensar més en una estructura de fusta més o menys plana, del tipus talaia, que s'aguantaria damunt de postes, que no pas en forques, que estarien massa juntes. En fi, no ho sé, si tu estàs convençut que són forques no t'ho discutiré pas. El que si puc dir-te és que mai no he publicat res sobre el tema, ja que no em considero competent en la matèria. N'has publicat quelcom, tú? Si és així diga'm on, que miraré d'aconseguir-ho, ja que m'interessa bibliogràficament per a la monografia que t'he comentat.

Salutacions,
Ramon Coll

Quim Graupera ha dit...

Ramon
En la bibliografia d'aquest article hi ha la descripció de l'article on ho vaig publicar.
A més documento i localitzo les forques del Turó de Cerdanyola
Gràcies pel teu comentari.

Anònim ha dit...

De tan en tant trobo pedres.
En aquesta página he vist que hi ha escrit, que la Cova de les Encantades
ja era un lloc de culte en l'època
neolítica. Jo sempre había sentit a dir, de que era un refugi en època prehistórica. ¿Els arqueólgs han trobat alguna peça per afirmar que
era un santuari en aquella època?.

Anònim ha dit...

Temps enrrera vaig fer una pregunta, sobre la Cova de les Encantades, dient: quin tipo d'ofrenes han trobat els arqueólegs per dir que es
un lloc de culte en el neolític.
Grácies.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...