diumenge, 27 de gener de 2013

El retaule gòtic d'Alella de Jaume Huguet

A finals del s.XV, l’església parroquial romànica d’Alella va experimentar diverses reformes, entre els anys 1459 i 1463, entre les quals cal destacar la edificació d’un nou absis en estil gòtic. Un cop acabades les obres es degué procedir a l’elaboració d’un retaule per decorar aquest nou espai. D’aquest, malauradament, sols en resta una de les taules (27 per 22,5 cm), que actualment es conserva al Museu Diocesà de Barcelona (núm. Inv.17). Es desconeix la forma i l’any d'ingrés en aquesta col·lecció, si bé podria haver estat recuperada pel Mn Antón Buxadós, rector d’Alella i cedida al Museu Diocesà de Barcelona en una data encara incerta.
En aquesta taula apareix representat el tors d’una figura femenina, que per la presència al costat esquerra de la cara d’un colom, la podem identificar amb la imatge de la Verge d’una Anunciació. La figura es presenta davant un fons daurat amb decoracions geomètriques i vegetals punxonades en un pa d’or. En aquest fons també s’hi pot observar l’existència d’un nimbe sobre el cap de Maria, el qual s’amaga sota l’empremta d’un marc de fusta lobulat perdut. El rostre de la Verge presenta, ajudat per la posició de les mans, una expressió de sorpresa davant el fet de la presència de l’arcàngel Gabriel. La seva cara es troba emmarcada per una llarga cabellera que es desplega a banda i banda de les espatlles i es troba subjectada a la part superior del cap per una fina diadema negra decorada amb un perlejat força realista. El rostre, malgrat que es troba representat amb una gran finesa, perd valor per la tosquedat en la representació de les dues orelles que es presenten molt desproporcionades i mal resoltes. El cos de la Verge apareix vestida amb un mantell negre i una camisola blanca decorada en la part del coll per un brodat i cenyida amb un cinturó a la part de la cintura. El cap del colom de l’Esperit Sant, amb un bec vermell i ploma blanca, es troba situat a l’esquerra de la composició, molt proper a l’orella del personatge i presenta un nimbe crucífer elaborat amb tres feixos de raigs vermells. La taula es troba retallada per la part esquerra i desproveïda de la decoració del marc lobulat, fet que porta a pensar en la reutilització de la mateixa com a prestatge o en una altra funció semblant.
Pel tema, aquesta taula podria formar part del coronament del retaule major d’Alella que va ser substituït per un altre encarregat al fuster Pere Torrent el 1512 i pintat per Joan de Borgonya l’any 1523, i que, al seu torn va ser reemplaçat per un altre en estil barroc procedent de la catedral de Barcelona, l’any 1879.
Aquesta taula, ens suggereix que hauria de contenir també la imatge de l’arcàngel Gabriel, complementària a l’acció. La majoria de les anunciacions d’Huguet, la del retaule de l’Epifania en seria una excepció, es caracteritzen per representar la figura de la Verge frontalment, a diferència de la situació esbiaixada de la imatge com és habitual en altres obres.
A finals de l’època medieval, membres de les dues grans famílies d’Alella, els Sors i els Desplà, ocupaven en aquell moment alguns càrrecs de la cúria episcopal. Un d'ells, Joan Andreu Sors, que aleshores era un dels canonges de la Seu barcelonina, va fer construir la capella de Sant Sebastià i Santa Tecla en l’edifici de la Seu, que també contenia un retaule de Jaume Huguet (1475-1486). Segurament, el canonge i el pintor devien haver-se conegut a Valls ja que el canonge Joan Andreu Sors havia estat rector d'aquesta parròquia i comensal de la catedral de Tarragona als voltants de l’any 1453.
Malgrat que s’ha proposat una data entre el 1455 i el 1465 per la realització del retaule, que és el període en que Huguet treballa en altres obres que hi guarden relació i que contenen escenes de l’anunciació - el retaule de Vallmoll (1445-1450), el de l’Epifania de Vic (1450) o el del conestable Pere de Portugal (1464- 1465), el més segur és que el retaule fos realitzat en una etapa al voltant de l’any 1463, que és quan s’acaben les obres del nou altar major de Sant Feliu d’Alella.

Per a saber-ne més:
  • ALCOY PEDRÓS, Rosa (1993). “Mare de Déu d’una anunciació” a Jaume Huguet. 500 anys. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Dep. de Cultura. P.218-219.
  • GRAUPERA, Joaquim (2012): L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per la Dra. Francesca Español i Bertran. Defensada el dia 18 d’abril de 2012. Universitat de Barcelona.

Jaume Huguet
Compartiment d’un retaule de Sant Feliu d’Alella.
(MDB, num. inv. 17) [Fotografia: Alcoy,1993, p.219]
Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...