Toulouse-Lautrec és conegut principalment com a pintor impressionista, però la seva vida bohèmia el va convertir en una persona amant de la bona cuina i un amfitrió generós. Les seves habilitats culinàries –i la seva capacitat per menjar i beure – van ser admirades per tots. Després de la seva mort el 1901, el seu amic i comerciant d'art, Maurice Joyant, va reunir els menús i les receptes de l'artista, així com, les il·lustracions i esbossos que acompanyaven als menús. En aquest taller gastro-cultural vàrem fer un petit tast i vàrem poder reviure aquests moments i aquestes experiències.
El menú ofert va consistir en un aperitiu amb un còctel d'absenta ideat per Toulouse-Lautrec que li va donar el nom de "Tremblement de terre" acompanyat de Hiutres avec sauce “Pauvre home” (la salsa clàssica, feta amb vinagre i escal·lònies, per amanir les ostres i que avui els francesos, i els americans, encara fan servir); Coquilles Saint-Jacques à la Poulette (la salsa Poulette és un clàssic que es fa amb un roux, el brou de cocció, rovell d’ou, llimona, julivert i, sovint, xampinyons.) i Moules avec sauce Maître d’hôtel (una salsa a base de mantega, julivert i llimona que es posa al damunt de qualsevol cosa calenta perquè es desfaci).
Seguidament vam fer la sopa Garbure bearnaise. Una sopa molt espessa d’origen gascó feta a base de mongeta tendra, col i d’altres hortalisses i costella de porc i cuixa d’ànec. Aquesta com acompanyament tenia un Gratin Dauphinoise. Un dels acompanyaments més clàssics de la cuina francesa fet amb patata, mantega i crema de llet (sense formatge).
Tot seguit hi havia un tastet de Sole à l’estragon et au vin blanc. Un filet de llenguado ben salsejat amb una salsa molt aromàtica i pels amats de la carn Lapin en gibelotte. La Gibelotte, és com dir estofat, però només s’aplica al conill. Normalment porta bacon i bolets. De postres, Pets-de-nonne au rum, dit d’una altra manera, bunyols de vent. Tot regat amb vins i xampanys francesos. En definitiva una activitat interessant que va permetre veure les aportacions de Toulouse-Lautrec des d'unes altres perspectives.
Voldria agrair des d'aquí les fotos de la Rosa Maria Parés i de la Rosa Maria Bassas, del bon acompanyament del Jaume Aubanell, de la oportunitat de fer aquest acte per part d'Arqueonet i del públic assistent que sense ells no hagués estat possible
