Vilazari 2013 (1): Visita comentada al Vilassar de Mar medieval a càrrec d’Alexis Serrano

Dins la programació del II Festival Vilazari , el dilluns 1 de juliol de 2013, l’Alexis Serrano del Centre d’Estudis Vilassarencs, ens va oferir una visita comentada pel barri mariner del Vilassar històric, actualment Vilassar de Mar.

Els comentaris es van iniciar en una introducció històrica al veïnat de mar de Vilassar des de la plaça davant l’església parroquial de Sant Joan. Seguidament l’itinerari va tenir un altra aturada a la plaça de l’actual ajuntament on hi havia una de les tres masies fortificades que integraven el veïnat marítim. La parada següent es va realitzar davant de l’antiga masia coneguda com Ca la Maria Espartera on hi ha un finestral gòtic malrestaurat. La visita va finalitzar amb un refrigeri desprès de les explicacions davant de la masia de Can Nadal, la única que conserva la torre de defensa de la mateixa.

L'actual Vilassar de Mar o Sant Joan de Vilassar era en época medieval un petit barri mariner de Sant Genís de Vilassar (o simplement Vilassar). Aquest veïnat es va segregar l'any 1784, moment que el rei Carles III en va signar la resolució, concedint el favor als veïns que n’havien fet la petició un any abans. L’any 1785 la Reial Audiència de Catalunya va nomenar a Guerau Cassany com a comissionat per tal de que fixés els límits del nou terme municipal i en el mateix any es va formar el primer consistori amb Antoni Pou com a primer alcalde. Per donar resposta a un recurs dels habitants de Vilassar de Dalt sobre la correcció dels límits del terme es van refer les fites l’any 1786.

Al ser un barri mariner de Vilassar, i haver-se anat constituint modernament, ha conservat pocs vestigis medievals. Un dels pocs edificis a destacar del terme és la Torre de defensa de Can Nadal,  documentada des del segle XVI i construïda per protegir la masia d’atacs corsaris que poguessin venir des del mar. És de planta rodona i presenta a l’alçada del segon pis una finestra gòtica d'arc conopial. Representa l’únic vestigi d’una colla de torres documentades que defensaven les viles del terme. Una altra torre, ara desapareguda, es trobava a prop de Can Brufau, masia que conserva, malgrat les reformes sofertes, una finestra gòtica en la façana. 

 

Alexis Serrano a l'inici de la visita.

El públic assistent a l'acte.

Explicació a la plaça davant de l'actual ajuntament.

 

Davant la torre de defensa de Can Nadal.

Visita comentada pel preromànic del Maresme

El passat diumenge 17 de febrer de 2013 vaig acompanyar als membres dels Amics de l'Art Romànic de Sabadell a una visita comentada pel preromànic del Maresme. En el recorregut es van visitar els edificis de Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Salvador de Can Boquet de Vilassar de Dalt, Sant Pere de Clarà a Argentona i Sant Andreu d'Òrrius.

Voldria agrair un cop més des d'aquí als Amics de l'Art Romànic de Sabadell per donar-me l'oportunitat de poder difondre un patrimoni poc conegut com és l'art medieval de la comarca del Maresme. De fet, ha estat un gran plaer poder realitzar aquesta activitat per l'alta participació. També agrair als propietaris de les capelles visitades, que un cop més ens han permès poder-hi accedir, malgrat les molèsties que els pugui ocasionar l'accés a la seva propietat amb un grup nombrós de persones.En el cas d'Òrrius varem tenir la col·laboració també de l'historiador local Josep Maria Roqué.

Una de les parts més interessants de la visita va ser la discussió teòrica, molt enriquidora, sobre el sentit de les amforetes  que conformen la volta de la capella de Sant Salvador on hi van intervenir en Joan Codina i l'arquitecte Josep M. Masagué, secretari dels Amics de Sabadell.

Per a més informació sobre la sortida:

• Crònica de la sortida d'AAR de Sabadell: http://www.amicsartromanic.com/noticies.html
• CODINA BARNAUS, Joan: "El Maresme. Sant Cristòfol de Cabrils; Sant Salvador de Vilassar de Dalt; Sant Pere de Clarà (Argentona); Sant Andreu d'Òrrius" a Fulls d'Amics de l'Art Romànic de Sabadell, núm.125 (17 de febrer de 2013), p.687-694. Full informatiu en pdf

Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]

Sant Cristòfol de Cabrils [Foto: S.Cabrespina]

Sant Salvador de Vilassar [Foto: L.Fernández]

Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]

Sant Pere de Clarà [Foto: S.Cabrespina]

Sant Pere de Clarà [Foto: L.Fernández]

Sant Andreu d'Òrrius [Foto: L.Fernández]

Sortida de camp a les restes del monestir de Sant Pere des Bosch (o des Puig) de la Roca del Vallès.

Avui dissabte, un grup d’amics i col.laboradors del Grup d’Història del Casal hem fet una visita de camp a l’antic monestir de Sant Pere del Bosch, també conegut com monestir de Sant Pere des Puig, al terme de La Roca del Vallès prop de la masia de Can Santpere. El grup de treball ha estat integrat per Joan Carles Alay (Societat Catalana d’Arqueologia), Joan Francesc Clariana, Josep Vinyals i jo mateix del Grup d’Història del Casal de Mataró. L’objectiu però era trobar les restes del poblat ibèric de Can Sanpere conegut com el Poblat Blau.

Ja fa uns mesos, l’amic i col.laborador Francesc Costa  ens havia posat en coneixement de les restes d’aquest petit cenobi i em va passar també un petit article que havia recollit, escrit per mossèn Francesc Soler, el qual es conservava a la parròquia de Sant Sadurní de la Roca.

Aquest petit monestir, regentat per una petita comunitat de l’orde benedictina integrada per cinc monges el 1340,  depenia de Sant Pere de les Puel.les de Barcelona. Les primeres dades documentals que es recullen són del 1306. El monestir deguè entrar en decadència a principis del s.XV i les últimes dades conegudes són del 1513. Sembla que les restes visibles consisteixen en una sèrie de murs envoltats per la brolla del bosc i pels arbres que les han anat engolint. La part més interessant és una paret de dos metres d’alt que conserva la meitat d’un portal adovellat. Segons el text de mossèn Soler “... la iglesia está enterrada, no así la de fuera. A unos seis metros del muro de la capilla hay otra boca de la cisterna o galería. De lo que fue la iglesia no queda nada, ni tan siquiera el ara. E la única dovela que aún queda en pie, hay una pequeña capilla, no más grande de 30 centímetros de altura por unos 10 centímetros de fondo. Según se cree había una imagen de la Virgen María. (...). La parte del muro de mediodía, que aún se conserva en pie, tiene una altura de 4 metros. Detrás de él hay una terraza de unos 2 metros de ancho. En la parte baja del muro observamos una pequeña ventan que comunica las dos estancias.”

El Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya de l’any 1893 ens dóna dades de la imatge, avui perduda, que es venerava a la capella: “La imatge és petita, tenint 28,5 centímetres d’alsada. La Verge té lo cap entregirat mirant al Nen Jesús, sentat en son bras esquerra. La base poligonal, és de vuit cares. Lo cos és curt i desproporcionat i los plechs de sos ropatges, treballats y amples. Al que sembla, pertant a la segona meitat del s. XV, i tot en ella acusa lo Renaixement”. 

Masia de Can Santpere (La Roca del Vallès)

Josep Vinyals, Joan Carles Alay, Joan Francesc Clariana i Joaquim Graupera

A la recerca del molí de Rubiol (Argentona)

El passat dissabte 22 de gener de 2011 un grup de treball de la Secció d’Estudis Medievals del Grup d’Història del Casal ens vàrem proposar una fita que teníem pendent des de feia temps: localitzar el moli de Rubiol (Argentona).

El grup de recerca va estar integrat per Josep Maria Roqué; Jaume Vellvehí; Maica Carmona i jo mateix. S’hi va afegir el propietari de Can Riudemeia, Xavier Homar al qual agraïm les facilitats donades i els comentaris dels seus records de la zona.

Varem trobar unes restes del molí a les coordenades X 31N447304 - Y 4602589 a una cota d’alçada aproximada de 156 mts sobre el nivell del mar. El molí es troba situat a prop del camí que porta a la masia i que tenim documentat a l’època medieval com a via molinera: “Item quod tenet unam peciam tere in nemore loco vocato Via Mulinera plantatam vitibus”.

Es tracta d’un angle d’una paret que estava tota coberta de brolla i que sembla que formes part de l’estructura de l’edifici moliner que sembla de planta quadrada. Sembla que l’estructura de la bassa era de planta poligonal. Actualment es troba recoberta de sorra i s’ha convertit en una de les feixes de la finca de Can Riudemeia. Segons Xavier Homar, aprofitant les estructures hi havia una canal d’aigua que servia per regar els camps, el qual estava obert a nivell del sòl a excepció d’uns trams que anaven soterrats. Aquestes estructures actualment també estan amortitzades. Per verificar millor tot plegat caldria treure la brolla i analitzar les restes.

Els molins de Can Riudemeia es trobaven situats a la riera del mateix nom, prop del terme d’Órrius. Era un complex moliner que contenia dos molins que pel que sembla mai van funcionar junts. Són els anomenats de Rubiol i de Riudemeia. Els primers documents conservats que ens parlen de la família Riudemeia són del s. XIII i el primer dels molins documentats és el de Rubiol, el qual a final de l’edat mitjana apareix ja com a derruït malgrat que afirma que tenen permís de reedificar-lo per part del senyor Miquel Desbosch, senyor del castell de Vilassar: “... cum iure et fascultate construendi et edifficandi illum”. El molí de Riudemeia no apareix documentat fins el 21 de novembre del 1559 quan Apol•loni de Riudemeia afirma posseir el domini del mas i del molí del mateix nom ”...totam ipsam montaneam vocatam de Riudemeia cum quodam molentino in eadem constructo et cum aque sive reclosa et molis”. Aquest havia de satisfer un cens de dues quarteres de blat segons la mesura d’Argentona a Miquel Desbosch per l’explotació del molí, però la peça de terra era dels successors de Pere Altafulla d’Órrius que li cedeixen a canvi del pagament de la tasca i de dues gallines per Nadal. Segons J.M. Roqué, aquest molí de Riudemeia va ser utilitzat fins el s.XIX. i el topònim de camí moliner que hi arribava des d’Òrrius ha perdurat fins ara. Aquest camí passava per les Esparceries en direcció a la brolla de Can Riudemeia passant apoca distància de Can Querol, a una cota més alta.

Bibliografia

• BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume: (2007) “Els molins medievals i Moderns del Maresme” a III Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sabadell. Del 18 al 21 de maig de 2006. Actes. ACRAM. Sabadell. Vol.I , pàgs. 165-183 
• BOU, Joan; GRAUPERA, Joaquim; VELLVEHÍ, Jaume (2008): "El procés de catalogació i estudi dels molins medievals i moderns del Maresme" a II Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Actes. 22 de novembre de 2008. Coordinadora de Centres de Parla Catalana, l'Institut Ramon Muntaner. Argentona, 2008.
• GRAUPERA, Joaquim: (2001) ”Els molins medievals d’Argentona” a Felibrejada,Butlletí del Grup d’Història del Casal, núm. 55. Grup d’Història del Casal. Mataró. Pàg. 8-12  
• GRAUPERA, Joaquim: (2002) “Els molins medievals d’Argentona” a Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell", núm.11 (juliol 2002), pàgs.19-26

Visita comentada a les creus de terme medievals del Maresme amb "Amics de Besalú"

El diumenge 24 d'octubre de 2010 Joaquim Graupera va realitzar una visita comentada per les creus de terme medievals del Maresme. L'activitat va estar organitzada conjuntament amb l'associació "Amics de Besalú i el seu comtat" de la Garrotxa amb la voluntat d'afermar els lligams entre les dues entitats i aquestes dues comarques. Es van visitar les creus de terme de Pineda, Alella, Masnou i Teià. Durant la visita van afegir-se a les explicacions de l'historiador Salvador Artés d'Alella que va afegir uns comentaris força interessants sobre el tema i l'historiador Jordi Balada de Teià que va explicar l'església parroquial gòtica. Gràcies al rector de la parròquia de Teià Josep Lluís Moles vàrem poder gaudir del'observació de la creu processional. Aquesta tipologia de creus van ser alguns dels models emprats per les creus de terme en quan estructura i iconografia.

La creu de Can Quintana de Pineda de Mar

La creu parroquial de Pineda de Mar

Salvador Artés d'Alella en un moment de la seva col.laboració.

Creu de terme d'Alella

Creu de terme del Masnou

Creu de terme de Teià



L'historiador de Teià Jordi Balada en un moment de la seva col.laboració davant la parròquia





El rector de Teià Josep Luis Moles mostrant la creu processional.



Lliurament d'un record per els "Amics de Besalú i el seu comtat" que va recollir Francesc Grabolosa



Visita comentada al castell de Burriac amb Òmnium Cultural

El passat dissabte 23 d'octubre de 2010, vaig poder col.laborar amb Òmnium Cultural amb una visita comentada al castell de Burriac de Cabrera de Mar. La visita va consistir en una breu explicació sobre l'origen del castell i la valoració de les restes conservades. La trobada s'emmarca dins la 3a trobada de joves d'Òmnium de tot Catalunya que es va celebrar el cap de setmana del 23 i 24 d'octubre, a l'Alberg Torre Ametller de Cabrera de Mar. Aquesta activitat ha estat preparada per un grup de socis joves interessats en generar una dinàmica de treball que animi a la participació de gent menys de 30 anys propera a l'entitat i amb la finalitat de ser un punt de referència per al jovent del país.