Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Publicacions. Mostrar tots els missatges

dilluns, 8 de juliol del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a l'Arxiu Comarcal del Maresme de Mataró

El passat divendres 25 de juny del 2019 a les 18.30 h a la Sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Can Palauet, Carrer d'en Palau, 32 de Mataró) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 
L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme (ACM), l’Ajuntament de Mataró i el Consell Comarcal del Maresme i va estar presentat pel Sr. Alexis Serrano, Director de l’Arxiu.
El llibre conté el contingut del treball premiat amb la I Beca de Recerca Local d'Alella (2012) i mostra la trajectòria de la família Desplà-Gralla com a promotors d'art molt vinculats a Alella. 
El fet de que aquesta família promoguessis obres d’art en una geografia diversa del territori nacional ha fet que el llibre ja s’hagi presentat anteriorment a altres indrets on diversos membres d’aquesta família van promoure el seu llegat artístic (Lleida, Argentona, Alella i la basílica de Santa Maria del Pi). 
Aquesta presentació representa la última abans de l’aturada estival i s’estan preparant d’altres en més indrets de Catalunya a partir de la tardor i que trobareu la informació oportuna quan estigui disponible a l’apartat “Agenda” d’aquest bloc. 
Al final de l'acte es va poder servir una copa de vi d'Alella i unes galetes per acomiadar la programació d'activitats de l'Arxiu fins després de la pausa de l'estiu. 
Per a més informacions sobre el llibre i les presentacions efectuades : cliqueu aquí 

Alexis Serrano, director de l'Arxiu, presentant l'acte [Fotografia: ACM]
Inici de la conferència [Fotografia: ACM]
Públic assistent a l'acte [Fotografia: ACM]

dilluns, 1 de juliol del 2019

En Joan de Canyamars, protagonista del Dia Internacional dels Arxius 2019 a Dosrius

El passat dissabte, 8 de juny de 2019, en un acte presidit per l'alcalde de Dosrius Marc Bosc,  el Dr. Valentí Gual i Vilà va impartir a la sala de plens de l’Ajuntament de Dosrius la conferència «Matar lo rei. La història de Joan de Canyamars a la llum de les fonts documentals»
Amb aquest acte, l’Ajuntament de Dosrius es va sumar un any més a la commemoració del Dia Internacional dels Arxius, una celebració d’abast mundial que té com a objectiu conscienciar la ciutadania sobre la singularitat dels documents conservats en els arxius i la importància d’aquests com a base dels seus drets i de la seva identitat. En aquest sentit, al llarg de l’acte, coordinat per les arxiveres de l’Arxiu Municipal, Ma Àngels Jubany i Neus Alsina, es va presentar el programa de digitalització de les Actes del Ple Municipal que es va dur a terme al municipi l’any 2017 i que ha permès digitalitzar totes les actes dels plens municipals des de l’any 1852 fins al 2014.

A la conferència, el Dr. Valentí Gual va tractar sobre la figura del pagès de remença Joan de canyamars, un icònic personatge dosriuenc cèlebre pel seu regicidi frustrat contra Ferran el Catòlic l’any 1492 i que ja em van donar noticia anteriorment a Maresme Medieval.
El Dr. Valentí Gual Vilà és un professor adscrit al Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Entre la seva producció cal destacar el llibre Matar lo Rei. Barcelona, 1492 (Rafael Dalmau, Editor, 2004) que ens parla sobre aquest fet.


Presentació de l'acte per part de Marc Bosc, Alcalde de Dosrius i Ma.Àngels Jubany de l'Arxiu de Dosrius.[Fotografia: Joaquim Graupera]
Neus Alzina de l'Arxiu de Dosrius presentant la digitalització dels Plens Municipals [Fotografia: Joaquim Graupera]
Públic Assistent a l'acte.[Fotografia: Joaquim Graupera]
El Dr. Valentí Gual i Vilà impartint la conferència. [Fotografia: Arxiu Municipal de Dosrius]

dilluns, 10 de juny del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla com a promotors artístics a Alella

El passat 29 d’abril de 2019 dins de les activitats literàries al voltant de la festivitat de Sant Jordi a Alella, la biblioteca “Ferrer i Guàrdia” va organitzar la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». 
En primer lloc va intervenir el regidor de cultura d'Alella Sr.Frederic Salas el qual va recordar que el treball publicat va obtenir la primera Beca de recerca històrica d'Alella la l'any 2012.

L'acte va comptar amb la presencia de la Dra. Francesca Español de la Universitat de Barcelona i prologuista del llibre. En la seva intervenció va recalcar la figura de l'ardiaca Lluís Desplà com a membre avantatjat de la nissaga, ja que durant els seus viatges a Itàlia va entrar en contacte amb la nova sensibilitat estètica del Renaixement i va importar aquesta moda a Catalunya mentre aquí encara s'estava imperant l'art gòtic. A més recalcar la seva faceta de col·leccionista d'art antic, que el va portar a aplegar al pati de ca l'Ardiaca una col·lecció notable de peces romanes que llavors estaven disperses per la citat. D'aquestes destacà un sarcòfag romà, ara conservat al Museu Arqueològic de Barcelona, que va ser usat com a sepulcre pel comte Ramon Berenguer I el vell. També en la seva internació glossar la meva trajectòria com a investigador. 
Per la meva part, vaig exposar els objectius del llibre i l'estructura del mateix i ressaltant les aportacions més importants tal com ho faig fer a la presentació del llibre a Lleida
L'acte va tenir un èxit de públic als qual agraeixo la seva presència.
Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]
El Sr. Frederic Salas, regidor de Cultura, presentant l'acte. [Fotografia: Santi Alberola]
 Públic assistent a la presentació [Fotografia: Santi Alberola]
Els dos participants a la presentació del llibre [Fotografia: Santi Alberola]

diumenge, 9 de juny del 2019

Nou article publicat sobre les moles dels molins medievals del baix Maresme



El passat dissabte 27 d’abril de 2019 va tenir lloc a Cabrils la XIII edició de les trobades que anualment reuneixen entitats de recerca i estudi sobre història i patrimoni de tot el Maresme. Enguany amb el títol «El patrimoni immaterial: el batec de la gent del Maresme», es van tractar temes que lliguem amb aquesta classificació. 
En el marc d’aquesta trobada celebrada al Centre Cívic La Fàbrica de Cabrils, es va presentar el llibre que recull les actes de l’edició anterior celebrada a Dosrius el 2018. L’alcalde de Dosrius, Marc Bosch va ser l'encarregat de presentar les actes de la XII Trobada que va versar sobre l’aigua al MaresmeEn aquestes, ha sortir publicat el meu article sobre les moles i els molers dels molins del Maresme. 
Els molins medievals del Maresme ja son força coneguts gràcies a nombrosos estudis efectuats fins ara. En el present estudi es pretén aprofundir en un aspecte poc tractat, les moles. A partir d’estudis efectuats sobre les pedreres de Montjuic que he estat en curs de realització i publicació, es pretén analitzar la seva elaboració en època medieval, el seu comerç i trasllat i el seu manteniment.
Durant l’època medieval el gres de Montjuic va ser força utilitzat per la construcció i es van exportar també a un entorn relativament proper (zona del Maresme, Vallès, Baix Llobregat) fins un entorn relativament llunyà (Benicarló, Perpinyà, etc). La pedra de Montjuic, a banda dels carreus, proporcionava material en brut per a la confecció d’elements ornamentals com capitells, claus de volta, finestres, arcs, entre altres. De tots ells, un dels productes que va assolir més prestigi van ser les moles de molí, fet que va determinar que els obrers d’aquestes pedreres de Barcelona s’anomenessin “molers” . 

Per a saber-ne més: 
  • GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «Moles i molers. Ginys dels molins hidràulics medievals del baix Maresme». XII Trobada d'Entitats de Recerca Local i Comarcal del Maresme. Aigua, recurs vital, social, cultural i econòmic del Maresme. Dosrius, 5 de maig de 2018. Dosrius: Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Dosrius. Pp.73-92.
[Per baixar l’article en pdf]

Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]
Moment de la presentació de les actes de la XII Trobada de Dosrius per part de l'alcalde Marc Bosch [Fotografia: Quim Graupera]

dissabte, 8 de juny del 2019

Surt publicat el treball sobre la creu processional de Dosrius en el quart volum de la revista «Duos Rios»

El passat 26 d’abril de 2019 es va presentar a la Sala de Plens de l’Ajuntament de Dosrius, el quart número de la revista «Duos Rios». El volum, editat pel consistori amb la col·laboració de l’Arxiu Municipal de Dosrius (AMD) i de la Comissió Científica, inclou les 16 comunicacions presentades a la segona edició de les Jornades d’Estudis Locals Duos Rios i textos inèdits sobre la figura d’Esteve Albert i Corp i Manufactures Canyamars-La Tortuga. La presentació del volum de la revista, es va cloure amb la lectura musicada de diversos poemes escrits pels cèlebres Esteve Albert i Corp i Miquel Martí i Pol. 
Dels articles publicats l'únic que presenta temàtica medieval és el meu article sobre la creu gòtica parroquial de Dosrius. A la comunicació es presenta la documentació coneguda sobre aquesta peça i es compara amb altres creus processionals conservades a l'àrea del Maresme. 
La creu processional de la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria de Dosrius és una creu d'argent (98 x 48 cms) amb un perfil flordelisat i envoltada d'una sanefa de fulles de fosa i decorada en la part planes per uns motius estilitzats burinats. L'anvers hi ha la figura de Crist, el qual presenta un nimbe afegit en una reforma posterior. En aquesta reforma es devia canviar l'ordre de les figures de fosa que decoren els braços de la creu, ja que no respecten l'odre que la iconografia que apareix de forma usual en aquest tipus de creus. La magolla presenta una planta hexagonal composta per dues formes piramidals oposades unides per una vora burinada. La creu es troba en molt mal estat, ja que es troba molt ennegrida i bruta per l'acció de la pols i el fum i greix dels ciris. Algunes de les figures dels apòstols es presenten trencades i els hi falta el cap i el nimbe. 

Per a més informació: 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim: «La creu processional gòtica de Dosrius. Un exemple de continuïtat de l’art gòtic en època del Renaixement». Duos Rios. Publicació de l’arxiu Municipal de Dosrius, núm.48 (Abril 2019), p.21-27. 


diumenge, 28 d’abril del 2019

Presentació del llibre sobre els Desplà-Gralla a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida)

El passat divendres 26 d'abril de 2019 a les 19.30 h a la Sala Gran de la Canonja (Seu Vella de Lleida) va tenir lloc la presentació del meu llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d'art (segles XIV al XVI)». L’acte va estar organitzat pel Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS) amb la col·laboració de l’Associació Amics de la Seu Vella (AASV) i el Consorci del Turó de la Seu Vella. L’acte va estar presidit pels parlaments de les entitats convocants: Xus Llavero, Presidenta del CECS; Felip Vilardell, sots president de l’AASV i Núria Piqué, tècnica del Consorci. 
La raó de la presentació a la Seu lleidatana, malgrat que l’obra recorre la història de la família Desplà amb implantació a Barcelona i Alella, és l’emparentament d’aquests amb la família lleidatana dels Gralla. El matrimoni d’Anna Desplà i de Corbera amb Miquel Joan Gralla (m.1532) efectuat l’any 1491 al castell d’Esponellà, va comportar l’extinció de la casa Desplà i l’adopció d’aquest nou cognom. La família Gralla era una nissaga de mercaders lleidatana, documentada des del segle XIII i amb capella pròpia a Sant Llorenç i posteriorment a la Seu Vella. 
Segre, 27 d'abril de 2019
La presentació del llibre va anar a càrrec de l’amic Alberto Velasco, doctor en història de l'art per la Universitat de Lleida i conservador del Museu Diocesà i Comarcal de Lleida. El seu parlament es va centrar, a banda d’explicar l’estructura del llibre, a destacar la meva trajectòria com a investigador i divulgador cultural. Seguidament va aprofundir en les noticies conegudes de la família Gralla com nissaga rellevant lleidatana i en la seva faceta de promotors artístics. 
Per la meva part, vaig explicar com es va gestar el llibre i els seus principals objectius. Seguidament es va iniciar un enriquidor debat amb la participació del públic assistent als quals agraeixo la seva participació i assistència. Entre el públic vaig comptar amb la presència del Dr. Joan Busqueta, antic professor meu de Paleografia a la UB, fet que em va fer moltíssima il·lusió, ja que retinc molts bons records de la seva activitat docent. 

Per a més informació 


dissabte, 26 de gener del 2019

Presentació d’un nou llibre sobre les masies de Palafolls

El passat diumenge 20 de gener de 2019, dins el marc de les festes de Sant Sebastià, es va presentar a Sant Genís de Palafolls el llibre de Xavier Salicrú Siscart «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», el qual es pot recollir al consistori gratuïtament.
L’acte va tenir lloc a les 11h del matí al local de les antigues escoles de Sant Genis amb la presència de l’autor i de la regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín que va presidir l’acte. 
Aquest llibre s’emmarca dins les Festes de Sant Sebastià que recorden la protecció del sant davant la pesta. L’any 1652, els vilatans de St. Genís de Palafolls, desesperats pels estralls que feia la pesta arreu de Catalunya, van recórrer a la protecció divina i van invocar l’ajuda dels sants protectors; Sants Fabià i Sebastià amb la intenció que els protegís davant la ”pestilència i el mal contagiós”. A canvi de la curació, el poble de St. Genís oferia renovar el vot cada any amb misses i processons en el seu honor. Una promesa que toca renovar aquest cap de setmana. Acabada la presentació del llibre, a les 12.30 h., es va celebrar un ofici solemne a la parròquia de Sant Genis i es va procedir a la renovació del vot de vila vers els sants protectors. 
De fet, el llibre, que encara no havia sortit de la impremta, ja va ser presentat el passat dimecres 26 de desembre de 2018, en el marc del Concert de Sant Esteve, que es va celebrar al Teatre de Palafolls i havia de ser l’obsequi que l’Ajuntament havia de repartir als vilatans per les festes de Nadal.
L’estudi «Cases amb era i quintana. Les masies de Palafolls i la seva gent, segles XIV-XX», és una recerca de la història de les masies que havien existit i algunes encara existeixen a la zona que actualment és el municipi de Palafolls. Es tracta d’un recull de més de 160 masies que es presenta com una continuació de l’anterior publicació «Cases amb eixida i hort, aproximació als orígens urbans de Palafolls. Segles XVI-XX», una obra que se centrava llavors en les masies dels dos nuclis palafollencs de les Ferreries i Sant Genís. Aquest llibre del mateix autor es va presentar ara fa dos anys.


Públic assistent a l'acte [Fot. Joaquim Graupera]
La regidora i 1a Tinent d´Alcalde de l’Ajuntament de Palafolls Mª Dolores Agüera i Martín presentant l’acte. [Fot. Joaquim Graupera]
Xavier Salicrú en un moment de la seva intervenció [Fot. Joaquim Graupera]
Xavier Salicrú signant llibres al final de la seva intervenció [Fot. X.Salicrú]

diumenge, 13 de gener del 2019

Dues novetats editorials amb referències al Maresme medieval

A finals del 2018 es van publicar dos llibres de caràcter general amb referències al Maresme medieval. Un sobre els comtats de la Catalunya carolíngia i el segon sobre Santa Maria del Mar. 

Bolòs i Masclans, Jordi; Hurtado I Cuevas, Víctor (2018). Atles del comtat de Barcelona (801-993). Barcelona: Ed. Dalmau. (Col·lecció: Atles dels comtats de la Catalunya). El passat mes de novembre de 2018 es va publicar un nou volum de la col·lecció “Els Atles dels comtats de la Catalunya carolíngia” dedicada a l'estudi dels segles de domini carolingi als comtats catalans. En són els autors Jordi Bolòs i Víctor Hurtado i són publicats per l’editorial Rafael Dalmau, editor. Cada volum és dedicat a un comtat de la Catalunya carolíngia. De moment s'havien editat els volums dels comtats de Besalú, Empúries i Peralada, Girona, Osona, Manresa, Urgell, Rosselló, Conflent, Vallespir i Fenollet. 

Aquest darrer volum de la col·lecció centrat en el comtat de Barcelona entre el 801 i el 993, segueix el mateix esquema dels darrers llibres publicats. En ell apareix un mapa toponímic detallat (fet a escala 1:100.000) i un mapa dels dominis dels senyors laics i eclesiàstics (fet a la mateixa escala). A més, inclou una introducció sobre la història del comtat. Així mateix, cadascun d'aquests mapes, toponímics o de dominis, és acompanyat d'una sèrie de mapes complementaris. 

Amb relació al toponímic, hi ha uns mapes dels topònim preromans, dels creats en època romana, dels germànics, d'aquells que tenen un interès històric i de les advocacions de les esglésies. En relació al mapa de límits de dominis i demarcacions, hi ha diversos mapes centrats en representar els dominis dels comtes i vescomtes, dels principals senyors laics i de les demarcacions en què es dividia el territori. Així mateix, cada volum inclou un mapa on es representen els dominis del bisbe i dels principals monestirs que hi havia al territori, més algun mapa sobre les parròquies o sobre altres institucions eclesiàstiques. 
A part d'aquests dos grans blocs, hi ha un tercer conjunt de mapes dedicats a representar les realitats econòmiques: conreus, boscos, pastures i també vies, molins o mines. Cada volum també inclou uns mapes dedicats a la reconstrucció del paisatge històric d'algun territori més reduït i la representació de les principals ciutats o nuclis de població importants. El volum es clou amb un índex exhaustiu de tots els topònims documentats. 


Domenge Mesquida, Joan ; Vidal Franquet, Jacobo; BAGUÉ, Aleix (Fot) (2018). Santa Maria del Mar. Barcelona: Fundació Uriach.  Aquest llibre és una completa guia de Santa Maria del Mar, un dels edificis més emblemàtics de la ciutat de Barcelona. A l’obra es descriuen i estudien minuciosament, aspectes com els pactes per a la seva construcció, el finançament de l’obra, les seves característiques arquitectòniques o el mobiliari interior. 
La Fundació Uriach va decidir celebrar el seu 180 aniversari encarregant aquest volum als historiadors de l'art Joan Domenge i Jacobo Vidal. Les raons del perquè una farmacèutica dediqui diners i esforços a la publicació d’aquest volum es deu a que els seus orígens es centren a redós d’aquesta església. L’any 1838, en una petita drogueria, prop del Fossar de les Moreres i del desaparegut pont que unia l'església amb el Pla de Palau, s'ubicava l'establiment de Rafael Vilaclara on va entrar com a aprenent Joan Uriach. 
En el llibre s’esmenta, quan es parla del mobiliari litúrgic, el cadirat gòtic, que es creia desaparegut i que va ser localitzat per mi, amb referències a les restes conservades a la parròquia de la Santa Creu de Cabrils.
Per a més informació : 

dissabte, 24 de novembre del 2018

Presentació a l’Arxiu Comarcal d’un llibre de Xavier Pérez sobre la Cartoixa de Montalegre (Tiana)

El passat dijous 8 de novembre de 2018, a les 19 hores, va tenir lloc la presentació del llibre Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda de Xavier Pérez Gómez. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Palauet i hi va intervenir el director de l’Arxiu Comarcal del Maresme Alexis Serrano i el mateix autor. 

Pérez Gómez, Xavier (2018). Notes històriques de la cartoixa de Montalegre. Història, tradició i llegenda. Lleida: Pagès editors. (Col. Guimet, 226) - 232 pàgines . ISBN: 978-84-1303-017-3 

El llibre presentat és fruit de més de deu anys de recerca per part de l'autor, en arxius i biblioteques, a més d’entrevistes a diversos monjos del monestir. Aquesta monografia no s'ha d'entendre com una història del monestir sinó que selecciona  i analitza alguns episodis històrics del cenobi de Tiana que l’autor ha considerat més interessants, aportant novetats desconegudes fins ara com la relació entre els cartoixans i la carretera de Badalona a Mollet, l’antiga biblioteca, la toponímia i l’heràldica del monestir, la biografia d’alguns dels monjos més destacats o les visites de personatges il·lustres. 
S’inclou igualment l’anàlisi de les versions més antigues de llegendes i tradicions sobre la fundació del monestir, l’arbre dels nassos, els túnels amagats o la suposada utilització d’aquesta cartoixa com a refugi de curiosos personatges que haurien volgut amagar-se del món. 
L’autor també ha estudiat les notícies més antigues i anecdòtiques sobre la cuina cartoixana, a més de la peculiar vida quotidiana dels monjos. El text va acompanyat d’una acurada selecció bibliogràfica. 

Xavier Pérez Gómez (Granollers, 1966) és llicenciat en història i màster en arxivística per la UAB. Funcionari del cos d’arxivers de la Generalitat de Catalunya, és director de l’Arxiu Comarcal del Vallès Oriental. Membre de l’associació d’Amics de la cartoixa de Montalegre des de la seva fundació. Autor de diversos estudis i monografies històriques d’àmbit local. Ha participat en tres congressos internacionals sobre aquest monestir del Maresme i n’ha publicat diversos articles i dues monografies: Diplomatari de la cartoixa de Montalegre (S.X-XII) (1998) i Drets feudals i conflictes jurisdiccionals de la cartoixa de Montalegre (1415-1602) (2004). També ha elaborat una exhaustiva bibliografia de la cartoixa de Montalegre.
Intervenció d'Alexis Serrano, director de l'Arxiu Comarcal del Maresme a la presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]
Intervenció de Xavier Pérez, autor del llibre, explicant el contingut del mateix [Fot. Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte de presentació del llibre [Fot. Joaquim Graupera]

dimecres, 3 d’octubre del 2018

Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» al castell de Vilassar de Dalt

Aquest dimecres 3 d’octubre de 2018 he pogut participar de la Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» que s’ha celebrat a la nova sala d’actes adjacent al castell de Vilassar de Dalt. Aquesta Jornada ha estat organitzada conjuntament per Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu- Arxiu de Vilassar de Dalt. A l’acte s’hi han aplegat més de 70 medievalistes i estudiosos de la figura de Llull que hem pogut conèixer de primera mà el fons Llull dipositat a l'Arxiu. 

L’acte inaugural, que ha comptat amb la presència del Marquès de Barberà Ramón de Sarriera, hi han intervingut Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed; Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà; Xavier Godàs i Pérez, alcalde de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i Anna Fernández Garcia directora de l’oficina de Caixa Bank de Vilassar de Dalt. 

El contingut de la jornada ha comptat amb dues taules rodones : 

1. La Mediterrània de Llull. Llull a la Mediterrània, moderada per Albert Solé del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les següents ponències: 
  • «Intercanvis diplomàtics entre cristians i musulmans en temps de Llull» a càrrec de Mohamed Ouerfelli (Universitat de Aix-Marseille) 
  • «Bugia, Mallorca i Catalunya en temps de Llull» a càrrec de Mª Dolores López Pérez (Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, christianus Arabicus. Un escriptor vernacular entre el cristianisme i l’Islam» a càrrec de Simone Sari (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
2. Ramon Llull, escrits, documents i manuscrits moderada per Simone Sari del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les ponències següents: 
  • «Ramon Llull, el personatge i la seva obra» a càrrec de Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, els Llull, la seva memòria històrica i el seu arxiu» a càrrec de Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili /Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà) 
  • «Els manuscrits que no són a Vilassar: la imponent biblioteca de l’escola lul·liana de Barcelona» a càrrec de Albert Soler (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
En el decurs de l’acte s’ha presentat el primer catàleg editat d'una part dels fons de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà. Amb el títol «El fons Llull de l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà» a cura de Coral Cuadrada, Daniel Duran i Alejandro Martínez-Giralt s’hi presenta la regesta de 433 documents del fons Llull dipositats a l’esmentat arxiu i es relata de forma acurada la història del fons documental. 
Per la tarda, la Jornada s’ha clos amb una visita a l'exposició itinerant de l’IEMed «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al Museu–Arxiu de Vilassar de Dalt.
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Presentació de l'acte a càrrec de A.Fernandez; C.Cuadrada; S.Florensa i X.Godàs [Fot.Joaquim Graupera]
Primera taula rodona a càrrec de S.Sari; M.Ouerfelli; A.Soler i M.D.López  [Fot.Joaquim Graupera]

Segona taula rodona a càrrec de A.Soler; C.Cuadrada;  S.Sari i J. Santanach [Fot.Joaquim Graupera]
Debat final amb tots els ponents. [Fot.Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, Benet Oliva, Enric Subiñà i jo mateix a la Jornada. [Fot.Enric Ortega, MAVdD]