Nova Activitat : Barroc: crisi i esplendor en un món en transformació (1600-1750)”

Endinsa’t en el fascinant univers del Barroc amb el mòdul 2 del curs “Barroc: crisi i esplendor en un món en transformació (1600-1750)”, impartit per l’historiador de l’art Joaquim Graupera. 

A partir del 3 de novembre i fins al 15 de desembre de 2025, cada dilluns de 17:35 a 19:05, t’esperen sis sessions apassionants —presencials a Barcelona o en línia— que et descobriran el Barroc com a art total a l’Europa del XVII i XVIII. 

Viatjaràs per ciutats-teatre i palaus sumptuosos, exploraràs la simbologia del poder, l’arquitectura religiosa, l’escultura dramàtica i la pintura de mestres com Caravaggio, Poussin, Rubens o Rembrandt. Aquest mòdul et farà entendre com l’art barroc va transformar l’espai públic i privat, seduint la mirada i l’esperit amb una força inigualable.

No cal que siguis especialista: només has de tenir ganes d’aprendre i deixar-te sorprendre per la creativitat i la passió d’una època que encara avui inspira. Pots matricular-te només al mòdul 2 (preu: 105 €) o combinar-lo amb altres mòduls o sessions soltes. 

Per inscriure’t, envia un correu a arqueonet@arqueonet.net indicant les teves dades i la modalitat (presencial o online), truca al 937423014 o 667013352, omple el formulari web a www.arqueonet.net, o acosta’t a la seu d’Arqueonet (carrer Sepúlveda 79, Barcelona). Les places s’adjudiquen per ordre d’inscripció, així que no t’ho pensis més: viu el Barroc de la mà d’un gran especialista i forma part d’una experiència cultural única.

Programa general del curs

Visita comentada al monestir de Montserrat amb Arqueonet

El passat dissabte 18 de gener de 2025 vaig tenir l’oportunitat de participarcom a guia en una visita comentada a Montserrat, organitzada dins el programa d'Arqueonet per commemorar el mil·lenari de la fundació del monestir per l’abat Oliba. Vaig intentar que la jornada es  convertis en un autèntic viatge a través del temps, ple de descobriments històrics, artístics i espirituals.

Ens vam trobar a la font del Portal o del Miracle, davant de l’alberg Abat Oliba. Aquest punt, amb el seu aire tranquil i envoltat de naturalesa, va ser el lloc ideal per donar inici al recorregut. L'estatua de Cusachs ens va introduir a la figura de l’abat Oliba i al context en què va fundar el monestir, un període clau per a la història de Catalunya.

A partir d’aquí, vam començar la visita al conjunt exterior del monestir. Des de les muralles i la creus de terme fins a les restes de l’estructura primitiva del monestir romànic i gòtic, cada detall estava ple d’història i inmaginació ja que hi ha poques restes visibles "in situ" d'aquests periodes.També vam poder observar els sepulcres renaixentistes, la primitiva portada romànica i el claustre de l'abat Della Rovere, que esdevenen testimonis d’un passat que encara parla al present.

L’interior del santuari va ser un dels moments més emotius, ja que la varem visitar en silenci amb un dossier com a guia. L’església gòtica amb els seus altars laterals, les sales d’accés a la imatge de la Mare de Déu i el seu Cambril ens van impressionar profundament, per la seva significació simbòlica i la devoció que genera des de fa segles.

L’exterior de la basílica, amb les reformes barroques, l’atri i la urbanització de la plaça, ens va permetre entendre l’evolució arquitectònica més recent del monestir. 

Al Museu de Montserrat, vam poder explorar l’exposició «Montserrat, mil anys d'art i d'història», la nova sala «Montserrat s. XIV» i col·leccions de pintura que abasten des de l’edat mitjana fins a l’art contemporani. També ens van fascinar la sala «Nigra Sum», dedicada a la iconografia de la Mare de Déu, les icones bizantines de la col·lecció «Phos Hilaron» i les peces d’orfebreria que completen aquesta increïble mostra de patrimoni.

Després d’una estona de temps lliure per acabar de gaudir del Museu i del monestir al nostre ritme, vam dinar al Restaurant Montserrat, situat al Mirador dels Apòstols. Des d’allà, amb unes vistes privilegiades des de l’edifici Mirador dels Apòstols, el dinar va ser una pausa agradable per compartir impressions de la visita.

La tarda va culminar amb una visita al Rosari monumental i la Santa Cova, un camí que connecta directament amb la devoció que fa mil anys va donar sentit a aquest indret. 

[Fotografies de Violeta i Angelina Trilla].

Presentació viatges 2n semestre de 2025 al Madrid dels Àustria i a la Florència dels Mèdici

Benvolguts/des:

Per inscriure's a la presentació cal seguir aquests passos: https://www.arqueonet.net/C-InscripcionsPresentacioViatges

Informem que el proper dissabte dia 25 de gener a les 10.30 h. al local d'Arqueonet (carrer Sepúlveda 79, Barcelona) tindrà lloc la presentació dels viatges que guiaré al segon semestre del 2025

El Renaixement a la cort dels Habsburg hispans (Dijous, 11 de setembre de 2025 fins el 14 de setembre de 2025) i El poder florentí dels Mèdici. (Divendres, 5 de desembre de 2025 fins el 8 de desembre de 2025 ) .

Programes:

https://www.arqueonet.net/Files/25057.pdf

https://www.arqueonet.net/Files/25056.pdf

Presentació del llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages

El passat 26 d’octubre de 2024, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner va presentar el llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages amb l’estudi introductori del Dr. en Història de l’Art, Joaquim Graupera Graupera, a la sala Sotateulada de Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. L’acte va comptar amb la intervenció de Josep Llobet, president dels Amics de l’Art Romànic del Bages, que destacà els 40 anys de trajectòria de l’entitat en la recerca i divulgació, especialment de l’art romànic de la comarca. Comptà també amb la intervenció de Carles Sàiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, que va fer una dissertació sobre Domènech i Montaner i els estudis de patrimoni que realitzà al llarg de la seva vida, com el del monestir de Sant Benet de Bages, el monestir de Sant Cugat del Vallès o el de Poblet, així com els viatges que realitzà pel país amb els seus amics i alumnes amb l’objectiu de documentar l’estat del patrimoni català. I seguidament, el Dr. Joaquim Graupera s’endinsà en la descripció de la publicació del treball que Domènech i Montaner va fer del monestir. Aquesta publicació, que compta amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, forma part de la col lecció del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, formada per monografies sobre els diferents àmbits en què Lluís Domènech i Montaner va treballar: l’arquitectura, la política i la història. Lluís Domènech i Montaner. 

Sant Benet de Bages és una d’aquestes monografies que revela la seva faceta com a historiador del patrimoni català. Domènech va realitzar un estudi del monestir de Sant Benet de Bages que havia de formar part d’una publicació extensa sobre el romànic català però que deixà inconclusa. De tot aquest estudi, fruit dels diversos viatges que realitzà en diferents períodes, tan sols n’han quedat les notes autògrafes en forma de fitxes que es conserven a l’Arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. La visita al monestir de Sant Benet de Bages s’emmarca dins el viatge que Domènech realitzà el 1905 amb inici a Ripoll, passant per Beget, Bolós, Castellar de n’Hug, Pobla de Lillet, Bagà, Manresa i finalitzant el recorregut al monestir l’agost de 1905. Domènech va fer anotacions sobre la seva fundació, l’emplaçament, la descripció i les intervencions que es van portar a terme en l’època medieval. Dedicà gran part de les fitxes a descriure l’església del cenobi i la torre però s’esplaià en la descripció del seu claustre, els capitells i les tombes disposades al perímetre amb una descripció i dibuixos dels senyals heràldics de les famílies propietàries d’aquestes. El Dr. Joaquim Graupera, en l’acte de presentació de la publicació, explicà als assistents la metodologia de treball de Domènech i Montaner a l’hora d’estructurar la informa-ció sobre el monestir, les referències bibliogràfiques i fonts consultades per Domènech com a referència per a la redacció del futur estudi i que aportaren diferents interpretacions sobre les datacions de les restes conservades del monestir. Graupera, en el seu estudi introductori, planteja dues qüestions: identificar quines de les parts conservades es corresponen a l’etapa preromànica i quines són posteriors; i les influències i artesans que treballaren al monestir. Domènech afirma en el seu estudi que el conjunt monàstic havia estat construït en diferents fases, gràcies a l’anàlisi dels paraments i disposició de les estructures. Segons Graupera, Domènech s’acostà més a la cronologia de la construcció de l’església, situant-la en el segle XII amb voltes d’arc apuntat del segle XIII, a diferència dels autors predecessors que apuntaren a cronologies anteriors. Domènech corroborà també que la torre-campanar havia estat construïda abans que l’església per l’evident desplaçament de la porta de l’església i pel diferent tipus de carreus en la base de la torre anteriors al coronament que s’hauria realitzat al mateix temps que l’església. Graupera posa de relleu les aportacions de Domènech en l’estudi del monestir de Sant Benet de Bages per la seva precisió, la seva meticulositat en l’observació i consulta de totes les fonts disponibles de l’època que el permeteren refutar algunes hipòtesis gràcies a l’observació directa de l’obra. La possible datació de la construcció aportada per Domènech i Montaner generà un debat apassionant entre els assistents a l’acte de presentació del llibre davant l’interès per una de les obres romàniques més destacables de Catalunya. La inconclusió del projecte de Domènech i Montaner per escriure la gran monografia del romànic català, al qual anomenava “l’obra”, causat molt probablement per la publicació el 1909 per part de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday de l’Arquitectura romànica a Catalunya amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, va deixar també en un calaix l’estudi de Sant Benet de Bages i per tant, les seves aportacions no es van poder tenir en compte en posteriors estudis. L’acte de presentació va ser organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner i Maresme Medieval, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i Món Sant Benet.

Autor: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner Fotografies: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner

Procedencia article : Butlleti d'Amics de l'Art Romànic del Bages, Número 205 · setembre-desembre · 2024, p.36-38

Contribució a l'homenatge de la Dra Francesca Español amb un article sobre les finestres coronelles del s.XIII

El dilluns 16 de desembre va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans un homenatge merescut a la Dra. Francesca Español, professora d'història de l'art de la Universitat de Barcelona. He tingut la sort i em considero molt privilegiat d'haver pogut créixer i formar-me amb el seu mestratge i amistat. Crec que és una investigadora incansable que té un coneixement extraordinari de l'art medieval, com queda palès en les primeres pàgines de la monografia que ha editat Amics de l'Art Romànic, filial de l'IEC, redactades pels Drs. Marta Crispí i Joan Valero. El volum dedicat a ella, aplega una sèrie d'estudis de bona part dels historiadors que li devem la seva amistat i estima. Repeteixo que em considero molt afortunat de poder-ne formar part. Se'ns dubte un sentit homenatge que la Dra Francesca Español es mereixia.

En l'article publicat, plantejo que en el repertori de capitells conservats del segle XIII, en els diferents museus i col·leccions, o conservats in situ, en l’àmbit de l’art català, hem pogut individualitzar un motiu ornamental que es presenta reiteradament i que ens permet, per la tipologia i pel lloc d’ubicació, extreure’n algunes conclusions.

Al llarg del segle xiii es produeix una transició entre l’art romànic i l’art gòtic que es tradueix, en l’arquitectura civil, en un canvi de model residencial. Certs sectors eclesiàstics, la baixa noblesa, els pagesos aloers i els estaments benestants urbans experimentaran un apropament a la causa reial en la seva lluita per imposarse a la noblesa feudal, que els comportarà una millora de l’estatus social. En l’àmbit artístic aquest fet implicarà una conseqüència evident: la seva residència haurà de reflectir, com un aparador social, aquest ascens i això generarà una renovació dels edificis. Aquesta necessitat de dotar-se de palaus urbans i residències rurals més luxoses comportarà una creixent demanda constructiva que els mestres d’obra hauran de satisfer en poc temps. L’aparició del model de finestra coronella geminada amb un capitell ornamentat complirà aquest objectiu. Els tallers de picapedrers de

les pedreres de Montjuïc podran satisfer aquesta demanda creixent amb l’elaboració de capitells estandarditzats, que esdevindran la prefiguració dels capitells gironins elaborats amb pedra nummulítica ja en temps del gòtic.

40 anys d'articles i publicacions !

Fa unes setmanes, es van complir 40 anys de la publicació de del meu primer treball com historiador.

GRAUPERA,Joaquim: “El Bar Canaletas. Breu recull d'un cèntric bar mataroní" a Fulls del Museu-Arxiu de Santa Maria, núm. 20, (Mataró, juliol de 1984), pàgs.41-45.

https://www.raco.cat/.../Fulls.../article/view/115559/145883

Estava fent el tercer curs de la llicenciatura de Geografia i Història a la Universitat de Barcelona i era ja col.laborador del Museu Comarcal del Maresme (ara Museu de Mataró) i del Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró. L'Article, que va estar escrit amb la col.laboració del meu pare, va estar documentat amb les dades que varem estreure de l'arxiu familiar que varem conservar i que ara forma part del fons de l'Arxiu Comarcal del Maresme per tots aquells que el vulguin consultar.

https://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat/#/cercaavancada/detallfons/ACM70-376 

L’any 1897, el meu besavi Juan Graupera Serra va fundar el negoci familiar que va tenir continuitat amb el meu avi Ramon Graupera i Planas. L'avi Ramon, a més, va ser president de la Unió d' Empresaris de l 'Hosteleria de Mataró. El Canaletes va ser un lloc de trobada de molts mataronins i alhora seu del C.D. Mataró, de la Penya Tres Taules i de la Penya Barcelonista de Mataró. A l'hivern de l'any 1977 el local va ser traspassat a Jordi Morist el qual va seguir oferint els seus serveis fins el 1987 en que el local es convertí en una botiga de roba.

Ha sortit publicat l'article sobre la relació de Domènech i Montaner amb Poblet a la revista Domenechiana

Aquest passat mes de juliol, el Centre d'Estudis Domènech i Montaner ha publicat els dos volums de la revista Domenechiana, 23-24 i 25-26. En aquest dos volums es publiquen les actes del Congrés "Domènech i Montaner " que va tenir lloc entre el 25 d'abril i el 6 de maig de 2023 a Canet de Mar, Barcelona i Reus. Vaig tenir el plaer de formar part del Comitè Científic i de presentar la comunicació " Domènech i Montaner i el monestir de Poblet. La transcendència d'una monografia pòstuma" , publicat a les pàgines 320-327 del segon volum. Des d'aqui voldria agraïr al Centre d'Estudis Domènech I Montaner per la feina feta i per les excel·lents actes.

L'octubre de l'any 1926, el rei d'Espanya Alfons XIII va visitar el monestir de Poblet que en aquells moments estava abandonat i saquejat. En motiu d'això, l'any 1927, la Diputació Provincial de Barcelona va publicar una monografia escrita per Lluis Domènech i Montaner en caràcter pòstum. El volum editat, força complet tant a nivell de contingut com d'imatges i planimetria, va suposar un avanç important en el coneixement del monument, com a pas previ a la seva restauració. Aquesta comunicació presenta un seguiment de la recerca efectuada per l'arquitecte sobre l’edifici i l'impacte que va tenir en la seva obra, tant a nivell de l'estudi de l'heràldica, com en la proposta per dignificar les restes del comte-rei Jaume I amb el disseny d'un monument funerari.

Sortida amb ARQUEONET: « Els camins de l’abat-bisbe Oliba per la Catalunya Comtal» Divendres 21 a diumenge 23 de març de 2025

L'Abat Oliba, una figura clau en la història de Catalunya, va ser un dels promotors més destacats del romànic al nostre territori durant els segles X i XI. Nascut l'any 971, Oliba va ser monjo, abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, exercint una influència determinant en la vida política, religiosa i cultural de la seva època. Va jugar un paper crucial en la renovació espiritual i artística del seu temps, promovent la construcció de monestirs, esglésies i catedrals que avui en dia són testimoni del nostre ric patrimoni romànic. La seva visió i dedicació van impulsar el desenvolupament d'un estil arquitectònic que es caracteritza per la seva solidesa, austeritat i bellesa, deixant una empremta inesborrable en la nostra història. En aquest viatge, proposem la visita a algunes de les seves fundacions a la Catalunya Central, com Santa Maria de l’Aurora de Manresa, la Catedral de Vic, Santa Maria de Ripoll, i Santa Maria de Camprodon, les quals continuen sent exemples esplèndids de l'art romànic i recorden el llegat perdurable de l'Abat Oliba com a promotor incansable del romànic.

No perdeu aquesta oportunitat única de viure una experiència cultural enriquidora i emocionant que ens connectarà amb el nostre passat i ens farà apreciar encara més el ric patrimoni que ens envolta. Us hi esperem amb il·lusió!.

Descarrega't el programa (pdf)

Per inscripcions: Arqueonet

C/Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona
Tfns: 937423014 - 667013352 - 695528467
arqueonet@arqueonet.net
www.arqueonet.net
Blog - Facebook - Twitter - Instagram - YouTube

Curs: Estudis sobre Història de l'Art Europeu (EHAE) (II). "L’esclat de l’humanisme. L’art del Renaixement (s. XV-XVI)" amb Arqueonet

 

Als estats italians del segle XV es va iniciar un moviment artístic-cultural, que posteriorment es difondria per la resta d’Europa Occidental, que va suposar un canvi en la mentalitat europea. Aquest canvi, manifestat en el corrent filosòfic humanista, es considera l'inici de la Edat Moderna i va consistir en passar d'una concepció de món teocèntrica, pròpia del període medieval, a una antropocèntrica que posava èmfasi en la facultat humana per accedir al coneixement del món a través de la raó. En aquest sentit, les persones del Renaixement es consideraven hereves dels valors de la cultura grega i romana. En aquest curs analitzarem i aprendrem a interpretar com la recuperació d'aquests valors clàssics després de la Edat Mitjana van impregnar totes les manifestacions de les arts de la seva època.

• Programa
• Vídeo presentació curs
• Inscrupcions

Curs "Montserrat, 1000 anys d’història" amb Arqueonet

 

El monestir de Montserrat, fundat per l'abat Oliba l'any 1025, és un dels llocs més emblemàtics de Catalunya i que enguany celebra el Mil·lenari. El cenobi benedictí ha esdevingut un símbol de la història i la cultura catalana. Des de la seva fundació, ha estat un centre espiritual i cultural de gran rellevància. Va albergar la primera impremta de Catalunya des de finals del segle XV, on es van imprimir els primers llibres en llengua catalana. Malgrat el seu abandonament i destrucció en el primer terç del segle XIX, es va refer per l’empenta de la burgesia catalana que van dotar-lo d’un patrimoni modernista de gran valor. A més, la biblioteca, el museu i l'arxiu són d'un valor incalculable, amb documents molt antics i obres d’art força representatives de diversos estils artístics. Dins l’àmbit religiós, Montserrat és un important centre de peregrinació religiosa, especialment dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, coneguda com “La Moreneta”. La imatge de la Verge, una talla romànica del segle XII, és objecte de gran devoció i milers de pelegrins visiten el monestir cada any per venerar-la. De la mateixa manera, el massís montserratí és també conegut per la seva impressionant formació geològica. Les seves singulars formacions rocoses, que s'eleven abruptament des de la plana circumdant, li han donat el sobrenom de “la muntanya màgica”. Aquestes formacions, que consisteixen en conglomerats de roca erosionats durant mil·lennis, creen un paisatge únic i espectacular. A més, a la muntanya es troben diverses coves i grutes que han estat habitades des de temps antics. En resum, Montserrat és un lloc de gran importància històrica, religiosa, cultural i geològica per a Catalunya. El seu mil·lenari el 2025 serà un esdeveniment significatiu, al qual es suma Arqueonet amb aquests actes programats, que celebrarà no només la longevitat del monestir, sinó també el seu llegat i la seva influència.

• Programa Curs
• Vídeo presentació curs
• Inscripcions

Visita comentada a la sala de Romànic del MNAC (11 de maig de 2024)

 Visita: El Romànic al MNAC Les obres dels segles XI, XII i XIII, incloent l'excepcional sèrie de pintures mural. 

• Dissabte, 11 de maig de 2024. A les 12:00. Al MNAC. 
• Professor: Joaquim Graupera. [Programa] [Inscripció]
• (5 places disponibles). 

Sortida «El romànic a la Jacetania i l’origen del regne d’Aragó» el 21 al 24 de setembre de 2024 amb Arqueonet

El proper 

dissabte 20 de gener de 2024 a les 12.30 h 

als locals d'Arqueonet 

 (C/Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona), 

presentaré el proper viatge organitzat 

per mi com a professor acompanyant.

Aragó sorgeix com a regió històrica, amb personalitat pròpia, cap al segle VIII, després de la invasió musulmana. Inicialment, es dibuixen dues grans zones condicionades per la topografia: la muntanya, amalgama de valls pirinenques poblades per cristians, i la plana -dominada per jerarques musulmans-, que arriba fins a les riberes de l’Ebre i els seus afluents. Aquesta zona es veurà repoblada per vàries onades de gents hispanes i gales que aporten nous costums i estils artístics. Els que arriben de la península porten maneres i estils mossàrabs; els provinents del Regne dels Francs aporten les tradicions monàstiques de la regla de Sant Benet. L’art d’aquesta primera etapa el trobarem present a la zona del Serrablo. L’art romànic apareixerà més tardanament (s. XI i XII) i presentarà una hibridació d’influències llombardes arribades de Catalunya i una influència franca, castellana i lleonesa, que prové del sud-oest de la regió vinculada a la tradició del camí de Sant Jaume de Compostel.la. És, precisament en aquest període, quan es produirà el naixement del Regne d'Aragó com a entitat política, així com la reconquesta i la repoblació de la pràctica totalitat del que avui és la província d'Osca. Així doncs, el naixement i consolidació del romànic i del regne d'Aragó seran simultanis en el temps i l'espai. Jaca, a partir de l’any 1077, es convertirà, de la mà del rei Sanç I Ramires, en la capital del Regne, seu dels bisbes d'Aragó i enclavament important del Camí de Sant Jaume. La proposta d’aquesta sortida és la de capbussar-nos en els orígens d’aquest Regne i revisar els vestigis patrimonials, més o menys conservats, que el van configurar en un inici, i resseguir aquesta història de la mà dels castells, palaus, monestirs, catedrals, ermites i parròquies es contribuir a definir i organitzar en tots els aspectes el nou Regne d'Aragó.

Us hi esperem !

Per a més informació:

 www.arqueonet.net

 arqueonet@arqueonet.net

 937 423 014 - 667 013 352 - 695 528 467

 667 013 352

Sortida - Seguint el rastre del Mestre de Cabestany amb ARQUEONET

Pel mes de febrer de 2024  l'equip d'ARQUEONET ha organitzat una sortida, guiada per mi al voltant de l'obra conservada del Mestre de Cabestany..

El Mestre de Cabestany fou un escultor o un taller de l'època romànica que va treballar bàsicament entre el sud del Llenguadoc-Rosselló (el departament francès de l'Aude i el Rosselló) i les comarques de Girona, malgrat que les seves obres també es localitzen a la Toscana i Navarra. Cronològicament i en relació amb els edificis en què va treballar, caldria situar-lo a la segona meitat del segle XII. El nom de Mestre de Cabestany va ser utilitzat per primer cop per Josep Gudiol el 1944 i es deu a una de les seves obres més representatives: el timpà de Cabestany al Rosselló. D ‘ell en sabem molt poc i solament hi ha una certesa: mirar una de les seves escultures és endinsar-se en un món d'imatges i símbols fantasmagòrics i identificable per rostres triangulars, mans desproporcionadament allargades, traços trepanats, ulls oblics... Un estil innovador, únic, fins i tot revolucionari. Un artista nòmada amb una producció fragmentària i molt dispersa, del que, en aquest viatge, en farem un tastet i gaudirem de la seva creativat.

Veureu que, a la GUIA DEL VIATGE d'aquesta sortida, i donades les característiques dels llocs, hi hem inclòs tots els àpats.

De moment només cal que, aquells que estigueu interessats, confirmeu la vostra inscripció a ARQUEONET. Més endavant ja us enviaran una altra comunicació per començar els tràmits i primers pagaments.

Moltes gràcies i esperem que us agradi la proposta !
Salutacions cordials, l'equip d'Arqueonet i Maresme Medieval.

Per inscripcions: Arqueonet

C/Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona
Tfns: 937423014 - 667013352 - 695528467
arqueonet@arqueonet.net
www.arqueonet.net
Blog - Facebook - Twitter - Instagram - YouTube