El passat 26 d’octubre de 2024, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner va presentar el llibre Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages amb l’estudi introductori del Dr. en Història de l’Art, Joaquim Graupera Graupera, a la sala Sotateulada de Món Sant Benet de Sant Fruitós de Bages. L’acte va comptar amb la intervenció de Josep Llobet, president dels Amics de l’Art Romànic del Bages, que destacà els 40 anys de trajectòria de l’entitat en la recerca i divulgació, especialment de l’art romànic de la comarca. Comptà també amb la intervenció de Carles Sàiz i Xiqués, president del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, que va fer una dissertació sobre Domènech i Montaner i els estudis de patrimoni que realitzà al llarg de la seva vida, com el del monestir de Sant Benet de Bages, el monestir de Sant Cugat del Vallès o el de Poblet, així com els viatges que realitzà pel país amb els seus amics i alumnes amb l’objectiu de documentar l’estat del patrimoni català. I seguidament, el Dr. Joaquim Graupera s’endinsà en la descripció de la publicació del treball que Domènech i Montaner va fer del monestir. Aquesta publicació, que compta amb el suport de l’Institut Ramon Muntaner, forma part de la col lecció del Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner, formada per monografies sobre els diferents àmbits en què Lluís Domènech i Montaner va treballar: l’arquitectura, la política i la història. Lluís Domènech i Montaner. Sant Benet de Bages és una d’aquestes monografies que revela la seva faceta com a historiador del patrimoni català. Domènech va realitzar un estudi del monestir de Sant Benet de Bages que havia de formar part d’una publicació extensa sobre el romànic català però que deixà inconclusa. De tot aquest estudi, fruit dels diversos viatges que realitzà en diferents períodes, tan sols n’han quedat les notes autògrafes en forma de fitxes que es conserven a l’Arxiu del Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya. La visita al monestir de Sant Benet de Bages s’emmarca dins el viatge que Domènech realitzà el 1905 amb inici a Ripoll, passant per Beget, Bolós, Castellar de n’Hug, Pobla de Lillet, Bagà, Manresa i finalitzant el recorregut al monestir l’agost de 1905. Domènech va fer anotacions sobre la seva fundació, l’emplaçament, la descripció i les intervencions que es van portar a terme en l’època medieval. Dedicà gran part de les fitxes a descriure l’església del cenobi i la torre però s’esplaià en la descripció del seu claustre, els capitells i les tombes disposades al perímetre amb una descripció i dibuixos dels senyals heràldics de les famílies propietàries d’aquestes. El Dr. Joaquim Graupera, en l’acte de presentació de la publicació, explicà als assistents la metodologia de treball de Domènech i Montaner a l’hora d’estructurar la informa-ció sobre el monestir, les referències bibliogràfiques i fonts consultades per Domènech com a referència per a la redacció del futur estudi i que aportaren diferents interpretacions sobre les datacions de les restes conservades del monestir. Graupera, en el seu estudi introductori, planteja dues qüestions: identificar quines de les parts conservades es corresponen a l’etapa preromànica i quines són posteriors; i les influències i artesans que treballaren al monestir. Domènech afirma en el seu estudi que el conjunt monàstic havia estat construït en diferents fases, gràcies a l’anàlisi dels paraments i disposició de les estructures. Segons Graupera, Domènech s’acostà més a la cronologia de la construcció de l’església, situant-la en el segle XII amb voltes d’arc apuntat del segle XIII, a diferència dels autors predecessors que apuntaren a cronologies anteriors. Domènech corroborà també que la torre-campanar havia estat construïda abans que l’església per l’evident desplaçament de la porta de l’església i pel diferent tipus de carreus en la base de la torre anteriors al coronament que s’hauria realitzat al mateix temps que l’església. Graupera posa de relleu les aportacions de Domènech en l’estudi del monestir de Sant Benet de Bages per la seva precisió, la seva meticulositat en l’observació i consulta de totes les fonts disponibles de l’època que el permeteren refutar algunes hipòtesis gràcies a l’observació directa de l’obra. La possible datació de la construcció aportada per Domènech i Montaner generà un debat apassionant entre els assistents a l’acte de presentació del llibre davant l’interès per una de les obres romàniques més destacables de Catalunya. La inconclusió del projecte de Domènech i Montaner per escriure la gran monografia del romànic català, al qual anomenava “l’obra”, causat molt probablement per la publicació el 1909 per part de Josep Puig i Cadafalch, Antoni de Falguera i Josep Goday de l’Arquitectura romànica a Catalunya amb el suport de l’Institut d’Estudis Catalans, va deixar també en un calaix l’estudi de Sant Benet de Bages i per tant, les seves aportacions no es van poder tenir en compte en posteriors estudis. L’acte de presentació va ser organitzat pels Amics de l’Art Romànic del Bages, el Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner i Maresme Medieval, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sant Fruitós de Bages i Món Sant Benet.
Autor: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner Fotografies: Centre d’Estudis Lluís Domènech i Montaner
