Conferència sobre el context musical de la Confraria del Roser de Malgrat en els s. XVIII-XIX.

El passat dia 9 de desembre de 2014 va tenir lloc la conferència «La Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, s. XVIII-XIX. Aproximació al context musical.» a càrrec d’Anna Maria Anglada i Mas, Graduada en Musicologia (UAB). La xerrada, organitzada per la Societat Catalana de Musicologia, es va celebrar a Sala Pi i Sunyer de l'Institut d’Estudis Catalans. 

Anna Maria Anglada (Malgrat de Mar, 1966) està graduada en Musicologia per la UAB (2010-14) amb les mencions de "Gestió musical i patrimoni" i "Musicologia Històrica". S’ha format en l’estudi i la interpretació de diversos instruments musicals tradicionals, principalment com a grallera a l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. També ha treballat amb la tarota, formant-se en seminaris i diferents edicions de l'Escola Catalana de la Festa (FESTCAT) i ha pogut oferir la seva experiència amb aquest instrument en mercats i fires medievals en la formació de Cobla de Ministrers i finalment també s’ha introduït en la pràctica de flabiol i bombo. 

A nivel profesional és docent de l’Escola de Música de Mataró i actualment també és membre de diverses formacions com els Gralluts, els Grallers de Palamós, El Vent de la Bèstia de Vallirana i de l'Orquestra de Reis de Calella. A nivell de gestió cultural participa com a consellera de Malgrat Turisme, SL i és sòcia de l'Agrupació Sardanista La Barretina i de l’ Associació de veïns Pepet Caralt; Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís. 

El treball presentat a la conferència, es basa en un estudi musicològic del llibre de comptes de la Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, ara Malgrat. Aquest és l’únic llibre que es conserva d’aquesta entitat i abasta el període dels segles XVIII i XIX. Les despeses incloses en aquest llibre, no sagramental, li van permetre a l’autora poder fer una aproximació al context musical de la vila de Malgrat durant aquest període. La contractació de les cobles de músics, el pagament dels cantors per les processons i del mestre de minyons, el cant dels goigs per Pasqua i el ball de morratxes van ser els esdeveniments més emblemàtics que la confraria organitzava en aquest sentit, molts dels quals continuen formant part de la tradició local. Aquest treball va permetre documentar les referències més antigues que es conserven de l’activitat musical a Malgrat i que restaven inèdites fins al moment.

Anna Maria Anglada durant la conferència «La Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, s. XVIII-XIX. Aproximació al context musical.» a la seu de l'IEC

Article sobre l’ermita de Sant Mateu en el llibre “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” de Jordi Montlló

A finals de l’any 2014 es va editar el llibre de Jordi Montlló “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” que culmina un projecte desenvolupat  durant més de dos anys de treball i recerca on han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula.

El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.

Els tres annexos  són el recull de la informació aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any. El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar. Finalment, com a col·laboració meva personal, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu on  exposo la documentació conservada de la capella i el valor històric-artístic de la mateixa.

Al llibre, li acompanya un cd amb un reportatge el director de cinema, Martí Sala, on a partir de la recuperació d’imatges històriques de la plantada del pessebre dels anys 80 i 90 cedides per diversos particulars, l’enregistrament de la pujada de l’any 2012 i de diverses entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i en  qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.

El llibre va ser presentat en diverses poblacions :

• El Diumenge 23 de novembre de 2014, a les 12 h. al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, on  es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
• El diumenge 30 de novembre de 2014 a les 11’30 al local de l’Associació de Pessebristes de Mataró
• El dissabte 20 de desembre de 2014 a les 6 de la tarda, al Museu Col·lecció Municipal de Cabrils

Per a més informació:

• Web Col.lectiu El bou i la Mula
• Article : GRAUPERA, Joaquim (2014). “L’ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt-El Maresme)” a MONTLÓ. Jordi (2014). Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014.Premià de Mar: El Bou i la Mula. P-115-120

Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Premià de Mar (Fot. Enric Almar)

Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Mataró (Fot. Joaquim Graupera) 

Jordi Montlló i Martí Sala signant i dedicant llibres a Mataró (Fot. Joaquim Graupera)

Imatge de la inauguració de l'exposició oberta fins el 2 de febrer de 2015
al Museu de l’Estampació de Premià de Mar (Fot. Joaquim Graupera)

Conferència sobre el teginat del castell de Vilassar a l'Institut d'Estudis Catalans

El passat dilluns 22 de desembre de 2014 vaig oferir la conferència de cloenda del trimestre amb el títol «El teginat del castell de Vilassar. Notes per una redescoberta» a la sala Pere i Joan Coromines de l'Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47 de Barcelona). L'acte va estar organitzat per Amics de l'Art Romànic filial de l'IEC.

Els orígens del castell de Vilassar són una mica desconeguts i incerts, ja que la bibliografia existent sobre el castell i la documentació conservada, ens aporten poques dades sobre aquests. Al llarg de la xerrada vaig anar repassant les diferents aportacions que s’han fet sobre aquest tema. La historiografia situa tradicionalment el possible origen de la fortificació en la torre circular central que fins ara s’ha vingut datant en el s.XII. Però l’anàlisi de les restes conservades de la torre quadrada de la façana, ens permet aproximar-nos a una possible fase constructiva inicial que es podria datar a finals del s.XIII. Ens documenten aquest moment les pintures del teginat de la sala del primer pis de la torre, la finestra coronella d’aquesta mateixa sala, decorada amb un capitell tardoromànic, ara desplaçada i la seva pròpia estructura. Les pintures originals del s. XIII amb l'heràldica dels Sant Vicenç i els Centelles, van ser en part repintades  posteriorment en alguns escuts heràldics per testar les diferents nissagues que s'emparentaren amb els Desbosc, els nous propietaris del castell a partir del s. XIV. A l'acabar la conferència l'entitat organitzadora va oferir una copa de cava i unes neules als assistents per celebrar el nadal.

Per consultar l'article del contingut de la xerrada: GRAUPERA,Joaquim: “Les pintures del teginat i l'origen del castell de Vilassar (s.XII-XIII)” a XXIX Sessió d’Estudis Mataronins. 24 de novembre de 2012. Comunicacions presentades. Mataró; Patronat Municipal de Cultura, Museu Arxiu de Santa Maria de Mataró, 2013. P.15-18 Versió estesa en un cd adjunt.

El castell de Dosrius en el Racó de Mataró Ràdio

El passat dijous 4 de desembre de 2014 vaig ser convidat al programa 293 de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) per parlar del «Castell de Dosrius». El programa, organitzat pel Grup d'Història del Casal, va estar dirigit per la Núria Gómez i a la part tècnica hi va participar en Carles Capella. El tema del qual parlava va ser ofert prèviament en una conferència a Dosrius el passat dimecres 14 de juny de 2014 per commemorar els 900 anys del primer document que parla del Castell de Dosrius. 

Com a novetats a la xerrada es va presentar la recent localització per part d'Enric Subiñà d'un document força interessant que ens posa data al moment que els castell de Dosrius passa a dependre el priorat de Sant Pere de Casserres i que endarrereix en el temps la data del primer document conegut sobre el mateix. Es tracta d'un trasllat realitzat el 1294, que fa referència a un document anterior datat al 7 idus de juny de l'any 13 del rei Felip (7 de juny de 1073), en que descriu la venda del castell de Dosrius realitzada per Azaladaidis i Berenguer Ató a Gerbert Miró, el qual a l'any següent, el van cedir testamentàriament a Sant Pere de Casserres. El document es troba conservat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, en el fons dels Sentmenat. els quals van esdevenir els castlans del castell en nom del priorat de Sant Pere de Casserres a partir del 1437. El document s'ha pogut localitzar gràcies als darrers treballs de catalogació i indexació de la col·lecció de pergamins de l’emblemàtic fons del Llinatge Sentmenat, marquesos de Castelldosrius. 

Una altra novetat que es va presentar a la xerrada va ser la localització d'una fotografia que mostra l'estat del castell a principis de segle i que malgrat que ja va ser publicada en la meva tesi doctoral i en aquest bloc, molts dels assistents els va impactar les restes conservades que hi havien a principis de segle XX tal com mostra la fotografia. Per acabar, la tercera i última de les novetats va ser la presentació de tres plats de pisa catalana del s.XVIII conservats a casa del meu pare i que provenen dels meus besavis materns Antonio Buxeda i Rosa Pou Collet que, segons explicava l'àvia a casa, van ser els últims masovers del castell de Dosrius. Els plats servien per servir les amanides i les viandes als caçadors que s'aixoplugaven al castell després d'un dia de cacera. 

Per escoltar el programa : http://www.ivoox.com/2014-12-04-el-raco-castell-dosrius-audios-mp3_rf_3821279_1.html