El bust de Puig i Cadafalch s’afegeix a la galeria de presidents del Pati dels Tarongers de la Generalitat

El passat dimarts 27 de gener de 2015 (paradoxalment l'aniversari de l'entrada a Mataró de les tropes franquistes el 27 de gener de 1939),  el president de la Generalitat, Artur Mas, va descobrir el bust de Josep Puig i Cadafalch que s'ha instal·lat al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat a Barcelona al costat dels de En ric Prat de la Riba, Francesc Macià, Lluís Companys, Josep Irla i Josep Tarradellas, presidents de Catalunya durant els anys difícils del segle XX i fins a la restauració de la Generalitat el 1977.

El bust obra de l'artista mataroní Manuel Cusachs representa la figura del polític, historiador i arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch en l'etapa que va presidir la Mancomunitat de Catalunya desprès de la mort de Prat fins el cop d'estat de Primo de Rivera (1917-1923).

A l'acte hi van assistir la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera, i acompanyat de l'alcalde de Mataró, Joan Mora, del president de la Diputació, Salvador Esteve, i dels consellers i conselleres del Govern de la Generalitat així com el president de l'associació Amics de Puig i Cadafalch Sr. Esteve Mach. El descobriment de l'estàtua  va estar complementada per una xerrada de l'historiador i catedràtic de la Universitat Autònoma de Barcelona Albert Balcells, que ha destacat el paper que va representar Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867-Barcelona, 1956) a les institucions catalanes, en especial a la Mancomunitat de Catalunya, on va ser reelegit tres vegades.

Malgrat que la figura de Puig i Cadafalch ha estat plenament reconeguda com a historiador de l'art pels seus estudis sobre el romànic i com arquitecte  per la seva contribució a engruixir el patrimoni modernista, la faceta política ha estat menys tinguda. La seva actitud davant el cop d'estat de Primo de Rivera i la seva adscripció a la Lliga ha portat com a conseqüència que pels partits nacionalistes d'esquerra actuals, la seva figura és vista com a col·laboracionista amb el cop d'estat i pels partits conservadors se l'ha vist com a nacionalista. És a dir, és una figura incòmoda.

Creiem que la col.locació del seu bust al pati dels tarongers de la Generalitat fa justícia a la revaloració de la seva persona, malgrat les ombres que va tenir.

El President de la Generalitat de Catalunya en el moment de descobrir el bust amb la besnéta de Puig i Cadafalch, Sra.Núria Riera [Foto www_cronica global_com]

El President de la Generalitat de Catalunya en el moment de descobrir el bust amb la besnéta de Puig i Cadafalch, Sra.Núria Riera [Foto Mataró Ràdio]

D'esquerra a dreta acompanyants d'un mosso d'esquadra de gala: el Sr. Esteve Mach, President Amics Puig i Cadafalch; el president de la Generalitat, Sr.Artur Mas; el president de la Diputació de Barcelona Sr.Salvador Esteve; l’alcalde de Mataró, Sr. Joan Mora i l’artista mataroní autor del bust Sr.Manuel Cusachs acompanyat de la seva esposa [Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona]

Els membres de l'associació Amics de Puig i Cadafalch presents a l'acte [Foto: Joan Roca de Viñals / Diputació de Barcelona [foto: https://twitter.com/mancomunitat100]

Inauguració de la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell a Cabrera de Mar

El passat dissabte  24 de gener de 2014 en el marc de la Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar, es va presentar la rèplica del retaule de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell. La reproducció ha estat promoguda per la Fundació Burriac i a partir d’aquesta data romandrà permanentment a l'església parroquial de Sant Feliu de Cabrera al mur lateral del cantó de l'evangeli del temple.

L'acte es va iniciar a les 12 del migdia amb la intervenció del Sr. Pere Rodés presentant el projecte com a president de la Fundació Burriac. Seguidament, Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona, va parlar del retaule original, que data del segle XV i és obra destacada de Bernat Martorell. Tot seguit, el tècnic restaurador que ha coordinat els treballs de la rèplica Sr. Pacheco, va explicar amb quines tècniques ha estat feta la reproducció. Per acabar l’acte van pronunciar unes breus paraules, el rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep Lluís Muñoz i el batlle del municipi Sr. Jordi Mir. 

La part més esperada de l'acte va ser el moment en el qual es va procedir a l’obertura del retaule que estava cobert per una cortina. La reproducció inaugurada s'ha elaborat a escala real, còpia exacte de l'original, a partir d’una còpia en 3D a nivell digital on se li ha afegit les fotografies de les parts pintades. Els daurats del marc de les taules del retaule i els daurats dels nimbes han estat afegits manualment, tot reproduint els detalls del repussat o repujat. 

El projecte ha comptat amb el suport de l'Ajuntament de Cabrera de Mar i la Parròquia de Sant Feliu de Cabrera.

Per a saber més sobre el retaule :

http://quimgraupera.blogspot.com.es/2008/08/un-retaule-de-bernat-martorell-cabrera.html

Públic assistenta l'acte

intervenció del Sr. Pere Rodés, president de la Fundació Burriac.

Mn. Martí Bonet, director del Museu Diocesà de Barcelona 

El coordinador dels treballs de la rèplica Sr. Pacheco

El rector de la parròquia de Cabrera Mn. Josep-Lluís Muñoz

Intervenció final de l’alcalde del municipi Sr. Jordi Mir

El retaule abans de ser mostrat en públic.

Moment de la mostra del retaule al públic

Conferència sobre el context musical de la Confraria del Roser de Malgrat en els s. XVIII-XIX.

El passat dia 9 de desembre de 2014 va tenir lloc la conferència «La Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, s. XVIII-XIX. Aproximació al context musical.» a càrrec d’Anna Maria Anglada i Mas, Graduada en Musicologia (UAB). La xerrada, organitzada per la Societat Catalana de Musicologia, es va celebrar a Sala Pi i Sunyer de l'Institut d’Estudis Catalans. 

Anna Maria Anglada (Malgrat de Mar, 1966) està graduada en Musicologia per la UAB (2010-14) amb les mencions de "Gestió musical i patrimoni" i "Musicologia Històrica". S’ha format en l’estudi i la interpretació de diversos instruments musicals tradicionals, principalment com a grallera a l'Aula de Música Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. També ha treballat amb la tarota, formant-se en seminaris i diferents edicions de l'Escola Catalana de la Festa (FESTCAT) i ha pogut oferir la seva experiència amb aquest instrument en mercats i fires medievals en la formació de Cobla de Ministrers i finalment també s’ha introduït en la pràctica de flabiol i bombo. 

A nivel profesional és docent de l’Escola de Música de Mataró i actualment també és membre de diverses formacions com els Gralluts, els Grallers de Palamós, El Vent de la Bèstia de Vallirana i de l'Orquestra de Reis de Calella. A nivell de gestió cultural participa com a consellera de Malgrat Turisme, SL i és sòcia de l'Agrupació Sardanista La Barretina i de l’ Associació de veïns Pepet Caralt; Vivelles, cultura i entorn de Sant Genís. 

El treball presentat a la conferència, es basa en un estudi musicològic del llibre de comptes de la Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, ara Malgrat. Aquest és l’únic llibre que es conserva d’aquesta entitat i abasta el període dels segles XVIII i XIX. Les despeses incloses en aquest llibre, no sagramental, li van permetre a l’autora poder fer una aproximació al context musical de la vila de Malgrat durant aquest període. La contractació de les cobles de músics, el pagament dels cantors per les processons i del mestre de minyons, el cant dels goigs per Pasqua i el ball de morratxes van ser els esdeveniments més emblemàtics que la confraria organitzava en aquest sentit, molts dels quals continuen formant part de la tradició local. Aquest treball va permetre documentar les referències més antigues que es conserven de l’activitat musical a Malgrat i que restaven inèdites fins al moment.

Anna Maria Anglada durant la conferència «La Confraria del Roser de la Vilanova de Palafolls, s. XVIII-XIX. Aproximació al context musical.» a la seu de l'IEC

Article sobre l’ermita de Sant Mateu en el llibre “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” de Jordi Montlló

A finals de l’any 2014 es va editar el llibre de Jordi Montlló “Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014” que culmina un projecte desenvolupat  durant més de dos anys de treball i recerca on han col·laborat moltes entitats i persones a títol individual. És el compliment de molts esforços encapçalats pel Col·lectiu El Bou i la Mula.

El llibre s’organitza en vuit capítols, una bibliografia final i tres annexos, precedits pel pròleg, d’Albert Calls, escriptor i periodista maresmenc. El primer capítol serveix per explicar la motivació i els objectius del llibre i, alhora, per fer els oportuns agraïments a totes les persones que hi han col·laborat d’una o altra manera. La resta de capítols són de contingut i són el resultat ordenat de la recerca. Tot i que es poden llegir amb l’ordre que es presenten en l’índex, també estan pensats perquè es puguin llegir independentment. El darrer capítol és una mena de reflexió final oberta, un resum per plantejar nous reptes de futur.

Els tres annexos  són el recull de la informació aplegada durant el procés de recerca, ordenada i presentada de forma amena i explicativa. El primer és un anuari de cadascun dels 44 pessebres que s’han plantat a Sant Mateu amb una fotografia i una fitxa, on hi ha l’any, el lloc de la plantada, l’autor del pessebre, els materials, el tema i una petita descripció. També s’aprofita per determinar el capellà o capellans oficiants i destacar alguna particularitat de la plantada d’aquell any. El segon annex és el recull dels textos d’en Miquel Puig (a.c.s.) de Can Maneguins, membre dels Caminants de Matinada, que llegia durant l’esmorzar. Finalment, com a col·laboració meva personal, el darrer annex és un resum històric de l’ermita de Sant Mateu on  exposo la documentació conservada de la capella i el valor històric-artístic de la mateixa.

Al llibre, li acompanya un cd amb un reportatge el director de cinema, Martí Sala, on a partir de la recuperació d’imatges històriques de la plantada del pessebre dels anys 80 i 90 cedides per diversos particulars, l’enregistrament de la pujada de l’any 2012 i de diverses entrevistes a persones relacionades amb els  fets, ha creat un magnífic documental que va més enllà de l’anècdota particular i contextualitza aquesta tradició amb les paradoxes socials i polítiques dels darrers 50 anys i en  qüestiona les motivacions i ens fa reflexionar sobre el futur.

El llibre va ser presentat en diverses poblacions :

• El Diumenge 23 de novembre de 2014, a les 12 h. al Museu de l’Estampació de Premià de Mar, on  es va inaugurar una exposició amb el mateix títol que es podrà visitar fins el dia 2 de febrer, dia de la Candelera.
• El diumenge 30 de novembre de 2014 a les 11’30 al local de l’Associació de Pessebristes de Mataró
• El dissabte 20 de desembre de 2014 a les 6 de la tarda, al Museu Col·lecció Municipal de Cabrils

Per a més informació:

• Web Col.lectiu El bou i la Mula
• Article : GRAUPERA, Joaquim (2014). “L’ermita de Sant Mateu (Premià de Dalt-El Maresme)” a MONTLÓ. Jordi (2014). Els camins del pessebre: Can Gallemí 1971 – Sant Mateu 2014.Premià de Mar: El Bou i la Mula. P-115-120

Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Premià de Mar (Fot. Enric Almar)

Jordi Montlló durant la presentació del llibre a Mataró (Fot. Joaquim Graupera) 

Jordi Montlló i Martí Sala signant i dedicant llibres a Mataró (Fot. Joaquim Graupera)

Imatge de la inauguració de l'exposició oberta fins el 2 de febrer de 2015
al Museu de l’Estampació de Premià de Mar (Fot. Joaquim Graupera)