diumenge, 12 d’abril del 2015

IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme a Canet de Mar sobre "Torres de guaita, defenses i fortificacions".

El dissabte dia 11 d'abril del 2015 el Centre d'Estudis Canetencs va ser l'encarregat d'organitzar la IX Trobada d'entitats de recerca local i comarcal del Maresme. La trobada va tenir lloc a l'Aula Magna de l'Escola de Teixits de Punt.

El tema escollit per aquestes jornades ha estat: "Torres de guaita, defenses i fortificacions". A més, en aquesta ocasió va comptar amb la participació d'alguns dels membres del Centre d'Estudis Selvatans ja que l'Alt Maresme formava part del vescomtat de Cabrera.
La jornada va començar a les 9 del matí, amb la presentació de les mateixes a càrrec del president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau. Seguidament es va fer un recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri i el seu pensament sobre la Marina de la Selva", a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).  
La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz, historiador, professor i president del CEDIM. Tot seguit es van presentar les comunicacions dels centres, entitats o particulars, en que moltes d'elles van tenir una temàtica medieval:

  • Marc Pons i Prat: “El matacà: Un element de defensa passiu per una defensa activa de l’edifici”
  • Elvis Mallorquí i García: “Els senyors del castell de Dosrius, segles XI‐XIII”
  • Alejandro Martínez i Giralt: “Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV”
  • Xavier Soldevila i Temporal: “El castell de Palafolls al segle XV”
  • Joaquim Graupera i Graupera: “De castell roquer a castell palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”
  • Esteban Galindo i López: “Els Vescomtes de Cabrera, propietaris de la residencia reial de Bellesguard”
  • Montserrat Viader i Crous“Defensat el territori. Torres, muralles, castells i fortificacions d’època moderna”
  • Joan Bou i Illa, Joan Bou i Pla, Jaume Vellvehí i Altimira: “La Torre de Can Jalmar o Gelmar de Tordera (el Maresme). Estat de la qüestió (1999‐2015)”
  • Josep Formiga i Bosch: “La torre de l’Esparra, la torre Gallina i la torre de Bedós”
  • Alexis Serrano: “Les torres del cap de Vilassar, una recopilació de dades”
  • Xavier Mas i Gibert, Jordi Soler i Moradell, Sergi Alcalde i Vilà; “Les Torres canetenques a l’entorn del nucli urbà del Castellet”
  • Francesc Forn i Salvà: “Les torres de defensa a la Marina de llevant durant la resistència catalana (1713‐1714)”
  • Ramón Bruguera i Riera:"La recuperació del búnquer de la platja del Cavaió (Arenys de Mar)”
Cap al migdia, es va fer un dinar de germanor i després de l'àpat, es va visitar el Castell de Santa Florentina (tant la part de Casa Forta com la part modernista). Un cop acabada la visita Joan Llinàs, President del Centre d'Estudis Selvatans, va comentar l'exposició organitzada pel Centre d'Estudis Selvatans, situada a la Sala d'exposicions de la Plaça dels Americanos, sobre el Vescomtat dels Cabrera.
En el marc d'aquest jornada es va presentar les actes publicades de l'edició anterior de Malgrat.

Felicitem des d'aquí la molt bona organització del centre d'Estudis Canetencs !!!

Per a més informació: Díptic de la IX Trobada

El president del CEC Jordi Soler i el regidor de cultura de Canet Pere Xirau presentant la Trobada
Moment del recordatori a la figura de Josep Mª Pons i Guri a càrrec de Montse Viader (Tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament d'Hostalric) i de Rosa Almuzara (Directora de l'Arxiu Comarcal del Maresme).
Vista general del públic assistent
La conferència inaugural va tractar sobre l'evolució del la Casa Forta
a Castell de Santa Florentina, a càrrec de Carles Sàiz.
Moment de la meva conferència "De castell roquer a castell palau.
Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Baix Maresme a la baixa edat mitjana”

dissabte, 7 de març del 2015

La Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt)

L’ermita de la Cisa esta situada entre els termes de Vilassar de Dalt i Premià de Dalt sobre del Turó de la Fontanella dins la serralada litoral.

La capella apareix documentada per primer cop el 1408 i la imatge en la visita pastoral de Bernat Frare, delegat del bisbe de Barcelona Jaume Girard a l’església parroquial de Sant Pere de Premià el 16 de setembre del 1446, s’esmenta la capella de la Cisa com a sufragània de Vilassar “Visitacio capelle beate Marie de la Sisa, que est suffraganea predicte parrochuie de Vilasario”.El visitador també transcriu la capella, d’un sol altar amb ara consagrada amb una imatge de la Verge.
Es conserven fotografies de la imatge realitzades l’any 1907 per l’escultor Josep Queixal de Barcelona, mitjançant l’expressa llicència del Vicari General de Barcelona, el bisbe Dr. Ricard Cortès, que van ser publicades per Mn. Mas el 1908.Aquests fotografies evidencien el mal estat de l’escultura, segurament degut a l’acció dels fums dels ciris i a diverses profanacions documentades del temple durant la Guerra de Successió (1714) i la Guerra del Francès (1812). En la imatge de la Verge li faltava el braç dret i en general presenta evidències de l’acció dels corcs, sobretot en la figura del nen el qual presentava un estat de conservació més deficient. La imatge va ser restaurada l’any 1908 i desprès de la Guerra Civil pel conservador J.Ibars que va aprofitar per fer-ne una còpia.
La imatge es troba conservada en el mateix santuari i encara manté la seva funció original d’imatge de culte. Es tracta d’una imatge petita de 30 cms d’alçada realitzada en fusta d’àlber. Manté una composició asimètrica seguint el model de Sedes Sapientiae bizantina molt difosa des del romànic. La Verge es troba asseguda sobre un escambell amb coixí i presenta una corona mural, segurament retallada degut a que tradicionalment se li ha anat acoblant diverses corones metàl·liques que amaguen l’estructura original. Sota la corona arrenca un mantell que li cau en cascada sobre les espatlles recollint-se a la falda i els peus descansen sobre un coixí. Amb la mà esquerra protegeix el nen i amb la dreta sosté un pom afegit en la restauració. El nen es troba assegut sobre el genoll esquerra amb la mà esquerra sosté un llibre i amb la dreta està en una actitud de benedicció presentant les cames creuades. La imatge presenta un estat de conservació deficient i s’hi pot observar restes de policromia daurada amb una sanefa negra imitant pedreria, fruit de la restauració moderna.
La imatge de la Cisa es pot emmarcar dins el grup de Mare de Déu trobades amb una llegenda que segueix el mateix patró que tantes altres. La troballa de la imatge es deu a una pastora del Mas Cisa proper al santuari que va poder veure com a un bou se li enfonsaven les potes. En el forat va poder observar la imatge de la Verge i la va voler portar al mas dins un cistell. Quan va arribar a la casa se’n va adonar que la imatge havia desaparegut i seguidament va aparèixer de nou en el forat on va ser trobada. Aquest fet va repetir-se vàries vegades, fins i tot en l’intent de portar-la a la parròquia de Premià, indicant que calia fer un santuari a l’indret.
Àngel Fàbrega presenta una datació aproximada de la imatge dins el s.XIII a l’igual que Ramon Coll segurament basant-se en l’anterior. La imatge però pot ser datada amb una cronologia més tardana entre la segona meitat del s.XIV i principis del s.XV si ens fixem en certs aspectes que ens porten a un naturalisme més gran i a una delicadesa del tractament de les formes sobre tot en la disposició de les cames del Nen i en l’acabat dels plecs de la roba de la túnica de la Verge. Té un paral·lel molt proper a la Mare de Déu de Sant Miquel de Sesvinyes de Serinyà (avui perduda).


Per a més informació i referències: GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap.5, p.185
Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) abans i després
de la restauració del 1908 [Fotografia: Mas, 1996, pàg.88] 

Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat [Foto J.Graupera]
Mare de Déu de la Cisa (Premià de Dalt) a l'actualitat . Detall.[Foto J.Graupera]

dissabte, 28 de febrer del 2015

El tinell de Can Bosc del Far (Dosrius)

Al terme de Dosrius hi ha la masia de Can Bosc . Aquesta gran masia es troba situada a la pista forestal que porta al santuari del Corredor, des de la carretera que va d'Argentona a Llinars del Vallès. Va ser propietat dels Bosc, que es troben documentats al lloc des del s.XIII. En els s.XIX i XX la propietat va passar als comtes de Bell-lloch i el 1977 a la Diputació de Barcelona.
Es tracta d’un edifici amb teulades a quatre vessants centrada per un pati conformat per tres façanes. En una de les que dona al pati hi ha un portal amb llinda de pedra granítica sobre la qual es pot llegir una inscripció amb la data 1565 i els mots "Jesús-Maria" que ens indica la data de la reforma de l’edifici. 
Al primer pis hi havia la Sala com a moltes masies post remença. En ella s’hi conservava el tinell situat sobre el forat d’escala que manava des la planta baixa al primer pis. En una fotografia del Bonet i Garí realitzada en una data imprecisa entre el 1913 i 1933,( Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi de la Masia Catalana) s’hi pot veure encara el tinell en molt mal estat. Bonet i Gari en el seu llibre sobre les masies del Maresme del 1983 el dibuixa en el seu lloc original però ens indica que en aquell moment es conservava ja al Museu de Mataró. D’aquest passà al fons del Museu de les Arts Decoratives i actualment es troba exposat a la segona planta del Museu del Disseny de Barcelona recentment inaugurat.
Es tracta d’un tinell molt senzill en la decoració i configurat amb un esglaonat de sis pisos o lleixes. Malgrat que les portes decorades amb cassetons i la decoració del guardapols superior ens indiquen una estètica renaixentista, a la part lateral hi han dos obertures de ventilació amb un arc conopial gòtic que ens remet a la hibridació dels estils gòtic i renaixentista típica del s.XVI català. En el fris de l’armari hi ha una inscripció que l’envolta on figura l’autor (Jaume Ro[i]g, 1574). Juntament amb els de Can Catà de Llavaneres i de Can Cabanyes d’Argentona configuren un veritable testimoni dels tinells del Maresme.

[NOTA: Voldria agrair les fotografies i la informació facilitada per Joan Manel Riera (Escola de Natura del Corredor) per a la realització d'aquest article.]

Per a més informació sobre els tinells: Els mobles tinells conservats en el Maresme
Dibuix del tinell realitzat per Lluís Bonet i Garí
 
[Les Masies del Maresme, 1983, CEC, p,443]
El tinell en la seva ubicació original.
 
[Arxiu Fotogràfic Centre Excursionista de Catalunya, fons estudi d
e la Masia Catalana, AFCEC_EMC_X_5357)]
El tinell exposat al Museu del Disseny de Barcelona [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]
Detall de la inscripció. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]
Detall de l'arc conopial. [Foto:Joan Manel Riera
Escola de Natura del Corredor]

divendres, 13 de febrer del 2015

El retaule de Bernat Martorell de Cabrera a Mataró Ràdio (89.3 fm)


El passat dijous 5 de febrer de 2015 de 9 a 10 del vespre al programa 297 de El Racó a Mataró Ràdio (89,3 fm). es va parlar de la rèplica del retaule gòtic de Sant Joan Baptista de Bernat Martorell, que es va presentar durant Festa Major de Sant Vicenç de Cabrera de Mar. En el programa vaig ser-hi com a convidat per parlar del retaule a nivell històric i artístic. Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Núria Gómez, em va acompanyar David Farell de la Fundació Burriac, que va parlar de la part tècnica de la confecció del mateix ja que el seu autor material Franciso Moreno-Blanco (Pacheco) no va poder participar via telefònica.

Si voleu escoltar el programa ho podeu fer des de:


David Farell (Fundació Burriac) i Quim Graupera (Maresme Medieval) convidats al programa