Conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a l'Ajuntament Vell de Calella.

El passat dijous 17 de març de 2016, a les 20.30h.,  va tenir lloc la conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a la Sala d'actes de l'Ajuntament Vell de Calella (Plaça de l'Ajuntament, 1-4), organitzada conjuntament per Òmnium Cultural .Mataró-Maresme-Montnegre i Amics Escoltes del Montnegre -Calella.

L’acte, amb una gran afluència de públic que va omplir la sala, va ser presentat per Aniol Noguera dels Amics Escoltes.

A la xerrada vaig oferir una visió del patrimoni artístic de l’Alt Maresme al llarg de tota l’edat mitjana. A partir del s.IX, Catalunya es comença a desvetllar com a nació. La conquesta carolíngia del que avui anomenem la Catalunya Vella, porta com a conseqüència una nova organització del territori i l’aparició d’una nova estètica constructiva que avui anomenem art preromànic.  A l’alt Maresme tenim documentades mostres d’aquest estil, com Sant Andreu de l’Arboceda a Calella o restes al monestir de Sant Pol. 

A l'entorn de l’any 1000, amb la revolució feudal,  l’organització del territori vindrà definit per nous espais: les masies, els molins, la sagrera parroquial i l’arquitectura defensiva dels castells (Palafolls, Montpalau) i en l'art religiós s'obrirà pas una nova estètica: el romànic (Sant Genis de Palafolls, el campanar de Tordera, etc). 

Amb el s.XIII s'obrirà un altre període de canvis que es podran veure en el patrimoni artístic que ens ha pervingut (Santa Maria de Roca Rossa). Un nou grup social la burgesia urbana, irradiarà en el territori del Maresme una nova estètica, el gòtic, que impregnarà cada un dels objectes que ells promocionaran. 

Es bastiran nous edificis parroquials (Canet , Arenys de Munt, Sant Cebrià de Vallalta etc), els castells esdevindran palaus, emergiran viles noves (Palafolls, Calella) i els objectes del mobiliari litúrgic seran també exponents d'aquesta nova estètica (Retaules, creus processionals, reliquiaris...). Molt d’aquest patrimoni medieval documentat o/i conservat és encara un desconegut pel gran públic i no es difont com cal. L’objectiu de la xerrada va ser de posar-lo en valor i conscienciar a la gent que no és una etapa fosca sinó que ens resta encara molt de patrimoni que per molts s’ha de descobrir.

Voldria agrair a les entitats participants el fet de deixar-me viure aquesta experiència  i al públic assistent per la seva presència !!!

Alejandro Martínez Giralt ha obtingut el títol de doctor amb la seva tesi sobre els Cabrera a la UdG

El passat 10 de febrer de 2016, a Capella del Roser de la Universitat de Girona, el ara ja Doctor Alejandro Martínez Giralt va defensar la seva tesi doctoral titulada «Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica. Els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423.». Els dominis dels Cabrera van abastar més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. La tesi ha estat dirigida per Dr. Pere Ortí

Alejandro Martínez Giralt (Barcelona 1981) es va llicenciar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2003 i va estudiar en el programa de doctorat “Cultura i societat a l’Europa mediterrània” de la Universitat de Girona. Va gaudir d’una beca de col·laboració de darrer any de carrera, atorgada pel Ministerio de Educación y Ciencia durant el curs 2002-2003, per treballar a l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB. Ha participat fins el 2004 com a col·laborador per a la pàgina web «Islamolatina, portal del projecte d’investigació - La percepción del Islam en la Europa cristiana. Traducciones latinas del Corán y controversias islamo-cristianas» del professor José Martínez Gázquez (Filologia Clàssica, UAB). Ha estat becari BRAE de la UdG, adscrit al Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca Històrica i a l’Ajuntament d’Hostalric. L’octubre de 2007 va obtenir el DEA mitjançant el treball de recerca titulat «Els vescomtes de Cabrera (1199-1423). Proposta d’estudi d’un llinatge nobiliari català de la Baixa Edat Mitjana», dirigit pel doctor Pere Orti i Gost. 

Martínez, en l’estudi d’aquesta nissaga de la noblesa catalana medieval vinculada a l’Alt Maresme, ha tractat diversos aspectes d’aquesta relació, recordem com a exemple treballs previs com «Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV,» (2015) presentat en la darrera trobada d’Entitats i Centres d’Estudis del Maresme. El 2012 va publicar el llibre «El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423)», a Santa Coloma de Farners gràcies al Centre d’Estudis Selvatans, on fa referència també a l'Alt Maresme. A la revista Singladures de Vilassar de Mar, en el núm. 26 va publicar al treball  «Els senyors de la Marina de la Selva(ss. XIII-XIV)».

Volem felicitar des d'aquí l’èxit del seu treball i el seu recent doctorat.

Per a accedir al TEXT DE LA TESI

El passat 28 de febrer de 2016 va morir Salvador Artés, historiador d’Alella

El passat 28 de febrer de 2016 ens va deixar Salvador Artés, historiador, polític i alcalde d’Alella. Va ser, des de la seva fundació i durant molts anys, un dels membres més actius de la revista Alella, de la qual en va ser president fins que va passar a la política municipal. La seva faceta de polític va passar per la regidoria d’urbanisme fins a assumir l’alcaldia entre els anys 1999 i 2003, representant al CiU. Va ser un dels impulsors de D.O Alella i va arribar a assumir la presidència del Consell Regulador de la Denominació d’Origen Alella i va contribuir a iniciar la Festa de la Verema, l’Aplec de l’arròs i altres tradicions ara ben incorporades al calendari festiu local.

Com a historiador amateur local, juntament amb Lluís Galera, van bastir les bases de multituds d’estudis publicats a la revista local i en la seva monografia sobre la història de la població. També va iniciar el projecte de Museu de Can Magarola i  va dissenyar el petit museu parroquial a les golfes de l’església.

Va ser un col·laborador en els meus estudis sobre l’art romànic a Alella, obrint les portes de casa seva i un bon guia de l’arxiu parroquial . El dijous 1 d’octubre de 2009 en el programa 111 de “El Racó” del Grup d’Història del Casal a Mataró Ràdio va venir com a convidat per parlar de la història i patrimoni d’Alella. Al llarg de programa es va anar repassant la història de la vila des de l’època romana fins els nostres. Va tractar temes com la història de la producció de vi (amb D.O.), el campanar romànic, la vinculació de Gaudí amb la població i la història de moltes de les masies del terme.

Un altre col·laboració que vaig tenir amb ell, va tenir lloc diumenge 24 d'octubre de 2010 quan en la una visita comentada per les creus de terme medievals del Maresme, ens va explicar la creu de terme d’Alella. L'activitat va estar organitzada conjuntament amb l'associació "Amics de Besalú i el seu comtat" de la Garrotxa amb la voluntat d'afermar els lligams entre les dues entitats i aquestes dues comarques. A més vàrem visitar les creus de terme de Pineda, Alella, Masnou i Teià. Durant la visita va afegir-se a les explicacions amb uns comentaris força interessants sobre el tema.

Com diuen els companys de la revista Alella, al “Salvador Artés el recordarem sempre per la seva honradesa i el seu gran amor per Alella”. Descansi en pau. 

Per a més informació :

• Necrològica de la  Revista Alella
• Programa 111 Tertúlia ” El Racó” –Salvador Artés – Història i patrimoni d’Alella [01/10/2009]
• Col·laboració a la visita a la creu de terme d’Alella

Salvador Artés [Font: Revista Alella]

Salvador Artés durant la visita a la creu gòtica d'Alella el 2010

Salvador Artés al programa del Racó el 2009

«Els enigmes del monestir - cartoixa de Sant Pol» al programa "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous  11 de febrer de 2016, a les 21,00 h. vaig ser convidat al programa de "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM) organitzat pel Grup d'Història del Casal - Mataró per parlaar de «Els enigmes del monestir - cartoixa de Sant Pol». El programa estar presentat per Sandra Cabrespina, Marta Gomez i Maria Asmarat.

Al llarg del programa es van presentar els continguts tractats a la comunicació «La cartoixa de Sant Pol de Mar. Estat de la qüestió i hipòtesi de la seva estructura» que es va presentar al XXXIV Congrés Internacional sobre la Cartoixa a l'Aula Magna del Seminari Conciliar de Barcelona (SCB) el passat dijous 29 d'octubre de 2015 i a la conferència «El monestir de Sant Pol, un edifici enigmàtic» el diumenge 24 de gener de 2016 a l'ermita de Sant Pau (Sant Pol de Mar) dins el marc de la Festa Major d'hivern.

Durant el programa es van poder plantejar les incògnites que presenta l'edifici de l'antic monestir benedictí, i desprès cartoixà, de Sant Pol de Mar. La documentació i les restes conservades presenten encara ara una sèrie de dubtes als quals costa trobar una explicació versemblant: el sentit de la part més antiga de l'edifici a la part inferior del complex, l'absis romànic sense continuïtat arquitectònica adossat a l'ampliació cartoixana en temps del gòtic, l'estructura de les dependències del conjunt, etc.

Per escoltar-ho en MP3

Durada de la gravació: 51,42 minuts Descarrega’l 23,6 Mb.