El Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya restaura el document sobre les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485

El passat 14 de març de 2016, es va fer públic que l’Arxiu Comarcal del Maresme va ingressar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya el pergamí de les franqueses de Mataró, Cabrera, Argentona, Vilassar i Premià de 1485 a més de 6 plànols amb els projectes dels 6 portals de la muralla de Mataró del segle XVI, per tal que els restauradors d'aquest ens depenent de la Generalitat de Catalunya en faci la restauració i possibilitin la seva conservació futura.
El pergamí de l’any 1485 (1972 x612 mm) es un document molt interessant, que deixa palès el procés que visqué el territori de la Baronia del Maresme durant el s.XV que culminà amb l’afranquiment de la vil·la de Mataró i de les parròquies d’Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d’Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1485. La intervenció consistirà a netejar-lo; fer-ne una consolidació puntual; estabilitzar-ne les dimensions i plantejar un nou sistema de presentació que en permeti un bon emmagatzematge, faciliti la seva manipulació i faci possible la correcta visualització d’una peça com aquesta, de gran format.
La previsió és que el pergamí retorni a l'Arxiu Comarcal a primers de juliol per poder fer una presentació formal a l'entorn de la festivitat de les Santes d'enguany. L'arxiu Comarcal del Maresme i l'àrea de Cultura del Consell Comarcal estan coordinant, amb els pobles de la vella Baronia del Maresme, algunes activitats de difusió d'aquest document tan important que permet explicar un dels punts culminants de la història de la comarca.
Els projectes dels portals de la muralla, atès que el tractament és més llarg, retornaran a Mataró cap a finals d'any.

Font text i fotografies: http://xac.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Restauracio-del-Pergami 

Per a més informació: El punt avui  ;  Maresme 360 ; Diari Maresme

D'esquerra a dreta: Alexis Serrano, director de l'ACM; Montserrat Clavell i Josep Maria Clariana del ACM i Carme Balliu, Cap de Restauració del CRBMC. Fotografia EPA

Detall del pergamí 

Dos dels dibuixos del portal

Visita al Peiregòrd - Dordonya medieval amb Amics de l'Art Romànic (IEC)

Els passats dies 25 al 28 de març del 2016 vaig poder participar en la visita comentada als monuments romànics del Perigord- Dordonya amb Amics de l’Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans, acompanyat d’una trentena de socis i simpatitzants de l’associació. 

El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del nord-est d'Aquitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca. Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins al 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI de França (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.

El romànic de la zona es caracteritza per que va a estar influenciat per l'art bizantí, especialment de l’església de Sant Marc de Venècia, construïda als voltants del 1063. També l’afluència de gent del Perigord a la primera croada (1096–1099) i a les peregrinacions a Terra Santa, els va posar en contacte amb altres esglésies orientals de planta centralitzada i cobertes amb cúpules, com la dels Sants Apòstols de Constantinoble. Aquest fet va influenciar la zona on es construirien esglésies cobertes per cúpules disposades en filera i que solen estar aixecades sobre petxines. Una altra característica del romànic de la zona és la disposició de la façana seguint el tipus anomenat saintongeais, nom que fa referència a la regió de La Charente. Presenten façana tripartida separada amb dos frisos d’arcades amb disposició horitzontal.

Respecte al gòtic és de tipus angeví o altrament anomenat Plantagenet que és una variant de l'arquitectura gòtica clàssica caracteritzada per les voltes de perfil molt bombat.

Al llarg aquests dies vàrem poder visitar diversos edificis representatius, a banda de la capital Périgeux (St Front i St Etienne), varem observar les abadies de Chancelade, Cadouin i Agonac i les esglésies de Grand-Brassac, Bourg du bost, Aubeterre-sur dronne (St Jean i St Jacques), Saint Aulaye, Trémolat, Saint Avit Sénieur i les bastides de Beaumont du Périgord i Monpazier.

Va ser en definitiva una sortida molt agradable que va ser una bona i profitosa experiència en tots els sentits !!!

Comentant la portada de Gran Brassac

A la plaça de la bastida de Monpazier

Explicant l'església d'Agonac

El claustre de Cadouin

Tots els participants a St Jacques d'Aubaterre

Conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a l'Ajuntament Vell de Calella.

El passat dijous 17 de març de 2016, a les 20.30h.,  va tenir lloc la conferència «Del preromànic al gòtic a l'Alt Maresme. Un patrimoni per descobrir» a la Sala d'actes de l'Ajuntament Vell de Calella (Plaça de l'Ajuntament, 1-4), organitzada conjuntament per Òmnium Cultural .Mataró-Maresme-Montnegre i Amics Escoltes del Montnegre -Calella.

L’acte, amb una gran afluència de públic que va omplir la sala, va ser presentat per Aniol Noguera dels Amics Escoltes.

A la xerrada vaig oferir una visió del patrimoni artístic de l’Alt Maresme al llarg de tota l’edat mitjana. A partir del s.IX, Catalunya es comença a desvetllar com a nació. La conquesta carolíngia del que avui anomenem la Catalunya Vella, porta com a conseqüència una nova organització del territori i l’aparició d’una nova estètica constructiva que avui anomenem art preromànic.  A l’alt Maresme tenim documentades mostres d’aquest estil, com Sant Andreu de l’Arboceda a Calella o restes al monestir de Sant Pol. 

A l'entorn de l’any 1000, amb la revolució feudal,  l’organització del territori vindrà definit per nous espais: les masies, els molins, la sagrera parroquial i l’arquitectura defensiva dels castells (Palafolls, Montpalau) i en l'art religiós s'obrirà pas una nova estètica: el romànic (Sant Genis de Palafolls, el campanar de Tordera, etc). 

Amb el s.XIII s'obrirà un altre període de canvis que es podran veure en el patrimoni artístic que ens ha pervingut (Santa Maria de Roca Rossa). Un nou grup social la burgesia urbana, irradiarà en el territori del Maresme una nova estètica, el gòtic, que impregnarà cada un dels objectes que ells promocionaran. 

Es bastiran nous edificis parroquials (Canet , Arenys de Munt, Sant Cebrià de Vallalta etc), els castells esdevindran palaus, emergiran viles noves (Palafolls, Calella) i els objectes del mobiliari litúrgic seran també exponents d'aquesta nova estètica (Retaules, creus processionals, reliquiaris...). Molt d’aquest patrimoni medieval documentat o/i conservat és encara un desconegut pel gran públic i no es difont com cal. L’objectiu de la xerrada va ser de posar-lo en valor i conscienciar a la gent que no és una etapa fosca sinó que ens resta encara molt de patrimoni que per molts s’ha de descobrir.

Voldria agrair a les entitats participants el fet de deixar-me viure aquesta experiència  i al públic assistent per la seva presència !!!

Alejandro Martínez Giralt ha obtingut el títol de doctor amb la seva tesi sobre els Cabrera a la UdG

El passat 10 de febrer de 2016, a Capella del Roser de la Universitat de Girona, el ara ja Doctor Alejandro Martínez Giralt va defensar la seva tesi doctoral titulada «Parentela aristocràtica, domini i projecció sociopolítica. Els vescomtes de Cabrera entre 1199 i 1423.». Els dominis dels Cabrera van abastar més de 50 parròquies de les actuals comarques de la Selva, el Maresme, el Vallès Oriental i Osona. La tesi ha estat dirigida per Dr. Pere Ortí

Alejandro Martínez Giralt (Barcelona 1981) es va llicenciar en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona l’any 2003 i va estudiar en el programa de doctorat “Cultura i societat a l’Europa mediterrània” de la Universitat de Girona. Va gaudir d’una beca de col·laboració de darrer any de carrera, atorgada pel Ministerio de Educación y Ciencia durant el curs 2002-2003, per treballar a l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB. Ha participat fins el 2004 com a col·laborador per a la pàgina web «Islamolatina, portal del projecte d’investigació - La percepción del Islam en la Europa cristiana. Traducciones latinas del Corán y controversias islamo-cristianas» del professor José Martínez Gázquez (Filologia Clàssica, UAB). Ha estat becari BRAE de la UdG, adscrit al Centre de Recerca d’Història Rural de l’Institut de Recerca Històrica i a l’Ajuntament d’Hostalric. L’octubre de 2007 va obtenir el DEA mitjançant el treball de recerca titulat «Els vescomtes de Cabrera (1199-1423). Proposta d’estudi d’un llinatge nobiliari català de la Baixa Edat Mitjana», dirigit pel doctor Pere Orti i Gost. 

Martínez, en l’estudi d’aquesta nissaga de la noblesa catalana medieval vinculada a l’Alt Maresme, ha tractat diversos aspectes d’aquesta relació, recordem com a exemple treballs previs com «Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV,» (2015) presentat en la darrera trobada d’Entitats i Centres d’Estudis del Maresme. El 2012 va publicar el llibre «El poder feudal, els seus agents i el territori. El vescomtat de Cabrera (1199-1423)», a Santa Coloma de Farners gràcies al Centre d’Estudis Selvatans, on fa referència també a l'Alt Maresme. A la revista Singladures de Vilassar de Mar, en el núm. 26 va publicar al treball  «Els senyors de la Marina de la Selva(ss. XIII-XIV)».

Volem felicitar des d'aquí l’èxit del seu treball i el seu recent doctorat.

Per a accedir al TEXT DE LA TESI