Els Fontanals i els Bramona, promotors d'art a Cabrera i Agell medievals.

Durant el s.XV la casa forta de Cabrera i Agell va passar per diferents mans i va ser força temps propietat d’Arnau de Fontanals (militar i cirurgià del rei Alfons el Magnànim). D’aquest va passar a Miquel Bramona, rector del poble el qual la va vendre a Joan d’Argentona qui la va comprar el dia 31 de juliol del 1459. Aquest va confessar als síndics i parroquians de Cabrera que ho va adquirir en nom dels habitants fins que aquests li pugessin retornar els diners per tal de redimir-se de dita jurisdicció. Miquel Bramona serà també canonge de la Seu de Barcelona i procurador de l’obra.

La Domus de Cabrera o d’Agell es trobava situada prop del casc urbà, en el mas actualment conegut com a Can Dalmases, Can Ros o Can Vilardaga. La finca, ocupa el triangle marcat ara pels carrers de Mn.Cinto Verdaguer, Torrent de Ca l’Ignasi i Carrer Jaume I. La casa de Cabrera va ser anomenada també casa d’Agell i finalment Casa del Terme. A nivell jurisdiccional, controlava una quadra dins la jurisdicció del castell de Burriac. En el moment present aquest edifici no conserva cap vestigi de l’època medieval, ja que es va reformar totalment en estil barroc, el 1676, segons la grafia de la façana. 

Com a promotors a Cabrera els tenim documentats en la construcció d’una capella funerària dedicada a sant Miquel dins l’església parroquial de Sant Feliu. La capella va ser edificada a partir de l’any 1454, tal com indica el testament d’Arnau de Fontanals, el qual va dotar el benefici eclesiàstic de la capella i va ordenar la seva construcció.

Les obres van ser dirigides pels mermessors testamentaris i van ser realitzades pel mestre de cases Jaume Ros. L’import de les obres i la làpida de l’altar va ascendir a 44 sous tal com ho acredita un rebut conservat amb data del 10 de juny del 1462. Tal com hem dit, aquesta capella esdevindrà el mausoleu familiar de la Casa de Cabrera. En el testament de Miquel Bramona següent senyor de la casa de Cabrera especifica que, en cas de morir a Cabrera, voldrà ser enterrat “...a la parroquia de Sant Feliu de Cabrera, de la qual jo so rector e senyor de la casa de Cabrera, vull sia soterrat en lo carner que en dins la dita sglesia davant l’altar de monsenyor sent Miquel, alla hon jau lo cos de mossen Arnau de Fontanals, cavaller e de madona Isabel, muller sua, cosina germana mia”. 

En el testament també especifica que, en cas de morir a Barcelona, sigui enterrat al carner que tenien al claustre de la catedral “ ...qui es a la porta del claustre com hom ix de la seu devant la capella de Sant Jordi”. Aquesta capella i sepulcre no s’han conservat, ja que estaven edificats en l’anterior església romànica que va ser aterrada en construir l’actual edifici gòtic de l’any 1540. Del sepulcre solament sabem, a partir de l’esmentat testament que tenia esculpits els emblemes heràldics“... senyam sive bandera et clipeum ac alia arma”.

Casa de Cabrera, coneguda actualment com Cal Conde [Fot. Ajuntament de Cabrera de Mar]

Bibliografia: 

• GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art.  Cap. II ,p. 66-67.  Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa

«Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» a la X Trobada de centres d'estudis d'Arenys de Munt

El passat dissabte 16 d'abril de 2016 vaig presentar la comunicació «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme» dins el marc de la X Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme, que enguany ha estat organitzada pel Col·lectiu per al Museu Arxiu d’Arenys de Munt, l'Ajuntament d'Arenys de Munt, l’Arxiu Comarcal del Maresme, l'Institut Ramon Muntaner i la CCEPC.

En aquesta ocasió, la trobada portava per títol “Dones amb història al Maresme”, i el seu objectiu va ser el d'acostar-se al món de la dona al llarg de la història a la comarca del Maresme, un tema força mal tractat per la historiografia fins fa ben poc. Es va voler reivindicar el paper de la dona, tan important, ara com abans, i donar a conèixer figures femenines en els diversos camps de la cultura (literatura, pintura, música, política,…). Al mateix temps, es pretenia donar a conèixer el col·lectiu femení en diverses iniciatives menystingudes durant tan de temps pel domini excloent dels valors masculins (treball a la llar, a les empreses, entitats, associacions, puntaires, trementinaires…).

La meva participació va consistir en el treball que portava per títol «Els valors femenins medievals a partir de les advocacions i la seva iconografia a les parròquies del Baix Maresme». 

A l’època medieval, l’esperit de la religió impregnava tots els aspectes de la vida d’una persona, des de les etapes del cicle vital (baptisme, matrimoni, mort) fins el calendari festiu anual (Nadal, Quaresma, Setmana Santa, etc.). La presència de la religió també era omnipresent en la vida d’una comunitat pagesa que d’entrada es trobava organitzada en parròquies i on les advocacions dels altars de les mateixes esdevenien protectors del col·lectiu (el sant titular de la parròquia, Sant Roc, Sant Sebastià...) i a vegades models de conducta o exempla a seguir. De fet, aquests relats hagiogràfics van ser concebuts com un instrument d’evangelització dirigits als sectors populars. Les obres d’art que decoraven les esglésies (escultures, retaules, frontals d’altar...) oferien visualment les històries d’aquests personatges sants, transformant-les en elements més propers a la realitat quotidiana.

Els sants, i en aquest cas santes, eren individus que havien assolit el goig celestial per la renúncia als béns terrenals i per això esdevenien exemples de virtut. Els valors transmesos eren generalment l’apostasia de les creences paganes en la conversió del sant o santa, l’afirmació pública de la fe, la superació de les temptacions, el triomf sobre la mort després de sotmetre’s a turments cruels, la penitència que comportava la superació del mateix pecat i la glorificació del personatge després de la seva mort en el moment que els patiments terrenals eren compensats per la visió eterna de Déu. Si debades aquests personatges es representaven de forma individualitzada en forma d’estàtua, en els retaules, es desplegaven relats hagiogràfics inspirats moltes vegades en la Legenda sanctorum (Llegenda àuria), redactada entre el 1253 i el 1270 per Iacopo da Varazze. La finalitat última d’aquestes històries eren que servissin de model i perquè els observadors de l’obra tinguessin aquests personatges com un exemple on emmirallar-se. 

A partir de les deixes que apareixen en la documentació testamentaria conservada d’època medieval també podem fer-nos una idea dels sants i santes que movien moltes vegades la pietat popular i despertaven una certa veneració. També a través de les visites pastorals podem testar el nombre d’altars d’una parròquia i les seves dedicacions. Si observem aquesta documentació veurem que el major nombre d’aquestes advocacions fan referència a sants masculins. Al baix Maresme, de cent advocacions documentades dels altars de parròquies i ermites solament vint-i-una fan referència a advocacions femenines. Podem admetre aquest fet com a un indicatiu de la poca importància que el gènere femení tenia per l’església cristiana catòlica. Aquesta visió misògina, venia estipulada per la influència de les idees aristotèliques, les textos bíblics, les consignes efectuades pels Pares de l’Església, les idees expressades a la Summa Theologica de Tomàs d’Aquino. Al llarg de l’edat mitjana les dones van estar sotmeses al marit i al senyor. Segons la classe a què pertanyien, visqueren en diferents estats de confort o de misèria, però solament en cassos excepcionals tingueren veu en el seu propi destí. Excloses dels estudis reglats i dels gremis, les seves tasques i funcions no eren reconegudes ni valorades. Fora del fet de parir fills, el seu paper era secundari i la seva participació en la vida privada i en la vida pública estava molt restringida.De fet ha calgut una nova mirada a la història per fer les visibles. Aquesta nova mirada, aportada per estudis més recents, ha permès rescatar de l’oblit no només dones excepcionals, sinó també tot de funcions i tasques que desenvolupaven les dones i que havien sigut obviades o invisibilitzades. 

L’objectiu d’aquest treball, però, no és aquest, sinó un de potser més modest, tot i que també important: Es tracta simplement de veure els valors i defectes que generalment s’atribuïen les dones en l’imaginari medieval, a través d’una anàlisi de les advocacions femenines presents en la nostra comarca per d’aquesta manera contribuir a esclarir que representava la dona en aquest imaginari. 

Públic assistent a Trobada [S.Cabrespina]

Moment de l'exposició de la comunicació [N.Gómez]

Novetats de Sant Jordi 2016 sobre la història medieval del Maresme

Aquest Sant Jordi es presenta carregat de novetats, ja que s’han presentat diversos llibres amb temàtica relacionada amb el Maresme Medieval.

1.- ALCALDE, Sergi (coord) (2016). IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme. Torres de guaita, defenses i fortificacions. Dissabte 11 d’abril del 2015. Canet de Mar. Canet de Mar: Centre d’Estudis Canetencs, 2016

Aquest llibre presenta les actes de la IX Trobada d’entitats de recerca local i comarcal del Maresme que es va celebrar el dissabte 11 d’abril del 2015 a l’Aula Magna de l’antiga Escola de Teixits de Punt de Canet, amb la participació de nombroses entitats del Maresme, la Selva, el Barcelonès i el Baix Empordà. A banda de la salutació del Sr. Xavier Mas Gibert i de la presentació de la Sra. Montse Viader i Crous de l’Arxiu Històric d’Hostalric (AHH) el llibre presenta el conjunt de comunicacions presentades a la Trobada i que continua el disseny i el format de les trobades anteriors. De la temàtica d’aquest bloc, medieval i principis de l’edat moderna (fins el s.XVI), cal destacar els següents articles:

• Sàiz i Xiqués, Carles «De la primitiva fortalesa medieval a l’actual Castell de Santa Florentina. Mil anys d’història a la Vall de Canet». P. 13-37
• Mallorquí, Elvis. «Els senyors del Castell de Dosrius, segles XI-XIII» , p.51-65
• Pons, Marc.  «El matacà, un element de defensa passiu per una defensa activa de l’edifici», p.39-49
• Martínez, Àlex,  «Un intent de refer el castell de Montpalau durant el primer quart del segle XIV», p. 67-74
• Soldevila, Xavier. «El Castell de Palafolls al segle XV»,p.75-80
• Graupera, Joaquim. «De castell roquer a castell palau. Canvis i intervencions arquitectòniques en els castells del Maresme a la baixa edat mitjana», p.81-93
• Galindo, Esteban. «Els Vescomtes de Cabrera, propietaris de la residència reial de Bellesguard»,p.95-104
• Viader, Montserrat. «Defensant el territori. Torres, muralles, castells i fortificacions d’època moderna», p.105-110
• Bou Illa, Joan ; Bou Pla, Joan; Vellvehí, Jaume. «La Torre de Can Jalmar o Gelmar de Tordera (el Maresme). Estat de la qüestió (1999-2015)», p.111-123
• Campo, Ferran del. «La casa forta de Menola», p.125-135
• Formiga, Josep. «La torre de l’Esparra, la torre Gallina, i la torre de Bedós», p.137-148
• Serrano, Alexis. «Les torres del cap de Vilassar, una recopilació de dades» ,p.149-160
• Alcalde, Sergi. «Les torres canetenques a l’entorn del nucli urbà del Castellet», p.161-180

2.- López Figueroa, Montse (2016). Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l’Ermita de Santa Rita de Mataró. Mataró: Patronat de l’Ermita de Santa Rita.

El dimarts dia 19 d'abril de 2016 a dos quarts de vuit de la tarda, a la sala d'actes del Museu Arxiu de Santa Maria es va celebrar la presentació del llibre «Santa Rita. Recull històric i fotogràfic de l'Ermita de Santa Rita de Mataró», editat pel Patronat de l'Ermita de Santa Rita. L'acte comptà amb la participació de Salvador Freixas, prevere responsable del culte a l'ermita; Joaquim Graupera, Doctor en història de l'art; Nicolau Guanyabens, Director del Museu Arxiu i Montse López Figueroa, autora. L’acte que va ser presentat pel periodista Joan Salicrú, va convocar un públic nombrós que ompli la sala completament. El llibre de 71 pàgines recull tota la documentació escrita i fotogràfica de l’ermita de Sant Sadurní i Santa Rita del veïnat de Valldeix de Mataró la qual es troba documentada des del s.XI. El llibre es complementa amb un punt de llibre i un plànol de com arribar-hi de Josep Baron.

 

3.-  Roqué i Margenat, Josep M. (2016). La gent d’Òrrius a través de la història. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.

El dissabte 23 d’abril de 2016 al migdia es presentarà a l’Ajuntament d’Òrrius el llibre «La gent d’Òrrius a través de la Història». L’edició ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament d’«Òrrius i el suport del Grup d’Història del Casal. Roqué ja havia publicat el llibre Òrrius (Maresme). Contribució a la història del poble» editat pel GHC l’any 1998 del qual el present treball és, en part, una posada al dia.

L’obra es divideix en uns primers tretze capítols impresos sobre paper i els restants, fins als quaranta-set, en suport digital. El llibre descriu les principals nissagues de famílies del poble, alguns dels quals destacaren en episodis singulars o en activitats comercials o industrials, com els Riudameia, els Parellada o els Fontdevila. En els capítols que s’inclouen en el CD descriuen les relacions de dependència dels homes d’Òrrius amb una diversitat d’institucions feudals, civils i eclesiàstiques. Es tracten també qüestions sorgides arran de les relacions dels orriencs amb l’administració de la parròquia i altres fets propis de la societat civil. Finalment són descrits diversos aspectes dels fets coneguts dels darrers dos-cents anys i, a més s’inclouen aspectes com els canvis en el medi ambient, un recull de toponímia de totes èpoques per orde alfabètic i, per acabar, un Índex cronològic. El llibre s’acompanya d’un punt de llibre d’obsequi. L’acte anirà a càrrec de l’autor i serà presentat per l’Alcalde de la vila d’Òrrius.

4.- BORRELL BORRELL, Francesc (2016). Sant Cebrià de Vallalta. Genealogia d’un poble. Sant Cebrià de Vallalta: Centre d’Estudis Sant Cebrià.

El diumenge 17 d’abril de 2016 a la Sala Gran de Can Coris de Sant Cebrià de Vallalta va tenir lloc la presentació del llibre “Sant Cebrià de Vallalta. Genealogia d’un poble (1500-2014)” a càrrec del seu autor Francesc Borrell, conegut a la vila com el Kiku de Ca l’Andreu. L’acte presentat per Anna Parera, presidenta del Centre d'Estudis Sant Cebrià, va comptar amb una àmplia assistència. Prop d’un centenar de persones no es van voler perdre un esdeveniment organitzat pel CESC que va servir per conèixer una mica més la història del municipi gràcies a la tasca d’investigació que ha fet Borrell. L’autor va repassar els fets més importants que ha viscut Sant Cebrià des de la seva fundació i al final de l’acte va signar nombrosos exemplars. El llibre es pot adquirir a la llibreria Serrat de Sant Cebrià.

Pera veure fotografies de la presentació del llibre  

«Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval» a "El racó" de Mataró Ràdio (89.3 FM)

El passat dijous, 14 d'abril de 2016, a les 21,00 h. vaig participar en el programa de ràdio "El racó" del Grup d'Història del Casal (Mataró Ràdio - 89.3 FM) amb el tema «Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l'artista medieval». El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina va tenir la col·laboració de Maria Asmarat i Marta Gómez i va comptar a la part tècnica amb Carles Capella.
El programa mostra el contingut de la xerrada que amb l mateix títol vaig oferir el dimarts dia 21 de juliol de 2015 al Centre Cultural Les Monges, de la Seu d’Urgell dins del marc del Curs “L’Artista Medieval II” organitzat per la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic de l’Institut d’Estudis Catalans 
Amb el títol “Lligats pel contracte: límits i condicionants creatius de l’artista medieval”, vaig analitzar quins condicionants van establir els promotors d’aquestes esglésies sobre els artífex i mestres d’obres per tal que aquests s’ajustessin al màxim al seu projecte.

En el s. XVI el Maresme va veure un esclat constructiu de renovació dels edificis parroquials. Es van aterrar els vells edificis romànics per substituir-los pels gòtics. Era necessari perquè els romànics s’havien quedat petits per a la població, però també va ser una oportunitat perquè els nous promotors, els incipients ajuntaments, fessin una demostració del seu poder amb aquestes edificacions que s’adaptaven a les noves modes. Aquests promotors van procurar controlar al màxim les noves construccions amb contractes molt detallats dels que ara podem extreure informació, com per exemple els models utilitzats, d’on s’extreien els material, els pagaments, etc.

Per escoltar-ho en MP3: Durada de la gravació: 54,08 minuts Descarrega’l 24,7 Mb.