Durant el s.XV la casa forta de Cabrera i Agell va passar per diferents mans i va ser força temps propietat d’Arnau de Fontanals (militar i cirurgià del rei Alfons el Magnànim). D’aquest va passar a Miquel Bramona, rector del poble el qual la va vendre a Joan d’Argentona qui la va comprar el dia 31 de juliol del 1459. Aquest va confessar als síndics i parroquians de Cabrera que ho va adquirir en nom dels habitants fins que aquests li pugessin retornar els diners per tal de redimir-se de dita jurisdicció. Miquel Bramona serà també canonge de la Seu de Barcelona i procurador de l’obra.
La Domus de Cabrera o d’Agell es trobava situada prop del casc urbà, en el mas actualment conegut com a Can Dalmases, Can Ros o Can Vilardaga. La finca, ocupa el triangle marcat ara pels carrers de Mn.Cinto Verdaguer, Torrent de Ca l’Ignasi i Carrer Jaume I. La casa de Cabrera va ser anomenada també casa d’Agell i finalment Casa del Terme. A nivell jurisdiccional, controlava una quadra dins la jurisdicció del castell de Burriac. En el moment present aquest edifici no conserva cap vestigi de l’època medieval, ja que es va reformar totalment en estil barroc, el 1676, segons la grafia de la façana.
Com a promotors a Cabrera els tenim documentats en la construcció d’una capella funerària dedicada a sant Miquel dins l’església parroquial de Sant Feliu. La capella va ser edificada a partir de l’any 1454, tal com indica el testament d’Arnau de Fontanals, el qual va dotar el benefici eclesiàstic de la capella i va ordenar la seva construcció.
Les obres van ser dirigides pels mermessors testamentaris i van ser realitzades pel mestre de cases Jaume Ros. L’import de les obres i la làpida de l’altar va ascendir a 44 sous tal com ho acredita un rebut conservat amb data del 10 de juny del 1462. Tal com hem dit, aquesta capella esdevindrà el mausoleu familiar de la Casa de Cabrera. En el testament de Miquel Bramona següent senyor de la casa de Cabrera especifica que, en cas de morir a Cabrera, voldrà ser enterrat “...a la parroquia de Sant Feliu de Cabrera, de la qual jo so rector e senyor de la casa de Cabrera, vull sia soterrat en lo carner que en dins la dita sglesia davant l’altar de monsenyor sent Miquel, alla hon jau lo cos de mossen Arnau de Fontanals, cavaller e de madona Isabel, muller sua, cosina germana mia”.
En el testament també especifica que, en cas de morir a Barcelona, sigui enterrat al carner que tenien al claustre de la catedral “ ...qui es a la porta del claustre com hom ix de la seu devant la capella de Sant Jordi”. Aquesta capella i sepulcre no s’han conservat, ja que estaven edificats en l’anterior església romànica que va ser aterrada en construir l’actual edifici gòtic de l’any 1540. Del sepulcre solament sabem, a partir de l’esmentat testament que tenia esculpits els emblemes heràldics“... senyam sive bandera et clipeum ac alia arma”.
 |
| Casa de Cabrera, coneguda actualment com Cal Conde [Fot. Ajuntament de Cabrera de Mar] |
Bibliografia:
- GRAUPERA, Joaquim (2012). L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona. Tesi doctoral dirigida per Francesca Español i Bertran. Barcelona: Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art. Cap. II ,p. 66-67. Per a consultes en pdf: Tesis en xarxa
El passat 11 de juny de 2016 vaig realitzar una visita guiada amb membres de la secció Història i Art del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta Secció del CEC ofereix una visió preferentment cultural de l'activitat excursionista. Al voltant de centres d'interès tan importants com són la Història i el coneixement de les Arts organitzen tota mena d'activitats que hi estan relacionades. Aquestes es posaren en marxa des del mateix moment de la fundació del Centre l'any 1876, i han prosseguit fins avui amb diversos canvis de nom que no han alterat els objectius primers.
