dissabte, 10 de setembre del 2016

La derrota catalana de 1714 i les conseqüències pel patrimoni a Can Jordà (Santa Susanna)

En aquesta Diada de 2016, volem dedicar l'article a evocar que la derrota catalana a la guerra de successió va tenir causes immediates pel patrimoni. Una d'elles va ser l'ordre d’enderroc de castells i fortificacions.[1]


Un dels casos on es pot observar una torre afectada per aquesta ordre és el Mas Jordà de Santa Susanna. L’actualment coneguda com a masia de Can Jordà era propietat en època alt medieval de la família dels Ros de Pineda documentada des del 1098 com a tenidors de la casa alouera de Pineda, dins el terme del castell de Montpalau. Com ens explica Jesús Rodríguez, aquesta nissaga va tenir l’etapa d’esplendor en temps de Bernat i Ros de Pineda entre els segles XIII-XIV. En morir aquest últim, el 1311, ja disposaven de la propietat de diversos masos i homes als termes de Santa Maria i Sant Pere de Pineda, de Sant Esteve de Tordera, de Sant Miquel de Vallmanya i de Palafolls a l’actual Maresme i també d’altres homes, masos i drets a les parròquies de Sant Llorenç de Maçanet, de Sils i de Vidreres i Brunyola i les tasques a la contrada de Fenals. El declivi d’aquesta família coincidirà amb l’etapa de Ros III de Pineda (1350 – 1387) fet que es veu reflectit en la documentació la continuada venda de patrimoni. 

La torre, que integrava la part original altmedieval del mas, per la seva part, deuria tenir dos pisos més que els conservats en l’actualitat, els quals no s’han conservat degut a la reducció d’alçada que presumiblement duria ser conseqüència de la repressió de Felip V que va obligar a retallar totes les torres de defensa, excepte les reials. Aquest fet s’estipula en vàries ordres filipistes. Una d’elles és la que havia estat dictada a començaments de 1713 “ ... que se deriven y demuelan todas las muralles de los lugares, y los castillos y cases Fuertes de cathaluña, que puedan servir de abrigo a los malintencionados, y en caso de guerra a los enemigos”.[2]

El fet de que els Jordà es sumessin a la causa austriacista va promoure presumiblement aquest fet repressiu. Així doncs, tenim referències que el dia 10 de desembre de 1710 a la capella de l’anomenat Hospital de Palafolls, amb seu a Malgrat, es va convocar una reunió dels consells de les universitats de Vilanova de Palafolls (Malgrat), Sant Genís de Palafolls i de la vall de Santa Susanna, tots del terme del Castell de Palafolls, amb la intenció d’aconseguir 25 soldats per enviar a la Ciutat de Girona, per defensar-la de l’atac de l’exèrcit borbònic. Entre els assistents figurava Miquel Jordà com a membre del consell ordinari de la universitat de Palafolls. No sabem si aquests 25 soldats hi van anar o no, però la ciutat de Girona va caure el 24 de gener de 1711.[3]

Notes 
[1] Aquest article forma part d’un estudi interdisciplinar sobre el mas Jordà que estem realitzat juntament amb els companys R.Sala, R.Coll, J. Rodríguez, A. Capdevila, P. Clarabuch amb la col·laboració de A.Serrano, Director de l’Arxiu Comarcal del Maresme. Agraeixo també la col·laboració de I.Fernández (UAB) i de F.Miralpeix (UdG) per la recerca de les ordres felipistes. 

[2] Arxivo general de Simancas (AGS): Estado, llibre 413, f.7-7v 3 d’abril de 1713, Felip V a Pòpuli. Per a les ordres posteriors, vegeu Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA): Cancilleria, reg 6.187, Decretos de la Junta, f. 219v-221v, 28 de novembre de 1715; ACA: Rl.Aud.Papeles de S.E., lligall 1, doc. 203, 21 de desembre de 1715.; Biblioteca de Catalunya (BC) Bonsoms, núm. 3.060. vegeu també Castellví, Narraciones históricas, VI, f.465v.. Torras, 2005, p.234 

[3] Petició de soldats per defensar el setge de Girona per part de les tropes borbòniques (1710) AHFF: Llibre 870 (Transcripció de Xavier Salicrú.). Agraïm aquesta nota a A.Capdevila. 

Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)
Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)
Detall de la torre del Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)
Restes de les mènsules que suspentaven el pis superior escapçat de la torre del Mas Jordà de Santa Susanna (Fot.J.Graupera)


dilluns, 18 de juliol del 2016

Inauguració de l'exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV" a l’Arxiu Comarcal del Maresme

El passat divendres, 15 de juliol de 2016 -a les 19 h. va tenir lloc a Can Palauet (Carrer d'en Palau 32-34 de Mataró), la inauguració de l’exposició del pergamí 436 "Les franqueses de la Baronia del Maresme. Segle XV". L’acte representa el retorn a l’Arxiu del ja conegut com a "pergamí 436" o pergamí gegant (1972 x 612 mm), després del procés de restauració i conservació al que ha estat sotmès pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. 
El pergamí, que pertany al fons de l'Ajuntament de Mataró, és un important document històric que deixa constància del procés que va viure el territori central del Maresme durant el segle XV que va culminar amb l'afranquiment de la vila de Mataró i les parròquies d'Argentona, Cabrera, Premià i Vilassar (actualment: Premià de Dalt, Premià de Mar, Argentona, Vilassar de Dalt, Vilassar de Mar, Cabrera de Mar, Cabrils, Mataró, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Caldes d'Estrac) i la seva incorporació al carreratge de Barcelona l'any 1480. El pergamí conservat és un trasllat del document efectuat el 1485. L’exposició compta amb la presència d’altres documents afins com la determinació de Sant Pere de Premià a incorporar-se a la corona del 1481 (ACM-P31/57), el perdó de penes atorgat pel rei Ferran II del 1475 (ACM-P27/056), un llibre del clavari de Mataró i diversos llibres de privilegis del fons de l’Arxiu Històric de Mataró.

En els parlaments hi van intervenir entre altres Alexis Serrano Méndez, director de l'Arxiu; Enric Subiñà, que ha transcrit el pergamí; Carme Balliu membre del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya que ha restaurat el document; Juan Carlos Jerez, 6è Tinent Alcalde i Regidor delegat de Serveis Centrals de l’Ajuntament de Mataró i Jordi Mir, l'alcalde de Cabrera, en representació del Consell Comarcal del Maresme. 

A banda de l'exposició, l'Arxiu Comarcal, amb la col·laboració dels municipis, ha creat el web: historiacomarcal.ccmaresme.cat. En aquest espai es troba una transcripció literal del contingut del pergamí i de la seva importància històrica ja que és la clau que va permetre als habitats de mitja comarca d'alliberar-se del jou feudal i esdevenir súbdits directes del rei. També hi ha una galeria d'imatges i una explicació del procés de restauració. L'exposició del pergamí, que es podrà visitar a Can Palauet del 19 al 22 de juliol de 10:30h a 13:30h i de 18:00h a 21:00h, es preveu que serà itinerant pels pobles del Maresme que aplegaven la baronia.


Parlaments inaugurals de l'expocició
El parlament del director de l'Arxiu Comarcal el Maresme Alexis Serrano
El parlament del Dr. Enric Subiñà, que ha realitzat la darrera transcripció del pergamí.
Públic assistent a l'acte [Fotografia Josep Maria Clariana - ACM]


dimecres, 13 de juliol del 2016

El Simposi "IN MARITIMA" al Racó de Mataró Ràdio (89.3 fm)


El passat dijous 7 de juliol de 2016 en el programa 349 del programa “El Racó” del grup d'Història del Casal a Mataró Ràdio (89.3 fm), vig ser convidat per parlar del desenvolupament del Simposi "IN MARITIMA, Simposi sobre història, cultura i patrimoni del Maresme Medieval". Durant el programa, coordinat per Sandra Cabrespina i conduit per Marta Gómez, a banda de repassar l'organització del primer Simposi es va convidar a participar per telèfon a Josep Samon per explicar presentació de l'Arxiu Històric de Vilassar en el marc del Vilazari 2016. L’Arxiu conté un extens fons històric i documental creat a partir de documents d’entitats locals, administratius i donacions particulars de les quals en destaca el fons en pergamins de l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà.

Josep Samon, coordinador secció Arxiu Històric de Vilassar de Dalt
Joaquim Graupera, director del simposi In Martitima




dimarts, 12 de juliol del 2016

Aplec de sant Pere de Clarà - 2016 i novè col·lecionable sobre la història del priorat.

El passat diumenge 3 de juliol de 2016 va tenir lloc, com cada festivitat de Sant Pere,a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Jaume Castellví, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el novè col•leccionable, sobre la història del Priorat. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell. L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

El novè col•leccionable tracta sobre Joan Rubió i la restauració de la capella en la dècada dels anys 1920. Jaume Figueras, un industrial de Barcelona, va adquirir la finca per a convertir-la en casa de camp. La tasca de restauració de la capella va ser encarregada a l’arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver. Aquest arquitecte es formà al taller d'Antoni Gaudí, del que va ser deixeble i ajudant entre 1893 i 1905 col·laborant amb ell a la Sagrada Família, a la Casa Batlló i al Parc Güell. Se’l considera un dels últims representants del Modernisme i destaca com a sintetitzador de les idees arquitectòniques de Gaudí. 
L'obra de Rubió i Bellver és molt important i és present per tot Catalunya i a l'illa de Mallorca. Els seus edificis més interessants són: la Casa Golferichs (1901), la Casa Roviralta (1903) i l'Escola Industrial (entre 1927 i 1931), entre d’altres. També va ocupar el càrrec d'arquitecte a la Diputació de Barcelona i gràcies a això va participar en nombrosos projectes com la reforma de la Casa dels Canonges (Generalitat de Catalunya) amb la construcció del pont neogòtic que contribueix a donar caràcter a l'anomenat Barri Gòtic. A l’igual que altres arquitectes del moment va participar en la vida política. Com a representant de la Lliga Regionalista va esdevenir regidor de Barcelona l'any 1905 i col·laborà amb la Mancomunitat de Catalunya. Fou president del Cercle Artístic de Sant Lluc en dues ocasions (1904-1906 i 1912-1914). És l'avi dels arquitectes Ignasi i Manuel de Solà-Morales i Rubió. Va morir a Barcelona el 30 de novembre de 1952. 
Durant la restauració de la capella es van localitzar la llosa de l’altar i el pilar del mateix que era aprofitat per protegir una cantonada de la masia. Recuperada la peça es va comprovar que el capellà s’hi havia de situar al darrera per oficiar, de forma no prescriptiva llavors. Gràcies a l’autorització de Roma, Sant Pere de Clarà es convertí en el primer lloc de Catalunya, on la missa es celebrava de cara al poble molt abans de les disposicions del Concili Vaticà II. L’any 1925 l’ermita va retornar al culte, es va consagrar i va dir-hi missa el cardenal Dr. Vidal i Barraquer. D’aquest primers moments es conserva una aquarel·la del dibuixant Joaquim Renart i Garcia (Barcelona, 1879 - 1961) que testa el nou moment de la capella.

Per aconseguir els fulls col·lacionables (en pdf):