dilluns, 1 de maig del 2017

Dos articles d’art medieval del Maresme publicats per Sant Jordi 2017

En la festivitat de Sant Jordi d’enguany, han vist la llum dos articles meus publicats en dues revistes d’història local.

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “ Puig i Cadafalch i la seva contribució com historiador de l’art medieval”. Fonts. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins “Jaume Clavell”, núm. 70 (abril, 2017), p.15-20

El passat dijous, 20 d'abril de 2017, a les vuit del vespre a la Casa Gòtica d'Argentona es va presentar el núm. 70 de la revista Fonts. Es tracta d’un número monogràfic especial Puig i Cadafalch que apareix com a participació de l’entitat editora, el Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell d’Argentona, en la commemoració del centenari del naixement de Puig i Cadafalch i dels 150 anys de la seva elecció com a President de la Mancomunitat de Catalunya. En la presentació el president de l’entitat Dr. Enric Subiñà va fer la conferència "L'Argentona del temps de Puig i Cadafalch", que va permetre una aproximació a com era l'Argentona que va viure el nostre il·lustre personatge.  La revista Fonts, que va aparèixer al gener del 2000 com a butlletí trimestral del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, és la veu de l'entitat, i combina la vessant informativa amb els treballs d'investigació sobre el municipi del Maresme i els seus voltants.
Aquest número de la revista esta integrat, a banda de les seccions habituals, per articles sobre Puig escrits per Margarida Colomer, Manuel Cusachs, Esteve Mach , Jaume Vellvehí, Cristina Vila i jo mateix.
El Dr. Enric Subiñà durant la conferència de presentació de la revista


GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2017). “Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella  i Sant Cebrià de Tiana”. Duos Rios. Publicació de l’Arxiu Municipal de Dosrius, núm.3 (abril 2017), p.41-47

El dissabte, 22 d’abril de 2017 es va presentar a Dosrius un nou número de la revista DuosRios, que en aquesta ocasió recull les diferents comunicacions presentades en la passada Jornada d’Estudis de Dosrius organitzada per l’Arxiu Municipal de Dosrius el passat mes de febrer de 2017. A la part final de l’acte es va  representar l’obra Laia: memòria històrica, a càrrec de la seva autora Alba Valldaura. Les comunicacions presentades a la Jornada que apareixen publicades son : de Ramon Coll Monteagudo, Entorn d’algunes troballes arqueològiques casuals de Dosrius: alguns materials recollits a prop de Can Sus i una destral prehistòrica procedent de la carretera de Canyamars; d’Enric Subiñà Coll, Dosrius i Canyamars a l’Edat Mitjana. Una terra de pagesos; d’Elvis Mallorquí Garcia, El Castell de Dosrius a partir de l’inventari de 1315; la meva participació que va consistir en l’article, Romànic disfressat de gòtic. Les ampliacions i reformes gòtiques a Sant Esteve de Canyamars (Dosrius); Sant Feliu de Cabrera; Sant Feliu d’Alella i Sant Cebrià de Tiana; de Joaquim Garriga Riera, El retaule major cinccentista de Sant Iscle i santa Victòria de Dosrius: les restes del naufragi; d’Alexandra Capdevila Muntadas, Els Vallmajor davant la proximitat de la mort. Entre la redempció divina i la preservació del patrimoni familiar; d’Anna Plans Berenguer, Notícies del llinatge Belloch a Can Bosc; de Daniel Daví Salvanyà, La Pedra de la Ferradura; d’Alexis Serrano, Dosrius, Canyamars i El Far des de les fonts notarials i registrals de l’Arxiu Comarcal del Maresme; de Josep Ramis Nieto, Història de la implantació a Dosrius de la xarxa pública d’ensenyament (1851-1938); de Meritxell Dominich Lorenzo, Germandat de Sant Josep; de Josep Puig-Pla, Vida rural i Guerra Civil al Far; de Nicolau Guanyabens Calvet, El caçador furtiu, una obra d’Esteve Albert estrenada a can Rovira de Dosrius; de Jaume Vellvehí Altimira, L’empremta d’Esteve Albert en la revista Vida Nova (Montpeller, 1954-1978); i, finalment, de Joan Manel Riera, Retorn al futur de Dosrius: Síntesi de l’evolució socioambiental del municipi.
Marc Bosch, alcalde de Dosrius i les responsables de l'Arxiu Municipal Neus Alsina i M'a.Àngels Jubany

Felicitar a les entitats editores i esperem i desitgem que aquestes dues noves publicacions tinguin la bona acollida que es mereixen.

diumenge, 2 d’abril del 2017

Homenatge a Jaume Lladó, organitzat pel Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM)

El passat dissabte 1 d’abril de 2017, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM) va retre homenatge a l’historiador Jaume Lladó(Argentona, 1923), nomenant-lo soci d’honor de l’entitat. L’acte va tenir lloc a la sala d’actes de Can Boet seu de l’entitat arqueològica. Al final de l’acte, presentat per Joan Antoni Cerdà va consistir en una taula rodona moderada per Robert Lleonart, en la que hi van intervenir el mateix Lladó i altres membres d’aquella generació d’arqueòlegs com Pau Ubach (Secció d'Arqueologia del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt) i Josep Maria Padrós del Museu de Badalona. Després del debat es va passar un vídeo en homenatge a tota la generació d’arqueòlegs locals de l’etapa del franquisme que van mantenir viva la flama de la defensa del patrimoni arqueològic. L’acte va finalitzar amb la presentació del seu llibre autobiogràfic “Dues viles i una ciutat. Tot fent memòria”. A l'acte hi van donar suport moltíssimes entitats de la ciutat entre elles aquest bloc de Maresme Medieval.

L'entitat organitzadora, el Centre d’Estudis d’Arqueologia i Història de Mataró (CEAHM), és una entitat local nova, hereva de l’antiga Secció Arqueològica del Museu de Mataró. L’entitat té com a objectius investigar, difondre i fomentar el patrimoni arqueològic i històric de la ciutat; en aquest sentit, promou el reconeixement, com a socis d’honor, a personalitats que s’hagin distingit en aquestes activitats.

Jaume Lladó, nascut a Argentona l’any 1923, és un activista cultural amb una llarga trajectòria en els camps de l’arqueologia, l’art, les lletres catalanes i en la defensa del patrimoni cultural del nostre país. Pel seu activisme en defensa de la cultura i de la llengua catalana es va desenvolupar al costat d’altres personalitats destacades del moment com Esteve Albert, Marià Ribas, els germans Arenas, Jesús Illa i un llarg etcètera que al llarg de la xerrada va rememorar amb anècdotes. Va tenir mestres com Bosch i Gimpera i Serra Ràfols. Al llarg de la xerrada va destacar sobretot el mestratge de Puig i Cadafalch, al qual el va nomenar “el mestre” en tot moment. Va ser conservador del Museu de Mataró, i va fundar la revista ‘MVSEU’, que va ser tancada per ordre governativa pel fet d’estar escrita en català. D’aquest etapa va recordar el seu tracte amb l’alcalde de Mataró Pedro Crespo. Entre altres mèrits, va ser cofundador de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de Conflent i ha col·laborat molts amb l’estudi de Cuixà i el seu patrimoni del qual va recordar la troballa de documents de Josep Puig i Cadafalch, els quals els va identificar per la lletra.

Per a més informació:
Joan Antoni Cerdà, membre del CEAH, presentant l'acte [Fotografia Joaquim Graupera]
Robert Lleonart, membre del CEAH, moderant la taula rodona [Fotografia Joaquim Graupera]
Joan Antoni Cerdà, lliurant el diploma de soci d'honor de l'Entitat. [Fotografia Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte. [Fotografia Joaquim Graupera]

diumenge, 26 de març del 2017

Acte institucional de l'any Puig i Cadafalch al Palau de la Generalitat

El passat dilluns 13 de març de 2017 va tenir lloc al Saló de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya, l’acte institucional de l’any Puig i Cadafalch. L'acte es va obrir amb la intervenció del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya i el parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura. 
A continuació es va projectar el vídeo commemoratiu de l’Any Puig i Cadafalch amb la lectura de textos polítics i periodístics de l’autor, que us adjuntem l’enllaç al final d’aquesta crònica per poder-lo veure. Posteriorment, el professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas va glossar la figura de Puig i Cadafalch abans de que intervinguessin els comissaris de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera i la Sra. Mireia Freixa. 
La cloenda de l’acte va anar a càrrec del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya. 
Vaig tenir el plaer de poder-hi assistir com a membre de la Junta d'Amics de l'Art Romànic, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. 

L’Any Puig i Cadafalch commemora el 150è aniversari del seu naixement i els 100 anys com a president de la Mancomunitat de Catalunya. Està organitzat pel Departament de Cultura, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, i pels ajuntaments de Barcelona, Mataró i Montblanc. 
L’acte va comptar també amb la presència de la besnéta de Puig i Cadafalch, Núria Riera i molts representants de diverses entitats que col·laboren i fan possible l’atapeït programa de l’Any. 

Per a més informació:
Aspecte del Saló de Sant Jordi durant l'acte [Fotografia.J.Graupera]
Obertura de l'acte per part M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
Parlament institucional de l’Hble. Sr. Santi Vila, conseller de Cultura  [Fotografia.J.Graupera]
Parlament del professor d'història contemporània i president de l'Ateneu Barcelonès, el Sr. Jordi Casassas  [Fotografia.J.Graupera] 
Parlament del comissari de la commemoració, el Sr. Eduard Riu-Barrera  [Fotografia.J.Graupera].
Parlament de la comissària de la commemoració, la Sra. Mireia Freixa.[Fotografia.J.Graupera].
Parlament del M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya  [Fotografia.J.Graupera]
Les autoritats participants en l'acte i la besnéta de Puig i Cadafalch sota el bust instal·lat al Palau [Fotografia.Govern.cat-Nota de premsa]

dissabte, 18 de març del 2017

Les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils al Racó de Mataró Ràdio

El passat  dijous 2 de març de 2017 es va emetre el programa 371 de la tertúlia d’Història "El Racó" de Mataró Ràdio (89.3 fm) . Aquest cop hi vaig ser convidat per parlar de les restes del cadirat gòtic de Santa Maria del Mar a Cabrils. El programa presentat per Núria Gómez i Sandra Cabrespina, va tenir com a documentalista a la mateixa Sandra Cabrespina i com a tècnic Pere González
El contingut del programa va tarctar d'un mostra d’art medieval amb vinculacions maresmenques, que ja hem divulgat força en aquest bloc. A partir d’una sèrie de fotografies realitzades l’any 1908 i conservades a l’Arxiu Mas i altres a la Biblioteca de Catalunya, es van identificar uns plafons de fusta amb relleus gòtics inèdits que l’any 1918 es conservaven en el cor de l’església de la Santa Creu de Cabrils que procedien de la basílica barcelonina de Santa Maria del Mar.

Per poder-ho escoltar en MP3. 
Durada de la gravació: 51,20 minuts Descarrega’l 23,4 Mb]