dimecres, 3 d’octubre del 2018

Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» al castell de Vilassar de Dalt

Aquest dimecres 3 d’octubre de 2018 he pogut participar de la Jornada Científica «Mestre Ramon, els Llull i la Mediterrània del seu temps» que s’ha celebrat a la nova sala d’actes adjacent al castell de Vilassar de Dalt. Aquesta Jornada ha estat organitzada conjuntament per Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) i l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu- Arxiu de Vilassar de Dalt. A l’acte s’hi han aplegat més de 70 medievalistes i estudiosos de la figura de Llull que hem pogut conèixer de primera mà el fons Llull dipositat a l'Arxiu. 

L’acte inaugural, que ha comptat amb la presència del Marquès de Barberà Ramón de Sarriera, hi han intervingut Senén Florensa, president de la Comissió Delegada de l’IEMed; Coral Cuadrada, directora de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà; Xavier Godàs i Pérez, alcalde de l’Ajuntament de Vilassar de Dalt i Anna Fernández Garcia directora de l’oficina de Caixa Bank de Vilassar de Dalt. 

El contingut de la jornada ha comptat amb dues taules rodones : 

1. La Mediterrània de Llull. Llull a la Mediterrània, moderada per Albert Solé del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les següents ponències: 
  • «Intercanvis diplomàtics entre cristians i musulmans en temps de Llull» a càrrec de Mohamed Ouerfelli (Universitat de Aix-Marseille) 
  • «Bugia, Mallorca i Catalunya en temps de Llull» a càrrec de Mª Dolores López Pérez (Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, christianus Arabicus. Un escriptor vernacular entre el cristianisme i l’Islam» a càrrec de Simone Sari (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
2. Ramon Llull, escrits, documents i manuscrits moderada per Simone Sari del Centre de Documentació Ramon Llull - Universitat de Barcelona i amb les ponències següents: 
  • «Ramon Llull, el personatge i la seva obra» a càrrec de Joan Santanach (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona) 
  • «Ramon Llull, els Llull, la seva memòria històrica i el seu arxiu» a càrrec de Coral Cuadrada (Universitat Rovira i Virgili /Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà) 
  • «Els manuscrits que no són a Vilassar: la imponent biblioteca de l’escola lul·liana de Barcelona» a càrrec de Albert Soler (Centre de Documentació Ramon Llull, Universitat de Barcelona). 
En el decurs de l’acte s’ha presentat el primer catàleg editat d'una part dels fons de l’Arxiu Marquesos de Santa Maria de Barberà. Amb el títol «El fons Llull de l’Arxiu del Marquesos de Santa Maria de Barberà» a cura de Coral Cuadrada, Daniel Duran i Alejandro Martínez-Giralt s’hi presenta la regesta de 433 documents del fons Llull dipositats a l’esmentat arxiu i es relata de forma acurada la història del fons documental. 
Per la tarda, la Jornada s’ha clos amb una visita a l'exposició itinerant de l’IEMed «Ramon Llull i l’encontre entre cultures» al Museu–Arxiu de Vilassar de Dalt.
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.Joaquim Graupera]
Presentació de l'acte a càrrec de A.Fernandez; C.Cuadrada; S.Florensa i X.Godàs [Fot.Joaquim Graupera]
Primera taula rodona a càrrec de S.Sari; M.Ouerfelli; A.Soler i M.D.López  [Fot.Joaquim Graupera]

Segona taula rodona a càrrec de A.Soler; C.Cuadrada;  S.Sari i J. Santanach [Fot.Joaquim Graupera]
Debat final amb tots els ponents. [Fot.Joaquim Graupera]
Alexis Serrano, Benet Oliva, Enric Subiñà i jo mateix a la Jornada. [Fot.Enric Ortega, MAVdD]

dissabte, 29 de setembre del 2018

Restauració de les campanes de la parròquia de Sant Julià d’Argentona

El passat 27 de setembre de 2018 es van enretirar les campanes del campanar de l'Església de Sant Julià d’Argentona. El campanar presenta problemes amb el jous que subjecten les campanes. Calia una restauració per evitar-ne mals majors. 
Sobre la història del campanar ja he publicat diversos articles i apareix ressenyat en un capítol de la meva tesi. Les referències les trobareu al final de l’article. De fet la remodelació de la part alta del campanar al s.XVI ja es va donar pels problemes per voltar les campanes, com podreu veure si us llegiu els articles. 

Felicitats a l parròquia i a l’Ajuntament d’Argentona pel fet de cuidar del patrimoni. Agraeixo al Pep Padrós, a l’Eudald Calvo i a la Laia Valls per les fotografies que han penjat a facebook. 

Referències :


dimarts, 18 de setembre del 2018

Presentació a Canet del llibre “Les excursions científiques de Domènech i Montaner” de Xavier Mas Gibert

El passat divendres 14 de setembre de 2018, a les 19.00 hores, va tenir lloc a la biblioteca P. Gual i Pujadas de Canet de Mar la presentació del llibre "Les excursions científiques de Domènech i Montaner" de Xavier Mas Gibert, president del Centre d’Estudis Canetencs. L’acte, que va estar conduit per Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner, s’emmarca dins la XI Fira mercat Modernista de Canet de Mar que es va celebrar els dies 14, 15 i 16 de setembre de 2018. 

El CEDIM, a banda d’aquesta activitat, també en va organitzar d’altres dins el programa de la Fira. El dissabte i el diumenge van oferir la "Ruta íntima Lluís Domènech i Montaner per Canet de Mar" i la visita guiada "Els secrets de la Casa Roura, de Lluís Domènech i Montaner", en la qual es va poder gaudir d'una visita guiada per l'interior i exterior de la Casa Roura i amb un dinar d'inspiració domenequiana a càrrec del xef de 6Q Restaurant, Francesc Martínez, com a colofó. També pel petits es va desenvolupar un taller de mosaic inspirat en els que Domènech dissenyà per a les seves obres. 

El llibre presentat recopila els viatges realitzats per l'arquitecte modernista l'any 1893. Aquell any, Lluís Domènech i Montaner va emprendre tot un seguit de viatges per Catalunya i diferents zones del nord d'Espanya per recollir dades sobre els edificis i els elements patrimonials més singulars. 125 anys després, l'escriptor i intel·lectual Xavier Mas ha volgut refer totes les sortides científiques que es troben documentades al quadern de Domènech i ha resseguit, durant setmanes, la petja de l'arquitecte per veure i constatar l'estat actual de tot aquell patrimoni que va descriure i catalogar. Un llibre de rutes antigues, posat al dia amb una mirada contemporània. A més, aquest llibre ressalta la tasca dels arquitectes modernistes com a estudiosos del patrimoni i no només com a responsables de la construcció de fantàstics edificis. 

Per a més informació: 
Acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte [Fot.: CEDIM- Carles Sáiz]
Xavier Mas Gibert i Carles Sáiz durant l'acte de presentació del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Carles Sáiz, president del Centre d’Estudis Domènech i Montaner glosant el llibre [Fot.: Joaquim Graupera]
Xavier Mas Gibert,President del Centre d'Estudis Canetencs i autor del llibre [Fot.: Joaquim Graupera]

dilluns, 23 de juliol del 2018

Mor l'historiador de l'art Joaquim Garriga vinculat a l’estudi de l’art del renaixement

El passat 21 de juliol de 2018 va arribar la trista notícia de la mort del Dr. Joaquim Garriga i Riera (Malgrat de Mar, Maresme, Catalunya, 17 d'agost de 1945). Va ser un historiador de l'art català, especialista en l'art del Renaixement, especialment a Europa, Itàlia i Catalunya. 
Era diplomat en arqueologia cristiana (Institut d’Arqueologia Cristiana, Roma, 1969), i llicenciat en teologia (Universitat Gregoriana, Roma, 1970), llicenciat en història de l’art (Universitat de Barcelona, 1975; Premi Extraordinari de Llicenciatura) i doctor per la mateixa Universitat amb la tesi «Qüestions de perspectiva en la pintura hispànica del segle XVI. Criteris d’anàlisi i aplicació al cas de Catalunya» (1990, amb la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat). Ha exercit la docència a la Universitat de Barcelona (1976-1977 i 1995-1996) i de Girona (1996-1997 i 2014-2015). Ha estat professor titular d’universitat (1992), catedràtic d’història de l’art modern (1996) i professor emèrit des de l’1 d’octubre de 2015. Ha rebut la Distinció de la Qualitat de la Pràctica Docent de la Universitat de Girona 2011-2012 (18 de gener de 2013). 

D’altra banda, entre el 1985 i el 2017 ha presentat una trentena de ponències o comunicacions a congressos nacionals i internacionals, i ha publicat diversos llibres amb aportacions lligades a les seves recerques. També ha estat membre del consell de redacció de diverses revistes i butlletins i ha estat membre del Consell Rector del Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya (1991-1993), de la Comissió del Patrimoni Cultural de Catalunya (1990-1997) ; de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Girona (1997-2005); del Consell Assessor del Museu de Montserrat (Abadia de Montserrat, des del 1985) ; de la comissió tècnica per al projecte de reforma del Museu Frederic Marès (Ajuntament de Barcelona, 1991-2011; del Patronat de l’Institut Amatller d’Art Hispànic, de Barcelona (des del 2002) i ha estat membre de l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Històrico-Arqueològica), des del 17 de juny de 2002. 



El gran volum d’obres d’art conservades i documentades de l’època del renaixement al Maresme l’ha convertit en una persona d’obligada referència en el seu estudi. Apareixen àmplies referències a aquestes en els seus llibres i escrits. A tall d’exemple, L’època del Renaixement, s. XVI (Barcelona, 1986), amb una reflexió associada (Revista de Catalunya, Barcelona, 1987); «L’arquitectura religiosa gòtica del s. XVI», a L’art gòtic a Catalunya. Arquitectura, vol. II (Barcelona, 2003).  També cal fer constar les referències als retaules del Maresme al catàleg editat conjuntament amb el Dr. Joan Bosch Ballbona: De Flandes a Itàlia. El canvi de model en la pintura catalana del segle XVI: el bisbat de Girona, (Museu d'Art de Girona, 1998).
També editar treballs monogràfics amb obres vinculades a promotors lligats a la comarca com els Desplà (Girona, 1988) i obres monogràfiques  de l’església de Santa Maria d’Arenys de Mar (Barcelona, 2004); el retaule del Corredor (Locus Amoenus, 2002) o bé la trajectòria d’autors que han treballar en retaules del Maresme com Joan de Tours (Valladolid, 1995) o bé Joan de Borgonya (Madrid).
La seva aportació més recent referent al Maresme va ser l’estudi i localització de les diferents parts conservades del retaule Major de Dosrius (Duos Rios, vol.3 .Dosrius, 2017). 
Va ser una persona que havia seguit els meus treballs i havíem tingut ocasió diverses vegades de comentar aspectes varis de l’art del Maresme a l’etapa del Renaixement. 
Crec que trobarem a faltar les seves valuoses aportacions i la seva presència. Descansi en pau.

Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]
Lectura de la comunicació que va presentar a l'edició de Duos Rivos 2017 sobre el retaule de la parròquia [Fotografia: J.Graupera]