Presentació de la restauració i enquadernat dels llibres de privilegis i de canalars de Mataró a l'Arxiu Comarcal del Maresme

El dijous 28 de novembre de 2019, a la sala d’actes de l’Arxiu Comarcal del Maresme (Carrer Palau, 32, Mataró) es va presentar al públic i a la comunitat científica la restauració i l’enquadernat de luxe dels llibres de privilegis i de canalars de Mataró. L’acte va estar organitzat per l’Arxiu Comarcal del Maresme, Ajuntament de Mataró i Consell Comarcal del Maresme.

L'acte, conduït pel Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme, va comptar amb les intervencions d’ Alexis Serrano, director de l’Arxiu, amb «Els privilegis mataronins: la seva conservació, restauració i tractament arxivístic»; la Dra. Roser Salicrú i Lluch amb «Els privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779)» i va cloure l’acte l'Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró.Coincidint amb els actes del 600è aniversari de la municipalitat, l’Arxiu Comarcal ha restaurat i finançat l’enquadernació de luxe dels quatre volums dels llibres de canalars i privilegis reials de Mataró. També s'ha fet la transcripció íntegra del seu contingut i se’n prepara la publicació crítica dins de la col·lecció de la Fundació Noguera de l’Il·lustre Col·legi de Notaris de Catalunya.

Al llarg de les èpoques medieval i moderna, Mataró va anar negociant i obtenint de la Corona (a canvi, com era habitual aleshores, del pagament de subsidis econòmics) privilegis que atorgaven drets i prerrogatives a la vila i als seus habitants, i que configuren la seva evolució històrica. 

Molts dels privilegis expedits per les cancelleries reials es conserven a l’Arxiu Comarcal del Maresme en la seva versió diplomàtica original continguts en pergamins i d’altres s’han conservat transcrits als Llibres de privilegis i canelars, un format més operatiu i que servia als representants a Corts per fer valdre els drets de Mataró i que ara son els que han estat subjectes de restauració. El mot Canalars, sembla derivar de Candelars o registre fet segons calendes, és a dir un registre dels privilegis en format cronològic.

Per saber-ne més: Vídeo de l’acte transmès per Radio -TV La Veu Cerdanyola (51,22 min)

Presentació de l'acte a càrrec de Sr. Marc Bosch, conseller delegat de Cultura del Consell Comarcal del Maresme [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]

Intervenció d’Alexis Serrano, director de l’Arxiu amb «Els privilegis mataronins: la seva conservació, restauració i tractament arxivístic». [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]

Intervenció la Dra. Roser Salicrú i Lluch amb «Els privilegis mataronins: de la concessió de mercat setmanal (1294) a la confirmació del títol de ciutat (1779)» [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]

Cloenda de l'acte a càrrec de l'Il·lm. Sr. David Bote, alcalde de Mataró» [Fot. Arxiu Comarcal del Maresme]

Els masos medievals Tria de Mata i Tria de Valldeix a la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins.

El passat dissabte 23 de novembre de 2019 a partir de les 5 de la tarda, el Museu Arxiu de Santa Maria, Centre d’Estudis Locals de Mataró, va celebrar la XXXVI Sessió d’Estudis Mataronins. Com cada any, els investigadors d’història del Maresme van presentar les seves comunicacions de format breu sobre qualsevol aspecte inèdit de tipus històric, arqueològic, geogràfic, etnogràfic, etc. En l’acte es van llegir els resums de les ponències, que enguany van ser 19, i es va facilitar el col·loqui entre assistents i comunicants. 

Aquest any sobre temàtica medieval del Maresme solament es va presentar la comunicació «Els masos Tria de Mata i Tria de Valldeix (Mataró) durant l’edat mitjana» de Dr. Enric Subiñà. 

En la mateixa sessió, es va presentar el volum, en paper, que conté el resum de les comunicacions de la XXXV Sessió del 2018. Les comunicacions completes es podran consultar a la pàgina web www.raco.cat. Aquesta edició inclou el meu article sobre «Jaume I, Pere el Cerimoniós o Martí l’Humà: A la descoberta de la veritable imatge del Robafaves» presentat a la XXXV Sessió d’Estudis de l’any passat.

Públic assistent a la XXXVI Sessió d'Estudis Mataronins [Fotografia Laura Bosch]

Presentació del llibre sobre els Gralla Desplà com a promotors a Vilassar de Dalt

El passat divendres 22 de novembre de 2019, a les 20.00 h, en el marc de la presentació del llibre 'La família Desplà-Gralla com a promotors d'art, vaig poder oferir la conferència «El retaule major de Sant Genís de Vilassar i la colonització artística» a la sala d’actes del Museu Arxiu Vilassar de Dalt.

L’acte es va iniciar amb una breu introducció a càrrec de Josep Samon, que va explicar el sentit de l’acte ja que el 2019 es va commemorar els 500 anys de l’acabament de les obres de l’església gòtica de Vilassar de Dalt. En aquest breu parlament va explicar com era l’edifici gòtic de la parròquia abans del seu aterrament a la dècada dels anys 40 del segle XX i els actes que es van fer a la parròquia per commemorar-ho. 

Durant el s.XVI es va produir en el Maresme una substitució dels edificis parroquials romànics per uns de gòtics més moderns i més capaços. Un cop finalitzada aquesta renovació va caldre canviar els vells retaules gòtics per uns de nous. En el cas de la parròquia de Sant Genis de Vilassar al renovar-se l'edifici a principis de segle, entre 1511-1519, el nou retaule presbiterial esdevindrà, juntament amb els d’Argentona i Mataró, un dels darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic de la comarca del Maresme. Els retaules posteriors a aquestes dates, ja adoptaran les característiques del renaixement i del barroc. En la conferència es va analitzar el retaule major de Sant Genis de Vilassar obrat pel mestre entallador Pere Torrent i pels mestres Nicolau de Credença, Pere Nunyes i d’Henrique Fernandes per la part pictòrica.

Seguidamentes va presentar la publicació «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)» on s'analitza part de l'exposat a la conferència . Aquesta família, sobre tot amb la promoció artística de l'ardiaca Lluís Desplà, van saber crear una sèrie de relacions clientelars que van portar a molts artistes barcelonins (mestres de cases, escultors i pintors) a intervenir en la renovació de molts edificis parroquials de la comarca (Argentona, Vilassar de Dalt, Alella, Tiana, Premià de Dalt ...). En el llibre s'explica la història d'aquesta família i totes les promocions artístiques d'alt nivell que van promoure per tot el principat.

Per a més informació:

• Llibre «La família Desplà-Gralla com a promotors d’art (segles XIV-XVI)»
• GRAUPERA, Joaquim (2014). “Els darrers projectes gòtics en el mobiliari litúrgic a Sant Genís de Vilassar: el retaule major” a Singladures. Revista d’Història i patrocini Cultural de Vilassar de Mar i El Maresme, núm.31 ( Desembre 2014), p.35-48

Celebració del mil·lenari de Sant Cebrià de Vallalta (1019-2019)

El 17 de novembre de 2019, la vila de Sant Cebrià de Vallalta va celebrar el seu mil·lenari amb una fira medieval al parc Puigvert i l’edició d’un petit llibret de recordatori. 

La parròquia de Sant Cebrià de Vallalta apareix esmentada per primer cop l'any 1019 en l'acta de restauració de la canònica catedralícia de Girona amb el nom de Sancti Cipriani Maritima. El 1079 s'esmenta novament en l'acta de consagració de Santa Maria de Pineda, i del segle XII en endavant consta sovint en els documents amb l'apel·latiu de Valle Alta. 

Per commemorar aquest fet, a Sant Cebrià de Vallalta es va celebrar una mercat on es recreava l’ambient medieval amb les parades amb mercaders disfressats amb robes a la manera de l’Edat mitjana i amb demostracions d’artesans (ferrers, activitats com la de cardar i filar la llana, un obrador ceramista que elaborava càntirs, plats i olles per oferir als visitant, un taller d’escriptura medieval, etc). 

Per deixar constància del fet, el CESC (Centre d'Estudis de Sant Cebrià) va presentar, el dia anterior, un llibret on es reprodueix, en llatí i en català, el document datat el 20 de novembre del 1019 on apareix per primer cop esmentat el nom de la població. 

El document, custodiat a l’Arxiu Diocesà de Girona (ADG, Mitra, C5, n.1, pp. 32b-36a), fa referència a la dotació de propietats per la creació de la mensa canonical de la catedral de Girona. 

En llenguatge eclesiàstic, la “mensa canonical” és aquella part de la propietat d’una església que s’apropia per tal de sufragar les despeses del prelat o de la comunitat que serveix l’església i s’administra a voluntat d’un o altre. Per tant en el document, hi figuren les donacions que van fer els principals magnats que van crear la comunitat de canonges de la catedral de Girona, on entre les donacions hi figura la parròquia de Vallalta. Concretament formava part de les propietat cedides per Pere de Carcassona, bisbe de Girona entre els anys 1010-1051, esmentada com a “... ecclesiam sancti Cipriani Maritimi atque ecclesiam sancti Aciscle cum òmnibus illorum pertinentis”. És a dir, “...l’església de Sant Cebrià de l Maritima i l’església de Sant Iscle, amb totes les seves pertinences.”. 

Per l’elaboració del llibret hi han col·laborat, el Dr. Agustí Alcoberro de la Universitat de Barcelona pel que fa al context històric del document i els personal de l’Arxiu Diocesà de Girona, Albet Serrat Torrent per a la transcripció del document i Joan Villar Torrent per a la traducció al català del mateix. 

L'acte es va cloure amb un petit concert interpretat per Marc Egea amb les veus d'Anna Basas i Josep Maria Grima.

Felicitem a l’Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta i als membres del CESC per aquest iniciativa i per molts anys !

Marta Collell del CESC presentant la publicació . [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

El Dr. Agustí Alcoberro (UB), explicant el context històric del primer esment de Sant Cebrià. [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]

Públic assistent a l'acte [Fot.: Ajuntament de Sant Cebrià de Vallalta]