dissabte, 18 d’abril del 2020

Recordatori per Sant Jordi



Joaquim GRAUPERA

La família Desplà – Gralla 
com a promotors d’art. 

Treball premiat per la 
Beca de Recerca Local d’Alella 2012. 

Argentona: La comarcal ed., 2019 
ISBN: 978-84-95351-68-5


A la baixa edat mitjana, la família Desplà va esdevenir una de les famílies més importants de l’oligarquia barcelonina. Al s.XVI s’emparentaren amb els Gralla d’origen lleidatà. El poder econòmic assolit els va portar a exercir càrrecs municipals en el Consell de Cent barceloní i a la administració reial ostentant càrrecs de confiança de diversos monarques; també alguns membres de la família exerciren importants càrrecs religiosos en la cúria del bisbat de Barcelona i el de Vic. Com a comitents d’art, la seva activitat es va moure bàsicament en dues direccions, l’embelliment d’edificis eclesiàstics en funció dels seus càrrecs i l’engrandiment del seu patrimoni familiar amb nombroses actuacions com a promotors artístics d’alt nivell.



Per comades, 
aquests enllaços:






Per a més informació sobre el llibre

dimarts, 7 d’abril del 2020

Taula rodona sobre els 800 anys de la fundació de Caldes d´Estrac (1219-2019)


El passat dissabte 8 de febrer de 2020 va tenir lloc una taula rodona sobre la història de Caldes d’Estrac a la Sala Cultural de l’Ajuntament de Caldes d’Estrac. L´activitat estava inclosa en la programació d´actes de commemoració dels 800 anys de la fundació de Caldes d´Estrac (1219-2019) que s'inicià el passat mes de desembre. 
L'acte, moderat pel director de l'Arxiu Comarcal del Maresme i historiador Alexis Serrano, va comptar amb les intervencions d'Albert Batlle, Enric Subiñà i Xavier Soldevila. La taula rodona va estar organitzada de forma conjunta entre l’Arxiu Comarcal del Maresme i la Comissió Ciutadana “Caldes d’Estrac, 800 anys d’Història”.
El primer en intervenir va ser Xavier Soldevila, llicenciat en Geografia i Història per la Universitat de Girona (1991) i diplomat en Teologia per l'Institut de Teologia de Girona. El seu parlament va tractar sobre el poblament i l'organització al Maresme vers el 1219. La riera de Caldes era la divisòria entre el bisbat i comtat de Girona (el que avui anomenem Alt Maresme) en els terme de Montpalau i el vescomtat de Cabrera i la part sud de la comarca que pertanyia a diverses jurisdiccions reials i de castells termenats dins el bisbat i comtat de Barcelona. També va justificar les raons per les quals hi ha diversitat de poblament i de dinàmiques econòmiques al final de l’etapa medieval entre aquestes dues zones. 
El segon en intervenir va ser Enric Subiñà, Doctor en Història Medieval per la Universitat de Barcelona i guanyador per dos cop del Premi Burriac. En el seu parlament va tractar sobre el poblament i l'organització al Maresme al terme del castell de Mata, comtat i bisbat de Barcelona (Maresme Central) i la demografia de Caldes d'Estrac vers el 1219. 
Per acabar, va intervenir Albert Batlle, historiador local, que va glossar la primera separació jurisdiccional de la quadra de Caldes respecte al terme del castell de Mata antecedent més clar de la ulterior demarcació municipal el 9 de juliol de 1219. 
L'acte va finalitzar en un torn de preguntes del públic moderades per Alexis Serrano.

Participants en la taula rodona: Albert Batlle, Enric Subiñà, Alexis Serrano i Xavier Soldevila. [Fotografia: Quim Graupera]
Públic assistent a l'acte  [Fotografia: Quim Graupera]

dissabte, 7 de març del 2020

Conferència sobre els privilegis d'Argentona del 1419

El passat divendres, dia 10 de gener de 2020, i dins dels actes de la festa major de sant Julià d’Argentona, es va inaugurar a la Casa Gòtica de la vila l’exposició “Privilegis. 1419-2019”. La mostra es va veure per primera vegada el mes de setembre de l’any passat a Vilassar de Dalt i commemora el 600 aniversari de les universitats dels termes dels castells de Mataró, Vilassar i Burriac. 
Tot seguit la doctora en Història Medieval i investigadora de la institució Milà i Fontanals del Consell Superior d’Investigacions Científiques, Roser Salicrú, va dur a terme una conferència sobre les jurisdiccions al Maresme durant l’Edat Mitjana, fent especialment esment de les lluites dels vilatans i els senyors feudals de la comarca per dependre de la Corona al llarg del segle XV. 
Els actes foren organitzats pel Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell, que ha convertit en tradició inaugurar una exposició i organitzar una conferència amb ella relacionada, dins dels actes culturals de la Festa Major d’Hivern.

[Agraïm al Centre d'Estudis Argentonins i a la Maria Josep Castillo les fotografies i  la informació facilitada]



diumenge, 9 de febrer del 2020

Els orígens i les influències del pensament de Puig i Cadafalch en un article de la revista Lambard d’Amics de l’Art Romànic de l’IEC.


[El dimecres 18 de desembre de 2019, a les 19.00 h., va tenir lloc a la sala Pere i Joan Coromines de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme 47, Barcelona) la presentació del volum XXVII de la revista Lambard- Estudis d'art medieval de l’associació cultural Amics de l’Art Romànic, filial de l’Institut d’Estudis Catalans a càrrec de la Dra. Francesca Español, presidenta de l'entitat editora.
L’acte va venir complementat pel tradicional concert de Nadal que ofereix l’entitat als socis, que enguany va oferir «El repertori nadalenc popular amb regust renaixentista» a càrrec del duet Egea-Ducable. Marc Egea va interpretar el repertori amb la viola de roda i flabiol i Pol Ducable ho va fer amb la flauta de bec i flabiol. Al final de l’acte es va aprofitar l’avinentesa per celebrar el Nadal amb un tast de cava i neules. 
Dins el contingut de la revista hi figura un article meu sobre Puig i Cadafalch 

GRAUPERA GRAUPERA, Joaquim (2019). «L’etapa formativa de Puig i Cadafalch. Idees i referents». Lambard. Estudis d’art medieval, vol. XXVII (2016-2018), p. 37-56 


Aquest estudi pretén aprofundir en les influències polítiques i intel·lectuals que van ajudar a configurar l’ideari de Josep Puig i Cadafalch i en la seva concepció de l’art medieval i especialment el romànic. Ell mateix es defineix a les memòries com un home inacabat, i això el porta al replantejament i reformulació constant de les seves idees i postulats, com si fos un esbós d’un projecte que s’ha d’anar rectificant. Per tant, les influències seran múltiples i constants en el temps. Des de les influències a l’Escola Pia i a la Universitat, on va obrir els ulls a la identitat política d’una Catalunya sense estat que calia recuperar, fins a la concepció i estima al patrimoni medieval com a eina per recuperar les essències del país i com a eina per refundar un estil propi nou. Al llarg d’aquest article s’aniran exposant les idees i les influències de persones que van deixar una petja important en el seu caràcter i ideari. 

Sobre altres articles publicats al mateix número sobre Puig i Cadalch ho podeu consultar al Portal de publicacions de l’IEC



La Dra. Francesca Español, presidenta d'AAR-IEC en el moment de presentar la revista [Fot. Joaquim Graupera]
El duet Egea-Ducable durant la seva interpretació.[Fot. Joaquim Graupera]
Públic assistent a l'acte.[Fot. Joaquim Graupera]