dimecres, 15 de juliol del 2020

Obertes les places pel nou curs sobre l’art medieval a Arqueonet

El proper curs acadèmic 2020-2021 col·laboro com a professor en el curs «Estudis sobre Història de l'Art Europeu (EHAE)». El curs esta organitzat per
Arqueonet i coordinat per Felip Masó Ferrer i Sílvia Vila.
El programa d’aquest curs busca introduir d’una forma amena, rigorosa i a la vegada innovadora a totes aquelles persones interessades en aquest món complex però fascinant de la història de l’art. 
L’objectiu del curs és donar les eines per tal de que l’alumnat redescobreixi el que ja coneix, pugui contestar algunes interrogants i fer-se’n moltes d’altres. I, sobretot, perquè en gaudeixi. 

Els “Estudis sobre Història de l’Art Europeu” (EHAE) estan organitzats en tres cursos que es faran al llarg dels propers tres cursos acadèmics. Aquest primer curs es presenta amb el títol «L’art a l’Europa post-romana. La perspectiva de la religió», en el que s’impartiran quatre matèries: 
  • Teoria de l’art: la Història de la Història de l’Art, 
  • L’art a Europa després dels romans: un mosaic d’estils artístics 
  • La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic 
  • Canvi de paradigma: en naixement de l’art Gòtic 
Els Estudis estan dissenyats per poder ser cursats d’una forma completament flexible, segons com vagi millor a cada alumne. Així, en cada curs, és possible matricular-se: 
  • Al curs complet (les 4 assignatures) 
  • A una única assignatura 
  • I també a mòduls solts de les diferents assignatures 
Les activitats del cicle es realitzen a les auled’Arqueonet, al carrer Sepúlveda 79 de Barcelona (08015) i aquest curs també es pot seguir en streaming en directe des de casa. Després de cada sessió, totes les persones inscrites (tant en modalitat presencial com a distància) podran visualitzar de nou la gravació, ja que facilitarem l’enllaç per tenir-hi accés. Les classes ordinàries es faran els dimarts i dimecres, del 6 d’octubre de 2020 al 27 d’abril de 2021.
En aquest curs jo impartiré els mòduls 2 (Art i Estètica) i 3 (L’objecte d’estudi: aproximació a l’obra d’art) de la matèria Teoria de l’art: la Història de la Història de l’Art i també el mòdul 1 (L’arquitectura romànica: espai i formes) i el mòdul 2 (Romànic o Romànics? Particularitats regionals) de la matèria La consolidació d’un nou estil europeu: l’art Romànic

Espero que us hi apunteu i en hi puguem veure. 

dimecres, 27 de maig del 2020

Nou article sobre la recerca de Domènech i Montaner al claustre de St. Cugat del Vallès a la revista «Domenechiana»

El passat divendres 8 de maig de 2020, a les 12 h., a través del canal de youtube del Centre d'Estudis Domènech i Montaner (CEDIM) es va presentar el número 16 de la revista «Domenechiana» que es publica semestralment. 

Inicialment, la revista s'havia d'haver presentat per Sant Jordi però degut al confinament per la pandèmia del Covid-19, es va haver de presentar de forma virtual. 
He tingut el goig de participar en aquest número amb un estudi sobre la recerca que va fer Domènech i Montaner del claustre romànic de Sant Cugat del Vallès. 
En el vídeo de la presentació podreu veure un resum de tots els articles de la revista en què hi intervenen els autors dels mateixos: Margarida Güell, Antonio Sama, Carles Sàiz, Xavier Mas i jo mateix. 
El vídeo que podreu veure a continuació està disponible al canal de youtube del CEDIM, mfacebook o instagram.
Espero que us agradi. 
Agraeixo des d'aquí al Centre d'Estudis Domènech i Montaner per donar-me l'oportunitat de participar-hi. 
Més endavant incloure l’article de la revista amb la resta d’enllaços d’aquest bloc.



diumenge, 19 d’abril del 2020

Nou estudi sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc».

Malgrat que amb el confinament no sabem quan es podrà presentar, ja tenim editat el llibre que recull les actes del Congrés Internacional sobre les portades gòtiques, organitzat per Amics de l’ Art Romànic l’any 2012 . En el volum, coordinat per la Dra. Francesca Español i el Dr. Joan Valero, hi ha presentades divuit comunicacions que analitzen l’estat de la qüestió de les portades gòtiques a tot l’àmbit de la confederació catalano-aragonesa a banda d’incloure monografies de portades concretes. En ell hi tinc una comunicació sobre «Les portades seriades del darrer gòtic al baix Maresme i Vallès Oriental i el comerç de materials prefabricats en pedra de Montjuïc». 
A finals del segle XV, una gran part de les demarcacions parroquials del baix Maresme s’emanciparen del poder feudal i es constituïren en «Universitats del terme». En aquesta nova etapa, el poder municipal va ser controlat per una colla de famílies que es convertiren en els nous promotors d’obres d’art. L’edifici parroquial va esdevenir el centre representatiu del nou poder, on a banda de dur a terme les celebracions eucarístiques esdevingué el primer lloc de reunió d’aquest Comú. I des d’aquesta perspectiva, en les primeres dècades dels cinc-cents, es van anar renovant en estil gòtic la majoria dels edificis parroquials. Des de l’òptica que interessa en el contingut d’aquest Congrés Internacional, farem esment solament de les portades d’aquest nous edificis. 
En aquesta comunicació es presenta una classificació tipològica de les portades parroquials en estil gòtic de la zona del Maresme i del Vallès Oriental. Dins d’aquest conjunt, però, cal destacar un grup relacionat pel seu disseny i estereotomia, malgrat que això no sempre està directament recolzat a nivell documental. 
La relació estilística entre aquestes portades es podria explicar pel veïnatge de les diferents poblacions, fet que propiciaria la difusió com a còpia del model, però, a més, en els contractes d’obra apareix citat de forma explícita el model a reproduir. L’origen d’aquesta tipologia de portada el podem situar a cavall del segles XIV i XV i el podem identificar en les obres d’Arnau Bargués. 
En el cas del Maresme i el Vallès Oriental, les trobem presents als edificis parroquials de Sant Esteve de Palautordera (1508 i 1511), Sant Genís de Vilassar de Dalt (1511-1518), Sant Julià d’Argentona (1514-1521), Sant Martí d’Arenys de Munt (1531-1543), Sant Feliu de Cabrera de Mar (1540-1570), Sant Andreu de Llavaneres (1561-1574), Santa Maria de Palautordera (1560-1588), Sant Esteve de La Garriga (1561-1563) i Sant Julià de Palou a Granollers (1561-1567). 

Per a més informació:

Espero que quan el pugueu consultar us agradi !

dissabte, 18 d’abril del 2020

Recordatori per Sant Jordi



Joaquim GRAUPERA

La família Desplà – Gralla 
com a promotors d’art. 

Treball premiat per la 
Beca de Recerca Local d’Alella 2012. 

Argentona: La comarcal ed., 2019 
ISBN: 978-84-95351-68-5


A la baixa edat mitjana, la família Desplà va esdevenir una de les famílies més importants de l’oligarquia barcelonina. Al s.XVI s’emparentaren amb els Gralla d’origen lleidatà. El poder econòmic assolit els va portar a exercir càrrecs municipals en el Consell de Cent barceloní i a la administració reial ostentant càrrecs de confiança de diversos monarques; també alguns membres de la família exerciren importants càrrecs religiosos en la cúria del bisbat de Barcelona i el de Vic. Com a comitents d’art, la seva activitat es va moure bàsicament en dues direccions, l’embelliment d’edificis eclesiàstics en funció dels seus càrrecs i l’engrandiment del seu patrimoni familiar amb nombroses actuacions com a promotors artístics d’alt nivell.



Per comades, 
aquests enllaços:






Per a més informació sobre el llibre