Es presenta a Hostalric el llibre d’Alejandro Martinez sobre la nissaga dels vescomtes de Cabrera

MARTÍNEZ GIRALT, Alejandro (2019). Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana: identitat familiar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica. Madrid: CSIC. (Anuario Estudios Medievales, Anejo 78). 582 pàg.

El passat dissabte 25 de setembre de 2021, a les 11h, al Claustre de l'Ajuntament de la localitat d'Hostalric (Girona), va tenir lloc l'acte de presentació del llibre Els vescomtes de Cabrera a la Baixa Edat Mitjana. Identitat famililar, dinàmica patrimonial i projecció sociopolítica, del Dr. Alejandro Martínez Giralt. A l'acte, que va comptar amb aforament limitat per les mesures preventives contra la COVID-19

Va obrir l’acte la regidora de Cultura de l’Ajuntament d’Hostalric Sra. Anna Rayero Pla ressenyant la vinculació de la vila d’Hostalric amb els Cabrera i les iniciatives que s’estan portant a nivell de patrimoni documental. També hi va participar el Dr. Pere Verdés Pijuan, secretari de l’ “Anuario de Estudios Medievales, Anejo “de la Institució Milà i Fontanals, CSIC que va glossar el sentit de la col·lecció on s’ha publicat el llibre que compta ja amb 79 exemplars. Finalment el Dr. Albert Reixach Sala que va elogiar la tasca investigadora del seu company i autor de la monografia publicada. Finalment, l’autor del treball el Dr. Alejandro Martínez Giralt que va destacar les parts més importants del seu treball i va mostrar un agraïment a totes les persones que el van ajudar a fer-ho possible.

Aquesta obra, basada en el contingut de la tesi doctoral del seu autor, busca aprofundir en el nostre coneixement del passat dels vescomtes de Cabrera entre els segles XII i XV seguint tres eixos principals: el primer, la reconstrucció de les accions dels mateixos Cabrera en els plànols polític, social, militar i econòmic, a partir de les anàlisis biogràfiques col·lectius -o de prosopografia-, de la nissaga; el segon, l'examen de les vies biològiques i memorístiques de la creació, conservació i expressió d'una identitat familiar pròpia, i el tercer i últim, l'estudi dels processos de construcció i gestió d'un domini senyorial.

Aquest treball, sens dubte, contribueix a conèixer millor la història del que anomenem l’Alt Maresme i felicitem l’autor per la feina feta.

El patrimoni documental dels Arxius Parroquials del Vilassar històric. Nou article de la Revista Singladures

El passat dimecres 8 de setembre del 2021 a les 19 h., al jardí de la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín de Vilassar de Mar va tenir lloc la presentació del volum 36 de la revista “Singladures” que edita el Centre d’Estudis Vilassarencs juntament amb l’Ajuntament de Vilassar de Mar. 

 La presentació, que es va emmarcar dins la programació d’actes de la Diada Nacional de Catalunya, va comptar amb les intervencions del president de l’entitat Alexis Serrano i Agustí Martin, ambdós directors de la revista i la regidora de cultura Esther López i Martí. 

La part central de l’acte va consistir amb la conferència "El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi", a càrrec de la Dra. Alexandra Capdevila, autora de l’article homònim de la revista.

En la seva intervenció va anar desgranant la importància de la documentació generada a les parròquies per tenir informació del passat tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. Va fer referència als seus orígens medievals i va glossar les tipologies documentals que ens podem trobar i la informació que contenen com els llibres parroquials, els llibres de confraries, els llibres d’obra i els llibres de fundacions.

Cal felicitarals organitzadors de l'acte per la molt bona acollida de públic malgrat les limitacions d'aforament a conseqüència de la COVID.

Per a més informació:

CAPDEVILA MUNTADAS, Alexandra (2021). “El patrimoni documental dels arxius parroquials del Vilassar històric. Una aproximació a les seves possibilitats d’anàlisi". Singladures. Revista d’història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme, núm. 36, p. 13-43.

In Martima/15 - Ponència «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals» a càrrec de la Dra. Montserrat Richou.

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". La Dra. Montserrat Richou ens va presentar la ponència: «La mort a Premià i Vilassar Baixmedievals».

L’anàlisi i la reflexió entorn de la documentació consultada en diversos arxius del Maresme i de la ciutat comtal ens ha permès conèixer aspectes bàsics del món funerari de les localitats baixmaresmenques de Premià i Vilassar durant la Baixa Edat Mitjana.

La gestió de la mort en un entorn rural, en el qual la família i el mas foren les unitats bàsiques de producció i de reproducció, reflecteix la regulació d’aspectes jurídics, del món de les creences, de la vida quotidiana, l’exercici del costum, així com la situació econòmica i social dels finats. Per d’altra banda, l’exposició de les darreres voluntats de Berenguer Bartomeu, draper barceloní, d’arrels maresmenques, entre d’altres qüestions, ens mostra la connexió entre

Barcelona i els seu hinterland més proper.

In Martima/14 - Comunicació «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià» a càrrec de Nil Rider Enrique

El dissabte 3 de juliol de 2021 es va celebrar, al Museu Arxiu Vilassar de Dalt, la 3 edició d'In Maritima sobre "El món de la mort al Maresme medieval". Nil Rider Enrique ens va presentar la comunicació: «Conqueridors del Maresme a Tortosa (SS. XII-XIII). Els casos d’Arnau d’Arenys i Pere de Teià».

L’objectiu d’aquesta comunicació és aprofundir en el coneixement personal i l’entorn familiar i patrimonial dels conqueridors que des de les viles del Maresme van anar a Tortosa. En aquest cas, ens centrarem en Arnau d'Arenys, un individu que es va convertir en uns dels establidors del barri de la grassa, urbanitzat després de la conquesta, i Pere de Teià, un dels màxims terratinents de Bítem, a la zona propera del Mas del Bisbe. Per sobre de tot, es vol mirar de discernir què porta aquests individus a traslladar-se a una zona de frontera a mitjan segle XII. Aquesta mobilitat a la península Ibèrica durant l'edat mitjana estava relacionada amb els processos de conquesta i colonització que van suposar la destrucció d’al-Andalus i la construcció d’una nova societat cristiana i feudal, en el cas que ens ocupa, el procés tingué el punt àlgid en 1148, quan caigué la Suda de Tortosa. Aquestes empreses foren liderades, principalment, pel comte de Barcelona i comptaven amb la participació de les grans famílies nobiliàries, com els Montcada, els Bell-lloc, els Castellet i els Castellvell, entre altres. Aquests grans magnats anaven acompanyats dels seus vassalls i companyons: els membres de la tropa estaven vinculats entre ells per vincles vassallàtics i participaven en les conquestes a la recerca de botí i de nous patrimonis. A banda dels grans nobles, els milites que hi participaren eren, majoritàriament, castlans, cavallers i fadristerns de la mitjana noblesa, que establint-se en un nou territori podien recomençar i fundar noves branques familiars. Conèixer qui eren els individus, fent tasques de microhistòria, és important, atès que l'acumulació de dades individuals permet fer una prosopografia d’aquests aloers armats. Uns individus que no descartaven cap mena d’activitat per incrementar la seva riquesa: essent la guerra una de les activitats més lucratives, tot i l’elevat risc que comportava. Poder saber quina era la vida d'aquests individus una vegada establerts en els territoris de frontera, a les colònies, és important per poder mirar de discernir per què van marxar dels seus indrets d'origen i quins eren els beneficis que tenia aventurar-se per anar a la Tortosa del segle XII.