dijous, 1 d’agost del 2024

Ha sortit publicat l'article sobre la relació de Domènech i Montaner amb Poblet a la revista Domenechiana

Aquest passat mes de juliol, el Centre d'Estudis Domènech i Montaner ha publicat els dos volums de la revista Domenechiana, 23-24 i 25-26. En aquest dos volums es publiquen les actes del Congrés "Domènech i Montaner " que va tenir lloc entre el 25 d'abril i el 6 de maig de 2023 a Canet de Mar, Barcelona i Reus. Vaig tenir el plaer de formar part del Comitè Científic i de presentar la comunicació " Domènech i Montaner i el monestir de Poblet. La transcendència d'una monografia pòstuma" , publicat a les pàgines 320-327 del segon volum. Des d'aqui voldria agraïr al Centre d'Estudis Domènech I Montaner per la feina feta i per les excel·lents actes.
L'octubre de l'any 1926, el rei d'Espanya Alfons XIII va visitar el monestir de Poblet que en aquells moments estava abandonat i saquejat. En motiu d'això, l'any 1927, la Diputació Provincial de Barcelona va publicar una monografia escrita per Lluis Domènech i Montaner en caràcter pòstum. El volum editat, força complet tant a nivell de contingut com d'imatges i planimetria, va suposar un avanç important en el coneixement del monument, com a pas previ a la seva restauració. Aquesta comunicació presenta un seguiment de la recerca efectuada per l'arquitecte sobre l’edifici i l'impacte que va tenir en la seva obra, tant a nivell de l'estudi de l'heràldica, com en la proposta per dignificar les restes del comte-rei Jaume I amb el disseny d'un monument funerari.




divendres, 26 de juliol del 2024

Sortida amb ARQUEONET: « Els camins de l’abat-bisbe Oliba per la Catalunya Comtal» Divendres 21 a diumenge 23 de març de 2025


L'Abat Oliba, una figura clau en la història de Catalunya, va ser un dels promotors més destacats del romànic al nostre territori durant els segles X i XI. Nascut l'any 971, Oliba va ser monjo, abat de Ripoll i de Cuixà, i bisbe de Vic, exercint una influència determinant en la vida política, religiosa i cultural de la seva època. Va jugar un paper crucial en la renovació espiritual i artística del seu temps, promovent la construcció de monestirs, esglésies i catedrals que avui en dia són testimoni del nostre ric patrimoni romànic. La seva visió i dedicació van impulsar el desenvolupament d'un estil arquitectònic que es caracteritza per la seva solidesa, austeritat i bellesa, deixant una empremta inesborrable en la nostra història. En aquest viatge, proposem la visita a algunes de les seves fundacions a la Catalunya Central, com Santa Maria de l’Aurora de Manresa, la Catedral de Vic, Santa Maria de Ripoll, i Santa Maria de Camprodon, les quals continuen sent exemples esplèndids de l'art romànic i recorden el llegat perdurable de l'Abat Oliba com a promotor incansable del romànic.

No perdeu aquesta oportunitat única de viure una experiència cultural enriquidora i emocionant que ens connectarà amb el nostre passat i ens farà apreciar encara més el ric patrimoni que ens envolta. Us hi esperem amb il·lusió!.


Descarrega't el programa (pdf)

Per inscripcions: Arqueonet

C/Sepúlveda 79 - 08015 Barcelona
Tfns: 937423014 - 667013352 - 695528467
arqueonet@arqueonet.net
www.arqueonet.net
Blog - Facebook - Twitter - Instagram - YouTube

dijous, 11 de juliol del 2024

Curs: Estudis sobre Història de l'Art Europeu (EHAE) (II). "L’esclat de l’humanisme. L’art del Renaixement (s. XV-XVI)" amb Arqueonet

 


Als estats italians del segle XV es va iniciar un moviment artístic-cultural, que posteriorment es difondria per la resta d’Europa Occidental, que va suposar un canvi en la mentalitat europea. Aquest canvi, manifestat en el corrent filosòfic humanista, es considera l'inici de la Edat Moderna i va consistir en passar d'una concepció de món teocèntrica, pròpia del període medieval, a una antropocèntrica que posava èmfasi en la facultat humana per accedir al coneixement del món a través de la raó. En aquest sentit, les persones del Renaixement es consideraven hereves dels valors de la cultura grega i romana. En aquest curs analitzarem i aprendrem a interpretar com la recuperació d'aquests valors clàssics després de la Edat Mitjana van impregnar totes les manifestacions de les arts de la seva època.

Curs "Montserrat, 1000 anys d’història" amb Arqueonet

 

El monestir de Montserrat, fundat per l'abat Oliba l'any 1025, és un dels llocs més emblemàtics de Catalunya i que enguany celebra el Mil·lenari. El cenobi benedictí ha esdevingut un símbol de la història i la cultura catalana. Des de la seva fundació, ha estat un centre espiritual i cultural de gran rellevància. Va albergar la primera impremta de Catalunya des de finals del segle XV, on es van imprimir els primers llibres en llengua catalana. Malgrat el seu abandonament i destrucció en el primer terç del segle XIX, es va refer per l’empenta de la burgesia catalana que van dotar-lo d’un patrimoni modernista de gran valor. A més, la biblioteca, el museu i l'arxiu són d'un valor incalculable, amb documents molt antics i obres d’art força representatives de diversos estils artístics. Dins l’àmbit religiós, Montserrat és un important centre de peregrinació religiosa, especialment dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, coneguda com “La Moreneta”. La imatge de la Verge, una talla romànica del segle XII, és objecte de gran devoció i milers de pelegrins visiten el monestir cada any per venerar-la. De la mateixa manera, el massís montserratí és també conegut per la seva impressionant formació geològica. Les seves singulars formacions rocoses, que s'eleven abruptament des de la plana circumdant, li han donat el sobrenom de “la muntanya màgica”. Aquestes formacions, que consisteixen en conglomerats de roca erosionats durant mil·lennis, creen un paisatge únic i espectacular. A més, a la muntanya es troben diverses coves i grutes que han estat habitades des de temps antics. En resum, Montserrat és un lloc de gran importància històrica, religiosa, cultural i geològica per a Catalunya. El seu mil·lenari el 2025 serà un esdeveniment significatiu, al qual es suma Arqueonet amb aquests actes programats, que celebrarà no només la longevitat del monestir, sinó també el seu llegat i la seva influència.