Conferència - L'arquitectura romànica a Itàlia. Encreuament d'influències.

 

Participació al "Open 48 hores Puig i Cadafalch" de Mataró

Aquest any he participat en la nova edició de "48 hores Puig i Cadafalch" que organitza el Servei d'Urbanisme i Patrimoni,  secció paisatge urbà i patrimoni de l'Ajuntament de Mataró.

Amb l’actual situació de la pandèmia no ha estat possible celebrar la desena edició de les 48 Hores Open Puig i Cadafalch de la manera habitual. L’obligat compliment dels protocols sanitaris ha forçat la reformulació del contingut i format característics de l’esdeveniment (visites guiades a indrets patrimonials, conferències, taules rodones...) i per aquest motiu, excepcionalment en aquesta edició s’ha optat per abandonar el caràcter presencial propi de l’activitat per adoptar un format només audiovisual i telemàtic.

Coincidint amb les dates que normalment s'organitzava les jornades, han renovat la pàgina web i han editat el vídeo de la desena edició: “Celebrem el patrimoni de Mataró”. Es tracta d’un vídeo divulgatiu del patrimoni de la ciutat que recull l’esperit del que ha estat el recorregut de l’Open durant tots aquests anys, des del seu inici l’any 2011.

Em fa il·lusió recordar que vaig protagonitzar la primera conferència que va obrir l'esdeveniment l'any 2011 

Per a visualitzar el vídeo de l'edició d'enguany, el podreu trobar dins el renovat web  www.openpuigicadafalch.cat , a l’apartat de la 10ª edició. Allà hi trobareu també la presentació de la regidora Núria Moreno.

Esperem que us agradi i en feu difusió així com esperar que la pripera edició es pugui celebrar en plena normalitat  i retrobar-nos ben aviat recorrent junts el patrimoni de Mataró!

VÍDEO

Conferència : L'arquitectura Romànica a França. Una multiplicitat de propostes

 

Una trentena de municipis del Maresme afectats per les immatriculacions eclesiàstiques

L'Església catòlica ha inscrit, al conjunt dels registres de la propietat de tot Catalunya, 3.722 immobles al seu nom, sense cap títol que n'acredités la propietat. Es tracta d'unes inscripcions realitzades entre el 1946 i el 2015. La demarcació més afectada és Lleida, sobretot els Pallars i l'Alt Urgell, amb el Pont de Suert encapçalant el rànquing. La majoria són construccions dedicades al culte, com temples, ermites, cementiris, capelles, conjunts eclesiàstics i santuaris; així com terrenys, sobretot, rústics. La resta de bens immatriculats són edificis com rectories, garatges o palaus. 

El Departament de Justícia ha creat l'Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya adreçat a l'Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat. 

Mitjançant un mapa interactiu, el Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya posa a disposició de la ciutadania la informació sobre els béns immatriculats de l'Església de tot Catalunya, on s’hi pot consultar el nombre de finques, el tipus, la ubicació, el registre corresponent i la titularitat dels immobles en una base de dades interactiva que també es pot descarregar en pdf. La pàgina web també inclou un informe jurídic per oferir a aquelles persones que es considerin perjudicades una primera aproximació a les vies de rectificació dels errors que s’hagin pogut produir. A més a més, ha creat l’Oficina de Mediació sobre Immatriculacions, que és un servei del Centre de Mediació de Catalunya, adreçat a l’Església i a les persones i entitats que reclamen la propietat dels béns immatriculats sense títol de propietat, amb l'objectiu que les parts s’acullin a un procés de mediació per arribar a acords extrajudicials per la via del diàleg. 

Al Maresme s’hi troben afectats 30 béns immobles. Mataró i Cabrera de Mar encapçalen el rànquing amb 4 propietats cadascuna. A Cabrera de Mar afecta a l’edifici de la rectoria; a la propietat rústica de l’hort del rector, a la capella gòtica de Santa Helena d’Agell i a l’església parroquial gòtic de Sant Feliu. En el cas de Mataró afecta solament a quatre propietats rústiques sense determinar topogràficament a la base de dades. 

Amb tres propietats immatriculades tenim el municipi de Tordera, on hi ha afectats dos terrenys rústics, els anomenats Camp de la Parròquia i Camp del Pla a més d’un terreny urbà irregular a tocar de l’edifici parroquial. També es van immatricular tres propietats a Canet de Mar: dos de les quals fan referència a instal·lacions educatives de la Congregació de les Germanes Dominiques de l’Anunciata. La tercera propietat és el propi temple parroquial gòtic de Sant Pere i Sant Pau de la vila. 

Amb dos intitulacions tenim quatre municipis a la comarca. A Argentona hi apareixen referenciats el terreny rústic on hi ha la capella de Sant Sebastià i l’edifici gòtic de l’església parroquial de Sant Julià. A Dosrius afecta a l’església gòtica de Sant Andreu d’Alfar i a un terreny rústic al carrer de Sant Esteve de Canyamars prop de la parròquia sufragània. A Pineda de Mar hi consten dos propietats rústiques, una d’elles anomenada Camp de Sant Andreu. Finalment a Sant Andreu de Llavaneres, els canvis de propietat fan referència a dos terrenys rústics, un al carrer Munt número 10 que correspon a on esta edificada part de la rectoria amb la Sala Parroquial Cardenal Vives i un terreny del camí del Garingol on, a tocar del cementiri parroquial de l’antiga església gòtica parroquial, hi ha la masia de Can Masriera que era l’antiga rectoria medieval. 

La resta de set poblacions afectades solament els hi afecta una sola intitulació. La majoria és la intitulació dels edificis de culte parroquials: a Arenys de Mar el temple de Santa Maria, a Cabrils el temple de la Santa Creu amb la rectoria i els seus terrenys, a Calella el conjunt eclesiàstic de la parròquia de Santa Maria i Sant Nicolau, a Malgrat l’església parroquial de Sant Nicolau, a Òrrius l’edifici parroquial gòtic de Sant Andreu i la rectoria adjunta , a Palafolls l’edifici parroquial de Santa Maria i finalment a Vilassar de Mar el temple parroquial de Sant Joan. L’única propietat que no correspon a un edifici de culte el trobem a Caldes d’Estrac on hi consta el terreny rústic del carrer de l’església 27 que actualment ocupa un parc infantil i que responia a l’antiga basa del molí del mig. 

Antigament, la majoria de propietats dels temples parroquials eren propietat dels vilatans i des dels primitius Ajuntaments o “Universitats del terme” s’administraven les obres de manteniment de l’edifici i es contractaven els mestres de cases per a la seva construcció tal com detallen els llibres d’Acords Municipals. A Maresme tenim la sort de que fins i tot els tenim publicats en un llibre de la col·lecció del Premi Iluro L’art antic al Maresme (del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals (Premi Iluro 1968).