divendres, 14 de novembre del 2008

Exposició “La missió arqueològica del 1907 als Pirineus” a Premià de Mar

Ahir dijous 13 de novembre el Museu de l’Estampació de Premià de Mar va inaugurar l’exposició temporal “La missió arqueològica del 1907 als Pirineus” sobre l’expedició arqueològica que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va fer a la Vall d’Aran i a l’Alta Ribagorça el 1907. L´acte va estar presidit per l'alcalde de Premià de Mar, Miquel Buch, i el nou responsable de “la Caixa” a la zona del Maresme Sud, Sr.Miquel Abril.
La mostra, organitzada per l’Obra Social de “la Caixa”, amb la col·laboració de la Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic i el Museu de Premià, recull tota la informació coneguda d’aquest important esdeveniment, que constitueix una de les fites cabdals en la presa de consciència de la importància del patrimoni històric, artístic i cultural de Catalunya. L’exposició es podrà veure del 13 de novembre al 26 de desembre de 2008 de dimarts a divendres, d’11 a 14h i dijous tarda, de 16 a 19h al Museu de l’Estampació de Premià de Mar. Carrer Joan XXIII, 2-8 08330 Premià de Mar.
L’exposició, una mostra principalment fotogràfica, commemora el centenari de l’expedició que l’Institut d’Estudis Catalans va organitzar als Pirineus l’any 1907, i que significà l’inici de l’estudi científic de l’art romànic català. A l’exposició es presenten els dos quaderns de notes i dibuixos que va realitzar Puig i Cadafalch, el director de la missió, amb gran quantitat de plantes, seccions i detalls d’edificis i els apunts que mossèn Gudiol –conservador del Museu Episcopal de Vic- va prendre per redactar una memòria dels objectes artístics, així com una selecció de les 250 fotografies fetes per Adolf Mas i extractes d’altres textos. L'expedició va sortir de Barcelona el 30 d'agost de 1907 amb l'objectiu d'explorar la part alta dels afluents del riu Noguera Ribagorçana, visitar edificis religiosos i civils, aixecar-ne els plànols, documentar els elements arquitectònics i les obres d'art, i fer-ne fotografies. Al llarg de dues setmanes, els científics van visitar la Vall Luishon, la Vall d'Aran, la vall de Boí, la Noguera i la vall d'Isàvena.

Sopeira. Pont Alt.
Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa”.
Port de Caldes.
Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d'Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa"
Eril la Vall. Església de Santa Eulàlia.
Davallament, segle XIII. Imatge d'un sant bisbe, segle XV. .
Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa"
Camí d'Areny a Roda d’Isàvena.
Adolf Mas © Fundació Institut Amatller d’Art Hispànic. Exposició La missió arqueològica del 1907 als Pirineus. Obra Social ”la Caixa”.

dissabte, 8 de novembre del 2008

Apel•les Mestres un dibuixant del patrimoni medieval de Caldes d’Estrac

A la memòria de l'amic i col.laborador Bartomeu Roig i Badia

Apel·les Mestres i Oñós va néixer a Barcelona, al carrer de Sant Felip Neri, el 29 d'octubre de 1854. Era fill de l'arquitecte Josep Oriol Mestres i Esplugas, que, entre moltes altres obres a Barcelona, com el Liceu i la façana de la catedral, va projectar a Caldes d'Estrac, la casa de Claudi López Bru, segon marquès de Comillas, inaugurada el 1883 en el passeig dels anglesos.
Aquest fet explica l'origen dels lligams d'Apel·les Mestres amb la vila de Caldes. Apel·les va estudiar a l'Escola de Llotja de Barcelona, i es va fer popular com a il·lustrador, col·laborant en un bon nombre de revistes i per diverses editorials, com ara la “Montaner y Simón”, on arriba a ser director artístic. També va utilitzar la seva activitat creadora per il·lustrar llibres infantils i pel disseny de col·leccions de cromos, com els que es lliuraven amb la xocolata Amatller. A banda d’això va ser un reconegut literat i cançoner modernista. Va morir en una data significativa, el 19 de juliol de 1936 just en el moment de començar la guerra civil fet que va fer retardar el seu enterrament.
A Caldes hi va passar llargues estades estiuenques entre els anys 1885 i 1897 i va aprofitar-les per realitzar diversos dibuixos que il·lustraven la seva obra literària amb els quals ambienta molts dels seus poemes i escrits. Molt d’aquest material es conserva inèdit a l'arxiu Antoni Graupera, avui conservat al fons local de la Biblioteca Can Milans.
Aquest polifacètic autor va ser objecte d’una exposició, organitzada per l’ajuntament de Caldes d'Estrac i l'associació cultural caldenca “Arts i Lletres” amb motiu del 150è aniversari del seu naixement, la qual restà oberta de l'1 al 10 d'octubre de 2004. També li van dedicar l’article 150è aniversari del naixement d'Apel·les Mestres, publicat a la revista 3viles l'octubre de 2004.
Tal com hem explicat alguns dels seus dibuixos estan inspirats a Caldes d’Estrac, com el que ens ocupa en aquest article Es tracta d’un dibuix on hi apareix la imatge d’un ase que esta parlant amb un gos. La finestra descrita al detall és una finestra gòtica real que encara es conserva a la casa número 1 del carrer de l’Església. Es tracta d’una finestra d’arc conopial realitzada amb pedra de Montjuïc amb els gravats d’unes tisores i un clau a la banda esquerra i una creu a la banda dreta. Les mènsules es troben decorades amb dos animals i en l’intradós amb dos personatges. La factura de la peça és molt tosca i esquemàtica escapant del realisme i evidenciant un artífex poc destre. Apel·les Mestres en el dibuix distribueix els motius decoratius que en alguns casos no corresponen en la seva ubicació amb l’original.
Un altre aspecte que apareix en el dibuix és el conegut capitell romànic de marbre blanc que es conserva reutilitzat dins l’església com a pica d’aigua beneitera. Aquest capitell és la peça més interessant conservada a Caldes i que procedeix dels tallers rossellonesos que treballaven a finals del romànic com el cas del mestre de Cabestany. Com podem veure els dibuixos d’Apel·les Mestres són un testimoni del patrimoni medieval de Caldes que si hagués estat el cas de que aquests objectes no ens haguessin arribat serien un dels pocs elements gràfics que tindríem dels mateixos.


Per a més informació:

divendres, 31 d’octubre del 2008

50 anys de Premi Iluro

Aquest any, el Premi Iluro, ha celebrat els 50 anys de trajectòria. Aquesta premi esta sent impulsat per Caixa Laietana des de l’any 1959 i actualment s’ha consolidat dins el marc cultural català com un guardó que preserva i promociona el treball d’erudits i historiadors del Maresme. Al llarg dels anys, el jurat ha estat configurat per diverses persones de reconegut prestigi en el camp de la història i la cultura a nivell nacional. Entre aquest, hi han format part medievalistes de vàlua reconeguda, a banda de intel·lectuals d’altres especialitats, com Ramon d'Abadal i Vinyals, Miquel Coll i Alentorn, Manuel Mundó i Marcet i Antoni Pladevall i Font, entre d’altres.
Amb motiu d’aquest mig segle de celebració, la Caixa Laietana ha organitzat una exposició commemorativa, que es podrà visitar fins el 16 de novembre de 2008, a la Sala d’Exposicions de Caixa Laietana de la Plaça Santa Anna de Mataró. Aquesta mostra es va inaugurar coincidint amb el lliurament de la cinquantena convocatòria que enguany ha estat atorgada al treball Els viatges del capità Moreu de Joaquim Llovet, al que felicitem des d’aquí.
Dins el conjunt de treballs premiats podem trobar una colla de monografies que han tractat la temàtica medieval del Maresme des d’una perspectiva històrica o des de la perspectiva de la història de l’art, els quals han portat una gran quantitat de dades i noves perspectives al coneixement de l’edat mitjana maresmenca. Felicitem la iniciativa de la Caixa Laietana de mantenir aquest guardó, el qual, creiem que sn'haurien d’augmentar la quantitat del premi, ja que fa anys, que no s’ha actualitzat la seva dotació. També volem lloar la iniciativa de renovació i actualització de l'aspecte de la publicació, iniciada aquest any, amb un format més atractiu a nivell estètic i amb la inclusió del color en la portada i en les fotografies de l’interior. Esperem que aquest guardó segueixi dotant de nous treballs que ajudin a aprofundir en la història de la comarca del Maresme. Premi Iluro, per molts anys !!!

Treballs premiats amb el Premi Iluro de temàtica d’Història Medieval del Maresme:
  • MADURELL i MARIMON, Josep Maria: L’art antic del Maresme (Del final del gòtic al barroc salomònic). Notes documentals. Caixa Estalvis Laietana, Mataró 1970, (Premi Iluro, 16).
  • ALBERT, Esteve: D’Iluro a Mataró. El Maresme del s.V al s.XIII. Caixa d’estalvis Laietana; Ed.Dalmau. Mataró; Barcelona, 1973 (Premi Iluro, 20).
  • RIBAS I BERTRAN, Marià: El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Caixa d'Estalvis Laietana., Matar, 1975. (Premi Iluro, 24).
  • CUADRADA, Coral: El Maresme medieval: habitat, economia i societat. Segles X-XIV. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1988. (Premi Iluro,42).
  • BENITO i MONCLÚS, Pere: Les parròquies del Maresme a la baixa edat mitjana. una aproximació a les Visites Pastorals (1305-1447). Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 1992. (Premi Iluro, 47)
  • ZAPATA i BUXENS, M. Assumpció: Les jurisdiccions locals en el pas de l’edat mitjana a l’edat moderna. Els batlles de sachs i els batlles reials a la baronia dels Desbosch. Caixa d’estalvis Laietana. Mataró, 1998. (Premi Iluro, 57)
  • OLIVA i RICÓS, Benet: La petita noblesa del Maresme. Dues trajectòries: Des Bosch, Ferrer i Sala (s.XIV-XVII). Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2002 . (premi Iluro,62)
  • REIXACH PUIG, Ramon: Els pares de la república. El patriciat a la Catalunya Urbana Moderna. Mataró, s. XV-XVII. Caixa d’Estalvis Laietana. Mataró, 2006 ( Premi Iluro,68).

divendres, 24 d’octubre del 2008

Canyamars es va tranformar en una vila medieval amb la "Fira del Bosc Medieval"

El passat cap de setmana es va celebrar al poble de Canyamars (Dosrius) la Fira del Bosc Medieval.Seguint amb una tradició iniciada fa cinc anys, Canyamars dóna la benvinguda a la tardor d’una manera ben festiva tot recordant a la vegada, el moment històric en que el poble fou tristament conegut per un succés ben cruent. Durant la revolta dels remences, al segle XV, un home conegut com Joan de Canyamars va atemptar contra la vida del rei Ferran el Catòlic per reclamar respecte pels drets dels anomenats remences, pagesos subjectes al pagament del cens. Joan de Canyamars va aconseguir apropar-s’hi, quant baixava les escales de la Plaça del Rei de Barcelona, i descarregar-li un cop d’espasa, ferint-lo al coll. Capturat i empresonat, Joan de Canyamars fou esquarterat en públic i la població de Canyamars va perdre la seva independència, passant a formar part del municipi de Dosrius.La festa va començar el dissabte a la tarda amb un mercat medieval que va durar fins el diumenge i que es trobava situat a l'entorn de la plaça de l'església i del carrer Major. Allà s’hi van poder trobar unes 30 parades d’artesans fent demostracions del seu ofici: picapedrers, llauners, teixidors, fabricants de cotes de malla, fer pràctiques de tir amb arc, passejar amb rucs, passar por en el “Cau de les Bruixes” en el Pou del Glaç (edificació del segle XVII), jocs infantils tradicionals, o beure i menjar, tant a la taverna de l’associació ”La Colla del Piló”, que hi havia a la Plaça de l’Església, com en una “haima” islàmica on es servien exquisides pastes i té.Un dels moments destacats de la Festa fou el sopar medieval que organitza l’associació cultural “El Sot Del Gall”, del que enguany se’n feia la tercera edició. El pavelló municipal es va transformar per una nit en el poble d’en Joan de Canyamars, amb l’església, la ferreria, la taverna i, fins i tot, la seva casa amb la porta tapiada com a càstig i escarni.Al sopar hi va anar tothom qui volia vestit d’època, es menjà sense coberts i amb plats de fang la carn cuita a les graelles. I com en les festes als castells el sopar era animat amb música de trobadors, joglars, amb lluites amb espases i un espectacle de màgia i foc.
Aquesta Fira s'inclou dins dels actes de la campanya “Viu el parc” del Montnegre- Corredor", organitzada per la diputació de Barcelona i els ajuntaments del parc natural, per tal de promoure i donar a conèixer el parc i els diferents municipis que en formen part. Finalment, voldria agrair la col·laboració d’Enric Juhé i Cristina Martí per a la confecció d’aquest article.