Aplec de sant Pere de Clarà - 2010

La passada tarda del diumenge 27 de juny de 2010 va tenir lloc a l'ermita de Sant Pere de Clarà l'aplec anual. L'acte, organitzat per la família Figueras propietària del mas, va començar amb una celebració eucarística a la capella de l'antic Priorat, oficiada pel Mn. Josep Ma Vendrell, rector d'Òrrius. Acabat l'acte es van cantar els goigs de Sant Pere de Clarà. Seguidament davant de la masia de Can Marc, vaig presentar el tercer col•leccionable, sobre la història del Priorat, com a col•laboració del Grup d'Història del Casal de Mataró a l'aplec. Tot seguit, ballada de sardanes acompanyada d’un petit refrigeri de coca i vi moscatell.

Aquest tercer col•leccionable va tractar sobre l’etapa en què la capella va dependre dels senyors del castell de Burriac (1025-1080). A principis del s.XI, Sant Pere de Clarà no era més que una petita capella preromànica. Sembla ser que els Sant Vicenç són els responsables d’establir una petita comunitat i convertir aquesta domus en un petit priorat benedictí que dependria eclesiàsticament de Sant Cugat del Vallès. En el Llevador de Rèdits de Pere des Bosc (1360), on el senyor de Burriac i Vilassar es fa anotar tots els seus drets que li corresponen d’antic, hi apareix respecte a Clarà que “ ... es estat fundat per lo senyor del dit castell...”.

L'acte va estar molt concorregut i amb una amplia participació.

Diumenge 27 de juny - Aplec de Sant Pere de Clarà (Argentona-Òrrius)

Una nova publicació sobre les torres de guaita i els castells del Maresme

Des de fa poc, el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme” ha editat un petit opuscle queofereix els recorreguts per les torres de guaita i els castells del Maresme. El llibret ofereix una selecció de les més de 50 torres que es troben al Maresme, la majoría de les quals es mantenen encara en peu i un bon nombre han estat restaurades, malgrat que en la majoria dels casos són de propietat privada i no es pot accedir l’interior.

Malgrat que actualment no existeix una ruta guiada organitzada per conèixer-les, aquest recull intenta facilitar al visitant poder fer un recorregut d’un dia o un cap de setmana, amb estada a qualsevol indret del Maresme, per aquestes construccions, que són el vestigi de l’època dels pirates.

La proposta agrupa les torres de guaita en tres grans blocs: Baix Maresme; Maresme centre, Mataró i odalies, i Alt Maresme, cosa que les permet visitar còmodament.

Com explica el llibret, “les torres de guaita es construïren amb una doble finalitat: d’una banda, feien funció de talaies de vigilància i, de l’altra, constituïen elements defensius, que generalment formaven part d’un sistema fortificat o estratègic de defensa, intercomunicat a través de senyals de fum o foc. El nombre de torres va arribar a ser tan gran que el litoral del Maresme era conegut com “la costa torrejada”. El perill que assetjava la costa a principis del segle XVI fins el segle XVII, eren els atacs de la pirateria barbaresca. Avui dia les torres que encara estan en ús formen part de masies o edificis que poc fan pensar en pirates i bandolers, però que, sens dubte, porten la seva empremta. D’altres, en canvi, només en queden les ruïnes o es troben en molt mal estat de conservació.

Aquest opuscle ha estat editat el Consorci de Promoció Turística “Costa del Maresme” amb la col•laboració del Consell Comarcal del maresme, la Diputació de Barcelona i Turisme de Catalunya amb el suport del Consorci per a la Normalització Lingüística.

Malgrat que en l’opuscle no en cita l’autor, voldria fer referència a qui en volgués saber més sobre el tema a l’estudi publicat pel nostre company Jesús Roig Grau

Veure pdf de l'opuscle

Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia de la Diputació de Barcelona

La Diputació de Barcelona en la seva web te actiu el catàleg del patrimoni cultural de varis municipis de la província amb el títol de “Municipis amb Mapa de Patrimoni Cultural en línia”. Les poblacions actives del Maresme són els municipis d’Argentona, Arenys de Munt, Caldes d’Estrac, Cabrils, Montgat i Santa Susanna.Els mapes inclouen les fitxes dels elements patrimonials inventariats, fotografies i la seva ubicació mitjançant cartografia digital.
La informació es pot cercar per un mapa actiu on ara per ara solament es pot activar els límits dels ajuntaments que s’han donat d’alta en el servei i també per un llistat alfabètic de municipis. També hi ha la possibilitat de consultar el patrimoni en números on indica el percentatge dels diferents tipus de patrimoni respecte el total: número de béns inventariats, Patrimoni immoble ( Edificis, conjunts arquitectònics, elements arquitectònics, jaciments arqueològics i obra civil), Patrimoni moble (Elements urbans, objectes i col·leccions), Patrimoni documental (Fons d'imatges, fons documentals i fons bibliogràfics), Patrimoni immaterial (Manifestacions festives, tècniques artesanals, tradició oral, música i dansa i costumari) i Patrimoni natural (Zones d'interès natural i espècimens botànics singulars). També es pot consultar la memòria en format “pdf”.
La Diputació de Barcelona també ofereix els serveis d’assessorament tècnic a consultes puntuals, estudis previs i projectes de musealització d'elements patrimonials, estudis previs i projectes de centres d'interpretació de patrimoni, plans d'usos per a patrimoni , immoble , plans integrals de patrimoni municipal, documentació i estudis per a la protecció de patrimoni immoble i suport a intervencions arqueològiques dels municipis.
Esperem que s’hi adhereixin més municipis ja que és una proposta interessant.
Si ho voleu consultar, l’adreça és

https://www.diba.cat/opc/mapa_patrimoni_cultural.asp

.