Conferència de Maria Dolça Ribas: «Els pioners de la recerca arqueològica a Mataró: Marià Ribas i Bertran»

El passat dijous 18 d'octubre de 2012, l’Associació "Amics de Ca l’Arenas" va organitzar una conferència sobre la trajectòria arqueològica de Marià Ribas i els pioners de la recerca arqueològica a Mataró. La xerrada s’emmarca dins el programa d'actes per commemorar els 50 anys de Torre Llauder organitzada per un col·lectiu d'entitats mataronines vinculades a la història de Mataró. L'acte va estar presentat per Ramon Manent, President de l'Associació i Carles Marfà, Director del Museu de Mataró.

Maria Dolça RIbas, filla de l'arqueòleg, va presentar una continuació de l’anterior conferència realitzada sobre l’arqueologia a Mataró abans de la guerra civil (1936-1939), centrant-se en aquest cas en la recerca arqueològica a Mataró durant el franquisme. L'any 1947 va ser un any decissiu: el Patronat del Museu Municipal de Mataró creà la Secció d'Història i Arqueologia i nomenà Marià Ribas com a president; pocs anys més tard, la Dirección General de Bellas Artes el nomenà Comissari d'Excavacions Arqueològiques de Mataró. Una fita important d'aquesta institució va ser l'edició de la revista "Museu" que es publicà dos  anys ja que va ser clausurada per ser escrita en català. 

Al llarg de la conferència va anar desgranant els nombrosos projectes arqueològics que va dirigir tant a Mataró com en el Maresme central i mitjançant dibuixos i fotografies de l’època va anar presentant el grup de col·laboradors amb els que s’envoltà (Lloansi, Martínez Sauri, Lladó, etc) i els principals jaciments i troballes (vil·les romanes, necròpolis, sitges, poblats ibèrics i altres jaciments).
A nivell medieval, que aquí ens pertoca, cal destacar la col·laboració en la restauració i excavació d'edificis religiosos juntament amb l’Obra de Sant Francesc de la parròquia de Santa Maria de Mataró dirigida per Lluís Ferrer i Clariana. Es va treballar en els edificis de Sant Cebrià i Santa Margarida de Cabrera de Mar, Sant Cristòfol de Cabrils, Sant Cugat de Traià d’Argentona i Santa Maria i Sant Martí de Mata a Mataró, on hi van sortir importants restes arqueològiques significatives. 
Maria Dolça Ribas va haver de fer un veritable esforç per resumir l'ingent obra del seu pare que ara cal recordar i prendre com exemple.

Mare de Déu de Can Catà de la Vall (Sant Andreu de Llavaneres)

La imatge de la Mare de Déu de Can Catà de la Vall es troba situada com a decoració de la part superior del pilar del començament de l’escala que porta al primer pis de la masia. Sembla una peça reaprofitada ja que l’escala està obrada amb pedra granítica del país i la Mare de Déu està realitzada amb pedra de Montjuïc.

La masia de Can Catà de la Vall es troba situada al nord oest del terme al costat dret de la Riera de la Vall i actualment presenta un aspecte de masia barroca degut a la reformes efectuades l’any 1609 segons testa la clau de l’arcada de la portada. De fet, la família Catà és una de les famílies documentades a Llavaneres des del s.XIV i el primer batlle de la població després de la seva independència de Mataró l’any 1548 va ser Pere Catà de la Vall.

La imatge de la Verge no porta vel i deixa entreveure una llarga i ondulada cabellera. El seu rostre manté un posat trist i presenta una fractura que ha mutilat part del nas. L’ estat de conservació molt deficient i erosionat fa difícil l’observació de certs detalls. La Verge porta túnica i mantell. La túnica presenta plecs a la part inferior de les cames des de l’alçada dels genolls que apareixen inclinats vers el lateral dret de la imatge. L’Infant es troba assegut sobre el genoll dret de la imatge amb el peu dret flexionat sobre el genoll esquerra. Els braços els té estesos vers la mà esquerra de la mare com volent agafar un objecte que no s’acaba de definir degut al desgast, però que podria ser plausiblement un ocell. La presencia del cabell ondulat i deixat anar ens porta a datar la imatge cap a finals del s.XV o principis del s.XVI seguint models del gòtic flamenc.

Per a més informació:

• BARTRÉS, Gaspar; MANAU, Ferran (1986). Recull històric de Sant Andreu de Llavaneres. Llavaneres:  [Ferran Manau].p.208-209
• BONET GARÍ, Lluís (1983). Les masies del Maresme. Barcelona: Montblanc; Martín Centre Excursionista de Catalunya. p.308-312
• GRAUPERA, Joaquim: L’art gòtic al Baix Maresme (segles XIII al XVI). Art i promoció artística en una zona perifèrica del comtat de Barcelona, (Tesi dirigida per Francesca Español i Bertran) Universitat de Barcelona. Departament de Història de l'Art . Data de defensa : 18-04-2012. Dipòsit legal: B. 17380-2012. Tesis en xarxa

Mare de Déu de Can Catà (Fot.J.Graupera)

Conferència sobre els molins fariners a Santa Susanna

El dissabte 30 de setembre de 2012, dins de la programació de les Jornades Europees de Patrimoni vaig oferir una conferència a Santa Susanna amb el títol “Molins i moles un patrimoni per descobrir”. La programació inicial de la Jornada preveia fer la xerrada al molí d’en Jordà o de la Taverna per presentar els treballs que s’han anat fent a l’estiu per rehabilitar-lo però la pluja, malgrat que esperada per la sequera de l’estiu, va esguerrar l’acte previst. Com a conseqüència d'això la xerrada es va fer finalment a la Sala d'Actes del Local Social.

La conferència la vaig estructurar en quatre parts. En primer lloc vaig fer un estat de la qüestió de l’estudi dels molins a Catalunya i al Maresme. En segon lloc vaig parlar del funcionament, l’estructura i la tipologia dels molins. Seguidament, vaig parlar dels molins del Maresme i finalment vaig acabar presentant una aproximació al possible ús i funcionalitat de cada una de les parts conservades de l’edifici conegut com “El moli d'en Jordà” a partir de les restes visibles fins ara. A la xerrada vaig repartir un dossier als assistents amb documentació vària sobre el tema. Les preguntes finals es van dirigir especialment a l’interès del públic assistent sobre el Molí d'en Jordà i es va debatre sobre quines serien les accions a fer properament per la consolidació de les restes i l'adequació de l'entorn.

A banda d'altres actes previstos en una programació que abastava tot el cap de setmana, la Jornada es va concloure pel matí amb la visita al museu de la pagesia i Inauguració de l’exposició “150 anys del Calendari dels Pagesos”.

Voldria agrair al Sr. Alcalde de Santa Susanna Joan Campolier, la Sra. Regidora de Cultura Noèlia Hernández i la col·laboració de les associacions SSOM (Santa Susanna Origen i Memòria), el GESS (Gent de Santa Susanna) en l’organització de l’acte i especialment a la Sra. Tècnica de Cultura Núria Basart.

Per a més informació: cliqueu aquí

Per consular el Programa de les Jornades Europees del patrimoni a Santa Susanna: programa.pdf

Presentació de l'acte pel Sr. Alcalde de Santa Susanna Joan Campolier (Foto Núria Gómez)

Moment de la conferència (Foto Núria Gómez)

Acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch d’Argentona

El passat divendres, 21 de setembre, a les 19h a la plaça de Vendre es va realitzar l'acte de presentació de la titularitat pública de can Puig i Cadafalch. L’acte organitzat per l’Ajuntament d’Argentona presentava oficialment la titularitat municipal de la casa de Puig i Cadafalch, Bé Nacional d’Interès Cultural (BCIN), adquirida a principis d’agost després d’haver arribat a un acord amb la propietària, Núria Riera, besnéta de l’arquitecte.
L’acte va consistir en uns parlaments del Sr.Alcalde d’Argentona Ferran Armengol, la Sra. Àngels Torras, Directora de Serveis Territorials del Barcelona del Departament de Cultura de la Generalitat, el Sr. Enric Subiñà, president del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell i el Sr. Oriol Bassa, president de Natura. Aquestes dues entitats són les que han participat més activament per mobilitzar la ciutadania en defensa de la recuperació de l’edifici. L’Ajuntament projecta convertir l’edifici en un centre d’interpretació de l’obra de l’arquitecte i ubicar-hi també algun servei municipal.
La primera actuació sobre l’immoble, però, es centrarà en l’arranjament de la teulada i la coberta i la rehabilitació de la casa, que en els darrers anys ha patit un greu procés de degradació. Per aquest motiu, solament es va poder visitar el jardí de la casa. La visita interior no es podrà fer fins que es facin les obres de consolidació, que començaran aquest any mercès a un ajut de la Caixa de Pensions.

Per a més informació: http://salvemcanpuigicadafalch.blogspot.com.es/