diumenge, 7 de setembre del 2014

" Mataró ciutat de Valors" dedica el personatge històric del mes a Puig i Cadafalch

El projecte “Mataró, ciutat de valors” consisteix en un calendari de dotze valors -un per cada mes de l’any 2014-, amb l’objectiu que cada un d’ells sigui treballat de forma conjunta i durant trenta dies pel total d’entitats de la ciutat. La voluntat és que cada valor esdevingui lema de reflexió comunitari de totes les institucions, centres educatius i entitats (socials, polítiques, esportives, assistencials…) de Mataró.
El personatge històric que representa el valor de la identitat d’aquest mes de setembre dins el projecte “Mataró, ciutat de valors” és Josep Puig i Cadafalch. Nascut a Mataró al 1867, Cadafalch va exercir com a arquitecte (dissenyant edificis emblemàtics com la Casa Coll i Regàs), polític (ocupant el càrrec de president de la Mancomunitat de Catalunya), historiador i també arqueòleg. és important com a referent en la història de l'art com a estudiós del romànic.
La polifacètica carrera de Josep Puig i Cadafalch va estar marcada per un objectiu clar: defensar un ideari de país i treballar per veure’l recuperat en tots els seus terrenys. És per això que la ciutat ha organitzat aquest mes de setembre diversos actes per recordar i reivindicar el llegat i els valors de l’obra de Puig i Cadafalch:
  • Per conèixer en profunditat la seva obra arquitectònica, la Fundació Iluro organitza el dissabte 6 de setembre a les 10:30 una visita àudio-guiada a la Casa Coll i Regàs, l’obra més representativa de l’arquitecte a Mataró. Es tracta d’una activitat gratuïta que es repetirà el diumenge 28 de setembre.
  • En la mateixa línia, també el dissabte 6 s’ha organitzat una ruta per visitar els diferents edificis modernistes que Puig i Cadafalch va construir a Mataró (ciutat on residia) i a Argentona (població on estiuejava). La visita guiada a Mataró inclou el Saló de Sessions de l’Ajuntament, la Casa Coll i Regàs, la botiga La Confianza, la casa Parera i el mercat del Rengle. A Argentona es podrà visitar la casa d’estiueig de l’arquitecte, la capella del Sagrament i Can Garí. El preu de la ruta és de 10,43 euros i cal inscripció prèvia.
  • I encara una última proposta relacionada amb l’arquitectura: una ruta modernista a nivell comarcal per repassar les obres de Puig i Cadafalch, Gaudí i Domènech i Montaner al Maresme. El ‘Triangle modernista al Maresme’ és una ruta d’un dia sencer (dissabte 13 de setembre), té un preu de 16 euros i requereix inscripció. 
  • Durant el seu mandat com a president de la Mancomunitat, Puig i Cadafalch també va impulsar institucions com ara l’Institut d’Estudis Catalans. Per explicar la seva vinculació amb el món educatiu, el president de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’IEC, Josep González Agàpito, oferirà la conferència ‘Puig i Cadafalch: construir Catalunya mitjançant l’educació”. L’acte, organitzat per l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch tindrà lloc a Can Palauet el dijous 18 de setembre a les 19h. 
  • La mateixa entitat ha programat pel dimarts 23 de setembre la conferència ‘Puig i Cadafalch i els seus col·laboradors’ a càrrec d’Esteve Mach i Bosch, president de l’Associació d’Amics de Josep Puig i Cadafalch. La xerrada sobre la figura del polític i arquitecte mataroní tindrà lloc al Centre d’Art Germans Arenas a les 19h.
Esperem que aquesta convocatòria sigui un èxit i esperem la vostra participació. Felicitats pels organitzadors !!! 

dimecres, 30 de juliol del 2014

Atemptat contra la Creu de Montcabrer (Cabrils)

El passat 2 de juliol de 2014, un excursionista va posar en coneixement de Laura Bosch, tècnica en Patrimoni i gestora del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils, que l’emblemàtica Creu de Montcabrer havia patit una sèrie de desperfectes.
Laura Bosch, acompanyada de Jaume Tolrà i Jordi Montlló, es van adreçar ràpidament al lloc, per tal d'esbrinar-ne l'origen. Van poder constatar que l'afectació del basament de la creu no era producte de l'impacta d'un llamp, o un despreniment per desgast o per erosió, sinó que tots els indicis menaven a un atemptat provinent de la mà de l'home.
Arreu es van poder observar amb tota claredat les marques deixades per eines tipus maceta i escarpa, pic i/o escarpell. El que és evident és que es va anar descalçant progressivament, netejant amb molta cura el tub collat a l'interior de la roca i decantant el conjunt de roques segellades amb ciment de forma paral·lela fins a formar un encaix trapezoïdal.
Se'n va informar personalment a l'Alcaldessa, Lina Morales que amb caràcter urgent va enviar la brigada municipal per tal de reparar i consolidar de nou el basament. També es va posar en alerta a la Policia Local.
S'ha realitzat un informe patrimonial, que ha rebut el recolzament de Joan Carles Alay, de la Societat Catalana d'Arqueologia i membre del S.E.I.P.C. (Societat Española de Perfiles Criminológicos), de mi mateix (Maresme Medieval) i altres tècnics de patrimoni i museologia com Jordi Montlló, coneixedor del territori i que va elaborar l'any 2005 el Mapa de Patrimoni de Cabrils. Aquest s'ha transmès en primer lloc a l'Ajuntament de Cabrils així com al cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya, Agents Rurals, Parc de la Serralada Litoral i Policia Local de Cabrils.
Malgrat que la creu actual va ser col·locada al 1982 i beneïda el 13 de febrer de 1983, les primeres referències documentals d'una creu a Montcabrer daten del 1565 (Castillo, 1990), quan en un capbreu, Esteve Tolrà, pagès de Vilassar, declara que posseeix el Mas Tolrà i divuit camps. Un d'ells limita "ab oriente in Cruce de Mont Cabrer”. Per Mn. Mas (1909) sabem que el dia 7 de juny de 1707 es va posar una altra creu com a vot de poble ja que s'havien perdut moltes collites a causa de les tempestes. La Creu de Montcabrer és un referent simbòlic i identitari, no només per als cabrilencs, sinó per molts pobles del voltant, sobretot per Cabrera de Mar i Vilassar de Mar. També és un punt de referència visual per als pescadors de la comarca del Maresme.
Des d'aquí volem instar a qualsevol persona que pugui observar o sigui testimoni d'algun atemptat contra el nostre patrimoni, n'informi ràpidament al cos de la Policia Local de Cabrils, 609411550 o trucant al 112, donant el màxim d'informació possible en referència a la o les persones, vehicles (matrícula, color, etc), i localització exacte, i sobretot guardant en tot moment la calma perquè el nostre missatge sigui clar i entenedor i es pugui actuar el més ràpid possible.
L'informe ja està entrat per registre a l'Ajuntament de Cabrils, Parc Serralada Litoral i manca Agents Rurals per al seu coneixement, així com dels Mossos d'Esquadra.

[Agraeixo la col·laboració de Laura Bosch i Jordi Montlló per a la redacció d’aquest article]

Per a més informació : al bloc del Museu Col·lecció Municipal de Cabrils on hi podeu trobar adjuntat el pdf de l’informe.

diumenge, 27 de juliol del 2014

Visita comentada a la col.lecció d'art romànic i gòtic al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell

Entre el 21 i 25 de juliol de 2014 va tenir lloc dins el Curs Universitat d’Estiu a l’INS Joan Brudieu de la Seu d'Urgell, el curs «L’artista medieval (I)», organitzat conjuntament entre la Universitat de Lleida i Amics de l’Art Romànic –IEC. 
El curs va tenir com a objectiu oferir una visió àmplia i actual sobre la figura de l’artista artesà durant els períodes romànic i gòtic (itinerància dels mestres, importància dels tallers urbans a mesura que avança l’edat mitjana) alhora que sobre els diversos nivells de producció que s’hi detecten: de les obres d’encàrrec a les manufactures seriades. 
Sota la coordinació de Francesca Español Bertran (Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i presidenta d’Amics de l’Art Romànic) i Francesc Fité Llevot (Departament d’Història Social i Història de l’Art de la UdL) el programa oferia una varietat de temes que van ser impartides per un equip docent vingut de diferents universitats de l’àmbit peninsular. Dins aquest marc vaig oferir la visita comentada per la col·lecció romànica i gòtica del Museu Diocesà de la Seu d’Urgell. 
La història d'aquest Museu comença l'any 1956, quan un grup de ciutadans benemèrits sol-licitaren al Bisbe i al Capítol catedralici el permís per muntar, amb el "Tresor de la Catedral", una Exposició oberta al públic. Es tractava d'una riquíssima col-lecció d'imatges i d'altres objectes litúrgics d'un incomparable valor arqueològic i artístic, però pràcticament desconeguts per la massa del poble.
La iniciativa fou acollida amb tota mena de facilitats, i durant la Setmana Santa de 1957 era inaugurada públicament l'Exposició d'Art Sacre a la mateixa Sala Capitular. 
A rel d'aquest èxit, va sorgir la idea espontània de crear un Museu permanent. I així, el dia 7 d'agost d'aquell mateix any, el Bisbe, Dr. Iglesias, decretava la constitució del "Museu Diocesà d'Urgell". L'any següent, diverses i valuoses taules de pintura mural foren col-locades en els murs mil-lenaris del temple romànic de Sant Pere, actualment conegut amb el nom de Sant Miquel, mentre que era habilitada l'església de la Pietat com a marc el més adient per a situar-hi amb prestancia i bon ordre, el Patrimoni efectiu del Museu recentment constituït. La "Comissió Diocesana per al Patrimoni Artístic", que havia assumit la direcció del Museu, tingué cura de recollir els materials d'art més desatesos i així, en el termini d'uns cinc anys, ingressaren al Museu més d'un centenar d'objectes artístics provinents de diversos llocs de la Diòcesi. I aquest és actualment el fons global del Museu. De fet, constitueix una riquíssima col-lecció d'objectes d'Art, que abasta del segle X fins al segle XVIII.
Recentment, per tal d'aconseguir una exposició més digna i pedagògica de les peces artístiques, s'ha ampliat el Museu amb l'adequada restauració de l'antiga Casa del "Deganat", nexe entre l'església de la Pietat i el temple de sant Miquel, sota la direcció de l'arquitecte Lluís M. Vidal i Arderiu. Des d'aquest edifici, històricament famós, hom pot admirar belles perspectives de la catedral i del claustre.

Per a més informació sobre :

[Agraeixo les fotografies a Alberto Velasco González (Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal)] 

dissabte, 12 de juliol del 2014

Conferència de Pere Benito "Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç" en el cicle de xerrades Història de Vilassar

El passat divendres 4 de juliol de 2014, va tenir lloc a la sala d'actes del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt la presentació del projecte del llibre "Història de Vilassar" a càrrec de Benet Oliva i la conferència de Pere Benito, doctor en història medieval,  "Vilassar sota la senyoria dels Sant Vicenç" .

Pere Benito va dedicar la primera part de la seva conferència a traçar l'origen dels Sant Vicenç amb l'objectiu de comprendre quan i com els membres d'aquest llinatge varen esdevenir castlans del castell de Burriac -castell que els Castellvell, primer, i els Montcada després tingueren en feu pels comtes-reis-, i senyors alodials de la torre de Vilassar. Pel que fa a aquesta darrera qüestió, va destacar la importància de la descoberta dels pergamins del fons Moja de la Biblioteca de Catalunya i, en particular, del plet de Ripollet entre Guillem Umbert de ses Agudes, senyor del Montseny, i Guadal Guillem i la seva mare Adelaida, plet resolt per mitjà d'una justa entre dos vassalls a cavall escollits per cadascun dels litigants que versemblantment va donar origen a la senyoria alodial dels Sant Vicenç sobre la torre de Vilassar. Des del començament, la torre de Vilassar tenia un territori adscrit on els Sant Vicenç exercien la senyoria i en percebien els drets corresponents, un territori que devia correspondre aproximadament als límits de la parròquia. 
Al llarg dels segle XIII els Sant Vicenç enllaçaren amb famílies de la gran burgesia barcelonina (Marcús, Grony, des Vilar), que aportaren importants sumes de numerari en dot i introduïren un nou afany de luxe i ostentació que es troba, en part, en la gran ampliació i transformació de la torre i del perímetre murat original en un castell-palau burgès d'estil gòtic.
Tot seguit va parlar de com els Sant Vicenç, a partir de 1170, delegaren en els Montornès la castlania de la torre de Vilassar i en els Morell la batllia del terme amb les rendes corresponents. 
La darrera part de la xerrada es va centrar pròpiament en les conflictives relacions entre els

Sant Vicenç i els habitants del terme de Vilassar, aspecte del qual Benito va il·lustrar la seva dimensió més dramàtica: el de la violència i la pirateria que els senyors exerciren tant sobre els vassalls del priorat de Sant Marçal del Montseny -11 masos del terme de Vilassar i 4 d'Argentona - com sobre els homes propis, un aspecte excepcionalment ben documentat des les darreres dècades del segle XII i al llarg de tot el XIII. 


[Agraeixo la col·laboració de Pere Benito per la confecció d'aquest article]