Els passats dies 25 al 28 de març del 2016 vaig poder participar en la visita comentada als monuments romànics del Perigord- Dordonya amb Amics de l’Art Romànic filial de l'Institut d'Estudis Catalans, acompanyat d’una trentena de socis i simpatitzants de l’associació.
El Perigord (en occità Peiregòrd/Perigòrd) és una comarca del nord-est d'Aquitània, situada entre el Carcí i la Xaranta, de la qual és continuació. Queda repartida entre els departaments francesos de Dordonya i Olt i Garona. Ocupada inicialment pel poble gal dels petrocorii, sotmès pels romans, la regió fou organitzada com a comtat pels merovingis. Amb el feudalisme, depengué successivament dels ducs d'Aquitània, dels d'Angulema i dels de la Marca. La seva dinastia comtal descendia de Bosó I (mort el 968), comte de la Marca. Aquesta possessió es limitava a alguns castells i no pogué desplegar-se perquè es trobava entre les terres que en aquell moment cobejava el rei d'Anglaterra, esdevingut duc d'Aquitània el 1152, i del rei de França, que reclamava la regió. Com a país de frontera fou saquejat moltes vegades durant la Guerra dels Cent Anys fins al 1453. Els darrers comtes de la dinastia local foren desposseïts pel rei Carles VI de França (1398), i el Perigord passà successivament a les cases d'Orleans (1400), de Penthièvre (1437) i dels Albret (1481). Enric IV el fusionà definitivament amb el domini reial.
El romànic de la zona es caracteritza per que va a estar influenciat per l'art bizantí, especialment de l’església de Sant Marc de Venècia, construïda als voltants del 1063. També l’afluència de gent del Perigord a la primera croada (1096–1099) i a les peregrinacions a Terra Santa, els va posar en contacte amb altres esglésies orientals de planta centralitzada i cobertes amb cúpules, com la dels Sants Apòstols de Constantinoble. Aquest fet va influenciar la zona on es construirien esglésies cobertes per cúpules disposades en filera i que solen estar aixecades sobre petxines. Una altra característica del romànic de la zona és la disposició de la façana seguint el tipus anomenat saintongeais, nom que fa referència a la regió de La Charente. Presenten façana tripartida separada amb dos frisos d’arcades amb disposició horitzontal.
Respecte al gòtic és de tipus angeví o altrament anomenat Plantagenet que és una variant de l'arquitectura gòtica clàssica caracteritzada per les voltes de perfil molt bombat.
Al llarg aquests dies vàrem poder visitar diversos edificis representatius, a banda de la capital Périgeux (St Front i St Etienne), varem observar les abadies de Chancelade, Cadouin i Agonac i les esglésies de Grand-Brassac, Bourg du bost, Aubeterre-sur dronne (St Jean i St Jacques), Saint Aulaye, Trémolat, Saint Avit Sénieur i les bastides de Beaumont du Périgord i Monpazier.
Va ser en definitiva una sortida molt agradable que va ser una bona i profitosa experiència en tots els sentits !!!
 |
| Comentant la portada de Gran Brassac |
 |
| A la plaça de la bastida de Monpazier |
 |
| Explicant l'església d'Agonac |
 |
| El claustre de Cadouin |
 |
| Tots els participants a St Jacques d'Aubaterre |
El passat 11 de juny de 2016 vaig realitzar una visita guiada amb membres de la secció Història i Art del Centre Excursionista de Catalunya. Aquesta Secció del CEC ofereix una visió preferentment cultural de l'activitat excursionista. Al voltant de centres d'interès tan importants com són la Història i el coneixement de les Arts organitzen tota mena d'activitats que hi estan relacionades. Aquestes es posaren en marxa des del mateix moment de la fundació del Centre l'any 1876, i han prosseguit fins avui amb diversos canvis de nom que no han alterat els objectius primers.
