dissabte, 9 de desembre del 2017

Presentació a Malgrat i Palamós de la biografia de l’historiador Fèlix Paradeda

El passat 17 de novembre de 2017 a les 12 del migdia es va presentar a l'Arxiu Municipal de Malgrat el llibre "L'obra de mossèn Fèlix Paradeda (1865-1936). Història, folklore i tradició a Palamós i a Malgrat". Aquest treball recull bona part de la seva producció escrita en una edició que intenta defugir el format de facsímil, ja que s'ha adaptat lingüísticament al català actual per poder fer una lectura més comprensiva. L’acte de presentació van estar conduit pel cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas, que és també coautor del pròleg, juntament amb la cap del Servei d'Arxiu de Palamós, Carme Adroher.
El llibre és fruit del treball conjunt que han portat a terme els col·laboradors del Servei d'Arxiu Municipal de Malgrat, Joan Piña i Anna Maria Anglada, i, dels del Servei d'Arxiu Municipal de Palamós, Pere Trijueque i Gabriel Martín, amb el suport del filòleg i professor Emili Roig.  El llibre es pot comprar per 24 euros a l'Arxiu Municipal i a les llibreries del poble.La publicació recull, a banda de l’obra malgratenca, tres treballs realitzats per mossèn Fèlix Paradeda en la seva estada a la parròquia de Santa Maria, a Palamós, entre 1894 i 1911. Entre aquestes cal destacar la primera monografia històrica de Palamós editada el 1901. 
Aquesta reedició  pretén commemorar que el passat 2015 es van  complir cent anys de la publicació de l’obra original “La Vila de Malgrat i sos contorns” de Mossèn Fèlix Paradeda. Tal com vàrem difondre a la notícia de Maresme medieval el 2013, el llibre “La Vila de Malgrat i sos contorns” ha estat durant anys el llibre de referència a nivell històric del municipi. Paradeda hi recull la informació que tenia sobre la història, costums, i morfologia del municipi al principi del segle XX. Segons va explicar al diari digital  el malgratenc l’investigador local Joan Piña, les activitats que es realitzen al voltant de la figura de Paradeda representen “un acte de justícia ja que calia reconèixer d’una vegada per totes la importància de la seva feina”, que va ser cabdal per descobrir una part de la història de Malgrat de Mar. Piña ha subratllat que “era una obligació” que el municipi tenia pendent amb l’historiador.
A part de  l’edició del llibre es va inaugurar una mostra a l’arxiu municipal  que inclou objectes personals de Paradeda, explicacions sobre la seva vida i obra i un audiovisual realitzat per Sílvia Marré. Pot visitar-se fins el 10 de maig i s’ha realitzat gràcies a la col·laboració entre l’arxiu municipal i investigadors locals com Joan Piña i Anna Maria Anglada. També ha estat possible per les cessions d’efectes personals fetes per Joaquim Colomé i les famílies Arigós i Bosch i Arigós i Borrell. Entre els objectes més destacats, hi ha el diari personal que el mossèn va escriure durant la seva estada a Terra Santa, i que el Bisbat de Girona està interessat en publicar. També l’escrit que Paradeda va redactar el 1936 -l’any que va ser assassinat- per al programa d’una Festa Major que, finalment, no es va celebrar degut a l’esclat de la Guerra Civil (Un text que conservava i ha cedit la impremta Montalt). Entre altres actes de divulgació de la figura de Paradeda s inclouen visites guiades per racons de Malgrat de Mar relacionats amb la vida o amb la obra de l’historiador
 El llibre també es va presentar a Palamós, el passat dissabte 2 de desembre de 2017 a les 18h a la Capella del Carme, on també s’hi va poder veure una part de l’exposició «El llegat de mossèn Fèlix Paradeda». L’acte, aquest cop, va anar a càrrec dels coautors Joan Piña, Ana Maria Anglada i Gabriel Martín Roig.  L’endemà diumenge, a les 11h a la plaça de l’església, es va  realitzar una visita guiada, dirigida per Gabriel Martín Roig,  pels escenaris on va transcorre la vida i l’obra d’aquest rector.

Per a més informació:

Intervenció del cap del Servei d'Arxiu Municipal, Josep Maria Crosas
durant la presentació el llibre a Malgrat, al costat dels autors del llibre
[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]
Públic assistent a la presentació del llibre a Malgrat.[Fotografia : Ajuntament de Malgrat]
Presentació del llibre a Palamós.[Fotografia : Servei d'Arxiu Municipal de Palamós]

dissabte, 2 de desembre del 2017

Dos noves aportacions interessants del Maresme medieval a la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins del 2017

El passat dissabte 18 de novembre de 2017 va tenir lloc la XXXIV Sessió d’Estudis Mataronins, organitzada pel Museu-Arxiu de Santa Maria de Mataró,  centre d’estudis locals de Mataró. L’acte, conduit pel Dr. Enric Subiñà,  va tenir lloc a la sala d’actes del Museu Arxiu, al carrer de beata maria, núm. 3. Al finalitzar la sessió, es va presentar el volum de la sessió d’estudis de l’any passat amb la col·laboració, de la Direcció de Cultura, de l’Ajuntament de Mataró i de l’institut Ramon Muntaner.
De temàtica medieval es van presentar solament dues comunicacions. La primera amb el títol “Òrrius a la baixa edat mitjana: senyoria, delme, masos... “ va ser llegida pel Dr. Enric Subiñà i Coll.  En ella va repassar les dades conegudes de població d'Òrrius a partir del fogatge del 1378. En aquella data, la població hi consten 13 focs que minven a 8 en el del 1497. Aquest fet ens mostra una pèrdua de població d'un 38,5%, més alta que la mitjana comarcal. Com va fer notar, Òrrius era  d'una vila molt petita i amb la població totalment dispersa, malgrat que el nucli estava centrat al voltant de l'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius. Tenia dos grans senyors del domini directe del terme: el castell de la Roca, que n'era el senyor jurisdiccional i el priorat de Sant Pere de Clarà, però també apareixen com a senyors de masos i terres la capella de Sant Bartomeu de Cabanyes i finalment el castell de Burriac. El delme, exacció d'origen eclesiàstic que equivalia a una desena part de la collita, a finals del segle XV, el cobrava íntegrament els Vilalba, baixa noblesa de Cardedeu. També parlarem dels masos del terme, els seus censos i les seves terres.
La segona comunicació portava el títol de “Història de les elits o de la comunitat? Vilassar a la primera meitat del segle XVI. “ i va ser presentada per Benet Oliva i Ricós . El període tractat és una etapa normalment considerada com de transició i sense canvis, quan realment, segons Oliva, és el moment clau en el trànsit entre dues èpoques. La comunicació es va presentar des de tres enfocs metodològics diferents: Un primer tradicional prenent com a subjecte històric l’elit que governa el senyoriu, Francesc Desbosc i de Pau, qui ha passat habitualment força desapercebut quan realment fou clau en el període tractat. En segon lloc, va analitzar la comunitat de vilatans, aparentment estable, però sotmesa a les transformacions que porten a l’edat moderna. I finalment, es va centrar en una història més etnològica a l’entorn de les nissagues, les masies i les costums locals amb petites evolucions.
Felicitem des d’aquí als autors de les comunicacions i al MASM per donar continuïtat a aquesta tradicional trobada.

Públic Assistent [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]
El Dr. Enric Subiñà durant la lectura de la seva comunicació [Procedència fotografia: Facebook E.Subuñà]

dimarts, 14 de novembre del 2017

Visita matinal al monestir romànic de Sant Pau del Camp amb Amics de l'Art Romànic

El passat dissabte 11 de novembre de 2017 va tenir lloc una visita matinal a Sant Pau del Camp. La visita que s’inicià a les 10 del matí i vaig comptar amb la col·laboració de Jordi-Xavier Romero historiador i coneixedor de la parròquia de Sant Pau.
No hi ha dades exactes sobre la data de construcció inicial. Segurament a l’indret hi havia una església preromànica anterior. La primera parada del circuit de la visita va ser davant de la làpida trobada al monestir ,corresponent a la tomba de Guifré -Borrell o Borrell I i Guifré II (987-911), a qui s'atribueix la seva fundació. Aquest primer cenobi va ser destruït per les tropes d'Almansor, les quals el van atacar fet que va provocar la seva destrucció i l’abandonament de la comunitat. 
La següent parada de l’itinerari va ser l’església. L’any 1096 , Geribert Guitard i la seva muller Rotlendis van dotar aquesta església per establir-hi una nova comunitat amb la categoria de priorat depenen de Sant Cugat del Vallès. Per dificultats que desconeixem, la comunitat no s’hi va establir fins el 1117. Actualment es celebren els 900 anys amb conferències, vetllades musicals i diverses activitats. Precisament a l’altar Jordi-Xavier Romero ens va obsequiar amb un fragment cantat de cant gregorià per fer-nos notar la sonoritat de l’església.
La visita va continuar pel claustre amb galeries amb 4 arcades per costat suportats per dobles columnes i amb pilars massissos en els angles totalment innecessaris a nivell estructural. La particularitat del mateix són les arcades trilobulades (O,N,S) i pentalobulades (E) amb paral·lels a la cripta de Notre Dame du Port (Clermond Ferran a l’Auvernia). 
La penúltima parada va ser ja a l’exterior a la façana. Aquesta possiblement va ser refeta a finals del s.XII a principis del s. XIII. Presenta dos capitells corintis de marbre de l’antiguitat tardana reaprofitats- VI-VII i una llinda amb inscripció que fa referencia a uns donadors però no hi ha la data de realització. La façana es complementa amb un timpà amb representació de la Traditio legis i la representació del Tetramorf.
La visita va acabar amb la observació de la perspectiva del conjunt des de l’exterior dels absis.

dissabte, 11 de novembre del 2017

Conferència sobre els referents de Puig i Cadafalch organitzada pels Amics de Puig i Cadafalch.

El passat dimarts 7 de novembre de 2017 vaig realitzar la conferència sobre els referents de Puig i Cadafalch a nivell artístic a la sala d'actes de la Fundació Iluro organitzada pels Amics de Puig i Cadafalch. L'acte va ser presentat pel president de l'enteitat organitzadora Esteve Mach.
Aquesta conferència va ser la mateixa que vaig pronunciar amb motiu del 150 aniversari del naixement de Josep Puig i Cadafalch, el passat dilluns 6 de febrer de 2017, a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans organitzada per Amics de l'Art Romànic.
A l'acabar la conferència vaig ser obsequiat per la medalla de l'entitat en agraïment de la participació en els actes de l'entitat dissenyada per l'escultor Manuel Cusachs i XIvillé.
La figura de Josep Puig i Cadafalch (Mataró, 1867 – Barcelona, 1956) és una figura polifacètica ja que excel·lí en la majoria de camps que cultivà. La majoria d’aquests camps pel Dr. Graupera estaven al servei d’una idea comú que es la recuperació nacional de Catalunya. Al llarg de la xerrada va anar desgranant quins van ser les persones i els ambients que va freqüentar de jove i que el portaren cap aquesta concepció.
Una de les influències inicials del jove Puig, en aquests sentit, es troben en l’àmbit local, concretament amb els seus professors de l’Escola Pia de Mataró en els seus primers anys d’estudiant. Per altra banda, el fet de formar part de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa va fer que rebés també la influència d’altres integrants de gran pes intel·lectual com Josep M. Pellicer, Terenci Thos i Codina, entre altres. Amb l’Associació va viure directament les obres de restauració de Ripoll i va participar en el disseny de diferents testimonis de les festes de la consagració del nou temple pel juliol del 1893: la làpida de la Unió Catalanista i l’estendard de l’Associació Artístic Arqueològica Mataronesa. L’interès per Ripoll es centrava en la recuperació dels símbols nacionals de Catalunya a tots nivells, com a forma de reconstruir de nou el país.
Els estudis d’arquitectura a la universitat el van posar en contacte també amb les novetats que venien de França, pel que fa a la restauració d’obres medievals per mitjà de dos professors que l’influenciaren moltíssim com ell va reconèixer : Elies Rogent i Lluís Domènech i Montaner. Els treballs de Eugène Emmanuel Viollet-le-Duc (1814 –1879) i els coneixements publicats per Arcisse de Caumont (1801 – 1873) a Normandia li van arribar a la facultat per mitjà de Elies Rogent. Caumont havia publicat un manual per aprendre a estudiar els monuments medievals amb el títol de Curs d’antiguitats monumentals (Caen, 1830-41). En aquest volum mostrava com l’observació dels monuments medievals se’n podrien treure els coneixements per tal d’oferir models d’interpretació als estudiosos. Aquest fet es va popularitzar a Catalunya amb la publicació de manuals d’arqueologia monumental, com per exemple els de Josep de Manjarrés, Nociones de arqueologia cristiana (1867) i la posterior de Josep Gudiol, Nocions d’arqueologia sagrada catalana (1902).
Dins l’obra de Puig i Cadafalch, també podem seguir una influència de l’École de Chartes de la qual Puig va agafar com a models els estudis de Jean-Auguste Brutails (1859− 1926) sobre l’art del Rosselló. Aquests van ser publicats entre el 1892-1893 i en català el 1901.
En el seu mètode de treball hi podem rastrejar la influència de les associacions excursionistes i del mateix Rogent en la necessitat de visitar “in situ” els monuments. També és molt coneguda l’expedició arqueològica que va sortir el 30 d’agost de 1907.

Moment de la conferència [Fotografia : Rosa Bassas]
Presentació a càrrec d'Esteve Mach, President d'Amics de Puig I Cadafalch [Fotografia : Rosa Bassas]
Moment de la conferència [Fotografia : Rosa Bassas]
Medalla de l'entitat realitzada per l'escultor Manuel Cusachs [Fotografia : Quim Graupera]
Moment del lliurament de la medalla [Fotografia : Rosa Bassas]